{"id":13935,"date":"2016-03-16T10:58:21","date_gmt":"2016-03-16T08:58:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13935"},"modified":"2016-03-16T10:58:21","modified_gmt":"2016-03-16T08:58:21","slug":"antoni-puigverd-descompressio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-descompressio\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Descompressi\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"sanchez\"Quan dos socis que se senten estafats, nom\u00e9s es citen al jutjat.\u00a0Quan dos parents s’enemisten, no es troben a l’hora del vermut.\u00a0Per qu\u00e8 s’han reunit el president de la Generalitat i el secretari general del PSOE<\/strong>, si abans de comen\u00e7ar ja sabien que no podien arribar a cap acord substancial?<\/p>\n

Est\u00e0, en primer lloc, l’inter\u00e8s per part de Converg\u00e8ncia<\/strong> i el PSOE<\/strong> d’explorar les possibilitats de geometria variable (d’aix\u00f2 escrivia magn\u00edficament ahir l’amic Rafael Jorba).\u00a0Converg\u00e8ncia<\/strong> est\u00e0 donant un gir subtil, gaireb\u00e9 florent\u00ed: vol seguir sent el que \u00e9s, per\u00f2 voldria tornar a actuar com actuava.\u00a0Cuinar de nou truita espanyola sense trencar l’ou de la independ\u00e8ncia.\u00a0Pel que fa al PSOE<\/strong>, no pot deixar morir d’an\u00e8mia al PSC<\/strong>.\u00a0No per amor a la tercera via del PSC<\/strong>, sin\u00f3 perqu\u00e8 s’est\u00e0 adonant el PSOE<\/strong> que mai recuperar\u00e0 l’hegemonia a Espanya amb un PSC<\/strong> raqu\u00edtic: inevitablement ha de permetre-li una transfusi\u00f3 de sang catalanista.\u00a0Per descomptat, aquests moviments d’exploraci\u00f3 de la geometria variable exciten als rivals respectius.\u00a0ERC<\/strong> i la CUP<\/strong> marcaran a Converg\u00e8ncia<\/strong> molt de prop: mentre treballi per trencar amb ells l’ou de la independ\u00e8ncia, \u00e9s improbable que el deixin cuinar truita espanyola.\u00a0De manera similar actua el PP<\/strong>: tensa la corda espanyolista de Ciutadans<\/strong>, soci formal del PSOE<\/strong>, per lligar de mans a\u00a0S\u00e1nchez<\/strong>.\u00a0Sense marge de maniobra, la transfusi\u00f3 de sang al PSC<\/strong> ser\u00e0 impossible.<\/p>\n

En el fons dels plecs t\u00e0ctics, hi ha el nucli del problema: el diagn\u00f2stic del que ha passat a Catalunya.\u00a0Sense diagn\u00f2stic compartit \u00e9s impossible acordar cap soluci\u00f3.\u00a0Durant el seu intent d’investidura, S\u00e1nchez<\/strong> es va referir al proc\u00e9s independentista com “conflicte de conviv\u00e8ncia”.\u00a0Qui conegui la realitat catalana sap que aix\u00f2 no \u00e9s veritat.\u00a0Hi ha discussi\u00f3 i tensi\u00f3 pol\u00edtica, a Catalunya (tamb\u00e9 entre amics i familiars).\u00a0Per\u00f2 aquesta tensi\u00f3 no pot ser descrita com conflicte de conviv\u00e8ncia.\u00a0Ara mateix, hi ha m\u00e9s evid\u00e8ncia d’odi pol\u00edtic entre les dues Espanyes, que entre les dues Catalunyes. Puigdemont<\/strong> ha lamentat l’\u00fas d’aquesta etiqueta demonizadora;\u00a0i la veritat \u00e9s que S\u00e1nchez<\/strong> ja la va abandonar a la part final del seu debat d’investidura.\u00a0Conversar sobre les paraules que designen el que passa \u00e9s enfrontar-se al nucli emocional del problema. Per descomptat: \u00e9s molt dif\u00edcil trobar un desembussador per al repte pol\u00edtic que el sobiranisme catal\u00e0 ha plantejat a Espanya, per\u00f2, si s’elimina el ver\u00ed del llenguatge, potser el problema podria situar-se en fase brit\u00e0nica: objectivar al m\u00e0xim el component pol\u00edtic i assecar en la mesura possible el component m\u00e9s perill\u00f3s: l’emocional.<\/p>\n

Des d’aquest punt de vista, potser benintencionat, crec que es pot descriure el comportament de Puigdemont<\/strong> i S\u00e1nchez<\/strong> com de descompressor.\u00a0No s’ha produ\u00eft cap aven\u00e7 pol\u00edtic, per\u00f2 s’albira la possibilitat d’un altre guany. Ibi semper est victoria, ubi concordia est, deien els vells romans.\u00a0La vict\u00f2ria est\u00e0 sempre on est\u00e0 la conc\u00f2rdia.<\/p>\n

 <\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan dos socis que se senten estafats, nom\u00e9s es citen al jutjat.\u00a0Quan dos parents s’enemisten, no es troben a l’hora del vermut.\u00a0Per qu\u00e8 s’han reunit el president de la Generalitat i el secretari general del PSOE, si abans de comen\u00e7ar ja sabien que no podien arribar a cap acord substancial? Est\u00e0, en primer lloc, l’inter\u00e8s …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13935","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13935","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13935"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13935\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13937,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13935\/revisions\/13937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13935"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13935"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13935"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}