{"id":13681,"date":"2015-12-23T12:17:21","date_gmt":"2015-12-23T10:17:21","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13681"},"modified":"2015-12-23T12:17:21","modified_gmt":"2015-12-23T10:17:21","slug":"carles-castro-anem-a-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-anem-a-mas\/","title":{"rendered":"Carles Castro: Anem a Mas"},"content":{"rendered":"

\"mas\"Permetin-me la immod\u00e8stia.\u00a0Alguns venim dient des de la mateixa nit del 27\u00a0de\u00a0setembre que, d’una manera o altra,\u00a0la\u00a0CUP<\/strong> acabaria propiciant la investidura d’Artur\u00a0Mas<\/strong>, i el\u00a0temps est\u00e0 a punt de donar-nos la ra\u00f3.\u00a0Certament, els arguments en sentit contrari semblen molt s\u00f2lids. Ideol\u00f2gicament -i no hi ha m\u00e9s que llegir el\u00a0programa\u00a0de la CUP<\/strong>– les dist\u00e0ncies resulten abismals. I pol\u00edticament l’extrema\u00a0esquerra\u00a0sempre ha exhibit una certa rigidesa (per dir-ho en termes suaus).<\/p>\n

Per\u00f2 els que auguraven\u00a0un\u00a0rebuig irreductible dels\u00a0anticapitalistes\u00a0a Artur Mas<\/strong> s’oblidaven d’un factor decisiu en l’escenari pol\u00edtic catal\u00e0: el vector\u00a0nacional.\u00a0I aquest sentiment de pertinen\u00e7a a una comunitat\u00a0nacional amb un dest\u00ed manifest (que alberga, a m\u00e9s, els vots que es tradueixen en escons) s’acaba imposant\u00a0a\u00a0l’\u00e8tica o la\u00a0ideologia\u00a0quan cal adoptar decisions transcendentals.\u00a0Per exemple,\u00a0una\u00a0investidura presentada com la clau\u00a0del\u00a0futur en llibertat de la naci\u00f3 catalana.<\/p>\n

Al cap ia la fi, no fan pinya populars i\u00a0socialistes\u00a0-tan distants en alguns temes ideol\u00f2gics- quan es tracta de defensar el concepte o\u00a0la\u00a0unitat\u00a0nacional\u00a0d’Espanya?\u00a0Doncs b\u00e9, aquesta conducta es limita a ser coherent amb la respectiva identitat i es reprodueix en tots els escenaris territorials, tamb\u00e9 al catal\u00e0.\u00a0I el m\u00e9s important:\u00a0aquesta\u00a0identitat arrossega inexorablement en una mateixa direcci\u00f3 a les forces pol\u00edtiques d’\u00e0mbit local (i si cal acaba trencant), per sobre de la seva adscripci\u00f3 ideol\u00f2gica.\u00a0L’etiqueta del\u00a0tra\u00efdor\u00a0\u00e9s inc\u00f2moda de portar en alguns ambients i mai rendeix grans beneficis electorals.<\/p>\n

A m\u00e9s, hi ha una altra ra\u00f3 equivocada per la qual molts dubtaven d’una investidura d’Artur Mas<\/strong> amb els vots de la CUP<\/strong>: la creen\u00e7a que\u00a0CDC<\/strong>\u00a0o el mateix Mas<\/strong> es rendirien a l’evid\u00e8ncia del rebuig i preferirien canviar de\u00a0candidat abans\u00a0que afrontar una nova i incerta\u00a0campanya\u00a0electoral en pocs mesos.\u00a0I s\u00ed, aquesta ren\u00fancia podria tenir la seva l\u00f2gica en l’inter\u00e8s col\u00b7lectiu d’un\u00a0partit\u00a0que vol mantenir les seves millors opcions i no c\u00f3rrer massa riscos.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, aquesta an\u00e0lisi implica oblidar-se\u00a0de\u00a0l’egoisme dels\u00a0l\u00edders\u00a0i del seu seguici de lleials.\u00a0En temps\u00a0del\u00a0tripartit s’acusava els dirigents\u00a0d’Esquerra<\/strong>\u00a0d’haver-se venut al “socialisme espanyolista”\u00a0pel miserable plat de llenties del cotxe oficial (al costat de la presid\u00e8ncia del Parlament,\u00a0la vicepresid\u00e8ncia del Govern i una mir\u00edada de substanciosos c\u00e0rrecs p\u00fablics).\u00a0En canvi, la licitaci\u00f3 per la\u00a0presid\u00e8ncia de la\u00a0Generalitat en la qual el mateix Artur Mas<\/strong> va participar durant la tardor del 2003, mentre negociava amb ERC,<\/strong> mai va ser interpretada com un intent desesperat de conservar el\u00a0poder.<\/p>\n

Simplement,\u00a0el nacionalisme de Mas<\/strong> i\u00a0Pujol<\/strong>\u00a0actuava\u00a0al\u00a0servei de Catalunya i per aix\u00f2 resultava inadmissible que l’hereu designat per un “pare\u00a0de\u00a0la p\u00e0tria” fos apartat del poder per uns “intrusos” (que, a m\u00e9s, no havien guanyat les eleccions…\u00a0en\u00a0escons, que \u00e9s el que sempre acaba explicant. Almenys aquesta era\u00a0la\u00a0doctrina oficial llavors (i segurament tamb\u00e9 ara tot i el descobriment dels comptes\u00a0a\u00a0Andorra i de la trama cleptocr\u00e1tica presumptament ordida\u00a0per\u00a0la fam\u00edlia Pujol).\u00a0Com si la naturalesa dels dirigents\u00a0de\u00a0CiU<\/strong> (i la seva debilitat pels cotxes oficials) no fos la mateixa naturalesa\u00a0humana (i la mateixa debilitat) que la de la resta de l\u00edders pol\u00edtics.<\/p>\n

