{"id":13600,"date":"2015-12-02T17:56:19","date_gmt":"2015-12-02T15:56:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13600"},"modified":"2015-12-02T17:56:19","modified_gmt":"2015-12-02T15:56:19","slug":"antoni-puigverd-agenollats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-agenollats\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Agenollats"},"content":{"rendered":"

\"artur-snala\"Inaugurant l\u2019any Llull, Artur Mas<\/strong> va citar El llibre de les b\u00e8sties on, segons va dir, es parla de \u201cl\u2019engany de la Guineu\u201d i l\u2019ab\u00fas de la \u201cfor\u00e7a del lle\u00f3\u201d, indiferent a \u201cla toler\u00e0ncia\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 el llibre de Llull exigeix un p\u00e8l m\u00e9s d\u2019atenci\u00f3. L\u2019explica molt b\u00e9 en un article acad\u00e8mic el professor Ruiz Simon, expert en filosofia medieval i columnista de La Vanguardia: De guineus, lleons, llops i pastors (Quaderns d\u2019Itali\u00e0 18, 2013). La faula parteix de la rivalitat entre les \u201cb\u00e8sties que mengen carn\u201d i les que \u201cmengen herba\u201d. El Lle\u00f3 imposa la seva for\u00e7a i la dels que mengen carn, per\u00f2 la guilla (Na Renard, en el llibre), veient-se apartada de l\u2019entorn del rei, intenta implicar els que mengen herba en la lluita pel poder i, m\u00e9s endavant, assaja tota mena de tripijocs per provocar, en benefici propi, l\u2019enfrontament entre els seus aliats. La cosa acaba malament per a Na Renard i s\u2019imposa la tesi de l\u2019Orifany (elefant): quan no tens prou for\u00e7a per v\u00e8ncer els teus adversaris,
\nhas de pactar-hi per intentar reconduir els seus vicis. Per sobreviure als que mengen carn, a l\u2019elefant li sembla m\u00e9s sensat fiar-se del lle\u00f3, malgrat que \u00e9s irascible i primitiu, que no pas de la guineu enganyosa.<\/p>\n

Na Renard personifica l\u2019ast\u00facia, per\u00f2 tamb\u00e9 la hipocresia: nom\u00e9s creu en el seu inter\u00e8s. Defensa una causa noble en benefici personal. Envernissa les seves paraules de santedat per dissimular una intenci\u00f3 egoista. L\u2019ast\u00facia de Na Renard \u00e9s ven\u00e7uda no per la for\u00e7a sin\u00f3 per una altra ast\u00facia: la de l\u2019elefant, que vol resoldre realment all\u00f2 que Na Renard complica en benefici propi. La faula de Llull parla de les relacions entre for\u00e7a, ast\u00facia i poder, per\u00f2 tamb\u00e9 de la mentida pol\u00edtica.<\/p>\n

Ja fa dies que em dol constatar la depressi\u00f3 de molts amics meus, independentistes de cor, arrossegats amb armes pr\u00f2pies de Na Renard cap a la humiliaci\u00f3. \u00c9s perfectament leg\u00edtim que molts catalans tinguin la il\u00b7lusi\u00f3 de comen\u00e7ar de zero per tal de resoldre el plet pol\u00edtic secular entre Catalunya i Espanya. \u00c9s natural que s\u2019organitzin en plataformes c\u00edviques per aconseguir-ho. Per\u00f2 \u00e9s un grand\u00edssim engany que un l\u00edder pol\u00edtic com Artur Mas<\/strong> i el seu partit, ara en deconstrucci\u00f3, hagin fet \u201cversemblant\u201d aquest ideal, i l\u2019hagin articulat pol\u00edticament at\u00e8s que, qualsevol pol\u00edtic que conegui b\u00e9 el pa\u00eds, tenia perfecta not\u00edcia, o havia de tenir-la, de l\u2019enorme for\u00e7a so\u00adcial que el projecte d\u2019alterar les fronteres d\u2019Europa exigia, aix\u00ed com de la complexitat interna de Catalunya. Malgrat con\u00e8ixer els l\u00edmits interiors d\u2019aquest projecte, Mas va liderar les campanyes d\u2019euf\u00f2ria. \u00bfCom queden, ara tots els excessos sentimentals d\u2019aquests anys? \u00bfDe genolls, com el conseller Mas-Colell<\/strong>?<\/p>\n

Hem passat sense continu\u00eftat d\u2019impulsar una arrogant resoluci\u00f3 republicana a fer el pena. Mas<\/strong>, Homs<\/strong> i companyia encara no han tingut el coratge d\u2019assumir la seva responsabilitat en aquest pas obsc\u00e8 i depriment: prome\u00adtien un pa\u00eds de somni i, quan s\u2019anuncia el primer assalt, ja s\u2019agenollen.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Inaugurant l\u2019any Llull, Artur Mas va citar El llibre de les b\u00e8sties on, segons va dir, es parla de \u201cl\u2019engany de la Guineu\u201d i l\u2019ab\u00fas de la \u201cfor\u00e7a del lle\u00f3\u201d, indiferent a \u201cla toler\u00e0ncia\u201d. Per\u00f2 el llibre de Llull exigeix un p\u00e8l m\u00e9s d\u2019atenci\u00f3. L\u2019explica molt b\u00e9 en un article acad\u00e8mic el professor Ruiz Simon, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13600","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13600","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13600"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13600\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13602,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13600\/revisions\/13602"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13600"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}