{"id":13999,"date":"2016-04-18T11:47:31","date_gmt":"2016-04-18T09:47:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13999"},"modified":"2016-04-18T11:47:31","modified_gmt":"2016-04-18T09:47:31","slug":"joan-subirats-sobirania-i-interdependencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-subirats-sobirania-i-interdependencia\/","title":{"rendered":"Joan Subirats: Sobirania i in(ter)depend\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"dependre\"Estem en un per\u00edode en el qual la constataci\u00f3 de les enormes interdepend\u00e8ncies que creuen les nostres vides no ens impedeixen reclamar constantment m\u00e9s sobirania, m\u00e9s capacitat per decidir sobre el que ens afecta. Paraules o termes com \u201cempoderament\u201d, \u201cconsumidor proactiu\u201d, \u201cemprenedor\u201d, fan refer\u00e8ncia a la necessitat de canviar la distribuci\u00f3 de rols que uns altres ens van assignar. Rebutgem ser considerats simples objectes de la decisi\u00f3 d’uns altres, i reclamem ser subjectes, protagonistes d’all\u00f2 que vivim. Refor\u00e7ar el nostre poder, passar de simple consumidor a productor, canviar les nostres vides iniciant nous projectes, s\u00f3n part del discurs emancipador.<\/p>\n

Aquest fenomen es produeix tant en l’esfera personal com en la col\u00b7lectiva i institucional. Els pa\u00efsos estan sotmesos a constants limitacions sobre la din\u00e0mica econ\u00f2mica o social. La mundialitzaci\u00f3 financera \u00e9s un fet irreversible, com l’\u00e9s la connexi\u00f3 informativa o la interdepend\u00e8ncia tecnol\u00f2gica. I \u00e9s tamb\u00e9 irreversible el flux constant de gent anant d’un lloc a l’altre, per motius ben diferents.<\/p>\n

Els estats pateixen aquest gran canvi des de fa temps i s\u00f3n ja pocs els que s’atreveixen a fer gala o presumir de sobirania. El que el jurista Jellinek definia com a atributs de l’Estat (territori, poblaci\u00f3 i sobirania), s\u00f3n avui espais mixts, h\u00edbrids i constantment sotmesos a l\u00f2giques que els afecten i condicionen.<\/p>\n

Malgrat tot aix\u00f2, molts segueixen referint-se de manera engolada a \u201cindepend\u00e8ncia\u201d i \u201csobirania\u201d com a conceptes absoluts, assolibles i plenament operatius. Aquesta mirada alimenta la dimensi\u00f3 m\u00e0gica del que aconseguir\u00edem efectivament quan arrib\u00e9ssim a ser independents i sobirans. \u00c9s evident que arrosseguem expressions i conceptes que servien per descriure una realitat que s’ha anat modificant. Qui \u00e9s avui sobir\u00e0?, qui \u00e9s avui el \u201cnosaltres\u201d sobre el qual es fonamenta la versi\u00f3 constitucional i democr\u00e0tica de la sobirania? Estem en un escenari de pluralisme de poders i d’interdepend\u00e8ncies tant internes com externes als estats. Hem cedit poders a la Uni\u00f3 Europea sense que tinguem un \u201cnosaltres\u201d europeu ni puguem parlar seriosament de constituci\u00f3, d’assumpci\u00f3 de responsabilitats i de democr\u00e0cia plena en la presa de decisions comunit\u00e0ries.<\/p>\n

Per\u00f2, dit tot aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s cert que no \u00e9s el mateix tenir un Estat propi que no tenir-lo. La sobirania t\u00e9 una dimensi\u00f3 institucional. \u00c9s una forma de descriure un conjunt de regles persistents que prescriuen els formats d’acci\u00f3, que els limiten i que d’aquesta manera modulen el que \u00e9s o no possible. Disposar de projectes \u00e0mpliament compartits internament, permet accedir amb m\u00e9s garanties a influir en els fluxos de decisions interdependents constantment en marxa. Disposar de l’instrument \u201cEstat\u201d permet ser convidat a taules, f\u00f2rums i debats als quals d’una altra manera nom\u00e9s s’accedeix per persona o instituci\u00f3 interposada. Tenir sobirania avui no \u00e9s tenir supremacia. \u00c9s disposar d’un estatut d’autoritat legal que et d\u00f3na un plus de capacitat per negociar les condicions i els impactes de la innegable interdepend\u00e8ncia.<\/p>\n

A Catalunya necessitem disposar d’aquest plus, la qual cosa no passa for\u00e7osament per la plena independ\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed per disposar del reconeixement de ser subjecte pol\u00edtic, de ser el \u201cnosaltres\u201d necessari per adquirir l’estatut legal que permeti el plus de negociaci\u00f3 i poder abans esmentat. I ho necessitem sobretot per preservar elements propis d’identitat, i per establir coalicions amb altres subjectes pol\u00edtics que comparteixin valors i interessos en la defensa de les m\u00faltiples sobiranies avui en q\u00fcesti\u00f3. Ens referim a sobiranies com l’energ\u00e8tica, tecnol\u00f2gica, aliment\u00e0ria o l’estrictament social i vital. Un conjunt de sobiranies que omplin de contingut la paraula democr\u00e0cia.<\/p>\n

No hi ha una ess\u00e8ncia intr\u00ednseca en el concepte de sobirania, sin\u00f3 un component relacional que pot permetre afrontar la despolititzaci\u00f3 i desdemocratitzaci\u00f3 que la l\u00f2gica neoliberal i global exerceix a tot arreu, substituint protagonisme ciutad\u00e0 per formes tecnocr\u00e0tiques i autorit\u00e0ries de gesti\u00f3 que, a m\u00e9s, alcen cada vegada m\u00e9s muralles i barreres. \u00c9s insostenible el manteniment de la distinci\u00f3 \u201cinterior\u201d i \u201cexterior\u201d que \u00e9s b\u00e0sica en la concepci\u00f3 tradicional de la sobirania. El que est\u00e0 en joc \u00e9s si la creixent interdepend\u00e8ncia en la qual vivim pot democratitzar-se i donar aix\u00ed resposta col\u00b7lectiva a la quasisobirania dels mercats financers.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estem en un per\u00edode en el qual la constataci\u00f3 de les enormes interdepend\u00e8ncies que creuen les nostres vides no ens impedeixen reclamar constantment m\u00e9s sobirania, m\u00e9s capacitat per decidir sobre el que ens afecta. Paraules o termes com \u201cempoderament\u201d, \u201cconsumidor proactiu\u201d, \u201cemprenedor\u201d, fan refer\u00e8ncia a la necessitat de canviar la distribuci\u00f3 de rols que uns …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13999","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13999","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13999"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13999\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14001,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13999\/revisions\/14001"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13999"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13999"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13999"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}