{"id":13733,"date":"2016-01-09T13:51:13","date_gmt":"2016-01-09T11:51:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13733"},"modified":"2016-01-09T13:51:13","modified_gmt":"2016-01-09T11:51:13","slug":"juan-jose-lopez-burniol-final-detapa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/juan-jose-lopez-burniol-final-detapa\/","title":{"rendered":"Juan-Jos\u00e9 L\u00f3pez Burniol: Final d\u2019etapa"},"content":{"rendered":"<div itemprop=\"articleBody\">\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13734\" alt=\"cupjxsi\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/cupjxsi-300x168.jpg\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/cupjxsi-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/cupjxsi.jpg 620w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>La decisi\u00f3 de la <strong>CUP<\/strong> per donar suport o rebutjar la investidura d\u2019<strong>Artur Mas<\/strong> com a president de la Generalitat era imprevisible. Al final l\u2019ha rebutjat i, com que no s\u2019ha presentat cap alternativa al Parlament, expirar\u00e0 el termini legal per a la investidura presidencial, ra\u00f3 per la qual procedir\u00e0 la convocat\u00f2ria autom\u00e0tica de noves eleccions. Els fets s\u00f3n tossuts. Es digui el que es digui, el 27 de setembre passat els independentistes van guanyar les elec\u00adcions auton\u00f2miques sense obtenir la majoria absoluta, i van perdre el plebiscit sobre la independ\u00e8ncia. I, a partir de llavors, la seva vict\u00f2ria s\u2019ha mostrat p\u00edrrica, com prova la seva incapacitat manifesta per formar govern. Arribats a aquest punt, s\u2019imposa valorar la si\u00adtuaci\u00f3 creada:<\/p>\n<p>1. L\u2019independentisme ha perdut una batalla, per\u00f2 no ha perdut la guerra, que continuar\u00e0. I a partir d\u2019ara, la confrontaci\u00f3 de Catalunya amb la resta d\u2019Espanya es plantejar\u00e0 sempre per demanar el reconeixement de la identitat nacional catalana i exigir una consulta als catalans sobre si accepten o no el model d\u2019encaix proposat. No tornaran mai m\u00e9s els temps del peix al cove (reivindicaci\u00f3 de m\u00e9s compet\u00e8ncies), ni els de la reivindicaci\u00f3 d\u2019un concert econ\u00f2mic. Per tant, s\u2019equivoquen els qui afirmen que \u201cel projecte de Mas ha sucumbit\u201d. Ni el proc\u00e9s, avui descarrilat, ha estat obra d\u2019Artur Mas (es va limitar a posar-se al capdavant d\u2019un ampli moviment popular, atiat des de fora per\u00f2 aut\u00f2nom), ni el proc\u00e9s ha sucumbit (nom\u00e9s ha patit una aparatosa derrota en una batalla mal plantejada).<\/p>\n<p>2. Les causes d\u2019aquesta derrota del nacionalisme independentista s\u00f3n: a) Un exc\u00e9s de velocitat en el disseny del proc\u00e9s, la successi\u00f3 d\u2019etapes del qual es va tra\u00e7ar a un ritme vertigin\u00f3s, amb oblit flagrant que \u2013com va fer veure St\u00e9phane Dion\u2013 proclamar la independ\u00e8ncia d\u2019un pa\u00eds no \u00e9s el mateix que anar-se\u2019n de cap de setmana. b) Una infravaloraci\u00f3 de les dificultats existents. El menyspreu per tot el que \u00e9s espanyol, incl\u00f2s l\u2019Estat, va fer pensar que la \u201cdesconnexi\u00f3\u201d d\u2019aquest \u00faltim era cosa de bufar i fer ampolles i que els efectes, sempre molt greus, d\u2019una ruptura de la legalitat democr\u00e0tica vigent quedarien conjurats, com per art de m\u00e0gia, per la f\u00f3rmula \u2013jutjada enginyos\u00edssima\u2013 de \u201csubstituir una legalitat per una altra\u201d, al cap i a<br \/>\nla fi una cosa igual d\u2019intranscendent \u2013en la concepci\u00f3 dels seus autors\u2013 que canviar-se de camisa. Aix\u00ed mateix, la sublimaci\u00f3 dels propis arguments va generar la il\u00b7lusi\u00f3 que Europa els faria seus i es desviuria, acollidora, per donar-los curs de forma immediata. c) Una incorrecta ponderaci\u00f3 de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi. Els costos d\u2019aquesta crisi els han pagat les classes mitjanes i populars, si b\u00e9 s\u2019ha carregat molt m\u00e9s sobre els joves (reducci\u00f3 de salaris i precarietat laboral) que sobre els vells (s\u2019han respectat les pensions), la qual cosa ha provocat una enorme desconfian\u00e7a dels primers envers els antics partits i la deriva del vot jove cap a noves formacions, en es\u00adpecial cap a la que s\u2019ha presentat com d\u2019esquerra radical.