![\"koine\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/koine-300x169.jpg\")
A principis dels 60, quan era una adolescent, la\u00a0Mar\u00eda\u00a0va arribar a Catalunya\u00a0per intentar guanyar-se el pa. Despr\u00e9s que morissin els seus germans, al camp hi faltaven bra\u00e7os per llaurar i hi sobraven boques per\u00a0alimentar. En aquells temps de mis\u00e8ria a les nenes se’ls feia el farcellet i se les enviava a servir a una gran ciutat.<\/p>\n
Tot i que sense estudis, en\u00a0inquietud i ganes d’aprendre no la guanyava ning\u00fa. Aviat va deixar el servei dom\u00e8stic i va comen\u00e7ar a treballar en una f\u00e0brica. Va fer amistats, es va enamorar i va contraure matrimoni. I va tenir tres fills als quals va voler brindar l’afecte i les oportunitats que ella no havia tingut.<\/p>\n
Va assistir a classes de catal\u00e0 per a adults i va animar el seu primog\u00e8nit a parlar-li en catal\u00e0, per\u00f2 no s’atrevia a fer-lo servir en p\u00fablic. Un dia va despenjar el tel\u00e8fon creient que era sola a casa. ‘No, no vindr\u00e0 fins m\u00e9s tard. Vols que li digui alguna cosa?’. La conversa, en perfecte catal\u00e0, es va allargar almenys cinc minuts.<\/p>\n
La Mar\u00eda ho ignorava, per\u00f2 des del mateix moment en qu\u00e8 va arribar a Barcelona es va convertir en\u00a0“un instrument involuntari de colonitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica”<\/a>\u00a0al servei del r\u00e8gim franquista. Almenys, aix\u00ed l’han descrit, a ella i a centenars de milers de treballadors migrats, els intel\u00b7lectuals del\u00a0Grup Koin\u00e9,\u00a0en un\u00a0manifest<\/a>\u00a0que carrega contra el\u00a0biling\u00fcisme\u00a0i exigeix que el catal\u00e0 sigui l’\u00fanic idioma oficial (“llengua territorial”, escriuen eufem\u00edsticament) d’una futura\u00a0Rep\u00fablica catalana.<\/p>\n Acollidora Rep\u00fablica<\/strong><\/p>\n Segons les\u00a0estad\u00edstiques<\/a>\u00a0de la mateixa\u00a0Generalitat,\u00a0la pr\u00e0ctica totalitat dels residents a Catalunya\u00a0(95%) ent\u00e9n el\u00a0catal\u00e0\u00a0i tres de cada quatre saben parlar-lo, per\u00f2 nom\u00e9s un ter\u00e7 l’utilitzem\u00a0com allengua\u00a0habitual. Per a la meitat de la poblaci\u00f3 (50,7%), l’idioma d’\u00fas com\u00fa segueix sent el\u00a0castell\u00e0.\u00a0Parapetats rere el noble prop\u00f2sit de salvar una llengua que diuen que veuen en perill,\u00a0els sotasignats<\/a>\u00a0pretenen expulsar la meitat dels catalans de l’acollidora\u00a0Rep\u00fablica\u00a0que es disposen a fundar.<\/p>\n A l’independentisme, de tant jugar amb el foc divisori, li ha sortit un\u00a0‘Tea Party’\u00a0identitari que jutja i classifica els catalans en funci\u00f3 de la seva llengua i proced\u00e8ncia. Si la Mar\u00eda pogu\u00e9s reobrir els ulls no es reconeixeria en el pa\u00eds integrador que va ajudar a construir.<\/p>\n