{"id":13604,"date":"2015-12-03T21:17:35","date_gmt":"2015-12-03T19:17:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13604"},"modified":"2015-12-03T21:18:11","modified_gmt":"2015-12-03T19:18:11","slug":"enric-company-la-gran-mutacio-del-catalanisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-la-gran-mutacio-del-catalanisme\/","title":{"rendered":"Enric Company: La gran mutaci\u00f3 del catalanisme"},"content":{"rendered":"

\"timthumb.php\"El catalanisme ja ha deixat d\u2019exercir avui com l\u2019\u00fanic gran punt de trobada sociopol\u00edtic en la societat catalana que ha estat hist\u00f2ricament. En el periode 1980-2006 els diversos partits catalanistes van aplegar sempre no menys del 75% dels vots en les eleccions al Parlament, amb puntes de fins al 88,2%, assolida a la convocat\u00f2ria de 1992. En les del 27 de setembre d\u2019enguany, aquest percentatge va baixar, per\u00f2, fins al 69,3%, en un proc\u00e9s que es va comen\u00e7ar a detectar en els comicis celebrats el 2010.<\/p>\n

El m\u00e9s rellevant de tot el proc\u00e9s \u00e9s que, per primera vegada en la hist\u00f2ria recent, l\u2019oposici\u00f3 pol\u00edtica l\u2019encap\u00e7ala l\u2019espanyolisme no catalanista. A Catalunya s\u2019ha constitu\u00eft un altre punt de trobada. M\u00e9s petit, de moment, per\u00f2 ja clarament present. Un fenomen que t\u00e9, almenys, tres grans eixos que l\u2019expliquen.<\/p>\n

La divisi\u00f3 del catalanisme<\/strong><\/p>\n

Des dels darrers anys de la dictadura, el catalanisme s\u2019havia mantingut com a \u00e0mbit de conflu\u00e8ncia de forces socials amb ideologies diferents i projectes pol\u00edtics divergents, fins i tot contraposats. \u00c9s transversal i alhora un factor d\u2019integraci\u00f3 social, compr\u00e8n la dreta i l\u2019esquerra, es deia. Aix\u00f2 va durar fins al per\u00edode 2010-2012, quan el president Artur Mas<\/strong>, el seu partit i el seu govern van proposar la creaci\u00f3 d\u2019un Estat catal\u00e0. Aquesta decisi\u00f3 acceler\u00e0 la transformaci\u00f3 del catalanisme.<\/p>\n

El conseg\u00fcent auge del moviment independentista en els darrers cinc anys pot fer la impressi\u00f3 que el catalanisme ha avan\u00e7at. Per\u00f2 la realitat de les dades electorals \u00e9s justament la contr\u00e0ria. El catalanisme s\u2019est\u00e0 convertint en ideologia d\u2019una part i ha perdut pes sobre el conjunt. Atrau una proporci\u00f3 m\u00e9s baixa d\u2019electors. \u00c9s encara molt gran, majoritari, per\u00f2 s\u2019ha dividit, t\u00e9 m\u00e9s compet\u00e8ncia i, a m\u00e9s, est\u00e0 mutant.<\/p>\n

Un historiador, Enric Ucelay-Da Cal, catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat Pompeu Fabra, ho explica recordant que, des dels seus or\u00edgens, el catalanisme havia estat entre altres coses una proposta de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica d\u2019Espanya. Fins i tot quan duu a terme accions de ruptura, com a l\u2019abril de 1931 i l\u2019octubre de 1934, ho fa aspirant a situar Catalunya en el marc de la rep\u00fablica federal per als pobles d\u2019Espanya o en el marc d\u2019un ideal ib\u00e8ric confederal. Quan el catalanisme renuncia a aquesta vocaci\u00f3 passa a ser una altra cosa, un nacionalisme a seques.<\/p>\n