<\/p>\n<p>3. El sistema de partits catal\u00e0 est\u00e0 basculant fortament cap a l\u2019esquerra gr\u00e0cies a l\u2019impuls poder\u00f3s del vot jove i urb\u00e0, decantat clarament en les \u00faltimes eleccions generals per <strong>En Com\u00fa Podem<\/strong> \u2013candidatura vencedora a Catalunya\u2013, aix\u00ed com pels bons resultats obtinguts per <strong>ERC<\/strong>, l\u2019\u00fanic partit que no ha patit ni una rascada al llarg de tota la gestaci\u00f3 i crisi del proc\u00e9s. Molt al contrari, el panorama de la dreta \u00e9s desolador: <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong>, negant-se a si mateixa; Uni\u00f3, en els llimbs, i el Partit Popular, sota m\u00ednims. Mentrestant, el <strong>PSC<\/strong> sobreviu contemplant\u00a0at\u00f2nit la lluita fratricida desencadenada a la c\u00fapula del <strong>PSOE<\/strong>, i <strong>Ciutadans<\/strong>, com es diu dels gallecs, no se sap si puja o baixa. En qualsevol cas, les eleccions del mar\u00e7 poden donar la presid\u00e8ncia de la Generalitat a aquesta nova esquerra emergent, de la mateixa manera com les \u00faltimes eleccions municipals li van donar l\u2019alcaldia de Barcelona. Aix\u00f2 seria un fet extraordin\u00e0riament transcendent: per primera vegada en molt de temps, el grup social que ha gaudit del poder efectiu a Catalunya, en la mesura que les successives situacions pol\u00edtiques ho permetien \u2013que no \u00e9s poc\u2013, perdria el seu monopoli sobre el pa\u00eds. Aix\u00f2 s\u00ed que seria un canvi.<\/p>\n<p>Pot ser que molts pensin, a la resta d\u2019Espanya, que aquest \u00e9s un risc exclusiu de la pol\u00edtica catalana, imputable al mal cap i als errors sostinguts dels qui l\u2019han pilotat. S\u2019equivoquen. Aquest \u00e9s un moviment de fons perceptible en tota la societat espanyola. A mesura que el <strong>PSOE<\/strong> perdi el lideratge entre els joves i a les ciutats aniran sorgint noves forces d\u2019esquerra, col\u00b7ligades en cada comunitat segons el model d\u2019<strong>En Com\u00fa Podem<\/strong>, que al seu torn es col\u00b7ligaran entre si i amb\u00a0el nucli de <strong>Podem<\/strong> madrileny, en una mena \u2013es digui com es digui\u2013 de nova Confederaci\u00f3 Espanyola d\u2019Esquerres Aut\u00f2nomes. I aquesta nova for\u00e7a pot arribar a ser una alternativa de govern amb grans possibilitats d\u2019aconseguir el poder a Espanya. Aix\u00f2\u00a0demostraria, per si encara fes falta, que la democr\u00e0cia funciona.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20160109\/301279456377\/final-d-etapa.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La decisi\u00f3 de la CUP per donar suport o rebutjar la investidura d\u2019Artur Mas com a president de la Generalitat era imprevisible. Al final l\u2019ha rebutjat i, com que no s\u2019ha presentat cap alternativa al Parlament, expirar\u00e0 el termini legal per a la investidura presidencial, ra\u00f3 per la qual procedir\u00e0 la convocat\u00f2ria autom\u00e0tica de noves &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-13733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13733"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13736,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13733\/revisions\/13736"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}