{"id":13853,"date":"2016-02-24T11:31:01","date_gmt":"2016-02-24T09:31:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13853"},"modified":"2016-02-24T11:31:01","modified_gmt":"2016-02-24T09:31:01","slug":"jordi-font-la-ruleta-russa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-la-ruleta-russa\/","title":{"rendered":"Jordi Font: La ruleta russa"},"content":{"rendered":"

\"ruleta\"Som a l’Any Llull i, despr\u00e9s de rellegir el\u00a0Llibre de les B\u00e8sties<\/i>, no em s\u00e9 estar, com fa ell tot sovint, d’empescar-me un\u00a0eximpli<\/i>\u00a0(o par\u00e0bola), en aquest cas un\u00a0eximpli<\/i>\u00a0futurista i referit a les nostres mateixes latituds. Vet aqu\u00ed que el govern espanyol, en un indeterminat any del Senyor, a mitjan segle XXI, ha acceptat de fer un refer\u00e8ndum vinculant sobre la independ\u00e8ncia. \u201cPer fi\u201d, pensa la gent, ja molt cansada de tants anys de\u00a0processisme<\/i>\u00a0sense resultats. \u201cIn-Inde-Independ\u00e8ncia!\u201d, criden r\u00edtmicament els independentistes a Canaletes. Ha corregut prou de temps perqu\u00e8 les noves generacions espanyoles siguin majoria i les in\u00e8rcies del franquisme hagin passat avall: la catalanof\u00f2bia ja no ven i ha perdut el seu antiqu\u00edssim valor com a carburant de la dreta i com a eina de xantatge a l’esquerra. L’Estat espanyol, que s’ha avingut a la consulta, comen\u00e7a a fer una cara amiga. Despr\u00e9s d’un llargu\u00edssim i oner\u00f3s enquistament, la nuvolada s’esbargeix.<\/p>\n

Comencen els debats sobre la independ\u00e8ncia, sobre els seus efectes econ\u00f2mics, sobre Catalunya dins o fora de la Uni\u00f3 Europea… Ja no valen les improvisacions ni els caps calents ni les excomunions immobilistes ni les ing\u00e8nues o interessades can\u00e7ons de gesta que tant s’havien estilat: ja ning\u00fa no en fa cas. Proliferen les reflexions de fons, amb entesos de veritat, amb aproximacions solvents, amb informaci\u00f3 ponderada… La gent ja no deixa passar bou per b\u00e8stia grossa.<\/p>\n

El rei Felip VI, amb la seva barba blanca i una mica encorbat, ve a visitar la presidenta de la Generalitat i es prodiga parlant catal\u00e0. Tots dos, amb els seus vistosos xandalls, passegen pl\u00e0cidament en bicicleta pels carrers de l’Eixample de Barcelona, lliure ja de cotxes; agafen el tramvia de la Diagonal, visiten la Sagrada Fam\u00edlia que continua creixent i acaben donant veces als coloms de la pla\u00e7a Catalunya. Els ministres del govern espanyol prometen \u201cl’oru i el moru<\/i>\u201d si Catalunya opta per quedar-se. Fins i tot parlen d’Estat pluriling\u00fce, que tractaria el catal\u00e0 com ho fa amb el castell\u00e0. Citen tot sovint l’Himne Ib\u00e8ric<\/i>\u00a0de Joan Maragall i\u00a0La pell de brau\u00a0<\/i>de Salvador Espriu. S\u00f3n un amor. A no pocs catalans, se’ls escapa una llagrimeta. Nom\u00e9s els independentistes del morro fort els fan llengotes. Molta gent s’ho pensa dos i tres cops: hi ha raons que fan cavil\u00b7lar. A m\u00e9s, ara va de veres: s’ha acabat la gatzara i la pol\u00edtica virtual. Els que tradicionalment votaven independ\u00e8ncia \u201cper emp\u00e8nyer i for\u00e7ar Madrid\u201d ara s’hi miraran.<\/p>\n

El refer\u00e8ndum \u2013\u201c\u00bfVols un Estat catal\u00e0 independent?\u201d\u2013 acaba per donar el seg\u00fcent resultat: un 40% de S\u00ed, un 44% de No i un 16% de paperetes nul\u00b7les, on hi figuren inscripcions com \u201cQue et moqui la iaia<\/i>\u201d, \u201cMierda pa ti<\/i>\u201d, \u201cFerrussola a la cassola<\/i>\u201d (encara), \u201cPatim, patam, patum<\/i>\u201d… D’aquesta manera, mira per on, l’anhelat refer\u00e8ndum acaba per consolidar l’statu quo<\/i>: el poble ha parlat en primera persona i no hi ha r\u00e8plica possible. L’interminable\u00a0proc\u00e9s<\/i>s’ha acabat de sobte. De les promeses i m\u00fasiques celestials del govern de l’Estat, \u00e9s clar, \u201csi te he visto, no me acuerdo<\/i>\u201d. Tota la for\u00e7a acumulada per les velles Via Catalana i V (de Votar i de Vict\u00f2ria) i per les m\u00e9s recents A (d’Amunt i crits) i D (de Diu que anirem tan b\u00e9), se’ns ha esfumat: l’acabem de malversar en un refer\u00e8ndum de tot o res, que ha quedat en no-res. Quins estrategues de pega!<\/p>\n

Els \u2018eximplis’ lul\u00b7lians tenen una moral impl\u00edcita. En el nostre cas, \u00e9s molt \u00f2bvia: el refer\u00e8ndum de la independ\u00e8ncia no ens hauria d’enlluernar: \u00e9s una ruleta russa. Abans d’introduir la bala, fer girar el tambor de la pistola i posar-nos el can\u00f3 a la templa, caldria pensar que la probabilitat d’encertar la bala \u00e9s alta. I que, si aix\u00f2 passa, tururut. Per aquesta ra\u00f3, em sembla especialment intel\u00b7ligent la idea de Miquel Iceta: primer, a partir de la for\u00e7a acumulada, obtinguem el pacte bilateral possible i sotmetem-lo a refer\u00e8ndum de la ciutadania catalana, com ja f\u00e8iem amb l’Estatut. I, si els catalans desaproven all\u00f2 que s’ha pactat, aleshores s\u00ed, ja nom\u00e9s ens quedaria el refer\u00e8ndum de la independ\u00e8ncia, la ruleta russa; no cal dir que aquesta previsi\u00f3 operaria tamb\u00e9 en favor d’un pacte seri\u00f3s i substancial. Abans d’exposar-nos que la for\u00e7a acumulada se’ns en vagi pel forat de l’aig\u00fcera, \u00e9s inexcusable tractar d’invertir-la en un hipot\u00e8tic pacte superador. Seria una cat\u00e0strofe que, de tot plegat, finalment, nom\u00e9s en qued\u00e9s la\u00a0nova Converg\u00e8ncia<\/i>\u00a0i que Catalunya hi hagu\u00e9s perdut bous i esquelles.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Som a l’Any Llull i, despr\u00e9s de rellegir el\u00a0Llibre de les B\u00e8sties, no em s\u00e9 estar, com fa ell tot sovint, d’empescar-me un\u00a0eximpli\u00a0(o par\u00e0bola), en aquest cas un\u00a0eximpli\u00a0futurista i referit a les nostres mateixes latituds. Vet aqu\u00ed que el govern espanyol, en un indeterminat any del Senyor, a mitjan segle XXI, ha acceptat de fer …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13853","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13853","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13853"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13853\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13855,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13853\/revisions\/13855"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13853"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13853"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13853"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}