[1]<\/sup><\/sup><\/a> Retraten l\u2019ambient peculiar d\u2019aquella tancada conventual. \u00abSorpr\u00e8n la serenitat que mostren les escenes de la vida di\u00e0ria: un grup de gent que passa les hores mortes prenent el tebi sol hivernal\u00bb, ha comentat l\u2019autor. Cert: hi ha una cosa estranyament paradoxal en l\u2019atmosfera distesa d\u2019aquestes imatges, que semblen reflectir un temps susp\u00e8s i una espera tranquil\u00b7la. Sorpr\u00e8n tamb\u00e9 la indument\u00e0ria d\u2019estudiants, professors i convidats, amb una rigorosa etiqueta encorbatada que ara nom\u00e9s veiem en les imatges dels consells d\u2019administraci\u00f3.<\/p>\nHi ha un parell de comentaris fets amb posterioritat per Maria Aur\u00e8lia Capmany que assenyalen altres aspectes interessants d\u2019aquell acte: l\u2019\u00fas del castell\u00e0, m\u00e9s freq\u00fcent que no pas ara: \u00abEl costum, ja mec\u00e0nic, de l\u2019estudiant de parlar en catal\u00e0 amb el ve\u00ed i parlar en castell\u00e0 aix\u00ed que l\u2019estudiant en q\u00fcesti\u00f3 agafava el micro\u00bb; i el paper subordinat de les noies estudiants: \u00abEn els c\u00e0rrecs importants nom\u00e9s hi havia nois. Per\u00f2 el m\u00e9s terrible \u00e9s que tan bon punt ens vam organitzar, vaig descobrir que les noies eren totes a la cuina\u00bb.<\/p>\n
Sembla que va ser Franco qui decid\u00ed que la policia entr\u00e9s en terreny sagrat. \u00ab\u00a1Esto se tiene que acabar!\u00bb, diuen que va dir al seu ministre de la Governaci\u00f3, Camilo Alonso Vega. Dit i fet. Dirigits pels germans Creix, els grisos penetraren finalment en el convent, despr\u00e9s d\u2019un setge que va durar un parell de dies i un parell de nits, interrompent l\u2019assemblea i procedint a detenir els assistents. A Vivalda i l\u2019\u00c0frica tenebrosa<\/i>, una petita pe\u00e7a teatral, Joan Oliver va evocar amb les el\u00b7lipsis obligades en una \u00e8poca de censura aquella irrupci\u00f3 polic\u00edaca: \u00abEra una boirassa densa, individuada, reglamentada i altiva: empenyia, desalbergava, grapejava, acomboiava i condu\u00efa ordin\u00e0riament.\u00bb<\/p>\n
Efectivament, v\u00e0rem ser grapejats i acomboiats per conducci\u00f3 ordin\u00e0ria als calabossos de la brigada pol\u00edtico-social, a la Via Laietana. All\u00e0 vaig poder observar les reaccions que la detenci\u00f3 havia provocat en els invitats de m\u00e9s edat. El doctor Jordi Rubi\u00f3 s\u2019havia tret uns anys de sobre (en tenia aleshores 79!). En el seu parlament davant dels estudiants havia qualificat la jornada de \u00abdia meravell\u00f3s\u00bb i estava d\u2019excel\u00b7lent humor en el moment d\u2019entrar a la brigada social: li brillaven els ulls sota les blanques celles abundants, una mica mefistof\u00e8liques, i mostrava una certa exaltaci\u00f3 pickwickiana. \u00abS\u00f3c a casa meva!\u00bb, comentava al policia perplex que l\u2019escoltava, i li explicava que havia nascut en aquell immoble de la Via Laietana que ara albergava la \u00abJefatura Superior de Polic\u00eda\u00bb. Salvador Espriu, per contra, amb els llavis prims fortament contrets, mostrava un gest que semblava de furor fred i concentrat. S\u2019havia trobat malalt durant el setge, i devia pensar que tot all\u00f2 era una poca-soltada. Josep Martorell fou testimoni de la seva acrim\u00f2nia pels nyaps sint\u00e0ctics del funcionari de la brigada social que mecanografiava la seva declaraci\u00f3: \u00abNo, no y no. Primero el sujeto, luego el verbo y despu\u00e9s el predicado\u00bb, deia Espriu al policia, amb veu sibilant i c\u00e0ustica. Tant Rubi\u00f3, \u00abpor motivos de edad\u00bb, com Espriu, \u00abpor motivos de salud\u00bb, van ser alliberats despr\u00e9s de prestar declaraci\u00f3. A la resta se\u2019ns quedaren les setanta-dues hores preceptives.<\/p>\n
