{"id":13968,"date":"2016-04-06T10:03:19","date_gmt":"2016-04-06T08:03:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13968"},"modified":"2016-04-06T10:03:19","modified_gmt":"2016-04-06T08:03:19","slug":"milagros-perez-oliva-colau-i-els-estereotips","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-colau-i-els-estereotips\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: Colau i els estereotips"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13969\" alt=\"colau\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/colau-300x200.jpg\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/colau-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/colau.jpg 660w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>A\u00a0<em>La opini\u00f3 p\u00fablica,<\/em>\u00a0un cl\u00e0ssic del periodisme i la pol\u00edtica en molts aspectes superat per\u00f2 en altres encara vigent, el periodista i fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 Walter Lippmann es referia el 1922 als estereotips com &#8220;una imatge ordenada i m\u00e9s o menys coherent del m\u00f3n, a la qual s&#8217;han adaptat els nostres h\u00e0bits, gustos, capacitats, consols i esperances.\u00a0(&#8230;) En aquest m\u00f3n les persones i les coses ocupen un lloc inequ\u00edvoc i el seu comportament respon al que esperem d&#8217;ells.\u00a0(&#8230;) Cap estereotip \u00e9s neutral. S\u00f3n la garantia del nostre amor propi i la projecci\u00f3 del sentit del m\u00f3n que cada un t\u00e9.Per tant, els estereotips arrosseguen la c\u00e0rrega dels sentiments que porten associats &#8220;.<\/p>\n<p>Quan <strong>F\u00e9lix de Az\u00faa<\/strong>, un intel\u00b7lectual que acaba d&#8217;ingressar en la Real Acad\u00e8mia Espanyola, es refereix a l&#8217;alcaldessa de Barcelona, \u200b\u200b<strong>Ada<\/strong> <strong>Colau<\/strong>, com una ignorant que hauria d&#8217;estar venent en una peixateria, no nom\u00e9s est\u00e0 catalogant la persona a la qual es refereix.\u00a0Tamb\u00e9 es cataloga a si mateix.\u00a0En aquesta valoraci\u00f3 est\u00e0 impl\u00edcita tota una exhibici\u00f3 dels seus referents mentals, del seu personal sentit de l&#8217;ordre de les coses.\u00a0El mateix ordre que uns dies abans havia expressat un regidor del <strong>PP<\/strong> de Palafolls en afirmar que &#8220;en una societat seriosa i sana&#8221; <strong>Ada Colau<\/strong> no seria alcaldessa sin\u00f3 que &#8220;estaria fregant terres&#8221;.<\/p>\n<p>Els estereotips impl\u00edcits en aquestes frases expressen la concepci\u00f3 del m\u00f3n que aquestes persones tenen.\u00a0Una visi\u00f3 que sembla molt antiga, per\u00f2 ja sabem que tot torna.\u00a0Es podria pensar que, en la persistent campanya d&#8217;assetjament i enderrocament que pateix l&#8217;alcaldessa, aquestes manifestacions no passen de ser an\u00e8cdotes estrafol\u00e0ries.\u00a0Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed.\u00a0Tant el regidor com l&#8217;acad\u00e8mic s&#8217;expressen en realitat una cosa que molts dels adversaris pol\u00edtics de <strong>Colau<\/strong> pensen per\u00f2 amaguen perqu\u00e8 saben que aix\u00f2 els defineix i definir-se en termes tan classistes t\u00e9 avui conseq\u00fc\u00e8ncies.\u00a0Afortunadament, les t\u00e9.<\/p>\n<p>El classisme comporta un sentiment de superioritat de casta.\u00a0Els que no pertanyen a la casta no s\u00f3n dignes d&#8217;ocupar el lloc reservat a ella.\u00a0Les que freguen terres o venen en una peixateria, no s\u00f3n casta,\u00a0<em>ergo<\/em>\u00a0no mereixen ocupar les posicions que &#8220;en una societat seriosa i sana&#8221; corresponen a certes elits i que en l&#8217;espai p\u00fablic, \u00e9s el poder, concebut com un instrument per perpetuar l&#8217;estratificaci\u00f3 social.<\/p>\n<p>En la visi\u00f3 classista del m\u00f3n, ning\u00fa que no pertanyi a la casta o estigui bene\u00eft per ella, mereix exercir el poder.\u00a0En aquest ordre mental, exercir l&#8217;alcaldia exigeix \u200b\u200buna dignitat de classe de la que no tenen les netejadores i les venedores.\u00a0S&#8217;estableix aix\u00ed una jerarquia de persones i de dignitats.\u00a0Hi ha una jerarquia de dignitat vinculada a la jerarquia de classe.