{"id":13982,"date":"2016-04-11T10:40:22","date_gmt":"2016-04-11T08:40:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13982"},"modified":"2016-04-11T10:40:22","modified_gmt":"2016-04-11T08:40:22","slug":"antoni-puigverd-llengua-sumar-o-restar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-llengua-sumar-o-restar\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Llengua, sumar o restar"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13983\" alt=\"mesomenys\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/mesomenys-300x201.jpg\" width=\"300\" height=\"201\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/mesomenys-300x201.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/mesomenys.jpg 1000w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>La pol\u00e8mica de les lleng\u00fces ha retornat amb el manifest dels acad\u00e8mics catalans. Ja va passar igual amb el \u201cManifiesto por la lengua com\u00fan\u201d, que definia el catal\u00e0 com un obstacle per als immigrants i per a la democr\u00e0cia. La pol\u00e8mica d\u2019aquest nou manifest ha quedat atrapada en un error de pissarr\u00ed: la pintoresca descripci\u00f3 del \u00adfenomen migratori. El tuf xen\u00f2fob potser no era intencionat, per\u00f2 uns acad\u00e8mics havien de saber que el text suscita aquesta lectura. I \u00e9s que de corrents migratoris tamb\u00e9 n\u2019hi va haver a Madrid i a d\u2019altres pols espanyols. Aquelles migracions responien a la necessitat econ\u00f2mica. Interpretar-los com una \u201cinvolunt\u00e0ria colonitzaci\u00f3\u201d ling\u00fc\u00edstica revela una concepci\u00f3 rom\u00e0ntica, herderiana, de Catalunya. Si no volia ser xen\u00f2foba, la descripci\u00f3 que fa el manifest de la immigraci\u00f3 castellanoparlant nom\u00e9s s\u2019explica per un l\u00f2gica ultradefensiva, potser comprensible (atesa la documentada persecuci\u00f3 del catal\u00e0 \u00addurant m\u00e9s de tres segles), per\u00f2 ideol\u00f2gicament su\u00efcida.<\/p>\n<p>Sigui com sigui, sense immigraci\u00f3, Catalunya seria una societat petita, pobra i culturalment irrellevant. T\u00e9 sentit descriure com un dany involuntari all\u00f2 que \u00e9s objectivament un guany? La raresa ideo\u00adl\u00f2gica del manifest encara \u00e9s m\u00e9s gran si es t\u00e9 en compte que trenca amb la tradici\u00f3 inclusiva, caracter\u00edstica del catalanisme des del temps de l\u2019antifranquisme: un sol poble. Sempre s\u2019ha argumentat que la immersi\u00f3 escolar pret\u00e9n evitar una Catalunya separada per raons de llengua; per aix\u00f2 \u00e9s tan estrident llegir que la \u201cinvolunt\u00e0ria\u201d funci\u00f3 hist\u00f2\u00adrica dels castellanoparlants va ser la de \u201ccolonitzadors\u201d.<\/p>\n<p>La falta de sentit pedag\u00f2gic \u00e9s l\u2019altre gran error del manifest. L\u2019atac contra el biling\u00fcisme no \u00e9s f\u00e0cil d\u2019entendre en una societat que assumeix les dues lleng\u00fces com un fet natural (les generacions presents aix\u00ed ho viuen) i tamb\u00e9 com un trumfo: at\u00e8s que, si b\u00e9 per a la majoria de catalans, la llengua aut\u00f2ctona t\u00e9 un valor incalculable (pesi el que pesi en el concert de les nacions), tamb\u00e9 la castellana el t\u00e9:<br \/>\n\u00e9s la primera llengua de la majoria de ca\u00adtalans i, a m\u00e9s, posseeix una virtualitat global.<\/p>\n<p>Si els fil\u00f2legs del manifest volien alertar sobre els perills del que ells anomenen biling\u00fcisme, \u00bfper qu\u00e8 no han aprofitat l\u2019ocasi\u00f3 per explicar el terme digl\u00f2ssia, un concepte que la socioling\u00fc\u00edstica usa per descriure les societats amb dues o m\u00e9s lleng\u00fces en contacte? En aquesta mena de societats, les lleng\u00fces no estan en el mateix pla, sin\u00f3 que estableixen relacions de poder. Llengua A, Llengua B. Les rela\u00adcions de poder ling\u00fc\u00edstic apareixen sempre: sigui en la intimitat de la llar (la del pare o de la mare acaba sent llengua dominant), sigui en un grup d\u2019amics, sigui en els \u00e0mbits professionals, pol\u00edtics, culturals o d\u2019oci (parant l\u2019orella \u00e9s perceptible que, segons quin sigui l\u2019ambient, la llengua A i la B van canviant de posici\u00f3: mantenen un complicat sistema d\u2019equilibris).