El problema de creure algunes\u00a0mentides\u00a0\u00e9s que despr\u00e9s no serveixen per analitzar i comprendre larealitat.\u00a0Es pot parlar de Mas<\/strong>\u00a0com\u00a0un l\u00edder sacrificat, un idealista que va afrontar una tortuosa i heroica\u00a0travessia\u00a0del desert despr\u00e9s de v\u00e8ncer en unes eleccions que mai va guanyar en vots.\u00a0Per\u00f2 es tracta del mateix Mas<\/strong> que exigia m\u00e9s autogovern per a Catalunya en el debat parlamentari\u00a0del’Estatut, el 2005, i que despr\u00e9s viatjava a\u00a0Madrid,\u00a0el 2006, per negociar amb\u00a0Zapatero<\/strong>\u00a0una retallada “realista” del text (i, de passada, propiciar el relleu del seu principal rival pol\u00edtic).<\/p>\n

Despr\u00e9s, aquest mateix rom\u00e0ntic de la “casa comuna del catalanisme” governar a partir del 2010 (i despr\u00e9s l’adversa sent\u00e8ncia del Tribunal\u00a0Constitucional\u00a0sobre el nou Estatut recorregut pel PP<\/strong>) amb el suport puntual… del PP<\/strong>.\u00a0Naturalment, el partit de Mas<\/strong> va agrair aquest suport avalant al Congr\u00e9s la pol\u00edtica liberal i les lleis m\u00e9s adorables dels\u00a0populars, a partir del\u00a02011. Problemes de coher\u00e8ncia?\u00a0No existeixen quan est\u00e0 en joc el poder.<\/p>\n

Per aix\u00f2, quan el tsunami\u00a0independentista\u00a0va emergir el 11 setembre 2012, Artur Mas<\/strong> va deixar anar amarres amb els seus aliats ideol\u00f2gics, va pujar a l’onada sobiranista i va anticipar dos anys les eleccions amb l’objectiu d’ampliar\u00a0la\u00a0seva majoria parlament\u00e0ria.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 era lliurar-se del desgast que\u00a0suposava l’entusiasta pol\u00edtica\u00a0de\u00a0retallades que havia practicat el seu govern o emmascarar el creixent pudor a\u00a03%\u00a0que exhalava el seu patri\u00f2tic partit.<\/p>\n

El problema \u00e9s que en lloc d’obtenir una\u00a0vict\u00f2ria\u00a0aclaparadora, CiU<\/strong> va perdre 12 escons.\u00a0En altres pa\u00efsos seria un bon motiu\u00a0per\u00a0dimitir i donar pas a un l\u00edder m\u00e9s clarivident.\u00a0Per\u00f2 si alg\u00fa va imaginar aquest desenlla\u00e7 \u00e9s que no coneix la pasta de la qual est\u00e0 fet l’actual president de laGeneralitat.\u00a0En el millor dels casos, es diu esperit de\u00a0superviv\u00e8ncia\u00a0i suposa aferrar-se al poder a qualsevol preu.\u00a0Per aix\u00f2, el setembre passat va renunciar a encap\u00e7alar una\u00a0llista\u00a0electoral que altres es van encarregar de maquillar i arreglar, per\u00f2, en canvi, no es va estar de formar part com a irrenunciable candidat a la\u00a0reelecci\u00f3.<\/p>\n

Artur Mas<\/strong> era i \u00e9s la garantia del\u00a0“proc\u00e9s”,\u00a0un nou home providencial per a Catalunya, segons el presenten els seus ac\u00f2lits.\u00a0I segurament ho ser\u00e0.\u00a0Si alg\u00fa pot reconduir la\u00a0reivindicaci\u00f3\u00a0sobiranista cap a un escenari de pacte dins de l’univers del possible, aquest \u00e9s Mas.\u00a0Els seus companys de viatge no poden fer-ho (encara que vulguin) o no volen fer-ho (encara que poguessin).\u00a0Per\u00f2 la realitat \u00e9s tossuda i per aix\u00f2 Mas vol estar aqu\u00ed, manejant el tim\u00f3 quan referma\u00a0la\u00a0tempesta.\u00a0Ser\u00e0, aix\u00f2 s\u00ed, com un\u00a0viatge\u00a0d’anada i tornada al mateix port de partida.<\/p>\n

 <\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Permetin-me la immod\u00e8stia.\u00a0Alguns venim dient des de la mateixa nit del 27\u00a0de\u00a0setembre que, d’una manera o altra,\u00a0la\u00a0CUP acabaria propiciant la investidura d’Artur\u00a0Mas, i el\u00a0temps est\u00e0 a punt de donar-nos la ra\u00f3.\u00a0Certament, els arguments en sentit contrari semblen molt s\u00f2lids. Ideol\u00f2gicament -i no hi ha m\u00e9s que llegir el\u00a0programa\u00a0de la CUP– les dist\u00e0ncies resulten abismals. I …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13681","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13681","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13681"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13681\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13683,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13681\/revisions\/13683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13681"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}