{"id":13675,"date":"2015-12-23T12:02:09","date_gmt":"2015-12-23T10:02:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13675"},"modified":"2015-12-23T12:02:09","modified_gmt":"2015-12-23T10:02:09","slug":"joan-majo-els-eixos-dels-vots","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-els-eixos-dels-vots\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Els eixos dels vots"},"content":{"rendered":"

\"eix\"\u00c9s costum recent, en analitzar el sentit dels vots, distingir entre l’anomenat\u00a0eix social<\/em>i el denominat\u00a0eix nacional<\/em>. En el primer, s’etiqueten els votants com de dretes, d’esquerres o de centre. Les etiquetes de l’altre eix s\u00f3n menys clares: nacionalistes, sobiranistes, federalistes, unionistes\u2026 Crec que es pot parlar de m\u00e9s de dos eixos i penso que de tots, n’hi ha un, el que t\u00e9 a veure amb la just\u00edcia social, que \u00e9s m\u00e9s important que tots els altres. M’explico.<\/p>\n

1. Eix economicosocial<\/strong>. \u00c9s el m\u00e9s comprensible perqu\u00e8 \u00e9s el que ha existit sempre. Es pot situar en un extrem la llibertat i, en l’altre, la igualtat; es pot anteposar l’inter\u00e8s individual o el benestar general; es pot buscar una societat m\u00e9s polaritzada o m\u00e9s cohesionada; es pot prioritzar l’esfor\u00e7 individual o lluitar contra les desigualtats socials. Durant moltes \u00e8poques hist\u00f2riques, i especialment durant els dos \u00faltims segles, sobre aquest eix s’han desenvolupat, i espero que es continu\u00efn desenvolupant, els enfrontaments pol\u00edtics als pa\u00efsos democr\u00e0tics. Llibertat, progr\u00e9s, desigualtat, equitat i solidaritat s\u00f3n els seus conceptes clau.<\/p>\n

2. Eix nacional.<\/strong>\u00a0En algunes \u00e8poques i en alguns pa\u00efsos, el panorama es torna m\u00e9s complex en apar\u00e8ixer potents impulsos per canviar les relacions entre territoris. Aquests impulsos poden tendir cap a la separaci\u00f3, com en el cas catal\u00e0 o escoc\u00e8s, o cap a l’acostament, com passa en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea. Sorgeixen partits nacionalistes i unionistes, i tamb\u00e9 partits europeistes o antieuropeistes. Aquests moviments van sempre acompanyats d’elements emocionals de tipus hist\u00f2ric, identitari i cultural; per\u00f2 el que els pot donar for\u00e7a majorit\u00e0ria \u00e9s el convenciment que la nova organitzaci\u00f3 territorial pot augmentar la capacitat de millorar l’economia i de disminuir les injust\u00edcies socials existents.<\/p>\n

Dit m\u00e9s clar, crec que la import\u00e0ncia de l’eix nacional s’ha de mesurar en funci\u00f3 de la seva capacitat per millorar les din\u00e0miques econ\u00f2miques i socials del territori. Veuria molt dif\u00edcil estructurar majories sota l’objectiu de \u201cser independent, encara que suposi ser m\u00e9s pobre\u201d; o del desig de \u201cpert\u00e0nyer a la UE, encara que suposi ser m\u00e9s pobre\u201d. Crec que aix\u00f2 s’est\u00e0 posant de manifest, i entenent, al nostre entorn.<\/p>\n

3. Eix<\/strong>\u00a0verd.<\/strong>\u00a0L’aparici\u00f3 i el creixement a Europa, durant les \u00faltimes d\u00e8cades, de partits\u00a0verds<\/em>\u00a0ha estat important. Malgrat que en una primera etapa molts van creure que l’ecologisme obe\u00efa a uns impulsos idealistes o \u00e8tics, a poc a poc s’ha anat acceptant que la necessitat d’actuar davant la degradaci\u00f3 del planeta, l’esgotament de recursos, les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic, o la sostenibilitat futura dels nostres sistemes econ\u00f2mics, \u00e9s un dels principals reptes de la nostra generaci\u00f3. No prendre les mesures necess\u00e0ries perjudicar\u00e0 les futures generacions, per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil entendre que perjudicar\u00e0 sobretot les persones m\u00e9s pobres i els pa\u00efsos m\u00e9s pobres. La insostenibilitat \u00e9s un perill per a tothom, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una exig\u00e8ncia per evitar incrementar encara m\u00e9s les desigualtats. Novament, aquest eix ens refereix a l’eix social.<\/p>\n

4. Forma d\u2019estat.<\/strong>\u00a0Va haver-hi un temps que hi havia un eix monarquia\/rep\u00fablica. Crec que les monarquies ja s\u00f3n una instituci\u00f3 en declivi, per\u00f2 pot haver-hi pobles que acceptin un r\u00e8gim mon\u00e0rquic, si \u00e9s indiscutiblement democr\u00e0tic. No penso que h\u00e0gim de perdre gaire temps debatent aquest eix, per\u00f2 haur\u00edem d’ajudar a transformar alguns regnes no europeus clarament desp\u00f2tics.<\/p>\n

5. Novetat.<\/strong>\u00a0La corrupci\u00f3, les males pr\u00e0ctiques pol\u00edtiques, i sobretot la percepci\u00f3 creixent que en tenen els ciutadans han portat a la formulaci\u00f3 d’un nou eix: la nova i la vella pol\u00edtica. Crec que la pol\u00edtica actual necessita una reforma urgent, i m’alegra que apareguin forces noves amb estils nous, que intentin regenerar-la. Nom\u00e9s un advertiment: res nom\u00e9s per ser nou \u00e9s bo, ni per ser vell \u00e9s dolent; i tampoc, res nom\u00e9s per ser vell \u00e9s bo, ni per ser nou \u00e9s dolent. Cal jutjar all\u00f2 vell i all\u00f2 nou amb el mateix rigor i amb els mateixos par\u00e0metres, especialment els que es deriven de l’eix social. El benestar material i immaterial de les persones \u00e9s la fi de la pol\u00edtica.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s costum recent, en analitzar el sentit dels vots, distingir entre l’anomenat\u00a0eix sociali el denominat\u00a0eix nacional. En el primer, s’etiqueten els votants com de dretes, d’esquerres o de centre. Les etiquetes de l’altre eix s\u00f3n menys clares: nacionalistes, sobiranistes, federalistes, unionistes\u2026 Crec que es pot parlar de m\u00e9s de dos eixos i penso que de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13675","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13675","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13675"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13675\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13677,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13675\/revisions\/13677"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13675"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13675"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13675"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}