{"id":13826,"date":"2016-02-10T11:41:15","date_gmt":"2016-02-10T09:41:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13826"},"modified":"2016-02-10T11:41:15","modified_gmt":"2016-02-10T09:41:15","slug":"neus-tomas-senyor-pujol-avui-si-que-toca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/neus-tomas-senyor-pujol-avui-si-que-toca\/","title":{"rendered":"Neus Tom\u00e0s: Senyor Pujol, avui s\u00ed que toca"},"content":{"rendered":"
\"pujol\"\u00c9s dif\u00edcil, diria gaireb\u00e9 impossible, que entre els periodistes que fa temps que ens dediquem a la informaci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya n\u2019hi hagi algun a qui no li hagu\u00e9s dit all\u00f2 d\u2019\u00ab avui no toca \u00bb. A vegades amb somriure mig murri, altres amb cara de cabreig, per\u00f2 ho feia. I l\u2019hi permet\u00edem. A Jordi Pujol<\/strong> se li consentien moltes coses que passat el temps escandalitzen encara m\u00e9s (\u00e9s clar que ara ens lamentem del plasma per\u00f2 seguim assistint a les compareixences via pantalla o sense preguntes).<\/div>\n
<\/div>\n
En el pujolisme, que no va ser una etapa sin\u00f3 un r\u00e8gim, l\u2019oposici\u00f3 actuava amb una barreja d\u2019indignaci\u00f3 i admiraci\u00f3 pel personatge. S\u00ed, pot semblar contradictori, per\u00f2 m\u00e9s d\u2019un exdiputat dels que llavors ocupaven escons del PP<\/strong> o del PSC<\/strong> al Parlament i ara retirats (o gaireb\u00e9) s\u00f3n conscients que sovint van sucumbir a la impot\u00e8ncia davant d\u2019un president adorat per Felipe<\/strong> Gonz\u00e1lez<\/strong> (de motius no n\u2019hi faltaven) i respectat per Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> (que li va entregar en safata el cap d\u2019Alejo Vidal-Quadras<\/strong>).<\/div>\n
<\/div>\n
Quan el matrimoni Pujol<\/strong> – Ferrusola<\/strong> es passejava els caps de setmana per protagonitzar aut\u00e8ntiques maratons d\u2019inauguracions, es paralitzava tot. Sempre amb una c\u00e0mera de TV-3 al costat, es tract\u00e9s d\u2019una piscina municipal o una rotonda, l\u2019arribada del president era tot un esdeveniment. Flors per a ella mentre ell mig improvisava un discurs populista amb refer\u00e8ncies a algun dels ve\u00efns. Aix\u00ed s\u2019engrandia la figura del fundador convergent, l\u2019\u00fanic que tenia tot el pa\u00eds al cap. O aix\u00f2 ens va fer creure. I aix\u00ed va cr\u00e9ixer tamb\u00e9 una generaci\u00f3, pensant que era impossible que ning\u00fa pogu\u00e9s treballar m\u00e9s i millor per Catalunya. Ell volia que el seu fill Oriol fos l\u2019hereu, per\u00f2 per a l\u2019interregne, i malgrat el disgust de Josep Antoni Duran Lleida<\/strong>, va escollir Artur Mas<\/strong> com a successor temporal. Ho va fer a dit, com ara ha fet Mas<\/strong> amb Carles<\/strong> Puigdemont<\/strong>. Hi ha tradicions dif\u00edcils de canviar.<\/div>\n
<\/div>\n
Retirat de la primera l\u00ednia, va seguir mostrant-se com un home auster i que havia sacrificat la seva vida, la seva fam\u00edlia, pel pa\u00eds. Aix\u00f2 \u00e9s el que explicava, ja fos passejant al costat de Jordi \u00c9vole<\/strong> o compartint un senzill sopar amb Albert Om<\/strong>. Per\u00f2 mentia. Durant tres d\u00e8cades va enganyar el pa\u00eds que diu tenir en tanta estima. A mesura que CDC<\/strong> abra\u00e7ava amb m\u00e9s for\u00e7a (o inter\u00e8s) l\u2019independentisme, m\u00e9s s\u2019estrenyia el setge a Pujol<\/strong>. No \u00e9s una cr\u00edtica, nom\u00e9s una constataci\u00f3. Una amant ressentida disposada a confessar que el primog\u00e8nit passejava bosses d\u2019escombraries amb bitllets per Andorra i un ministre d\u2019Hisenda actuant, aquesta vegada s\u00ed, com se li pressuposa, van fer la resta. Del Pujol<\/strong> magn\u00e0nim a l\u2019anci\u00e0 que va amagar la fortuna del seu clan. De fundar un partit a pr\u00e0cticament destruir-lo. I ara, davant el jutge, s\u00ed que toca donar explicacions. Els\u00a0les deu a ells i a la resta.<\/div>\n
<\/div>\n
Article publicat a El Peri\u00f3dico<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s dif\u00edcil, diria gaireb\u00e9 impossible, que entre els periodistes que fa temps que ens dediquem a la informaci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya n\u2019hi hagi algun a qui no li hagu\u00e9s dit all\u00f2 d\u2019\u00ab avui no toca \u00bb. A vegades amb somriure mig murri, altres amb cara de cabreig, per\u00f2 ho feia. I l\u2019hi permet\u00edem. A Jordi …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13826","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13826","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13826"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13826\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13828,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13826\/revisions\/13828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13826"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13826"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13826"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}