El \u00abCreix per\u00f2 no et multipliquis!\u00bb, increpaci\u00f3 que f\u00e9u fortuna, li vaig sentir a Joan Oliver en els calabossos on ens introdu\u00efren molt prec\u00e0riament. Hi havia overbooking<\/i>. En una cel\u00b7la plena de gom a gom, on a penes ten\u00edem espai per estirar-nos capicuats, Oliver semblava content per\u00f2 es mostrava insomne. Apagades les llums i fet el silenci, bivaquejant com sardines en llauna, en la cel\u00b7la a les fosques, sent\u00edem de tant en tant la veu tonant de Pere Quart, volgudament histri\u00f2nica i cavernosa, llen\u00e7ant una breu exclamaci\u00f3 contundent, en castell\u00e0 de Sabadell: \u00ab\u00a1Canallas!\u00bb, per exemple. Aquella sonora i ronca veu d\u2019ultratomba ens feia riure i no ens deixava dormir. \u00ab\u00a1C\u00e1llense, co\u00f1o!\u00bb, sent\u00edem a l\u2019altra punta del passad\u00eds, com en una premonici\u00f3 del 23-F. Es feia el silenci per uns minuts i es produ\u00efa despr\u00e9s el bucle d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia encadenada: des del seu ja\u00e7 de fortuna, el poeta tornava a imprecar prof\u00e8ticament, entre la ira i la conya, la tirania que ens subjugava.<\/p>\n
V\u00e0rem sortir al cap de tres dies de les masmorres, convenientment multats, i jo vaig veure com s\u2019estroncava definitivament la meva incipient carrera universit\u00e0ria. El doctor Lin\u00e9s, un catedr\u00e0tic d\u2019an\u00e0lisi metem\u00e0tica que de tant en tant es descordava l\u2019americana per tal d\u2019exhibir l\u2019escut amb el \u00abyugo y las flechas\u00bb de la clivella del cintur\u00f3, s\u2019encarreg\u00e0 d\u2019anunciar-me que m\u2019havien retirat la beca de doctorat. Pot arribar-se a entendre la l\u00f2gica d\u2019una dictadura que aparta de la doc\u00e8ncia els professors dissolvents (la teoria de les \u00abmanzanas podridas\u00bb que fan malb\u00e9 tot el cistell); per\u00f2 la supressi\u00f3 d\u2019una beca per estudiar l\u2019estratigrafia d\u2019un sector del Prepirineu catal\u00e0 \u2014exercici per definici\u00f3 solitari i pol\u00edticament m\u00e9s que innocu\u2014 em va semblar una decisi\u00f3 idiota i totalment contraproduent per als interessos del r\u00e8gim: estimul\u00e0 considerablement el meu activisme antifranquista i la meva vocaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n
La campanada conventual de la Caputxinada va desvetllar un ample moviment de solidaritat a Barcelona. Joan Revent\u00f3s em coment\u00e0, quan ens vei\u00e9rem uns dies despr\u00e9s dels fets, que la mateixa tarda de l\u2019inici del setge s\u2019havia trobat, en un carrer contigu dels Caputxins, amb Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, el Guti<\/i>, dirigent del PSUC, i amb Jordi Carbonell. Tots tres, com bastanta altra gent, havien intentat apropar-se al lloc de l\u2019assemblea en con\u00e8ixer la irrupci\u00f3 de la policia i no ho aconseguiren perqu\u00e8 aquesta acordonava la zona. Es dirigiren\u00a0 aleshores a casa d\u2019en Carbonell, al carrer de Craywinckel, per tal de discutir la jugada, i acordaren convocar una reuni\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia per coordinar les iniciatives de suport als assetjats. L\u2019endem\u00e0 eren un grup m\u00e9s nombr\u00f3s: Joan Armet, Joan Ballester, Josep Benet, Josep Maria Castellet, Joan Cornudella, Pere Portabella, Josep Sol\u00e9 i Barber\u00e0 i altres advocats, m\u00e9s Enric Argullol i altres\u00a0 estudiants que havien restat fora de l\u2019assemblea.<\/p>\n
