{"id":13915,"date":"2016-03-13T11:38:39","date_gmt":"2016-03-13T09:38:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13915"},"modified":"2016-03-13T12:10:42","modified_gmt":"2016-03-13T10:10:42","slug":"raimon-obiols-luch-lombardi-cornudella-alvarez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-luch-lombardi-cornudella-alvarez\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Lluch, Lombardi, Cornudella, \u00c1lvarez"},"content":{"rendered":"

\"alvarez\"A finals del 1979 vam ser uns dies a Mil\u00e0, amb Ernest Lluch<\/b> i Andreu Garcia de la Riva<\/b>, i visit\u00e0rem Riccardo Lombardi<\/b>, un m\u00edtic resistent antifeixista i dirigent de l\u2019ala esquerra del Partit Socialista itali\u00e0. Ens reb\u00e9 a la universitat, despr\u00e9s d\u2019un debat en una aula plena de gom a gom d\u2019estudiants; estava a punt de fer vuitanta anys i fumava, a mig mat\u00ed, un llarg toscano<\/i>. La cosa impressionava sabent que, apallissat pels squadristi<\/i> de Benito Mussolini<\/b>, tenia inutilitzat un dels pulmons. Recordo el compliment que f\u00e9u l\u2019Ernest<\/b> (que, com jo, mai havia aconseguit fumar-se m\u00e9s que un prudent mezzo toscano<\/i>) sobre l\u2019excel\u00b7lent aspecte de Lombardi<\/b>, i la resposta que aquest li don\u00e0: \u00abLa pol\u00edtica rejoveneix\u00bb.<\/p>\n

Em record\u00e0 Joan Cornudella<\/b>. El m\u00f3n, per sort, d\u00f3na aquesta mena de persones que s\u2019entreguen a una causa i mantenen tota la vida els ideals de la joventut: lluitadors apassionats i persistents; gent sempre al peu del can\u00f3, patint-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies, entrant si \u00e9s prec\u00eds a la pres\u00f3. Cornudella<\/b> hi va ser, ultra incomptables detencions de curta durada, el 1943-46, el 1958, el 1967. Sense penjar-se medalles ni demanar-ne. \u00abEra un home d\u2019honor, no d\u2019honors\u00bb, vaig dir quan mor\u00ed, recordant-lo en el Parlament de Catalunya.<\/p>\n

Joan Cornudella i Barber\u00e0<\/b>, que vaig tenir l\u2019honor de con\u00e8ixer i tractar molt, era un dirigent excepcional, en el sentit m\u00e9s literal de la paraula. L\u2019agost de 1940, Cornudella, que havia estat secretari general d\u2019Estat Catal\u00e0 durant la guerra i s\u2019havia exiliat a Fran\u00e7a el 1939, va entrar clandestinament a Catalunya i es dispos\u00e0 a dirigir la reorganitzaci\u00f3 i el combat del seu grup, que es convertiria ben aviat en el Front Nacional de Catalunya. No s\u00e9 si ens entenem i ho repeteixo: Cornudella va tornar clandestinament a Catalunya, essent el secretari general d\u2019Estat Catal\u00e0, l\u2019agost de 1940. La gent jove ha de comprendre qu\u00e8 significava all\u00f2 en aquell temps: era un joc de vida o mort.<\/p>\n

A Cornudella<\/b> el nacionalisme no li perdon\u00e0 que en la darrera etapa de la seva incombustible traject\u00f2ria pol\u00edtica s\u2019incorpor\u00e9s al PSC. Com ha escrit Ferm\u00ed Rubiralta, va ser una decisi\u00f3 que ha pagat amb \u00abl\u2019elevat peatge de l\u2019oblit i de la manca de reconeixement\u00bb. A curt termini, aquella decisi\u00f3 li signific\u00e0 una dolorosa ruptura amb alguns companys de lluita de molts anys. A llarg termini podia significar (d\u2019aix\u00f2 Cornudella<\/b> n\u2019era conscient) el preu d\u2019un silenci que jo almenys vull trencar un xic en aquestes p\u00e0gines.<\/p>\n

