![\"pacto\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/pacto-300x172.jpg\")
Arriba un moment en qu\u00e8 l’equip que domina el joc es confia.\u00a0Ha aconseguit tancar el rival a la seva \u00e0rea i el gol definitiu es d\u00f3na per fet.\u00a0Per\u00f2 de cop i volta, l’equip contrari elabora un r\u00e0pid contraatac i aconsegueix un gol, el que canvia per complet les expectatives de la trobada.\u00a0\u00c9s el que pot passar amb les dues esferes pol\u00edtiques que fa anys es disputen, com mons paral\u00b7lels, el relat pol\u00edtic dels catalans.<\/p>\n
Durant anys, a Catalunya, el marc ha estat estrictament catal\u00e0.\u00a0Es donava per fet que qualsevol refer\u00e8ncia a la pol\u00edtica espanyola era o una manera de perdre el temps o una forma de tra\u00efci\u00f3.\u00a0Per\u00f2 de sobte dos factors s’han posat d’acord per facilitar un canvi radical de narrativa: la campanya de les generals espanyoles \u00e9s molt interessant i anuncia canvis de paradigma, mentre que les eternes negociacions catalanes descriuen alguna cosa m\u00e9s que dificultat t\u00e0ctica.\u00a0Descriuen fatiga de materials.<\/p>\n
En aquests dies de campanya s’est\u00e0 parlant de segona transici\u00f3.\u00a0Per\u00f2 el primer que va usar aquest terme va ser Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>.\u00a0Ho va fer en sentit restrictiu.\u00a0He escrit sobre aix\u00f2 en aquestes p\u00e0gines i no voldria repetir-me.\u00a0Aznar<\/strong>, aprofitant molt h\u00e0bilment la indiscutible ra\u00f3 moral de la lluita contra ETA, es va proposar reunificar Espanya, aix\u00f2 \u00e9s: corregir en sentit resin-tralizador el que ell, ja des dels seus anys de funcionari a La Rioja, considerava l’error principal de la Constituci\u00f3 : el t\u00edtol VIII.\u00a0No importa que, en realitat, Aznar, per raons t\u00e0ctiques (\u00e9s a dir: els seus pactes amb Pujol<\/strong>) va ser un dels presidents espanyols m\u00e9s concessius amb el nacionalisme catal\u00e0.\u00a0L’important era el relat: la visi\u00f3 d’Espanya que el seu govern i el seu entorn medi\u00e0tic van posar en circulaci\u00f3.\u00a0Important \u00e9s recordar que aquest relat no nom\u00e9s va ser obra d’Aznar o FAES: contribuir a elaborar-un grup d’intel\u00b7lectuals partidaris del republicanisme c\u00edvic i abanderats de la tradici\u00f3 il\u00b7lustrada que, descrivint la democr\u00e0cia en termes estrictament francesos (com si la Su\u00efssa confederal o el Regne Unit no fossin democr\u00e0cies), van atacar al catalanisme identificant-lo amb la premodernitat.\u00a0Exigien la desaparici\u00f3 del filtre de la nacionalitat entre la ciutadania i l’Estat.<\/p>\n La tensi\u00f3 que Aznar<\/strong> va introduir en el seu relat d’Espanya va suscitar a Catalunya una reacci\u00f3 al\u00b7l\u00e8rgica (l’ERC de Carod), que, sumada a l’an\u00e8mia final del maragallisme i a la debilitat ideol\u00f2gica del PSC<\/strong>, va acabar generant els errors del tripartit, l’experi\u00e8ncia frustrant de l’ Estatut, la reacci\u00f3 tremendista en contra de l’Estatut per part del PP,<\/strong> la sent\u00e8ncia que ho deixava tot en un carrer\u00f3 sense sortida i, finalment, la situaci\u00f3 actual.\u00a0Una situaci\u00f3 que podr\u00edem descriure en aquests termes: l’independentisme va omplir el buit i, aprofitant la din\u00e0mica negativa que havia deixat la sent\u00e8ncia del TC, va proposar un gir de 180\u00ba.\u00a0De seguida va aconseguir generar una din\u00e0mica popular, va confluir amb el nacionalisme en tr\u00e0nsit generacional i ha obtingut un resultat espl\u00e8ndid, per\u00f2 curt: 47%.\u00a0Un resultat en forma de cant del cigne.\u00a0Els dubtes d’avui no s\u00f3n t\u00e0ctiques (aliar-se o no amb la CUP<\/strong>): s\u00f3n la constataci\u00f3 dels l\u00edmits.<\/p>\n El gran error del sobiranisme ser ignorar la complexitat interior catalana.\u00a0De la mateixa manera que la visi\u00f3 hegem\u00f2nica d’Espanya, vigent des de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, s’entesta a ignorar la complexitat interna espanyola i segueix insistint en una idea molt discutible: la democr\u00e0cia o \u00e9s a la francesa o no \u00e9s.<\/p>\n El fet \u00e9s que podria ser la democr\u00e0cia su\u00efssa, alemanya o anglosaxona, per\u00f2 no cal anar tan lluny: Ernest Lluch<\/strong> i Miguel Herrero de Mi\u00f1\u00f3n<\/strong> van trobar un bon antecedent hist\u00f2ric a casa, el austriacisme.<\/p>\n Ara bufen vents de canvi.\u00a0Bufen fort.\u00a0Diumenge coneixerem el seu abast.\u00a0Entrarem en una nova \u00e8poca (que segurament requerir\u00e0 per confirmar unes noves eleccions generals d’aqu\u00ed a un parell d’anys).\u00a0De moment, una novetat ja \u00e9s visible: les noves generacions de pol\u00edtics espanyols tenen una solv\u00e8ncia i una formaci\u00f3 molt superiors al que coneix\u00edem (es va poder veure en el debat d’Atresmedia) i, a m\u00e9s, posseeixen un talent comparable als l\u00edders de la transici\u00f3.\u00a0Per primera vegada en molts anys, diversos pol\u00edtics encaren la soluci\u00f3 dels problemes espanyols sense ca\u00efnisme.\u00a0Potser (repeteixo: potser) estem davant la possibilitat d’esmenar errors d’anys enrere i de regenerar Espanya.<\/p>\n Si aquesta impressi\u00f3 meva es confirma, significar\u00e0 que haurem entrat de deb\u00f2 en una segona transici\u00f3.\u00a0Seria su\u00efcida que el catalanisme, abstret en el seu cant del cigne, don\u00e9s l’esquena a aquest altre proc\u00e9s.\u00a0I seria una nova oportunitat perduda si els nous pol\u00edtics espanyols pretenguessin que el catalanisme ha de passar pr\u00e8viament per la pedra.\u00a0Al contrari, ara que pateix certa depressi\u00f3 postpart, \u00e9s el millor moment per oferir-li una cadira a primera fila.Regeneracionisme pol\u00edtic, inclusivitat cultural, fraternitat social i sentit tr\u00e0gic de la hist\u00f2ria s\u00f3n condicions essencials de la segona transici\u00f3.\u00a0Si un d’aquests factors falla, el nou edifici s’ensorrar\u00e0 per falta de fonament.<\/p>\n