{"id":13654,"date":"2015-12-21T12:28:12","date_gmt":"2015-12-21T10:28:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13654"},"modified":"2015-12-21T12:28:12","modified_gmt":"2015-12-21T10:28:12","slug":"enric-company-segon-terratremol-catala","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-segon-terratremol-catala\/","title":{"rendered":"Enric Company: Segon terratr\u00e8mol catal\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"podem\"A Catalunya ha guanyat l’esquerra, per\u00f2 aquesta vegada els primers no han estat l’esquerra encarnada pel PSC<\/strong>, com sempre excepte el 2011, sin\u00f3 la reagrupada a l’entorn de Podem<\/strong>. \u00c9s la segona vegada que l’esquerra guanya en poc temps, i com que la primera va ser en les municipals de maig, fa nom\u00e9s set mesos, el vot del 20-D t\u00e9 un marcat car\u00e0cter de ratificaci\u00f3. S’ha certificat que la f\u00f3rmula d’En Com\u00fa Podem<\/strong> \u00e9s bona, que funciona la uni\u00f3 d’Iniciativa-Verds i Esquerra Unida<\/strong> amb la nova esquerra sorgida de les places en el moviment del 15-M i de les lluites contra les retallades socials i laborals. Tamb\u00e9 \u00e9s, clarament, la ratificaci\u00f3 d’un nou lideratge a Catalunya, el de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau<\/strong>, una figura potent de la qual, vista la capacitat d’arrossegament que ha demostrat en les dues eleccions en qu\u00e8 s’ha implicat, cal esperar molt. Ella s’al\u00e7a com l’aposta de futur.<\/p>\n

Aquesta vict\u00f2ria de l’esquerra s’ha produ\u00eft d’una manera que nom\u00e9s es pot interpretar com un c\u00e0stig al partit que ha governat Espanya des del 2011, el PP<\/strong> de Mariano<\/strong> Rajoy<\/strong>, que ha perdut aqu\u00ed m\u00e9s de la meitat dels diputats que va obtenir ara fa quatre anys. Al mateix temps, tan significatiu com aquesta derrota ha estat el fort descens de la for\u00e7a governant al Palau de la Generalitat, tot i que sigui en funcions, el partit d’Artur Mas<\/strong>. La nova marca electoral de la vella Converg\u00e8ncia<\/strong>, Democr\u00e0cia<\/strong> i<\/strong> Llibertat<\/strong> (DiL), ha quedat relegada a la quarta posici\u00f3 quatre anys despr\u00e9s que CiU<\/strong> arrabass\u00e9s al PSC<\/strong> la condici\u00f3 de for\u00e7a guanyadora de les eleccions legislatives a Catalunya. El consol de Miquel<\/strong> Iceta<\/strong> \u00e9s que, almenys aquesta vegada, el PSC<\/strong> ha quedat bastant per davant de Ciutadans<\/strong>.<\/p>\n

\u00c9s inequ\u00edvoc el c\u00e0stig dels electors al partit d’Artur Mas<\/strong>. Com en el cas del PP<\/strong>, es fa dif\u00edcil discernir en un primer moment quin dels diversos motius de c\u00e0stig \u00e9s m\u00e9s rellevant o ha pesat m\u00e9s en la voluntat dels electors que han decidit abandonar-lo. Las pr\u00e0ctiques fiscals dels Pujol,<\/strong> que han arru\u00efnat el cr\u00e8dit moral i pol\u00edtic de l’antiga CiU?<\/strong> L’aventura independentista i el seu insensat acostament a la desobedi\u00e8ncia civil predicada per la CUP<\/strong>? O les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seva entusiasta adhesi\u00f3 a les pol\u00edtiques neoliberals, a les retallades de salaris, drets laborals, serveis socials, etc\u00e8tera? En el cas del PP<\/strong> de Mariano<\/strong> Rajoy<\/strong> \u00e9s evident que les contrareformes socials i econ\u00f2miques pesen d’una manera aclaparadora, per\u00f2 per descomptat la p\u00e8rdua de vots catalans \u00e9s tamb\u00e9 un c\u00e0stig per l’allau de casos de corrupci\u00f3 que ha protagonitzat.<\/p>\n

Els qui perden s\u00f3n els partits governants, per\u00f2 no \u00e9s clar quin \u00e9s el futur del nou mapa despr\u00e9s d’aquest terratr\u00e8mol electoral, el segon des de maig. La pugna entre DiL<\/strong> i Esquerra<\/strong> Republicana<\/strong> (ERC<\/strong>) per l’hegemonia en el camp de l’independentisme, una baralla sempre subjacent en les relacions entre les dues forces, ha quedat en taules. Els resultats dels dos partits estan per sota dels percentatges que van obtenir en les eleccions al Parlament del 27-S, fa nom\u00e9s tres mesos. El normal seria que la reflexi\u00f3 sobre aquesta difer\u00e8ncia tingu\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies. Condemnats a entendre’s o condemnats a separar-se? Van sumar el 47,5% el 27-S. Ahir van quedar m\u00e9s de 15 punts percentuals per sota d’aquesta marca.<\/p>\n

Albert Rivera<\/strong> i els seus Ciutadans<\/strong> no han pogut renovar la condici\u00f3 de segona for\u00e7a a Catalunya que van aconseguir al setembre, i tot i que aquesta no sigui probablement la principal de les seves frustracions d’avui, la veritat \u00e9s que el seu paper ha estat dr\u00e0sticament redimensionat. Guanyen el que perd el PP.<\/strong> En el debat obert a Espanya sobre com abordar la crisi plantejada per l’independentisme catal\u00e0, l’aposta de Ciutadans<\/strong> \u00e9s clarament subsidi\u00e0ria del PP<\/strong>, la principal for\u00e7a de la dreta i del nacionalisme espanyol conservador. Aquesta vegada, els electors no han volgut atorgar-los el protagonisme que els van donar el 27-S. I, en canvi, s\u00ed que l’hi han donat a En Com\u00fa Podem<\/strong>, l’\u00fanica for\u00e7a que proposa la convocat\u00f2ria d’un refer\u00e8ndum sobre el futur de l’articulaci\u00f3 pol\u00edtica de Catalunya a Espanya, acordat i legal. La proposta rebutjada sempre pel PP<\/strong>, ara tamb\u00e9 pels independentistes i abandonada fa un any pels socialistes ha resultat ser la guanyadora a Catalunya en aquestes eleccions.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Catalunya ha guanyat l’esquerra, per\u00f2 aquesta vegada els primers no han estat l’esquerra encarnada pel PSC, com sempre excepte el 2011, sin\u00f3 la reagrupada a l’entorn de Podem. \u00c9s la segona vegada que l’esquerra guanya en poc temps, i com que la primera va ser en les municipals de maig, fa nom\u00e9s set mesos, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13654","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13654","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13654"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13654\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13660,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13654\/revisions\/13660"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13654"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13654"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13654"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}