{"id":14029,"date":"2016-04-29T13:20:06","date_gmt":"2016-04-29T11:20:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14029"},"modified":"2016-04-29T13:20:06","modified_gmt":"2016-04-29T11:20:06","slug":"pablo-salvador-coderch-el-llibre-que-permet-cremar-llibres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pablo-salvador-coderch-el-llibre-que-permet-cremar-llibres\/","title":{"rendered":"Pablo Salvador Coderch: El llibre que permet cremar llibres"},"content":{"rendered":"

\"lllibre\"Per entendre l\u2019ambig\u00fcitat essencial del foc (la calor per la destrucci\u00f3), necessitem un joc de miralls, un calidoscopi: fa uns dies, una periodista catalana (reflex vernacle de la formidable Camille Paglia) va cremar davant les c\u00e0meres de televisi\u00f3 un llibre seu, una novel\u00b7la de l\u2019escriptor argent\u00ed Manuel M\u00fajica La\u00ednez, les tapes del qual havia substitu\u00eft per les d\u2019una Constituci\u00f3 espanyola, alhora que protestava, enfervorida, contra aquesta.<\/p>\n

En realitat, aquesta senyora va cremar un objecte seu, cosa que el llibre que permet cremar llibres (la Constituci\u00f3 mateixa) li deixa fer al seu aire amb la condici\u00f3 que el foc no posi en perill terceres persones, nom\u00e9s faltaria. Fins i tot l\u2019autor d\u2019una obra liter\u00e0ria la pot avorrir despr\u00e9s d\u2019haver-la escrit i cremar-la. Ha passat moltes vegades (G\u00f3gol va cremar\u00a0\u00c0nimes mortes II<\/em>\u00a0poc abans de morir i Joyce va fer el mateix amb\u00a0A brillant carreer<\/em>. Quan jo era jove, el detectiu Pepe Carvalho solia cremar llibres seus a la llar de foc de casa seva: eren seus i el que en fes era assumpte seu. La tesi no \u00e9s autoevident: Virgili va fracassar en l\u2019intent de fer cremar\u00a0L\u2019Eneida<\/em>\u00a0i Franz Kafka (que devia destruir en vida la major part de la seva obra) va deixar dit al seu amic Max Brod que crem\u00e9s la resta despr\u00e9s de morir. Per\u00f2 Brod va desoir el mandat de l\u2019escriptor moribund.<\/p>\n

Avui, a Espanya, el principi \u00e9s clar: es poden cremar obres pr\u00f2pies (intel\u00b7lectuals o materials) de la mateixa manera que, com va fer Ernest Hemingway, se\u2019n pot triar el final de cadascuna i descartar per sempre multitud de desenlla\u00e7os alternatius ja escrits (Ad\u00e9u a les armes<\/em>). En particular, el llibre que permet cremar llibres al\u00e7a una barrera (que hauria de ser infranquejable) davant qualsevol poder p\u00fablic que pretengui perseguir el qui crema un llibre perqu\u00e8 en detesta el contingut, perqu\u00e8 no suporta el que hi diu. Aix\u00f2 \u00e9s el que ve a dir l\u2019article 20 de la Constituci\u00f3. I, sens dubte, el llibre que permet cremar llibres ens deixa la llibertat de cremar aquest mateix llibre.<\/p>\n

La periodista que va idear la\u00a0performance<\/em>\u00a0de la crema (aparent) de la Constituci\u00f3 protestava contra una sent\u00e8ncia recent del Tribunal Constitucional (la 62\/2016, de 17 de mar\u00e7) perqu\u00e8 havia declarat inconstitucional i nul\u00b7la una disposici\u00f3 ja derogada del Govern catal\u00e0. Aquesta modificava el Codi de Consum amb l\u2019objecte d\u2019evitar el tall de subministrament de llum i de gas a les persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat econ\u00f2mica. La\u00a0performance<\/em>\u00a0va ser un exc\u00e9s histri\u00f2nic: l\u2019artista n\u2019hauria tingut prou amb cremar dos apartats del n\u00famero primer de l\u2019article 149 de la Constituci\u00f3 (que s\u00f3n els que va aplicar el Tribunal). En comptes d\u2019empipar-se tant, podria haver enc\u00e8s un cigarret relaxadament amb dues tires de paper enrotllat (aquests dos apartats), fragments (aquesta vegada aut\u00e8ntics) de la Constituci\u00f3 emprats com a llum\u00ed (per\u00f2, ai, fumar a la televisi\u00f3 \u00e9s una crema de coses encara m\u00e9s mal vista que la dels llibres i fer-ho hauria requerit la categoria de Marina Abramovic, la qual a m\u00e9s s\u2019hauria acabat apagant la burilla al palmell de la m\u00e0 esquerra).<\/p>\n

La sent\u00e8ncia del Constitucional \u00e9s una calamitat: la norma contra la qual s\u2019havia recorregut ja era morta, per derogada; el Govern catal\u00e0 t\u00e9 compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de consum; l\u2019espanyol no s\u2019havia dignat a dictar cap regla sobre la interrupci\u00f3 del subministrament de gas i electricitat i la pobresa energ\u00e8tica, \u00e9s a dir, el poder central ni feia ni deixava fer. Tot aix\u00f2 es llegeix en els vots particulars contraris, subscrits per tres l\u00facids magistrats. De vegades, el Constitucional sembla captiu de la seva gu\u00e0rdia pretoriana i produeix sent\u00e8ncies prolixes, g\u00e8lides, precisament burocr\u00e0tiques. Semblen m\u00e9s el subproducte d\u2019una classe funcionarial dependent que res es mogui que no pas de la decisi\u00f3 meditada dels guardians de l\u2019Estat. Dels seus amics els en lliuri D\u00e9u.<\/p>\n

A mi em desagraden for\u00e7a coses del llibre que permet cremar llibres. Per\u00f2 no em passaria mai pel cap provocar un incendi en els fonaments del nostre edifici jur\u00eddic, abrasant el tot perqu\u00e8 no me n\u2019agraden algunes parts. Abans de cremar la casa de tothom, caldria tenir-ne una altra de ben constru\u00efda, molt provada i en bon \u00fas. Perqu\u00e8 no em fio dels qui proclamen que defensaran els meus drets per\u00f2 primer volen arrasar les garanties dels que ja tinc. No signeu mai cap xec en blanc.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per entendre l\u2019ambig\u00fcitat essencial del foc (la calor per la destrucci\u00f3), necessitem un joc de miralls, un calidoscopi: fa uns dies, una periodista catalana (reflex vernacle de la formidable Camille Paglia) va cremar davant les c\u00e0meres de televisi\u00f3 un llibre seu, una novel\u00b7la de l\u2019escriptor argent\u00ed Manuel M\u00fajica La\u00ednez, les tapes del qual havia substitu\u00eft …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14029","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14029","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14029"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14029\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14031,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14029\/revisions\/14031"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14029"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14029"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14029"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}