\u201cHi ha hagut separatistes i radicals des de molt aviat, almenys des de 1910\u201d, diu Ucelay-Da Cal, \u201cper\u00f2 el catalanisme ha sigut sempre intervencionista en la pol\u00edtica espanyola. Ha estat un comod\u00ed pol\u00edtic: regionalista, autonomista, federalista, nacionalista, etc\u00e8tera. Tamb\u00e9 independentista i separatista, per\u00f2 en fraccions minorit\u00e0ries dins d\u2019ell mateix. L\u2019ambig\u00fcitat \u00e9s molt pr\u00e0ctica, d\u00f3na molt de joc, permet lliscar per les conjuntures, adaptar-se. Era ja l\u00edquida abans que Baumann fix\u00e9s el concepte sociol\u00f2gic. Aix\u00f2 dura fins el 2010, l\u2019any de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional, i esclata el 2012 quan l\u2019estelada substitueix la senyera, quan l\u2019independentisme hegemonitza el catalanisme\u201d. Aleshores, creu l\u2019historiador, deixa de ser intervencionista i, per tant, d\u2019interessar a una bona part de la societat catalana. Aix\u00f2 tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies de llarg abast.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n
\n
\"\"<\/a>Evoluci\u00f3 del vot catalanista \/ no catalaniste des de les eleccions de 1980 fins a les de 2015. \/\u00a0ELBORACI\u00d3 PROPIA<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Jordi Pujol<\/strong>, la figura pol\u00edtica que havia dirigit el govern catal\u00e0 del 1980 al 2003, es decant\u00e0 cap a l\u2019independentisme a la tardor del 2011. Quan Mas<\/strong> convoca les eleccions del 2012 i Converg\u00e8ncia<\/strong> hi concorre ja com a independentista, es desdibuixa all\u00f2 que havia estat l\u2019eix d\u2019oposici\u00f3 dreta-esquerra b\u00e0sic en el sistema catal\u00e0 de partits, amb CiU<\/strong> en una banda i la parella PSC-PSUC<\/strong> en l\u2019altra, ERC<\/strong> basculant enmig i l\u2019espanyolisme del PP<\/strong> en un marge gaireb\u00e9 sempre fora de joc, per resumir-ho. Aleshores s\u2019obren possibilitats noves, in\u00e8dites. Ciutadans es consolida.<\/p>\n

Aquelles possibilitats s\u00f3n les que quallen el 27 de setembre d\u2019aquest 2015. La transversalitat ideol\u00f2gica del catalanisme es transforma. \u00c9s l\u2019opini\u00f3 d\u2019Albert Branchadell, socioling\u00fcista, professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). En aquestes eleccions, \u201cel catalanisme continua abastant un espectre ideol\u00f2gic molt ampli, des dels antisistema de la CUP<\/strong> fins a la democr\u00e0cia cristiana, passant per totes les gradacions. Per\u00f2 la difer\u00e8ncia rau que ara l\u2019oposici\u00f3 al Parlament de Catalunya est\u00e0 majorit\u00e0riament formada per partits no catalanistes, fins i tot anticatalanistes, dirigida pel bloc Ciutadans<\/strong>–PP<\/strong>. El protagonisme en l\u2019oposici\u00f3 ha canviat no nom\u00e9s de mans i de partit. El PSC<\/strong> i la coalici\u00f3 Catalunya S\u00ed que es Pot<\/strong> (CSQP), hereva d\u2019Iniciativa<\/strong> i del PSUC<\/strong>, hi s\u00f3n minoritaris. Ciutadans<\/strong>, a m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s un partit amb una clara aspiraci\u00f3 a ser, com CiU<\/strong> en els seus millors moments, una for\u00e7a d\u2019ampli espectre ideol\u00f2gic, un catch all party que pret\u00e9n xuclar vots tant per la dreta com per l\u2019esquerra\u201d.<\/p>\n

Aix\u00f2 implica un canvi important en el sistema pol\u00edtic catal\u00e0. Ara hi ha dues esferes ben diferenciades per l\u2019eix nacional-identitari, de volum no gaire desigual. Una, la de l\u2019independentisme, on hi ha una dreta i una esquerra i tothom \u00e9s catalanista. I una altra esfera, dominada per la dreta no catalanista, amb Ciutadans i el PP, on hi ha tamb\u00e9 dues minories d\u2019esquerra, els socialistes i CSQP, que s\u00f3n catalanistes per\u00f2 no independentistes.<\/p>\n

