![\"proposta\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/proposta-300x200.jpg\")
Si la q\u00fcesti\u00f3 catalana \u00e9s un tema clau per a Espanya sencera \u2014i tothom ja reconeix que ho \u00e9s\u2014, \u00e9s urgent recanalitzar-la, aix\u00ed que seria molt encertat aprofitar aquest temps transitori posant damunt la taula noves idees, o actualitzar-ne algunes d’oblidades.<\/p>\n
Perqu\u00e8 de la recepta aplicada fins avui pel Govern espanyol nom\u00e9s resulta certa la seva inutilitat. L’immobilisme no ha servit ni com a mur de contenci\u00f3. Al contrari, ha operat amb freq\u00fc\u00e8ncia com a esper\u00f3 i ferment del secessionisme; neguit de la majoria de ciutadans catalans (que no \u00e9s independentista); i llevat de malenconia de tots els espanyols liberals.<\/p>\n
La sortida inversa, la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia, a l’estil escoc\u00e8s, tindria en abstracte m\u00e9s recorregut, i mitjan\u00e7ant una lectura \u00e0mplia, prou encaix legal a l’article 92 de la Constituci\u00f3. Per\u00f2 ha estat desprestigiada per alguns dels seus propis partidaris.<\/p>\n
Aix\u00ed, la formataci\u00f3 de la il\u00b7legalitzada consulta informal del 9-N del 2014 com un veritable refer\u00e8ndum (a la legitimitat del qual, a m\u00e9s, no calia esperar per aixecar estructures d’Estat pr\u00e8viament decidides); la presentaci\u00f3 de les eleccions del 27-S del 2015 com un plebiscit; i la deslleial interpretaci\u00f3 de confondre una (voluminosa) minoria del 47,8% amb una majoria, contra tota aritm\u00e8tica, degraden la idea i no contribueixen avui a legitimar pol\u00edticament la reivindicaci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum estrictament sobre la independ\u00e8ncia, que els seus promotors van forjar per la secessi\u00f3. En certa manera, ja ho van organitzar.<\/p>\n
A m\u00e9s, i aix\u00f2 \u00e9s el fonamental, una votaci\u00f3 d’aquest g\u00e8nere consagraria la divisi\u00f3 de la societat catalana en blocs tancats, potser herm\u00e8tics; provocaria un efecte d’emulaci\u00f3 en altres territoris; i plasmaria amb esc\u00e0s avantatge el gran risc, m\u00e9s encara en situaci\u00f3 polaritzada, de greus p\u00e8rdues en un patrimoni com\u00fa \u2014l’Estat democr\u00e0tic i auton\u00f2mic\u2014 acumulat tamb\u00e9 pels catalans. Inclosos a primera fila els nacionalistes (CiU, per\u00f2 no nom\u00e9s ella), coautors d’almenys el 75% o el 80% del patrimoni legislatiu espanyol, en m\u00e9s percentatge, doncs, que conservadors i socialistes.<\/p>\n
De manera que sense rebutjar rotundament la seva eventualitat potencial, cal buscar una sortida millor. A llarg termini ho \u00e9s, amb poc dubte, la reforma constitucional federal que en primer lloc van proposar els socialistes (Hacia una estructura federal del Estado<\/em>, Granada, 6\/6\/2013). Per\u00f2 tenint en compte l’extens termini necessari per a la seva tramitaci\u00f3 \u2014d’almenys dos anys\u2014 no arribaria a temps. Ni d’evitar el dessagni d’energies catalanes, que fa que el conjunt no funcioni. Ni d’acudir proactivament a la trobada dels nous joves, que en pes es passen al secessionisme davant el car\u00e0cter dif\u00fas, incert o dubitatiu de les alternatives. A m\u00e9s, la dificultat d’aconseguir un consens ampli en termini operatiu s’aguditza en un paisatge pol\u00edtic que canvia a velocitat de vertigen. I la conveni\u00e8ncia d’alleugerir aquesta operaci\u00f3 de l’alta febre territorial actual sembla evident.<\/p>\n Per aix\u00f2, conv\u00e9 accelerar. I posar damunt de la taula la idea d’un pacte (previ a la reforma constitucional) que sigui sotm\u00e8s a votaci\u00f3. Votar un acord \u00e9s sempre millor que certificar un desacord. Perseguiria actualitzar l’acord territorial del 1978, avui esfilagarsat, en un proc\u00e9s molt \u00e0gil, m\u00e9s reconstituent que constituent. Com? Mitjan\u00e7ant la fixaci\u00f3 d’estrictes garanties de respecte a \u201cles compet\u00e8ncies estrat\u00e8giques com les economicofinanceres, educatives, ling\u00fc\u00edstiques i culturals\u201d \u2014com va formular qui despr\u00e9s es dir\u00e0\u2014 incorporant unacapacitat expansiva<\/em>\u00a0d’abast i ambici\u00f3 justament a acordar.