<\/p>\n<p>Sostenen els experts que la digl\u00f2ssia no \u00e9s est\u00e0tica, sin\u00f3 que acaba desembocant en la substituci\u00f3 de la llengua B. Per\u00f2 el poder d\u2019una llengua, atenci\u00f3, no deriva nom\u00e9s de la seva for\u00e7a pol\u00edtica o legal, sin\u00f3 dels vincles que mant\u00e9 amb els valors \u00addominants: la salut d\u2019una llengua dep\u00e8n del seu prestigi social. El catal\u00e0 medieval era una llengua molt forta i unificada, \u00adgr\u00e0cies a la Cancelleria Reial, per\u00f2 a partir del moment que, amb l\u2019emperador Carles, els nobles catalans emparenten amb els \u00adcastellans, el prestigi cultural del catal\u00e0 baixa i molts poetes catalans usen la llengua de la cort: Juan Bosc\u00e1n (Joan Bosc\u00e0) \u00e9s el gran poeta catal\u00e0 del XVI malgrat que escriu sobretot en castell\u00e0. Aix\u00f2 passa segles abans que hi hagi repressi\u00f3 legal contra el catal\u00e0. Per aix\u00f2, l\u2019any 1641 l\u2019elogi f\u00fanebre de Pau Claris es va fer en castell\u00e0 (parlem de l\u2019heroi dels Segadors!). Tamb\u00e9 la ind\u00fastria barcelonina del llibre, de la qual es parla al Quixot, va contribuir a prestigiar el castell\u00e0 a Catalunya molt abans del 1714.<\/p>\n<p>La batalla del prestigi que durant tot el segle XIX i els primers anys del XX la \u00adllengua catalana guanya (gr\u00e0cies a la sinergia entre revoluci\u00f3 industrial i Renaixen\u00e7a) explica la recuperaci\u00f3 de la llengua al Principat (per\u00f2 no pas a Val\u00e8ncia o Perpiny\u00e0). Esclar que la repressi\u00f3 fa mal, a una llengua! Per\u00f2 m\u00e9s mal fa el desprestigi. Per la mateixa ra\u00f3 la sobreprotecci\u00f3 legal pot no servir de res (amb independ\u00e8ncia o sense) si el prestigi decandeix. No en tinc cap dubte: el prestigi del catal\u00e0 es man\u00adtindr\u00e0 si la societat catalana \u00e9s capa\u00e7 de defensar-lo amb un consens entusiasta.<br \/>\nEl consens hi va ser. Nom\u00e9s ressorgir\u00e0 si els castellanoparlants s\u00f3n reconeguts pel catalanisme sense retic\u00e8ncies.<\/p>\n<p>Quan una llengua queda atrapada en un plet pol\u00edtic, quan \u00e9s percebuda positivament i negativament alhora, deixa de ser un vincle: \u00e9s una disputa. \u00c9s molt dif\u00edcil que el catal\u00e0 se salvi en l\u2019era de la globalitzaci\u00f3: hi estem d\u2019acord. Per\u00f2 sembla evident que el projecte independentista (leg\u00edtim, per descomptat) no li fa cap favor: la tensi\u00f3 interna que aquest projecte suscita, la problematitza. I una llengua percebuda com un problema, no suma: resta.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20160411\/401021215124\/llengua-sumar-o-restar.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La pol\u00e8mica de les lleng\u00fces ha retornat amb el manifest dels acad\u00e8mics catalans. Ja va passar igual amb el \u201cManifiesto por la lengua com\u00fan\u201d, que definia el catal\u00e0 com un obstacle per als immigrants i per a la democr\u00e0cia. La pol\u00e8mica d\u2019aquest nou manifest ha quedat atrapada en un error de pissarr\u00ed: la pintoresca descripci\u00f3 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-13982","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13982","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13982"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13982\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13984,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13982\/revisions\/13984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13982"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13982"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13982"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}