Una soci\u00f2loga, Marina Subirats, professora universit\u00e0ria per\u00f2 tamb\u00e9 coneixedora de la pol\u00edtica per haver-la exercit com a regidora a Barcelona, explica aquest canvi com \u201cun efecte d\u2019haver tensat molt la corda en un sentit i haver provocat, aix\u00ed, la reacci\u00f3 dels contraris\u201d. L\u2019aposta per convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit sobre la independ\u00e8ncia va provocar que, per primera vegada, molta gent hagu\u00e9s de triar entre votar per ser espanyol o per ser catal\u00e0. Hi ha dades estad\u00edstiques que corroboren aquest judici. El 75% dels enquestats en un sondeig d\u2019opini\u00f3 pol\u00edtica encarregat per l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials (ICPS) i realitzat pocs dies despr\u00e9s de les eleccions del 27-S declara \u201chaver tingut m\u00e9s en compte la seva visi\u00f3 del que hauria de ser la relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya\u201d a l\u2019hora de triar el seu vot. El 19,3% declaren haver tingut m\u00e9s en compte l\u2019oposici\u00f3 entre dreta i esquerra.<\/p>\n

Nom\u00e9s entre els electors que recordaven haver votat CSQP n\u2019hi ha m\u00e9s que es van decantar principalment en funci\u00f3 de l\u2019oposici\u00f3 dreta-esquerra, encara que per poc marge, el 52%. En tots els altres partits, la majoria dels electors es van decidir en primer lloc a causa de la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya, en proporcions molt altes: el 93,2% entre els de Junts pel S\u00ed<\/strong>; el 82,9% en els electors de Ciutadans<\/strong>; el 80,9% en el del PP<\/strong>; el 56% en els electors de la CUP<\/strong>.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n
\n
\"\"<\/a>Transvasaments de vot entre les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i 2012. \/\u00a0ICPS<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Joan Marcet, el director de l\u2019ICPS, professor de dret constitucional a la Universitat Aut\u00f2noma i exdiputat socialista a les Corts, explica que, vistos els resultats del 27-S, el catalanisme \u201ccontinua sent transversal, perqu\u00e8 encara hi caben dreta i esquerra. Per\u00f2 s\u2019ha dislocat. Els dos partits de l\u2019esquerra tradicional hi perden pes significativament\u201d. El partit socialista \u00e9s el que en va sortir m\u00e9s malparat. Va caure a les cotes m\u00e9s baixes que mai no havia tingut: 14,4% dels vots. \u201cLi queden aquells que abans deien que votaven el Felipe i poca cosa m\u00e9s. El PSC<\/strong> se l\u2019ha quedat el PSOE<\/strong>\u201d, diu Subirats. En canvi, Branchadell apunta: \u201cMolts d\u2019aquells electors del cintur\u00f3 de Barcelona o de Nou Barris que votaven PSOE<\/strong>, ara l\u2019han abandonat\u201d.<\/p>\n

L\u2019amena\u00e7a de fractura social<\/strong><\/p>\n

El debat sobre la independ\u00e8ncia ha polaritzat molt l\u2019atenci\u00f3 pol\u00edtica de la societat, per\u00f2 no ha dut la majoria electoral a abandonar el paradigma catalanista b\u00e0sic, que inclou el marc espanyol. El sondeig anual de l\u2019ICPS mesura la vig\u00e8ncia d\u2019aquest marc. El 46,1% dels enquestats creuen que l\u2019actual fase de conflicte nacional acabar\u00e0 amb \u201cun acord amb Espanya per dotar Catalunya de m\u00e9s autogovern\u201d. Per al 45,2% aix\u00f2 \u00e9s, a m\u00e9s, el seu desig. Hi ha tamb\u00e9 un 34% que desitja que s\u2019acabi aconseguint la independ\u00e8ncia de Catalunya, per\u00f2 nom\u00e9s un 17% creu que s\u2019aconseguir\u00e0. El 21,8% desitja que el proc\u00e9s sobiranista s\u2019acabi, simplement, per aband\u00f3 dels qui el promouen, encara que nom\u00e9s el 16% creuen que aquest aband\u00f3 es produir\u00e0.<\/p>\n

L\u2019afebliment del catalanisme es pot xifrar a efectes electorals en aproximadament la p\u00e8rdua d\u2019uns 10 punts percentuals de suport en el llarg per\u00edode que va de 1980 a 2015 (veure quadre). El 1980, els partits catalanistes van rebre el 77,9% dels vots en les eleccions al Parlament i els no catalanistes, el 15,7%. Trenta-cinc anys despr\u00e9s, en les eleccions del 27-S, en les quals per primera vegada es votava una proposta directament secessionista, els catalanistes sumaven el 69,3% (entre els quals, 47,9% per la independ\u00e8ncia), mentre que els declaradament no catalanistes arribaven al 26,4%, el seu r\u00e8cord hist\u00f2ric.<\/p>\n