<\/p>\n Aquest acord hauria de plasmar el retrobament entre el (proper) Govern d’Espanya i el de la Generalitat, o en defecte d’aix\u00f2, dels partits disposats a aix\u00f2, o de la societat catalana. Perqu\u00e8 la seva missi\u00f3 central no \u00e9s nom\u00e9s ni primordialment enlla\u00e7ar amb els secessionistes inamovibles, sin\u00f3 amb els instrumentals o t\u00e0ctics (que reclamen l’impossible com a via per aconseguir, almenys, alguna cosa), i amb la ingent massa d’indignats per la rosca recentralitzadora.<\/p>\n Aix\u00ed que l’objecci\u00f3 que un pacte d’aquest tipus no satisfaria els\u00a0indepes<\/em>, o nom\u00e9s per un temps, \u00e9s consp\u00edcua, per\u00f2 feble, ja que no s\u00f3n els seus primers destinataris. I tamb\u00e9 perqu\u00e8 si dura 20 anys, magn\u00edfic. I perqu\u00e8 pactar realitats no exigeix prohibir somnis. I perqu\u00e8 gaireb\u00e9 ning\u00fa va preveure fa uns anys l’evoluci\u00f3 dels secessionistes bascos, flamencs o quebequesos cap al seu pragmatisme actual.<\/p>\n La millor f\u00f3rmula t\u00e8cnica disponible de cristal\u00b7litzar aquest pacte \u00e9s obra d’un pare de la Constituci\u00f3 conservador, Miguel Herrero de Mi\u00f1\u00f3n. Primer la va esbossar al seu\u00a0Cadiz a contrapelo<\/em>\u00a0(Galaxia Gutenberg, 2013), i despr\u00e9s la va detallar a\u00a0Para el reconocimiento constitucional de Catalu\u00f1a<\/em>, el seu espl\u00e8ndid discurs davant el Cercle d’Economia (9\/4\/2014), endossat, entre d’altres, per Uni\u00f3 Democr\u00e0tica, que no per perdre \u00e9s \u00f2rfena en aix\u00f2 d’encert.<\/p>\n Consisteix en el que ell anomena\u00a0blindatge<\/em>\u00a0de les compet\u00e8ncies (enumerades m\u00e9s amunt) mitjan\u00e7ant una \u201cmutaci\u00f3 constitucional\u201d per via de pacte pol\u00edtic entre partits i institucions, en la senda de la relectura de la Carta Magna propugnada per Enric Argullol (Desenvolupar l’autogovern<\/em>, Emp\u00faries, 2000). O b\u00e9, cosa que resultaria m\u00e9s s\u00f2lida i cre\u00efble, mitjan\u00e7ant l’aprovaci\u00f3 d’una disposici\u00f3 addicional a la Constituci\u00f3: de nova redacci\u00f3 o mitjan\u00e7ant l’ampliaci\u00f3 a Catalunya de l’actual addicional primera (Euskadi i Navarra).<\/p>\n Les virtuts d’aquesta f\u00f3rmula s\u00f3n grans. \u00c9s flexible quant al seu contingut (de m\u00ednims, m\u00e0xims o intermedis). \u00c9s r\u00e0pida perqu\u00e8 es vehicula a trav\u00e9s de la reforma constitucional expr\u00e9s (la de l’article 167), la mateixa utilitzada per a la reforma de l’article 135 (estabilitat pressupost\u00e0ria).<\/p>\n Per aquesta via, o per la d’un pacte pol\u00edtic redirigible a una revisi\u00f3 estatut\u00e0ria es pot canalitzar el problema. I reduir la tensi\u00f3, requisit imprescindible per a una posterior reforma constitucional federal a fons, que resultaria pol\u00edticament inviable sense el concurs actiu dels catalans.<\/p>\n I aqu\u00ed ja operaria un marc general m\u00e9s favorable per a tots, el disseny de Granada, tan injustament oblidat en el seu detall (fins i tot per alguns dels seus autors del PSOE): recon\u00e8ixer i constitucionalitzar els fets diferencials, convertir el Senat en cambra territorial (a l’estil alemany), reformar i simplificar les compet\u00e8ncies centrals i auton\u00f2miques, federalitzar la Just\u00edcia i incorporar l’esquema del finan\u00e7ament auton\u00f2mic a la Carta Magna.<\/p>\n Tot aix\u00f2 exigeix cessions m\u00fatues, s\u00ed. Per\u00f2 per qu\u00e8 les ruptures serien m\u00e9s bona opci\u00f3 que les ren\u00fancies?<\/p>\n