![\"economia\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/economia-300x200.jpg\")
Paraules del moment: inestabilitat, \u00a0turbul\u00e8ncies financeres, Xina, deflaci\u00f3, canvi pol\u00edtic, temor. Algunes veus autoritzades anuncien que s\u2019acosta una nova recessi\u00f3. Hi ha inquietud sobre el futur immediat, augmenta l\u2019aversi\u00f3 al risc i l\u2019economia en pateix. \u00a0Com sortir-ne?\u00a0 Cal retornar el sentit com\u00fa a l\u2019economia i impulsar una economia social m\u00e9s racional.<\/p>\n
L\u2019any 2008 esclataren les bombolles generades pel sistema econ\u00f2mic. Va ser la confirmaci\u00f3 d\u2019un creixement artificial insostenible.\u00a0 Era un avis, amb categoria de tsunami, que s\u2019havia de canviar el model econ\u00f2mic. Es va aplicar cirurgia est\u00e8tica,\u00a0 per\u00f2 tan aviat com la situaci\u00f3 va semblar controlada, es va oblidar l\u2019av\u00eds, i es va continuar com sempre.<\/p>\n
Els bancs centrals van combatre la crisi abocant al mercat quantitats massives de diners. Nom\u00e9s fa uns dies Mario Draghi<\/strong> i el BCE han sorpr\u00e8s amb un considerable augment de l\u2019expansi\u00f3 quantitativa. \u00a0Malgrat tan diner a cost zero i despr\u00e9s de set anys de dures mesures liberalitzadores aplicades pels governs, l\u2019economia \u00a0est\u00e0 enviant signes inquietants. Sembla clar que les politiques que s\u2019han aplicat han tocat sostre i no han aconseguit que l\u2019economia creixi. Ho han provat tot i pr\u00e0cticament han esgotat la caixa d\u2019eines de que disposaven, fins i tot fixant un inter\u00e8s negatiu als dip\u00f2sits bancaris.<\/p>\n Com \u00e9s possible que no acabi de funcionar una economia que disposa de facilitat credit\u00edcia sense l\u00edmit i a cost zero,\u00a0 energia\u00a0 i mat\u00e8ries primeres barates,\u00a0 recursos humans ociosos i una infinita demanda insatisfeta ? Les raons cal buscar-les en les pol\u00edtiques aplicades i en la desconfian\u00e7a que ha generat al basar el creixement en un sistema financer altament especulatiu i no en l\u2019economia productiva. S\u2019ha creat molta \u201criquesa\u201d \u00a0fict\u00edcia reconeguda en simples apunts contables, i en t\u00edtols\u00a0 i drets que no corresponen a cap realitat, \u00a0que nom\u00e9s tenen valor, mentre alg\u00fa els vulgui adquirir, sin\u00f3 esdevenen papers mullats.<\/p>\n Per activar l\u2019economia cal demanda agregada suficient, demanda real que est\u00e0 limitada per la continuada p\u00e8rdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars degut a una desigualtat creixent, el que dona lloc a una sobre capacitat de producci\u00f3 amb els corresponents problemes que en deriven.<\/p>\n Despr\u00e9s de tant insistir en l\u2019austeritat i les retallades,\u00a0 al constatar-se el frac\u00e0s, les institucions internacionals\u00a0 OECD, FMI, BCE i d\u2019altres, \u00a0reclamen ara als governs politiques de creixement, especialment \u00a0inversi\u00f3 p\u00fablica i disminuci\u00f3 de la pressi\u00f3 fiscal,\u00a0 per\u00f2 el nivell d\u2019endeutament dels Estats \u00e9s tan elevat, que disposen\u00a0 de ben poc marge de maniobra per ara actuar i que els fa altament vulnerables si s\u2019entr\u00e9s en una nova recessi\u00f3.<\/p>\n L\u2019antic president del Bundesbank Axel Weber<\/strong>, ja va alertar a Davos l\u2019any 2013 de que les actuals pol\u00edtiques nom\u00e9s s\u00f3n una fugida endavant. \u201csortir de la crisi fent el problema m\u00e9s gran no funcionar\u00e0\u201d \u201cEls bancs centrals amb el seu pla d\u2019est\u00edmuls poden comprar temps, per\u00f2 no solucionar el problema\u201d. \u201cEstem vivint a c\u00e0rrec de les futures generacions\u201d.<\/p>\n Atesa la realitat actual no hi ha m\u00e9s resposta que tornar a aplicar el sentit com\u00fa a l\u2019economia, \u00a0una economia social que al ser m\u00e9s racional, permeti recuperar la confian\u00e7a dels ciutadans.<\/p>\n Hem de tornar a un sistema econ\u00f2mic que tingui com a objectiu cobrir les necessitats reals de la societat.\u00a0 Una economia en la que es premi\u00ed la creativitat,\u00a0 el talent i l\u2019esfor\u00e7; en la que l\u2019educaci\u00f3 i el coneixement s\u00f3n l\u2019ess\u00e8ncia de la societat ; que els beneficis del creixement econ\u00f2mic es distribueixin equitativament; en la que s\u2019apliqui un tipus inter\u00e8s raonable tan al cr\u00e8dit que demanen les empreses com a l\u2019estalvi dels ciutadans. En la que els que creen riquesa real i ocupaci\u00f3 n\u2019obtinguin un benefici. En la que es limitin les escandaloses diferencies salarials; en la que la fiscalitat sigui progressiva i per tant contribueixen m\u00e9s els que m\u00e9s tenen o m\u00e9s guanyen i per tant es corregeixin les grans desigualtats socials.<\/p>\n Ha de ser una economia productiva basada en el lliure mercat, en la sostenibilitat, un consum responsable, l\u2019estabilitat econ\u00f2mica, \u00a0la competitivitat en un m\u00f3n global. Un sistema en el que els Estats democr\u00e0tics defensen l\u2019inter\u00e8s general\u00a0 i posa l\u00edmits a l\u2019especulaci\u00f3 del sistema financer, el qual s\u2019ha de centrar en ser un instrument de suport a les empreses i fam\u00edlies.<\/p>\n Significaria recuperar l\u2019\u00e8tica i valors que durant anys han estat oblidats; valors com el del esfor\u00e7, treball i estalvi dels que ens parlava Max Weber<\/strong>. Hem de recuperar el sentit com\u00fa, nom\u00e9s aix\u00ed la societat podr\u00e0 progressar i viure en pau i \u00a0llibertat.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Paraules del moment: inestabilitat, \u00a0turbul\u00e8ncies financeres, Xina, deflaci\u00f3, canvi pol\u00edtic, temor. Algunes veus autoritzades anuncien que s\u2019acosta una nova recessi\u00f3. Hi ha inquietud sobre el futur immediat, augmenta l\u2019aversi\u00f3 al risc i l\u2019economia en pateix. \u00a0Com sortir-ne?\u00a0 Cal retornar el sentit com\u00fa a l\u2019economia i impulsar una economia social m\u00e9s racional. L\u2019any 2008 esclataren les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-13985","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13985","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13985"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13985\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13987,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13985\/revisions\/13987"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13985"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13985"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13985"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}