![\"esquerra\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/esquerra-300x182.jpg\")
Quin marge hi ha perqu\u00e8 sorgeixi una esquerra a Europa que superi els recels mutus que hi ha hagut entre els partits socialdem\u00f2crates i aquells altres que se situen en posicions m\u00e9s extremes?\u00a0\u00bfI fins a quin punt aquesta nova esquerra pot oferir un programa pol\u00edtic nou, realista i il\u00b7lusionant?<\/p>\n
Durant molts anys, mentre es va mantenir l’enfrontament entre comunistes i socialdem\u00f2crates, aquestes q\u00fcestions no tenien sentit.\u00a0Tampoc el tenien durant l’\u00e8poca del boom, quan les coses anaven b\u00e9 en aparen\u00e7a i la socialdemocr\u00e0cia era un dels puntals del sistema.\u00a0Per\u00f2 la crisi ho ha trastocat tot.<\/p>\n
D’una banda, han renascut les opcions radicals.\u00a0Per primera vegada des del final de la Segona Guerra Mundial, en un pa\u00eds europeu governa un partit d’esquerres no socialdem\u00f2crata (Syriza) mentre en altres pa\u00efsos, com Espanya, hi ha noves forces (Podem).\u00a0\u00c9s l\u00f2gic que sigui aix\u00ed davant les injust\u00edcies que han creat les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i davant l’augment de la desigualtat social.\u00a0Aquests partits representen sobretot als col\u00b7lectius m\u00e9s durament colpejats per la crisi.<\/p>\n
D’altra banda, els partits socialdem\u00f2crates estan en crisi: els seus suports socials s’han desplomat en la majoria del continent, retrocedint als nivells de 1970 (vegeu aqu\u00ed).\u00a0Una possible interpretaci\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent: la socialdemocr\u00e0cia continua volent ser opci\u00f3 de govern i part per tant de l’establishment, per\u00f2 alhora la socialdemocr\u00e0cia ent\u00e9n que no pot quedar-se creuada de bra\u00e7os i ha impugnar les receptes neoliberals i el capitalisme financer globalitzat.\u00a0Davant la dificultat de conciliar aquests dos elements, el discurs socialdem\u00f2crata queda desdibuixat.\u00a0A la gent amb principis ideol\u00f2gics m\u00e9s radicals la socialdemocr\u00e0cia li sembla massa acomodat\u00edcia, als que s\u00f3n m\u00e9s moderats els espanta que es plantegin canvis profunds i opten per forces centristes o dretans.\u00a0Aquest tipus de problemes explica en bona mesura els decebedors resultats del Partit Laborista a la Gran Bretanya i del Partit Socialista a Portugal (vegeu aqu\u00ed).<\/p>\n
En aquestes circumst\u00e0ncies, l’esquerra queda m\u00e9s dividida que mai.\u00a0Als pa\u00efsos amb sistemes proporcionals sorgeixen partits nous que, en la pr\u00e0ctica, afavoreixen, molt al seu pesar, la vict\u00f2ria de partits de dretes (com a Portugal i potser a Espanya el 20 de desembre).\u00a0Al seu torn, en els pa\u00efsos amb sistemes majoritaris s’obren pas candidats trencadors en el si dels partits progressistes que allunyen una part dels seus electorats tradicionals (com Jeremy Corbyn a Anglaterra i Bernie Sanders als Estats Units).<\/p>\n
Per afrontar aquesta situaci\u00f3, cal comen\u00e7ar reconeixent dues coses.\u00a0En primer lloc, que els partits a l’esquerra de la socialdemocr\u00e0cia no guanyaran les eleccions i, si arriben a governar, haur\u00e0 de ser en coalicions amb els partits socialdem\u00f2crates.\u00a0Les circumst\u00e0ncies de Gr\u00e8cia han resultat bastant excepcionals i \u00e9s dif\u00edcil que es reprodueixin en altres estats europeus.\u00a0La ra\u00f3 fonamental \u00e9s que en els pa\u00efsos desenvolupats la immensa majoria de la societat rebutja solucions radicals que suposin riscos i incerteses.\u00a0Les aventures i les grans transformacions estan descartades electoralment.\u00a0Aix\u00f2 vol dir que no hi haur\u00e0 “processos constituents” ni “superaci\u00f3 del capitalisme”, ni tan sols “sorpassos”.<\/p>\n
En segon lloc, que les pol\u00edtiques remedialistes de la socialdemocr\u00e0cia, basades en la redistribuci\u00f3 a trav\u00e9s de la despesa social, no s\u00f3n suficients per corregir l’augment de la desigualtat i la precaritzaci\u00f3 creixent de la for\u00e7a de treball.\u00a0Per descomptat, l’Estat del benestar segueix sent una necessitat imperiosa per protegir la ciutadania i garantir una certa igualtat d’oportunitats, per\u00f2 no n’hi ha prou per fer front als problemes que la crisi i la uni\u00f3 monet\u00e0ria generen.<\/p>\n