La p\u00e8rdua de suport es produeix a dreta i esquerra, per\u00f2 a l\u2019esquerra m\u00e9s que a la dreta i, en particular, la pateix el PSC<\/strong>. Entre el 2006 i el 2015, el PSC<\/strong> passa del 26,8% al 12,7% dels vots. Ha deixat de ser el segon partit, tant a la Catalunya interior com a Barcelona i la seva \u00e0rea metropolitana. Els dirigents socialistes havien destacat durant molts anys la funci\u00f3 de gresol pol\u00edtic exercida pel PSC<\/strong> en una societat molt marcada per les successives onades d\u2019immigraci\u00f3 del segle passat. Era el seu orgull. La integraci\u00f3 d\u2019aquestes onades humanes en la comunitat catalana ha estat una obsessi\u00f3 pol\u00edtica constant, compartida pel catalanisme a dreta i esquerra. Ara, els antiindependentistes acusen els sobiranistes de provocar una fractura, basada en les diferents autoidentificacions de pertinen\u00e7a nacional dels aut\u00f2ctons i els procedents d\u2019arreu d\u2019Espanya.<\/p>\n

La l\u00f2gica plebiscit\u00e0ria redueix certament una varietat d\u2019opcions a nom\u00e9s dues i, si la confrontaci\u00f3 puja de to, pot provocar tensi\u00f3. Aix\u00f2 ho admet tothom. \u00bfA Catalunya hi ha un sol poble, com proclamen els esl\u00f2gans? O n\u2019hi ha dos? Branchadell sost\u00e9 que \u201celectoralment hi ha una divisi\u00f3 clara, de la qual s\u2019ha beneficiat sobretot Ciutadans<\/strong>. Quan Jorge Fern\u00e1ndez D\u00edaz, el ministre barcelon\u00ed del PP<\/strong>, acusa els sobiranistes de fracturar, en realitat est\u00e0 reclamant la fractura\u201d. Una opini\u00f3 semblant \u00e9s la del polit\u00f2leg Marc Guinjoan, professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica de la UAB: \u201cLa fractura social forma part de la caixa d\u2019eines del PP<\/strong>, verbalitzada per Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar amb all\u00f2 que \u2018Antes se romper\u00e1 Catalu\u00f1a que Espa\u00f1a\u2019\u201d.<\/p>\n

Segons Guinjoan, l\u2019acusaci\u00f3 tamb\u00e9 es pot girar contra els acusadors. \u201cO \u00e9s que l\u2019statu quo no provoca fractura?\u201d, pregunta. Subirats opina que no hi ha dues comunitats nacionals, i que si es pogu\u00e9s dir que n\u2019hi ha dues, tamb\u00e9 es podria dir que n\u2019hi ha tres. Per\u00f2 hi ha un risc, s\u00ed, diu. Ucelay-Da Cal reconeix tamb\u00e9 una \u201ctensi\u00f3 latent\u201d, per\u00f2 creu que \u201cno \u00e9s tant irreparable com es diu a Madrid ni tant innegable com es diu a Barcelona\u201d. A la societat catalana hi veu \u201cclivelles\u201d socials i nacionals. A les clivelles socioecon\u00f2miques provocades per la crisi \u201cs\u2019hi ha fet front gr\u00e0cies a l\u2019economia negra i a un teixit social d\u2019una elasticitat italiana\u201d. I la clivella nacional, que abans tenia coixins amortidors, ara \u201c\u00e9s en fase d\u2019explicitaci\u00f3 a\u00efrada\u201d.<\/p>\n

