{"id":14019,"date":"2016-04-26T10:29:16","date_gmt":"2016-04-26T08:29:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=14019"},"modified":"2016-04-26T10:29:16","modified_gmt":"2016-04-26T08:29:16","slug":"rafael-jorba-un-problema-de-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-un-problema-de-llibertat\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: Un problema de llibertat"},"content":{"rendered":"

\"iglesias\"No acostumo a fer apostes perqu\u00e8 “no \u00e9s valentia la temeritat”. No obstant aix\u00f2, sense fer cas el savi consell de Cervantes, vaig fer un tracte amb un amic: el convidaria a sopar en un restaurant centenari de Par\u00eds si Podem<\/strong> optava per abstenir-se per facilitar la investidura de Pedro S\u00e1nchez<\/strong>. Era una aposta unilateral: en cas contrari, el meu amic quedava alliberat de tot comprom\u00eds… Mai vaig pensar que l’abstenci\u00f3 de Pablo<\/strong> Iglesias<\/strong> arrib\u00e9s a produir-se. Ho vaig escriure ja despr\u00e9s del 20-D: el nucli dur de la seva ideologia es basa en la vella l\u00f2gica leninista -el enemic que batre \u00e9s la socialdemocr\u00e0cia- i en la teoria gramsciana de l’hegemonia -la conquesta del poder pol\u00edtic exigeix \u200b\u200buna etapa de guerra de posici\u00f3 per fer-se amb la direcci\u00f3 moral i cultural de la societat<\/p>\n

Em vaig ratificar en aquell diagn\u00f2stic despr\u00e9s de llegir el document Un pa\u00eds per a la gent. Bases pol\u00edtiques per a un govern estable i amb garanties (15 \/ II \/ 2016), on Podem<\/strong> fixava les seves exig\u00e8ncies. La matriu intervencionista del text reflectia un menyspreu de les regles de joc de la democr\u00e0cia liberal i estava en sintonia amb els imperatius del centralisme democr\u00e0tic: sacrificar dosi de llibertat en nom de l’efic\u00e0cia del proc\u00e9s revolucionari. Aquesta posici\u00f3 de fons, per\u00f2, es veu edulcorada pel relat quotidi\u00e0 de Pablo<\/strong> Iglesias<\/strong>, on importa m\u00e9s la pose que les propostes concretes, la frase del dia que el programa de legislatura. La nova pol\u00edtica que pregona est\u00e0 tocada pel biaix com\u00fa de tot populisme: aportar respostes senzilles a problemes complexos. Un perfil, en suma, de polit\u00f2leg de plat\u00f3 i de pensador r\u00e0pid de Twitter que emmascara una rigidesa ideol\u00f2gica de fons.<\/p>\n

Efectivament, Pablo Iglesias<\/strong> t\u00e9 un problema amb la llibertat, comen\u00e7ant per la llibertat d’informaci\u00f3. Es va evidenciar de nou dijous passat quan en la presentaci\u00f3 d’un llibre a la facultat de Filosofia de la Universitat Complutense va encarar “bona part dels periodistes” que cobreixen informaci\u00f3 de Podem<\/strong> – “estan obligats professionalment a parlar malament de nosaltres” – i es va permetre fins i tot fer broma sobre l’aspecte d’un periodista determinat. No era la primera vegada que Iglesias<\/strong> intentava matar el missatger. El 22 de gener, a la roda de premsa que va oferir al final de la seva entrevista amb el Rei, va respondre aix\u00ed a la pregunta inc\u00f2moda d’una periodista: “Preci\u00f3s abric de pell qu\u00e8 porta vost\u00e8”. Sexisme i classisme, en suma, com va escriure l’afectada: “Francament, i sense \u00e0nim d’ofendre a cap dels dos, m’ha recordat a Celia Villalobos preguntant-se si un diputat amb rastes pot passar-li polls”.<\/p>\n

L’enorme capital hum\u00e0 que va representar el moviment 15-M, la sana indignaci\u00f3 que a la primavera del 2011 va mobilitzar a la generaci\u00f3 m\u00e9s preparada i m\u00e9s descol\u00b7locada de la democr\u00e0cia, marcar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s en la hist\u00f2ria pol\u00edtica d’Espanya. No obstant aix\u00f2, la capitalitzaci\u00f3 electoral d’aquella energia per part de la c\u00fapula de Podem<\/strong> no s’ha tradu\u00eft fins ara en la pol\u00edtica que practica. \u00c9s d’esperar que el que Podem<\/strong> representa superi aquesta primera fase d’infantilisme esquerr\u00e0 -Lenin dixit- que encarna Pablo Iglesias<\/strong>.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No acostumo a fer apostes perqu\u00e8 “no \u00e9s valentia la temeritat”. No obstant aix\u00f2, sense fer cas el savi consell de Cervantes, vaig fer un tracte amb un amic: el convidaria a sopar en un restaurant centenari de Par\u00eds si Podem optava per abstenir-se per facilitar la investidura de Pedro S\u00e1nchez. Era una aposta unilateral: …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-14019","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14019","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14019"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14022,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14019\/revisions\/14022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}