{"id":13692,"date":"2015-12-28T10:56:10","date_gmt":"2015-12-28T08:56:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13692"},"modified":"2015-12-28T10:56:10","modified_gmt":"2015-12-28T08:56:10","slug":"juan-rodriguez-teruel-aspira-el-psoe-a-convertir-se-en-el-partit-del-sud","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/juan-rodriguez-teruel-aspira-el-psoe-a-convertir-se-en-el-partit-del-sud\/","title":{"rendered":"Juan Rodriguez Teruel: Aspira el PSOE a convertir-se en el partit del sud?"},"content":{"rendered":"

\"psoe\"L’oferta de Rajoy al PSOE per formar un pacte de legislatura de llarg abast tracta de fixar, des del primer moment, uns marges amplis que facin possible un acord entre els dos grans partits.\u00a0La resposta del PSOE<\/strong> tindr\u00e0 en compte en quina mesura aquests marges pot ser transitats sense ensorrar definitivament davant Podem<\/strong>.\u00a0La majoria de polit\u00f2legs i analistes coincideixen a assenyalar que el PSOE<\/strong> pot llanguir a causa de la sagnia de votants joves, urbans, formats i d’esquerra que Podem li est\u00e0 infringint.\u00a0Si el PSOE<\/strong> acaba adoptant una posici\u00f3 d’ordre, de rigor econ\u00f2mic i de manteniment de mesures d’austeritat (una pol\u00edtica econ\u00f2mica dif\u00edcil de canviar en el curt termini) s’exposa a perdre el lideratge que encara mant\u00e9 com a partit d’esquerra.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha un altre eix de compet\u00e8ncia en qu\u00e8 el declivi del PSOE<\/strong> pot acabar sent irreversible: la disputa al voltant de la geografia de la representaci\u00f3.\u00a0Suggerir que els partits d’\u00e0mbit nacional o estatal representen territoris espec\u00edfics pot semblar un sacrilegi que nom\u00e9s cometen els partits nacionalistes o regionalistes.\u00a0Per\u00f2, en realitat, tots els partits tenen la seva base electoral esbiaixada territorialment, de tal manera que les seves estrat\u00e8gies electorals i, encara m\u00e9s important, els seus programes pol\u00edtics i de govern depenen d’aix\u00f2 i obren en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n

En democr\u00e0cies multinacionals, aquest \u00e9s, de fet, el factor essencial que estructura el sistema de partits.\u00a0Encara que aqu\u00ed ens entossudim a dissimular-ho.\u00a0Que Espanya \u00e9s endimoniadament diversa i plural ho mostra la insist\u00e8ncia dels grans partits d’\u00e0mbit estatal en reiterar que posseeixen un \u00fanic discurs nacional (“i no disset”) i que diuen el mateix a tot arreu, quan en realitat fan m\u00e9s aviat el contrari : s’adapten al context pol\u00edtic, social i cultural de cada autonomia, per tal de representar millor i ser m\u00e9s atractius per als seus electors.\u00a0\u00d2bviament.\u00a0I amb diferents graus d’\u00e8xit.\u00a0Per contra, qui ha tractat d’aplicar la homogene\u00eftat doctrin\u00e0ria a les seves propostes i discursos pol\u00edtics a tot Espanya ha acabat relegat a l’escena madrilenya abans de desapar\u00e8ixer per la porta de darrere.<\/p>\n

Hem de tenir en compte aquesta l\u00f2gica territorial en la competici\u00f3 entre partits, combinada amb l’eix esquerra-dreta -per descomptat-, per entendre els dilemes i l’estrat\u00e8gia dels partits en aquest inici de legislatura.\u00a0Tamb\u00e9 per anticipar les possibles divisions o faccionalismos interns en els propers mesos.<\/p>\n