La transfer\u00e8ncia de vot<\/strong><\/p>\n

Alguns polit\u00f2legs, com ara Guinjoan, relativitzen una mica la p\u00e8rdua de pes del catalanisme. El fet que el 27-S Ciutadans<\/strong> fos el partit m\u00e9s votat en localitats de predomini electoral socialista durant d\u00e8cades, com ara les de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, o importants districtes de la ciutat, per exemple, no significa al seu parer un canvi molt gran a efectes identitaris. \u201cAquesta part de l\u2019electorat t\u00e9 avui el mateix marc mental diguem-ne espanyolista que abans\u201d, argumenta. \u201c\u00c9s gent que ha canviat de vot, i prou. Ho ha fet per un conjunt de raons, entre les quals no hi ha nom\u00e9s l\u2019adscripci\u00f3 identit\u00e0ria, sin\u00f3 tamb\u00e9 altres aspectes que influ\u00efen en aquestes eleccions\u201d. En cita quatre: \u201cL\u2019extraordin\u00e0ria atenci\u00f3 que els han donat els mitjans escrits i audiovisuals amb base a Madrid, tots contraris a l\u2019independentisme; el joc d\u2019oposicions partit nou\/partit vell; la simpatia i bona imatge d\u2019una candidata jove i les promeses de renovaci\u00f3 i regeneraci\u00f3 del president de Ciutadans<\/strong>.<\/p>\n

Un altre professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, Jordi Mu\u00f1oz, de la Universitat de Barcelona, subratlla tamb\u00e9 que Ciutadans es va presentar n\u00edtidament en aquestes eleccions com un partit antiindependentista, per\u00f2, en canvi, no va airejar la seva traject\u00f2ria de lluita contra la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica dels governs catalanistes. Potser a causa que ja la consideri prou coneguda. Per\u00f2, segons Mu\u00f1oz, pot ser tamb\u00e9 perqu\u00e8 aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u201ct\u00e9 un recorregut molt limitat, i en aquest moment pol\u00edtic pesen molt altres factors, com ara presentar-se com un partit nou, jove, no corrupte. S\u00f3n aspectes que defineixen m\u00e9s la seva actual compet\u00e8ncia amb el PSC<\/strong> i amb Podem<\/strong>\u201d. El creixement fort de Ciutadans<\/strong> es produeix a partir del 2012, quan s\u2019aguditza la crisi en el PP<\/strong> i el PSOE<\/strong> a causa dels esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3, les retallades de serveis socials i salarials i el debat sobre la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

El sondeig de l\u2019ICPS aporta dades molt il\u00b7lustratives sobre els transvasaments de vot en les eleccions del 27-S. En el cas de Ciutadans<\/strong>, el 19,9% dels vots rebuts, \u00e9s a dir, un de cada cinc, venia d\u2019un elector que en les eleccions del 2012 recordava haver votat el PSC<\/strong>. El 13% procedia de votants del PP<\/strong>; el 15,1% havia estat abstencionista; el 2,1% no tenia encara edat per votar i el 6,2% declara haver votat CiU<\/strong> el 2012.<\/p>\n

El PSC<\/strong> \u00e9s, segons aquestes dades, la principal font de vots de Ciutadans<\/strong>. Per\u00f2 la mateixa enquesta indica tamb\u00e9 que la caiguda de vot del PSC<\/strong> a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona t\u00e9 tamb\u00e9 altres causes. El 18,5% de vots perduts van anar a raure a Ciutadans<\/strong>, i en formen el paquet m\u00e9s gran, per dir-ho aix\u00ed. Per\u00f2 tingu\u00e9 p\u00e8rdues en altres direccions, no nom\u00e9s cap a l\u2019espanyolisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019independentisme, a dreta i esquerra. Cap a CSQP<\/strong> hi va anar el 10,2%; cap a Junts pel S\u00ed<\/strong>, el 8,9%; cap a la CUP<\/strong>, l\u20191,9%. I ni m\u00e9s ni menys que el 9,6% es va refugiar en l\u2019abstenci\u00f3. \u00c9s a dir, la dispersi\u00f3 d\u2019antics electors socialistes apunta m\u00e9s aviat a una varietat de causes, a una crisi m\u00e9s complexa que la provocada per l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un nou competidor.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El catalanisme ja ha deixat d\u2019exercir avui com l\u2019\u00fanic gran punt de trobada sociopol\u00edtic en la societat catalana que ha estat hist\u00f2ricament. En el periode 1980-2006 els diversos partits catalanistes van aplegar sempre no menys del 75% dels vots en les eleccions al Parlament, amb puntes de fins al 88,2%, assolida a la convocat\u00f2ria de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13604","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13604","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13604"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13604\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13607,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13604\/revisions\/13607"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13604"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}