![\"gent\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/gent-300x159.png\")
Vict\u00f2ria Camps<\/strong>, amb la qual vaig tenir el privilegi de col\u00b7laborar, explicava que no existeixen “continguts ofensius, sin\u00f3 persones ofeses”.\u00a0“El problema b\u00e0sic -afegia aquesta catedr\u00e0tica d’\u00e8tica- \u00e9s que l’ofensa \u00e9s subjectiva”.\u00a0La subjectivitat est\u00e0 relacionada amb el canvi dels valors i les conductes, aix\u00ed en la vida quotidiana com en la pol\u00edtica.\u00a0Ho vam veure la setmana passada a la presa de possessi\u00f3 del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont<\/strong>, i en la constituci\u00f3 del Congr\u00e9s dels Diputats.\u00a0No nom\u00e9s va aflorar la trucada.<\/p>\n“No s\u00f3n \u00e8poques per\u00a0covards”,\u00a0va exclamar Puigdemont<\/strong> en la seva investidura.\u00a0La covardia i la\u00a0valentia\u00a0s\u00f3n tamb\u00e9 valors subjectius.\u00a0Aix\u00ed, per exemple, el dubte pot ser vista com un senyal de debilitat.\u00a0No obstant aix\u00f2, es pot afirmar tamb\u00e9 que la fortalesa d’una persona no es mesura per la for\u00e7a amb la que imposa les seves conviccions, sin\u00f3 per la fermesa amb la qual es mant\u00e9 en els seus dubtes … En qualsevol cas, la subjectivitat fa que una actitud pugui ser jutjada per uns com covard i valorada per altres com valent.<\/p>\n Va ser m\u00e9s valent Carrillo<\/strong> acceptant al seu dia la bandera mon\u00e0rquica que ara Iglesias<\/strong> aixecant el puny al final de la seva promesa com a diputat?\u00a0Va ser m\u00e9s covard Tarradellas<\/strong> havent de domesticar al general Francisco Coloma Gallegos que Puigdemont<\/strong> al prometre “fidelitat al poble de Catalunya” eludint acatar la Constituci\u00f3 i l’Estatut?\u00a0Deixo la resposta al gust dels lectors.\u00a0Recodar\u00e9 nom\u00e9s un parell de fets d’aquella transici\u00f3 que avui es menyst\u00e9.<\/p>\n Santiago Carrillo<\/strong> va entrar clandestinament a Espanya amb perruca -no nom\u00e9s ara el p\u00e8l \u00e9s de rigor- i va ser detingut el 22 de desembre de 1976 a Madrid.\u00a0El l\u00edder comunista es va posar la m\u00e0 al capdavant, va arrencar la seva post\u00eds i va dir als policies: “Tinguen, per a vost\u00e8s;\u00a0aquests p\u00e8ls ja no s\u00f3n necessaris “.\u00a0El 9 abril 1977 -dissabte de gl\u00f2ria- el president Su\u00e1rez<\/strong> va legalitzar el PCE.\u00a0Una setmana despr\u00e9s, Carrillo<\/strong> va oferir la seva primera roda de premsa a la legalitat amb una gran bandera vermella i groga presidint l’acte: el comit\u00e8 central acabava d’aprovar el reconeixement de la Monarquia i l’acceptaci\u00f3 de la bandera bicolor.<\/p>\n Josep Tarradellas<\/strong> va viatjar a Madrid el 27 de juny de 1977. Culminava aix\u00ed l’operaci\u00f3 Retorn.\u00a0L’endem\u00e0 es va entrevistar amb Su\u00e1rez<\/strong> a la Moncloa.\u00a0La reuni\u00f3 va anar malament.\u00a0A la sortida, Tarradellas<\/strong> va declarar: “El canvi d’impressions ha estat summament satisfactori;\u00a0excel\u00b7lent”.\u00a0Mart\u00edn Villa<\/strong> va tornar corrent al despatx de Su\u00e1rez<\/strong>: “President, estem davant d’un home de talla pol\u00edtica.\u00a0Potser ens estiguem equivocant “.\u00a0La resta de la hist\u00f2ria \u00e9s m\u00e9s conegut: el “ja s\u00f3c aqu\u00ed”, del 23 d’octubre des del balc\u00f3 de la Generalitat, i la restauraci\u00f3 de la instituci\u00f3 en la persona del seu president a l’exili.\u00a0L’\u00fanic acte de ruptura democr\u00e0tica de la transici\u00f3: lligava la legitimitat republicana amb la legalitat preconstitucional.<\/p>\n S\u00ed, nom\u00e9s un parell de batalletes.\u00a0Sento haver-los avorrit per\u00f2 van ser tamb\u00e9 els meus batalles.\u00a0Reivindico als covards d’aleshores.\u00a0Gr\u00e0cies a ells avui podem presenciar l’espectacle dels valents de torn.<\/p>\n