{"id":13773,"date":"2016-01-20T17:52:59","date_gmt":"2016-01-20T15:52:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13773"},"modified":"2016-01-20T17:52:59","modified_gmt":"2016-01-20T15:52:59","slug":"jordi-font-els-dos-processos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-els-dos-processos\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Els dos processos"},"content":{"rendered":"

\"procesos\"Hi ha dos processos. Un proc\u00e9s, el primer, \u00e9s el de la gent, de molta gent, conven\u00e7uda que \u00e9s hora de passar full en la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya, per dignitat i per massa raons: la sent\u00e8ncia contra l’Estatut, l’escamoteig de les\u00a0nacionalitats<\/i>\u00a0constitucionals, la perviv\u00e8ncia del model radial en les infraestructures de l’Estat, l’excessiu d\u00e8ficit fiscal, l’atac persistent a la llengua catalana (al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a les Illes Balears, a la Franja d’Arag\u00f3, a la mateixa Catalunya), l’exhibici\u00f3 imp\u00fadica de la catalanof\u00f2bia (signatures del PP, boicot comercial, linxament medi\u00e0tic, fanfarroneriacepilladora<\/i>…), etc\u00e8tera. A tot plegat, s’hi suma el decisiu relleu generacional, que ve a liquidar els reflexos condicionats dels que v\u00e0rem cr\u00e9ixer sota el franquisme o en la remor de sabres de la transici\u00f3. S’han acabat les prud\u00e8ncies at\u00e0viques. No a la prepot\u00e8ncia, a la manca de respecte, a la ignor\u00e0ncia contuma\u00e7. El dret a decidir, factible o no, ha vingut a dir prou. Aix\u00ed ho afirma, per via de les enquestes, el 80% de la ciutadania, es digui Sunyer o G\u00f3mez. En paraules de Raimon Obiols,<\/strong> es tracta d’un vast i plural moviment popular \u201cper la no-depend\u00e8ncia\u201d, per la dignitat nacional, pel ple autogovern, tant com pugui ser-ho en el cam\u00ed de la urgent construcci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha un segon proc\u00e9s. El dels\u00a0convergents<\/i>\u00a0que fugen esperitats del pujolisme. I que volen fer-ho per mitj\u00e0 de la mutaci\u00f3 sobtada \u2013plop!\u2013 cap al model del Partit Nacional Escoc\u00e8s. \u00c9s una operaci\u00f3 imaginada des de l’ansietat i executada atabaladament, amb constants improvisacions. I \u00e9s que es tracta d’aixecar com sigui un alt parapet on poder esquivar l’allau de lava que anuncien els cr\u00e0ters dels jutjats. Una emerg\u00e8ncia desesperada, una operaci\u00f3 a vida o mort. El partit d’Alex Salmond<\/strong> \u00e9s tota una altra hist\u00f2ria: una lenta progressi\u00f3 independentista fins a sobrepassar en 5 escons la majoria absoluta (2011); refer\u00e8ndum pactat amb el govern brit\u00e0nic tres anys despr\u00e9s (2014); i, encara, a les eleccions brit\u00e0niques de 2015, obtenci\u00f3 de 56 escons, del total de 59 escons escocesos, a Westminster.<\/p>\n

CDC<\/strong>, que no ha incorporat la independ\u00e8ncia fins al 20-S del 2015, anava avall a les enquestes, en benefici d’ERC<\/strong>, cosa que la duria a pressionar amb totes les eines per aconseguir anar a collib\u00e8 d’ERC.<\/strong> Ho aconseguiria i JxS\u00ed<\/strong> obtindrien un 39,54% que, amb la CUP<\/strong>, faria el 48%. Guanyades les eleccions i perdut el pret\u00e8s\u00a0plebiscit<\/i>, CDC<\/strong> i els seus companys de viatge, voluntaris o for\u00e7ats, es disposaven a proclamar la independ\u00e8ncia en 18 mesos. A les eleccions espanyoles del 20-D, CDC<\/strong> hi aniria sola i trauria 8 escons, un 15,08% de la representaci\u00f3 catalana. El contrast amb el cas escoc\u00e8s \u00e9s clamor\u00f3s. La pressa sempre ha estat mala companya. Els cr\u00e0ters judicials llueixen, de nit, una resplendor de molt mal auguri. Paroxisme, declaraci\u00f3 de ruptura del Parlament,\u00a0impasse<\/i>\u00a0entre JxS\u00ed<\/strong> i la CUP<\/strong>. Les enquestes diuen que unes noves eleccions serien fatals per a CDC<\/strong>. Artur<\/strong> Mas<\/strong> fa un pas al costat i les evita. Carles<\/strong> Puigdemont<\/strong> \u00e9s el nou president \u2013tot queda a casa\u2013 i corre a confirmar el\u00a0full de ruta<\/i>. Busquen el martirologi?<\/p>\n

El problema \u00e9s que hi arrosseguen el pa\u00eds. El segon proc\u00e9s, el\u00a0convergent<\/i>, est\u00e0 parasitant el primer, l’exemplar moviment popular m\u00e9s potent de l’Europa contempor\u00e0nia. L’instrumentalitza i l’empeny cap a on li conv\u00e9. Acabar\u00e0 enduent-se’l precipici avall? Catalunya no es pot permetre la greu frustraci\u00f3 que se’n derivaria. Urgeix un esfor\u00e7 per alliberar, d’aquest jou err\u00e0tic, l’ample i plural moviment catalanista. Per comen\u00e7ar, les esquerres catalanes haurien de parlar-ne i s’hi haurien de comprometre conjuntament. Tenen la responsabilitat de plantar cara als contes de la lletera, a les fabulacions que prioritzen suposats objectius nacionals, que s\u00f3n de part, per sobre dels objectius socials, tractant de justificar, aix\u00ed, un per\u00edode indefinit d’hegemonia conservadora. Objectius nacionals i socials s\u00f3n indestriables, perqu\u00e8 nom\u00e9s la cohesi\u00f3 social renova el consens ciutad\u00e0 que fa la naci\u00f3. Caldria disposar-se tamb\u00e9 a fer causa comuna amb tot el catalanisme, en la seva pluralitat, per tal de bastir una aut\u00e8ntica estrat\u00e8gia nacional, a partir de la realitat i de la m\u00e0xima unitat possible, destinada a superar l’actual estadi de la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya i d’avan\u00e7ar cap a nous objectius ambiciosos i viables.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha dos processos. Un proc\u00e9s, el primer, \u00e9s el de la gent, de molta gent, conven\u00e7uda que \u00e9s hora de passar full en la relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya, per dignitat i per massa raons: la sent\u00e8ncia contra l’Estatut, l’escamoteig de les\u00a0nacionalitats\u00a0constitucionals, la perviv\u00e8ncia del model radial en les infraestructures de l’Estat, l’excessiu d\u00e8ficit …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13773"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13775,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13773\/revisions\/13775"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}