Per captar de forma sint\u00e8tica i plausible la geografia pol\u00edtica espanyola, podem identificar tres eixos territorials que es distingeixen per les seves din\u00e0miques pol\u00edtiques, a part d’altres aspectes m\u00e9s idiosincr\u00e0tics: l’eix del sud (Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa), l’eix del centre (Madrid, Castella Lle\u00f3, La Rioja i M\u00farcia) i l’eix del Nord-Mediterrani (que compr\u00e8n la perif\u00e8ria del nord, des de Gal\u00edcia fins a les Balears i la Comunitat Valenciana), deixant ara al marge a Can\u00e0ries, Ceuta i Melilla.\u00a0Tot i que aquesta divisi\u00f3 \u00e9s for\u00e7osament discutible i arbitr\u00e0ria, crec que reflecteix prou b\u00e9 les Espanyes pol\u00edtiques (i electorals, que diria el professor Josep Maria Vall\u00e8s) i les din\u00e0miques de canvi que s’estan donant en ella.<\/p>\n

Hi ha difer\u00e8ncies entre partits en cadascuna d’aquestes ‘Espanyes’?\u00a0Estan alterant els nous partits la geografia representativa?\u00a0El Gr\u00e0fic 1 mostra el pes de cada eix territorial en el grup parlamentari dels quatre principals partits.La primera lectura potser no \u00e9s sorprenent per\u00f2 \u00e9s clara: cada \u00e0rea regional t\u00e9 un pes diferent en cada partit.\u00a0Mentre que l’Espanya del sud est\u00e0 clarament sobrerepresentada entre els diputats del PSOE<\/strong>, l’Espanya del nord i mediterr\u00e0nia ho est\u00e0 entre els nous diputats de Podem i els seus aliats.\u00a0En canvi, per PP i Ciutadans l’Espanya del centre \u00e9s la que m\u00e9s pesa en els seus respectius grups parlamentaris.<\/p>\n

\"juan\"<\/a><\/p>\n

Aquest gr\u00e0fic ens suggereix un aspecte interessant en com els nous partits estan disputant els feus territorials de PP i PSOE<\/strong>.\u00a0Mentre que Ciutadans li est\u00e0 guanyant vots al PP adoptant la seva mateixa l\u00f2gica territorial, Podem irromp menjant-se el terreny del PSOE<\/strong> al nord d’Espanya (clarament infrarepresentat en el nou grup parlamentari socialista), relegant al seu adversari cap als districtes del sud. S’est\u00e0 convertint el PSOE en el partit del\u00a0mezzogiorno\u00a0<\/i>espanyol?<\/p>\n

\"Captura<\/a><\/p>\n

Els diputats socialistes del sud sempre han estat sobrerepresentats.\u00a0La novetat en aquesta ocasi\u00f3 \u00e9s la caiguda del pes de l’Espanya del nord i mediterr\u00e0nia.\u00a0El Gr\u00e0fic 2 mostra el pes de cada eix territorial en el grup parlamentari socialista des de 1977. L’Espanya del nord aporta aproximadament un 45% dels diputats del Congr\u00e9s.\u00a0Aquest era el pes que tenia tamb\u00e9 en el grup socialista en els primers anys de la democr\u00e0cia, i en les legislatures de m\u00e0xima competitivitat amb el PP: la ‘dol\u00e7a derrota’ de 1996 i la tornada al poder amb Zapatero es van forjar sobre el suport de les regions del nord i del Mediterrani.\u00a0Les derrotes de Rajoy a 2004 i 2008 van provenir d’un fort suport a Catalunya i la Comunitat Valenciana (1 de cada quatre diputats socialistes, encara que despr\u00e9s es tradu\u00efen nom\u00e9s en un de cada sis ministres al govern).\u00a0Si afegim Gal\u00edcia o Pa\u00eds Basc, aquestes quatre regions amb fets diferencials representaven 1 de cada 3 diputats socialistes.\u00a0Fins al dia d’avui, la bona salut electoral del PSC i les opcions de governar la Moncloa per al PSOE han estat una i la mateixa cosa.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, les derrotes de 2011 i 2015 no nom\u00e9s evidencien la p\u00e8rdua de suports al PSOE<\/strong> en l’esquerra, en els joves i en l’electorat urb\u00e0.\u00a0Tamb\u00e9 alteren la geografia interna del grup socialista al Congr\u00e9s.\u00a0Per primera vegada des de 1977, el nombre de diputats socialistes escollits a Andalusia, Extremadura i Castella la Manxa \u00e9s igual al de catalans, valencians, gallecs, bascos, asturians, c\u00e0ntabres, aragonesos i insulars de les Balears.\u00a0Per contra, aquesta Espanya del nord i mediterr\u00e0nia aporta el 60% dels diputats de Podem i els seus aliats.<\/p>\n

