{"id":13559,"date":"2015-11-20T12:45:28","date_gmt":"2015-11-20T10:45:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13559"},"modified":"2015-11-23T16:49:42","modified_gmt":"2015-11-23T14:49:42","slug":"roger-sunyer-lideratges-populistes-o-ciutadans-apoderats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/roger-sunyer-lideratges-populistes-o-ciutadans-apoderats\/","title":{"rendered":"Roger Sunyer: Lideratges populistes o ciutadans apoderats?"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13561\" alt=\"lapiz_liderazgo\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/lapiz_liderazgo-300x150.jpg\" width=\"300\" height=\"150\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/lapiz_liderazgo-300x150.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/lapiz_liderazgo.jpg 800w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>El terme populisme prov\u00e9 del llat\u00ed\u00a0<em>populus<\/em>\u00a0que significa \u201cpoble\u201d, per b\u00e9 que com \u00e9s sabut en l\u2019actualitat s\u2019empra m\u00e9s aviat com a adjectiu pol\u00edtic per designar despectivament propostes pol\u00edtiques sovint de signes ben contraris. I \u00e9s que el populisme no \u00e9s patrimoni de ning\u00fa. O m\u00e9s ben dit, totes les opcions pol\u00edtiques poden contenir un cert grau de populisme.\u00a0Algunes m\u00e9s i d\u2019altres menys, algunes poden ser molt populistes i d\u2019altres ho poden ser molt poc.\u00a0Cadasc\u00fa de nosaltres hauria de ser capa\u00e7 de saber-ho destriar i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia.\u00a0Sigui com sigui el seu sentit despectiu prov\u00e9 del fet que associem populisme a prometre coses que despr\u00e9s no es faran, ja sigui perqu\u00e8 no es voldran fer un cop assolit el poder pol\u00edtic o sigui perqu\u00e8 simplement no es podr\u00e0 fer tot all\u00f2 que s\u2019havia prom\u00e8s. Titllar alg\u00fa de populista implica igualment acusar-lo de fer demag\u00f2gia, \u00e9s a dir de manipular els sentiments de les persones en situacions de gran fragilitat per tal d\u2019aconseguir el seu suport.\u00a0El populisme esdev\u00e9 per tot plegat una mena de xantatge emocional que utilitza la situaci\u00f3 d\u2019escassedat econ\u00f2mica, de precarietat, d\u2019injust\u00edcia social, per apropiar-se de la voluntat de canvi radical dels ciutadans: aconseguir els seus vots a canvi de l\u2019expectativa de canviar-ho tot.<\/p>\n<p>Igualment\u00a0els lideratges populistes en les seves diverses expressions acostumen a tenir un altre patr\u00f3 molt clar: el culte a la personalitat, a una persona en concret que quasi dotada de s\u00faper-poders ser\u00e0 la que ho canviar\u00e0 tot.\u00a0El m\u00e9s xocant \u00e9s que la individualitzaci\u00f3 del lideratge en una sola persona va acompanyada habitualment de crides constants a la democr\u00e0cia i a la participaci\u00f3 del\u00a0<em>Poble<\/em>, de la gent, dels ciutadans. S\u2019acostuma a rec\u00f3rrer a l\u2019emoci\u00f3, a l\u2019\u00fas d\u2019un llenguatge buit i inconcret per mantenir tant com es pugui la imatge de canvi, de transpar\u00e8ncia, de puresa ideol\u00f2gica i associar tots els atributs del canvi al gran l\u00edder. En aquest proc\u00e9s de sacralitzaci\u00f3 de la figura del l\u00edder aquest acaba essent la pr\u00f2pia font de legitimaci\u00f3 de tot: el qui defineix directament o indirecta el que \u00e9s bo, el que estableix qu\u00e8 \u00e9s participatiu del que no ho \u00e9s, el que distingeix all\u00f2 que \u00e9s progressista del que no ho \u00e9s, el que \u00e9s neoliberal del que no, el que \u00e9s democr\u00e0tic i el que no, el que \u00e9s patriota i el que no ho \u00e9s i aix\u00ed en un llarg etc\u00e8tera. En un lideratge populista els ciutadans externalitzen el seu comprom\u00eds c\u00edvic en el\u00a0<em>superheroi<\/em>\u00a0que ho resoldr\u00e0 tot. I \u00e9s per aix\u00f2 que\u00a0el populisme necessita gent amb una autoestima baixa o molt baixa, una ex\u00e8rcit de depauperats a ser possible que facin del l\u00edder un aut\u00e8ntic\u00a0<em>salvador<\/em>.\u00a0Per als l\u00edders populistes com pitjor estigui la gent millor. I per aix\u00f2 que actuen millor i amb m\u00e9s comoditat entre el\u00a0<em>precarietat<\/em>, entre totes aquelles persones que per exemple pateixen directa i personalment els efectes d\u2019una greu crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n<p>Vinguin d\u2019on vinguin els lideratges populistes acostumen a adoptar un discurs aversiu contra les elits (econ\u00f2miques, pol\u00edtiques o intel\u00b7lectuals en funci\u00f3 dels casos), el rebuig als partits existents (culpables de tots els mals i de cap benefici), la den\u00fancia de la corrupci\u00f3 sist\u00e8mica de les institucions i la seva constant apel\u00b7laci\u00f3 al\u00a0<em>Poble<\/em>\u00a0com a font leg\u00edtima del poder. Les formes pol\u00edtiques populistes acostumen a defugir les etiquetes esquerra-dreta i prefereixen dividir el camp pol\u00edtic entre dos camps antag\u00f2nics formats per una majoria exclosa, els de baix, el poble, els ciutadans i una minoria privilegiada, els de dalt, l\u2019elit, l\u2019oligarquia, els corruptes, els de sempre o els d\u2019abans. \u00c9s aix\u00ed com el panorama pol\u00edtic queda simplificat d\u2019una revolada entre \u201cnosaltres el poble\u201d davant d\u2019un \u201cells-oligarquia\u201d.