Aquells encontres van anar-se continuant en els dies i setmanes seg\u00fcents i donaren lloc a la Taula Rodona, una primera inst\u00e0ncia unit\u00e0ria que per primera vegada apleg\u00e0 socialistes, comunistes, nacionalistes i democristians. En una primera etapa, la plataforma se centr\u00e0 en la solidaritat amb els estudiants, professors i intel\u00b7lectuals implicats en la Caputxinada: s\u2019organitz\u00e0 la recollida de diners per pagar les multes (Pere Portabella s\u2019encarreg\u00e0 d\u2019impulsar una subhasta d\u2019obres d\u2019art a Par\u00eds), s\u2019organitz\u00e0 un acte d\u2019homenatge al doctor Rubi\u00f3 a la facultat de Dret, etc. All\u00f2 era un nucli din\u00e0mic que s\u2019anava agregant, en qu\u00e8 conflu\u00efen persones i grups que aspiraven a desenvolupar amb m\u00e9s continu\u00eftat i amplitud un moviment unitari contra la dictadura. Aquelles reunions tenien un car\u00e0cter poc formalitzat i se celebraven en un ambient efervescent, a les cases de Josep Benet, del pintor Josep Guinovart i de la seva companya Maria Ant\u00f2nia Pelauzy, i dels doctors Joan Colomines, Felip Sol\u00e9 Sabar\u00eds i Charo Garc\u00eda Verde, entre d\u2019altres.<\/p>\n
No hi ha res m\u00e9s engrescador que els moments fundacionals. Aquells ho eren. V\u00e0rem contribuir a impulsar de manera entusiasta aquella din\u00e0mica unit\u00e0ria germinal. Ten\u00edem la consci\u00e8ncia que a partir del setge dels caputxins i del moviment aglutinador que en segu\u00ed s\u2019estava creant quelcom molt m\u00e9s important que un sindicat estudiantil. S\u2019havia produ\u00eft una mena de detonant ciutad\u00e0 que feia convergir en una perspectiva unit\u00e0ria general diversos processos que s\u2019havien anat desenvolupat en aquells darrers anys en la nostra societat.<\/p>\n
(Aquest text \u00e9s un fragment del llibre \u201cEl m\u00ednim que es pot dir. Mem\u00f2ries pol\u00edtiques<\/b>\u201d, La Magrana, RBA 2014).<\/p>\n
Veieu el llibre electr\u00f2nic<\/a><\/p>\n\n
\n
\n
[1] \u00abLa Caputxinada. Cr\u00f2nica gr\u00e0fica. Fotografies de Guillem Mart\u00ednez\u00bb. Barcelona: Publicacions de la Resid\u00e8ncia d\u2019Investigadors<\/i>, n\u00fam. 17. CSIC-Generalitat de Catalunya, 2002.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Junt amb disset altres professors no numeraris vaig assistir a la sessi\u00f3 constitutiva del Sindicat Democr\u00e0tic d\u2019Estudiants de la Universitat de Barcelona que va tenir lloc entre el 9 i l\u201911 de mar\u00e7 de 1966, al convent dels frares caputxins de Sarri\u00e0. Hi \u00e9rem, que em consti, els seg\u00fcents professors: Joan Albert Assens, Josep Cano, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13883","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13883"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13883\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13890,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13883\/revisions\/13890"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"caputxinada\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/03\/caputxinada-300x166.jpg\")
Junt amb disset altres professors no numeraris vaig assistir a la sessi\u00f3 constitutiva del Sindicat Democr\u00e0tic d\u2019Estudiants de la Universitat de Barcelona que va tenir lloc entre el 9 i l\u201911 de mar\u00e7 de 1966, al convent dels frares caputxins de Sarri\u00e0. Hi \u00e9rem, que em consti, els seg\u00fcents professors: Joan Albert Assens, Josep Cano, Llu\u00eds Carre\u00f1o, Xavier Folch, Miquel Gich, Llu\u00eds A. Gorostiaga, Miquel Izard, Antoni Jutglar, Xavier Llimona, Enric Lluch, Joaquim Marco, Carles Mart\u00ed, Ricard Mart\u00edn, Jordi Molina, Gabriel Oliver, Manuel Sacrist\u00e1n, Jordi Sol\u00e9 Tura, Jos\u00e9 Mar\u00eda Vidal Villa i Enric Vilardell.<\/p>\n