Aquesta transformaci\u00f3 de la geografia parlament\u00e0ria en l’esquerra del Congr\u00e9s tindr\u00e0 poderosos efectes sobre aquesta legislatura i sobre l’evoluci\u00f3 dels dos partits,\u00a0com ens recorda \u00d3scar Barber\u00e0 en el seu imprescindible post sobre la pol\u00edtica valenciana.<\/a>\u00a0L’Espanya del nord representa, juntament amb Madrid, la major part del PIB espanyol i en ella es troba la majoria de ciutadans favorables a una major descentralitzaci\u00f3 o federalitzaci\u00f3 de l’Estat.\u00a0Tamb\u00e9 posseeix la compet\u00e8ncia partidista m\u00e9s complexa, perqu\u00e8 en totes les seves comunitats hi ha almenys un o dos partits d’\u00e0mbit no estatal, completament absents a l’Espanya del centre i del sud.\u00a0Tot aix\u00f2 conforma un mapa d’enorme complexitat: encara solem pensar en bascos i catalans quan imaginem una Espanya diferent nacionalment, \u00e9s aquesta Espanya perif\u00e8rica en el seu conjunt la que impugna per complet una definici\u00f3 homog\u00e8nia de l’Espanya constitucional.<\/p>\n

Aquesta complexitat \u00e9s la que haur\u00e0 d’afrontar Podem quan tracti de consolidar la seva organitzaci\u00f3 sobre la nova base parlament\u00e0ria obtinguda.\u00a0En aquest aspecte, els acords amb els nous lideratges perif\u00e8rics (i especialment amb Ada Colau i M\u00f3nica Oltra) comportaran concessions organitzatives i program\u00e0tiques.\u00a0Des d’aquest punt de vista, l’aposta de Podem per un refer\u00e8ndum a Catalunya \u00e9s completament l\u00f2gica.\u00a0I arriscada.<\/p>\n

Tamb\u00e9 Pedro S\u00e1nchez experimentar\u00e0 el pes de la facci\u00f3 del sud: Susana D\u00edaz, Guillermo Fern\u00e1ndez Vara i Emiliano Garc\u00eda Page prou feines han trigat hores a manifestar la seva posici\u00f3 respecte a la pol\u00edtica de pactes i, m\u00e9s important, en les possibles reformes territorials que es puguin negociar en aquesta legislatura.\u00a0Sens dubte, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil i c\u00f2mode construir un discurs nacional que sacrifiqui el PSC i relegui als seus camarades valencians, gallecs o bascos.El problema per S\u00e1nchez \u00e9s que exercir com a partit del sud tamb\u00e9 significa abandonar l’Espanya mediterr\u00e0nia i del nord a la nova pol\u00edtica de Podem.\u00a0I amb aix\u00f2, fins i tot perdre el lideratge de l’esquerra.<\/p>\n

Agenda P\u00fablica<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’oferta de Rajoy al PSOE per formar un pacte de legislatura de llarg abast tracta de fixar, des del primer moment, uns marges amplis que facin possible un acord entre els dos grans partits.\u00a0La resposta del PSOE tindr\u00e0 en compte en quina mesura aquests marges pot ser transitats sense ensorrar definitivament davant Podem.\u00a0La majoria de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13692","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13692","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13692"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13692\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13694,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13692\/revisions\/13694"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13692"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13692"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13692"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}