<\/p>\n<p>\u00c9s inq\u00fcestionable que el mecanisme del populisme \u00e9s efica\u00e7 per accedir al poder pol\u00edtic tal i com demostra la hist\u00f2ria de la democr\u00e0cia.\u00a0Tanmateix tot all\u00f2 que t\u00e9 d\u2019efica\u00e7 per accedir al poder ho t\u00e9 d\u2019inefica\u00e7 per a governar.\u00a0El problema pel populisme comen\u00e7a doncs l\u2019endem\u00e0 d\u2019accedir al poder. Un cop instal\u00b7lat al govern el populisme acostuma a patir una situaci\u00f3 de bloqueig de moltes de les accions pr\u00e8viament promeses perqu\u00e8 topa amb una realitat que \u2013malauradament- no es pot canviar com un mitj\u00f3. \u00c9s aleshores quan comen\u00e7a la gesti\u00f3 dels fets que sempre s\u00f3n menys ampul\u00b7losos, m\u00e9s migrats i molt menys mobilitzadors que les grans proclamacions. Prometre, crear expectatives, il\u00b7lusionar, dibuixar escenaris nous, magn\u00edfics, justos i solidaris, \u00e9s relativament f\u00e0cil. All\u00f2 certament dif\u00edcil \u00e9s convertir-los en reals.\u00a0Els esquemes dels de dalt versus els de baix, les elits versus els pobres ja no s\u00f3n \u00fatils senzillament perqu\u00e8 la realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa, molt m\u00e9s gradual i els interessos de sectors socials, econ\u00f2mics i pol\u00edtics no s\u00f3n sempre coincidents.\u00a0La realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa, no permet crear grans expectatives, necessita pacte, negociaci\u00f3, cedir. No requereix grans discursos ni despertar emocions, \u00e9s menys generosa que la imaginaci\u00f3 per b\u00e9 que \u00e9s m\u00e9s tangible. La col\u00b7lisi\u00f3 doncs entre les expectatives creades als ciutadans i les dificultats per emprendre canvis reals amb resultats tangibles est\u00e0 servida i per aix\u00f2 s\u2019acostuma a demanar aleshores el debat, la calma i la paci\u00e8ncia que pr\u00e8viament no s\u2019havia volgut concedir als que governaven amb anterioritat.<\/p>\n<p>Certament seria fant\u00e0stic poder triar un l\u00edder i esperar simplement que la nostra realitat canvi\u00e9s \u2013a millor- de manera radical. Malauradament, no \u00e9s aix\u00ed. Mai ho \u00e9s. Per aix\u00f2\u00a0la realitat pol\u00edtica, social i econ\u00f2mica \u00e9s massa complexa i massa important per deixar-la en mans de lideratges populistes.\u00a0I \u00e9s que la millora constant de la societat no pot dependre ni de l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un model tancat, aparentment perfecte, ni de la voluntat d\u2019un lideratge populista. Res \u00e9s perfecte. Tampoc es pot pretendre tancar solucions eternes b\u00e0sicament perqu\u00e8 la societat \u00e9s un cos viu en evoluci\u00f3 constant, com nosaltres mateixos. Com m\u00e9s democr\u00e0tica sigui una societat m\u00e9s alliberada estar\u00e0 d\u2019haver de rec\u00f3rrer a lideratges populistes i per aix\u00f2 una societat madura i democr\u00e0tica necessita que es faciliti la interacci\u00f3 constant entre els ciutadans, la cont\u00ednua conciliaci\u00f3 de les complexitats.\u00a0La gran paradoxa del populisme \u00e9s que el seu pitjor enemic no s\u00f3n ni les elits ni les grans corporacions ni fins i tot la corrupci\u00f3 sist\u00e8mica sin\u00f3 els ciutadans apoderats:\u00a0aquells que de veritat asseguren el canvi continu en el poder institucionalitzat, la democratitzaci\u00f3 en la creaci\u00f3 de riquesa o el permanent control a les temptacions unidireccionals t\u00edpica dels lideratges populistes.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/alambins.cat\/ca\/lideratges-populistes-ciutadans-apoderats\/\" target=\"_blank\">Alambins<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El terme populisme prov\u00e9 del llat\u00ed\u00a0populus\u00a0que significa \u201cpoble\u201d, per b\u00e9 que com \u00e9s sabut en l\u2019actualitat s\u2019empra m\u00e9s aviat com a adjectiu pol\u00edtic per designar despectivament propostes pol\u00edtiques sovint de signes ben contraris. I \u00e9s que el populisme no \u00e9s patrimoni de ning\u00fa. O m\u00e9s ben dit, totes les opcions pol\u00edtiques poden contenir un cert &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13559","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13559"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13562,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13559\/revisions\/13562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}