{"id":13976,"date":"2016-04-09T11:15:43","date_gmt":"2016-04-09T09:15:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13976"},"modified":"2016-04-09T11:15:43","modified_gmt":"2016-04-09T09:15:43","slug":"enric-company-la-desobediencia-com-a-formula-magica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-la-desobediencia-com-a-formula-magica\/","title":{"rendered":"Enric Company: La desobedi\u00e8ncia com a f\u00f3rmula m\u00e0gica"},"content":{"rendered":"

\"ElsUna de les circumst\u00e0ncies del brot independentista catal\u00e0, que en aix\u00f2 no \u00e9s gens original ni excepcional, \u00e9s que tots els seus protagonistes saben com va sorgir, per\u00f2 ning\u00fa sap molt b\u00e9 com fer-ho.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt freq\u00fcent en els assumptes pol\u00edtics.\u00a0Se sap com s’entra en un embolic per\u00f2 no com se’n surt.\u00a0Sovint es recorda, per exemple, que la transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia es va realitzar en la d\u00e8cada de 1970 improvisant una i altra vegada, a mesura que els esdeveniments ho exigien.<\/p>\n

El mateix cal dir, a escala catalana, de la recuperaci\u00f3 de l’autonomia.\u00a0Hi havia projectes, plans m\u00e9s o menys detallats, sobre el que algunes forces socials i pol\u00edtiques volien fer.\u00a0D’aix\u00f2 tractava, posem per cas, el Congr\u00e9s de Cultura Catalana que va tenir lloc als \u00faltims anys de la dictadura, encara en condicions d’il\u00b7legalitat i clandestinitat.\u00a0Ning\u00fa comptava que Josep Tarradellas<\/strong> torn\u00e9s de l’exili com a president de la Generalitat.\u00a0A poques setmanes de les primeres eleccions al Parlament, ni CiU<\/strong> ni Jordi<\/strong> Pujol<\/strong> haguessin apostat a que els tocaria formar el primer govern aut\u00f2nom.<\/p>\n

Una cosa semblant passa ara amb el brot independentista.\u00a0Ha sorgit, hi \u00e9s.\u00a0T\u00e9 un ampli suport social i una majoria en un parlament aut\u00f2nom, per\u00f2 no sobir\u00e0.\u00a0S’han realitzat proclamacions ret\u00f2riques, s’han improvisat fulls de ruta i plans per a fer-la efectiva, per\u00f2, en realitat, ning\u00fa sap com aconseguir-la, no est\u00e0 gens clar qui pot liderar-la.\u00a0Tampoc hi ha un programa d’aplicar, m\u00e9s enll\u00e0 del rebuig a les limitacions amb qu\u00e8 ha ensopegat l’autonomia de Catalunya.\u00a0Els partits independentistes porten uns mesos desorientats, perqu\u00e8 han pres consci\u00e8ncia que la simple repetici\u00f3 de la consigna, independ\u00e8ncia, independ\u00e8ncia, no obra miracle algun, no resol els problemes, i est\u00e0 arribant el moment en que aquesta realitat es fa \u00f2bvia per a tot el m\u00f3n.<\/p>\n

La CUP<\/strong> va acudir a les eleccions al Parlament brandant una f\u00f3rmula, la seva f\u00f3rmula.\u00a0Tenia, t\u00e9, l’atractiu de la simplicitat: desobedi\u00e8ncia.\u00a0I un avantatge, potser no volguda per\u00f2 real: els qui estaven en situaci\u00f3 de desobeir eren uns altres. Aquesta era la resposta dels l\u00edders de la CUP<\/strong> en els debats preelectorals.\u00a0Davant els obstacles que anaven sorgint i els que assegurava que aniria aixecant el Govern de l’Espanya de la qual es pret\u00e9n la separaci\u00f3, els dirigents de la CUP<\/strong> tenien una resposta clara, desafiant: desobedi\u00e8ncia.\u00a0Sonava a invocaci\u00f3 m\u00e0gica.\u00a0El resolia tot, desfeia els obstacles.\u00a0Enfront de la resist\u00e8ncia del Govern central i les institucions de l’Estat, desobedi\u00e8ncia.\u00a0Davant de les decisions del Tribunal Constitucional, desobedi\u00e8ncia.<\/p>\n

Les matem\u00e0tiques electorals van convertir a la CUP<\/strong> a complement necessari i imprescindible per formar majoria independentista al Parlament i llavors els seus l\u00edders van obligar al soci major, Junts pel S\u00ed<\/strong>, a adoptar a la Cambra una resoluci\u00f3 que, entre altres coses, fixava la desobedi\u00e8ncia a les institucions de l’Estat espanyol, i en particular al Tribunal Constitucional, com a m\u00e8tode per a materialitzar la independ\u00e8ncia.\u00a0I a m\u00e9s, li marcava un termini: 18 mesos.<\/p>\n

Aix\u00f2 va passar el 9 de novembre i des de llavors independentistes cal mesuren el temps com si del comen\u00e7ament d’una nova era es tract\u00e9s: nom\u00e9s falten 17 mesos, nom\u00e9s falten 16 mesos, nom\u00e9s falten 15 mesos… El que per a uns \u00e9s una esperan\u00e7adora compte enrere per a altres, entre els mateixos independentistes, \u00e9s un malson.\u00a0La desobedi\u00e8ncia s’ha convertit, com era de suposar, no en un m\u00e8tode m\u00e0gic sin\u00f3 en un perill\u00f3s i amena\u00e7ador maldecap del qual Junts pel S\u00ed<\/strong> i el Govern de Carles<\/strong> Puigdemont<\/strong> volen lliurar-se i no saben com perqu\u00e8 el seu aliat no els deixa. Aix\u00ed est\u00e0 l’independentisme: entre la pressi\u00f3 de l’ala radical i el risc de desbandada de l’ala moderada.\u00a0No \u00e9s per sorprendre.\u00a0Succeeix sempre en aquest tipus de situacions.<\/p>\n

I aquest \u00e9s el problema: el pas seg\u00fcent al de la desobedi\u00e8ncia, suposant que alg\u00fa vulgui donar-lo, \u00e9s la insurrecci\u00f3.\u00a0Per molt pacifica que es proclami, aquesta \u00e9s la via preconitzada per la CUP<\/strong> i aquest \u00e9s el desafiament que s’autoimposen els qui la segueixin.\u00a0Arribats a aquest punt, el que de veritat compta no \u00e9s la majoria al Parlament, sin\u00f3 la relaci\u00f3 entre la for\u00e7a pol\u00edtica, social, institucional, econ\u00f2mica d’una Catalunya amb una ajustada majoria independentista respecte a un Estat espanyol que s’oposa frontalment a ella.\u00a0Per terra, mar i aire, com no deixen de recordar els seus defensors.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les circumst\u00e0ncies del brot independentista catal\u00e0, que en aix\u00f2 no \u00e9s gens original ni excepcional, \u00e9s que tots els seus protagonistes saben com va sorgir, per\u00f2 ning\u00fa sap molt b\u00e9 com fer-ho.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt freq\u00fcent en els assumptes pol\u00edtics.\u00a0Se sap com s’entra en un embolic per\u00f2 no com se’n surt.\u00a0Sovint es …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13976","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13976","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13976"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13976\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13978,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13976\/revisions\/13978"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13976"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13976"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13976"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}