\u00a0Qualsevol que se salti l&#8217;ordre natural d&#8217;aquesta jerarquia, \u00e9s un usurpador.\u00a0I si \u00e9s una dona, doblement usurpadora.\u00a0Perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi ha una jerarquia de g\u00e8neres.\u00a0<strong>Colau<\/strong>, evidentment, no \u00e9s home i no m&#8217;imagino a cap dels que li han faltat al respecte dient alguna cosa semblant de l&#8217;alcalde de Val\u00e8ncia, de Cadis o de Sant Jaume, tot i que per posici\u00f3 i ideologia, representin el mateix que <strong>Colau<\/strong>.<\/p>\n<p>Per\u00f2 en aquesta l\u00f2gica, encara hi ha m\u00e9s: les que freguen terres o venen peix al mercat estan on han d&#8217;estar i no en les alcaldies perqu\u00e8 no tenen cultura per comprendre la complexitat del m\u00f3n.\u00a0Una venedora de peix no pot ser alcaldessa.\u00a0I si una dona que hauria de vendre peix malgrat tot aconsegueix ser alcaldessa, \u00e9s perqu\u00e8 la gent que l&#8217;ha votat s&#8217;ha equivocat.\u00a0Un error de la democr\u00e0cia.\u00a0D&#8217;aqu\u00ed a dir que la democr\u00e0cia \u00e9s un error perqu\u00e8 no garanteix la bona elecci\u00f3 dels que han d&#8217;ocupar el poder, hi ha un pas molt curt.\u00a0Perillosament curt.<\/p>\n<p>El mateix Lippmann, que va aprofundir en el paper dels estereotips i la conformaci\u00f3 de l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica, va pensar que podia ser millor deixar el poder en mans d&#8217;elits ben formades i preparades per exercir-lo.\u00a0En la mateixa entrevista en qu\u00e8 menysprea <strong>Colau<\/strong>, l&#8217;acad\u00e8mic i fundador de <strong>Ciutadans<\/strong> mostra la seva contrarietat amb els resultats del 20-D i afirma que la gent que va recolzar a certs partits havia de &#8220;votar borratxa&#8221;.\u00a0Que \u00e9s el mateix que dir que no sabien el que votaven.\u00a0Tampoc havien de saber-ho, cal deduir, els que amb el seu vot van fer possible que<strong> Ada Colau<\/strong>, que havia d&#8217;estar venent peix, governi &#8220;una ciutat com Barcelona&#8221;.<\/p>\n<p>La visi\u00f3 classista del m\u00f3n \u00e9s possible que consideri preferible que les alcaldies s&#8217;adjudiquin pel mateix procediment que les butaques de la Reial Acad\u00e8mia, per cooptaci\u00f3 i amb discurs de benvinguda.\u00a0Per\u00f2 els temps, com deia la can\u00e7\u00f3, estan canviant.\u00a0Si <strong>Ada Colau<\/strong> i altres com ella que haurien d&#8217;estar fregant terres o venent peix estan avui governant les institucions \u00e9s perqu\u00e8, en democr\u00e0cia, cada persona val exactament el mateix, un vot.\u00a0I encara que l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica pot manipular, avui ja no \u00e9s tan f\u00e0cil construir estereotips de base classista.\u00a0Al contrari.\u00a0<strong>Ada Colau<\/strong>, que pot fregar terres, vendre peix i exercir com a alcaldessa amb la mateixa dignitat, ha sabut donar-li la volta al discurs.\u00a0S&#8217;ha anat al mercat i s&#8217;ha fet una foto amb les venedores de peix: &#8220;Orgull de ser dones treballadores&#8221;, ha tuitejat.\u00a0Faran b\u00e9, les elits amb classe, de no menysprear certes alcaldesses.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2016\/04\/02\/catalunya\/1459631891_646026.html?id_externo_rsoc=TW_CC\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A\u00a0La opini\u00f3 p\u00fablica,\u00a0un cl\u00e0ssic del periodisme i la pol\u00edtica en molts aspectes superat per\u00f2 en altres encara vigent, el periodista i fil\u00f2sof nord-americ\u00e0 Walter Lippmann es referia el 1922 als estereotips com &#8220;una imatge ordenada i m\u00e9s o menys coherent del m\u00f3n, a la qual s&#8217;han adaptat els nostres h\u00e0bits, gustos, capacitats, consols i esperances.\u00a0(&#8230;) &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13968","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13968","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13968"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13970,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13968\/revisions\/13970"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13968"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13968"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}