En una intervenci\u00f3 en el Parlament de Catalunya, el 6 d\u2019abril de 1983, Cornudella<\/b> esment\u00e0 les raons de la seva incorporaci\u00f3 al PSC: volia contribuir a \u00abcatalanitzar l\u2019esquerra\u00bb, que Catalunya \u00abno se\u2019ns parteixi en dues\u00bb, que \u00abla normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica generi les majors esperances\u00bb. Mesos abans de morir, public\u00e0 un text al diari Avui<\/i>, en resposta a un company que li retreia la seva participaci\u00f3 en la unitat socialista. \u00abEl proc\u00e9s va per llarg\u00bb, escrigu\u00e9. \u00abD\u2019ac\u00ed a vint anys o trenta, quan v\u00f3s hi sereu encara i jo no, si teniu ocasi\u00f3 de recordar amb algun amic com\u00fa aquesta picabaralla, espero que pugueu dir: Joan Cornudella i Barber\u00e0 no anava pas tan lluny d\u2019osques\u00bb.[1]<\/a><\/p>\n

Avui es pot fer un balan\u00e7 ser\u00e8 d\u2019aquella opci\u00f3 a favor de la \u00abcatalanitzaci\u00f3 de l\u2019esquerra\u00bb i de la unitat civil catalana. Hem tingut un president de la Generalitat que \u00e9s un catal\u00e0 catalanista nascut a Andalusia: a Cornudella li hauria agradat. Vaig pensar en ell i en la seva voluntat de \u00abcatalanitzaci\u00f3 de l\u2019esquerra\u00bb quan la Fundaci\u00f3 Jaume I atorg\u00e0 el seu Premi d\u2019Honor del 2003, que es concedia \u00aba persones vivents o entitats que hagin ajudat a enfortir la consci\u00e8ncia de comunitat nacional i el sentit de pertinen\u00e7a a la cultura dels Pa\u00efsos Catalans\u00bb, a Jos\u00e9 Mar\u00eda \u00c1lvarez<\/b>, secretari general de la UGT de Catalunya, nascut a Ast\u00faries l\u2019any 1956 i arribat a Catalunya als dinou anys per treballar a la Maquinista Terrestre y Mar\u00edtima. Assenyalant que \u00c1lvarez<\/b> \u00abparticipa en tota mena d\u2019iniciatives, algunes ja establertes \u2014com el Consell Social de la Llengua Catalana\u2014 i d\u2019altres que ell mateix crea i impulsa\u00bb, com el Servei Ling\u00fc\u00edstic de la UGT o les jornades sobre \u00abLlengua, treball i societat\u00bb, els cursos de catal\u00e0 per a immigrants, etc., el jurat deia que \u00ab\u00c1lvarez vol que els sindicalistes (…) es guanyin un paper i una veu protagonistes en una Catalunya nacionalment forta i socialment justa i cohesionada\u00bb, i afegia: \u00abSe\u2019l premia a ell i, a trav\u00e9s d\u2019ell, a una organitzaci\u00f3 i encara a un moviment, a una consci\u00e8ncia c\u00edvica renovada.\u00bb \u00a0Si ho hagu\u00e9s pogut veure amb nosaltres, Cornudella<\/b> hauria pensat que \u00abno anava tan lluny d\u2019osques\u00bb.<\/p>\n

(Aquest text \u00e9s un fragment del llibre<\/a> \u201cEl m\u00ednim que es pot dir. Mem\u00f2ries pol\u00edtiques<\/b>\u201d, La Magrana, RBA 2014).<\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/a> Diari Avui<\/i>, 6 de maig de 1984.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A finals del 1979 vam ser uns dies a Mil\u00e0, amb Ernest Lluch i Andreu Garcia de la Riva, i visit\u00e0rem Riccardo Lombardi, un m\u00edtic resistent antifeixista i dirigent de l\u2019ala esquerra del Partit Socialista itali\u00e0. Ens reb\u00e9 a la universitat, despr\u00e9s d\u2019un debat en una aula plena de gom a gom d\u2019estudiants; estava a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13915","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13915","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13915"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13915\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13927,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13915\/revisions\/13927"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13915"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13915"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13915"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}