{"id":13593,"date":"2015-12-01T19:00:47","date_gmt":"2015-12-01T17:00:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13593"},"modified":"2015-12-01T19:00:47","modified_gmt":"2015-12-01T17:00:47","slug":"rafael-jorba-aquell-llarg-tren-de-cdc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-aquell-llarg-tren-de-cdc\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: Aquell llarg tren de CDC"},"content":{"rendered":"

\"tren-de-mas-largo-trayecto-en-el-mundo\"Fa 18 anys vaig dictar una confer\u00e8ncia en la meva Igualada natal en qu\u00e8 rememorava la traject\u00f2ria de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica<\/strong> (CDC) des de la seva fundaci\u00f3 a Montserrat -Tardor de 1974-. Vaig explicar que en els inicis de CDC<\/strong> s’utilitzava una met\u00e0fora per definir el model nacionalista que la inspirava: Converg\u00e8ncia<\/strong> era com un llarg tren, amb molts vagons, que avan\u00e7ava cap a la plena sobirania de Catalunya. A mesura que s’anessin cobrint etapes -autonomia,\u00a0federaci\u00f3, confederaci\u00f3…-, s’anirien desenganxant vagons a cada estaci\u00f3. Constatava, per\u00f2, que no havia estat aix\u00ed: en aquell tram de recorregut (1974-1997) no nom\u00e9s el comboi no havia perdut vagons, sin\u00f3 que havia afegit nous.<\/p>\n

El principal m\u00e8rit era de Jordi Pujol<\/strong>. Havia estat capa\u00e7 de constituir un moviment pol\u00edtic que traspassava les fronteres de CDC<\/strong> -en 1978 va sumar a Uni\u00f3 Democr\u00e0tica<\/strong> (UDC) – a partir de l’accidentalisme de la Lliga (“Monarquia? Rep\u00fablica? Catalunya!”) En l’escena espanyola, que es va concretar en la pol\u00edtica de peix al cove, i una calculada ambig\u00fcitat ideol\u00f2gica. Pujol<\/strong>, democristi\u00e0 de formaci\u00f3, va reivindicar en els seus inicis el “model suec” (socialdemocr\u00e0cia) i va inscriure despr\u00e9s el seu partit a la Internacional Liberal i el grup liberal del Parlament Europeu. Uni\u00f3<\/strong>, per la seva banda, ho feia en la Internacional Democristiana i el grup democristi\u00e0 (l’actual PPE). Pujol<\/strong> tenia tots els fronts coberts.<\/p>\n

A m\u00e9s, el pujolisme era un moviment popular, que desbordava les files dels partits que li donaven suport, i que va saber trobar aliats estables o conjunturals en el teixit associatiu catal\u00e0. Vaig fer llavors un pron\u00f2stic que s’ha vist confirmat: el pujolisme dif\u00edcilment podr\u00e0 sobreviure al seu l\u00edder i fundador o, almenys, no podr\u00e0 fer-ho com aquell moviment d’\u00e0mplies fronteres que en les eleccions auton\u00f2miques era capa\u00e7 de sumar des del vot \u00fatil antisocialista d’un sector de l’electorat del PP<\/strong> fins al vot \u00fatil de l’independentisme. Gaireb\u00e9 una quadratura del cercle que es va traduir en tres majories absolutes.<\/p>\n

El masisme \u00e9s una caricatura del pujolisme. La Casa Gran d’Artur Mas<\/strong> s’ha fet m\u00e9s petita, amb un moviment hipermobilitzat, per\u00f2 amputat: no nom\u00e9s ha perdut pel cam\u00ed a la meitat d’Uni\u00f3<\/strong>, sin\u00f3 que ha produ\u00eft danys col\u00b7laterals en el conjunt del catalanisme. L’intent de marginar el PSC<\/strong> -un partit que va n\u00e9ixer perqu\u00e8 els catalans no haguessin de decidir-se – ha situat per primera vegada a una for\u00e7a que no procedeix de la tradici\u00f3 catalanista com a primer grup de l’oposici\u00f3 al Parlament (C ‘s<\/strong>). En el pla program\u00e0tic, una formaci\u00f3 que es movia entre el neoliberalisme i el pensament socialcristi\u00e0 est\u00e0 negociant un pacte de govern amb la CUP<\/strong> … Ara, s\u00ed: aquell llarg tren de CDC<\/strong> perd vagons a cada estaci\u00f3.<\/p>\n

Rellegeixo El 18 brumari de Llu\u00eds Bonaparte, de Marx: “Hegel diu en alguna part que tots els grans fets i personatges de la hist\u00f2ria universal apareixen, com si digu\u00e9ssim, dues vegades. Per\u00f2 es va oblidar d’agregar: una vegada com a trag\u00e8dia i l’altra com a farsa”. La trag\u00e8dia de Pujol i la farsa de Mas.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa 18 anys vaig dictar una confer\u00e8ncia en la meva Igualada natal en qu\u00e8 rememorava la traject\u00f2ria de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica (CDC) des de la seva fundaci\u00f3 a Montserrat -Tardor de 1974-. Vaig explicar que en els inicis de CDC s’utilitzava una met\u00e0fora per definir el model nacionalista que la inspirava: Converg\u00e8ncia era com un llarg …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13593","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13593","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13593"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13593\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13599,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13593\/revisions\/13599"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13593"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13593"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13593"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}