Qu\u00e8 cal llavors plantejar m\u00e9s enll\u00e0 del lament i l’abstracci\u00f3 de l’esquerra radical i del pragmatisme electoral de la socialdemocr\u00e0cia?\u00a0Sentimentalismes a part, l’objectiu obvi hauria de ser el seg\u00fcent: sumar forces al voltant d’un programa realista de canvi.\u00a0Que aquest programa sigui realista vol dir que ha de resultar atractiu per a una majoria social, sense despertar pors que allunyin molts ni generar expectatives irrealitzables.\u00a0Ha de tractar-se d’un programa de canvi que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del remedialismo socialdem\u00f2crata per\u00f2 que es quedi m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de la impugnaci\u00f3 del capitalisme.<\/p>\n
Per donar contingut a aquest programa, conv\u00e9 partir d’aquest diagn\u00f2stic: la ra\u00f3 per la qual la socialdemocr\u00e0cia no aconsegueix corregir la desigualtat consisteix en la configuraci\u00f3 de poder tan desfavorable per als seus interessos que s’ha creat amb el capitalisme financer global en general i la uni\u00f3 monet\u00e0ria en particular.\u00a0Davant d’aquesta configuraci\u00f3 de poder, les pol\u00edtiques tradicionals de l’Estat del benestar no s\u00f3n suficients.\u00a0Es necessita alguna cosa m\u00e9s, modificar aquesta configuraci\u00f3 del poder.\u00a0Nom\u00e9s si es restableix un nou equilibri entre capital i treball podr\u00e0 revertir la desigualtat que s’ha creat en els \u00faltims temps.<\/p>\n
La clau de l’anomenat “per\u00edode socialdem\u00f2crata” dels 30 anys, entre 1950 i 1980 aproximadament, no va ser nom\u00e9s que la socialdemocr\u00e0cia govern\u00e9s en alguns pa\u00efsos.\u00a0De fet, a Alemanya l’SPD no va tocar el poder fins a 1965, en una gran coalici\u00f3 amb la CDU, i nom\u00e9s va governar entre 1969 i 1980;\u00a0a It\u00e0lia la socialdemocr\u00e0cia del PSI nom\u00e9s va governar com a soci menor de la Democr\u00e0cia Cristiana a partir de 1963;\u00a0ia Fran\u00e7a no hi va haver un president socialista fins a 1981. La clau va ser, m\u00e9s aviat, que hi hagu\u00e9s un marc econ\u00f2mic-laboral que regulava la relaci\u00f3 entre capital i treball gr\u00e0cies a la forta influ\u00e8ncia dels sindicats.<\/p>\n
A partir dels anys vuitanta aquest marc es va anar dissolent progressivament, a mesura que avan\u00e7aven les pol\u00edtiques neoliberals i despla\u00e7aven el poder econ\u00f2mic i social cap a l’empresa en detriment dels treballadors.\u00a0L’\u00fanica manera de frenar l’avan\u00e7 neoliberal passa perqu\u00e8 l’esquerra, quan arribi al poder, no tracti nom\u00e9s de posar remei a les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives del tipus de capitalisme en el qual ens trobem, sin\u00f3 que intenti modificar les relacions de poder sobre les que aquest capitalisme descansa .<\/p>\n
Aix\u00f2 requereix que l’esquerra adopti una posici\u00f3 molt m\u00e9s cr\u00edtica amb les institucions i pol\u00edtiques de la zona euro, sobretot en aquells pa\u00efsos en qu\u00e8 la UE s’ha vist hist\u00f2ricament com a taula de salvaci\u00f3 i agent de progr\u00e9s, de manera que es pugui formar un front unit de pa\u00efsos amb un pla de reformes profundes que recuperin el model social europeu com a objectiu principal del proc\u00e9s d’integraci\u00f3.<\/p>\n
I, en el pla intern o nacional, l’esquerra ha de trencar el poder excessiu de bancs i grans corporacions tant sobre l’economia com sobre la pol\u00edtica.\u00a0Aquesta \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 les pol\u00edtiques d’igualtat puguin funcionar.La crisi ha propiciat una concentraci\u00f3 de poder que resulta tremendament perjudicial per als interessos de l’esquerra.\u00a0A Espanya, no nom\u00e9s tenim un mercat de treball dual, amb fixos en el centre i precaris voltant, sin\u00f3 tamb\u00e9 una estructura empresarial dual, amb unes poques empreses massa poderoses i una infinitat d’empreses petites, poc productives i molt vulnerables al cicle econ\u00f2mic.\u00a0Cal introduir m\u00e9s igualtat entre treballadors i entre empreses, reindustrialitzar el pa\u00eds, invertir en coneixement i reduir el pes dels grans grups financers i energ\u00e8tics.<\/p>\n
En tots dos casos, tant en el supranacional com el nacional, l’esquerra ha de treballar perqu\u00e8 les regles de joc estiguin m\u00e9s equilibrades i les pol\u00edtiques progressistes puguin dur-se a terme en un context si no favorable, s\u00ed almenys neutral.<\/p>\n
L’esquerra amb adjectius ja la coneixem: per un motiu o un altre, resulta decebedor.\u00a0La m\u00e9s radical se situa fora de la realitat i nom\u00e9s pot aspirar a ser una for\u00e7a testimonial.\u00a0La m\u00e9s pragm\u00e0tica s’acontenta amb aplicar pol\u00edtiques remedialistas.\u00a0Una esquerra sense adjectius ha de tenir un objectiu ambici\u00f3s per\u00f2 factible: trencar l’hegemonia neoliberal, per la qual cosa cal redistribuir el poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic.<\/p>\n
Ignacio S\u00e1nchez Cuenca, 9 d’octubre de 2015, CTXT<\/p>\n