{"id":13524,"date":"2015-11-09T17:38:19","date_gmt":"2015-11-09T15:38:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13524"},"modified":"2015-11-09T17:38:19","modified_gmt":"2015-11-09T15:38:19","slug":"carles-castro-la-catalunya-del-2015-exigeix-noves-formules-politiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-castro-la-catalunya-del-2015-exigeix-noves-formules-politiques\/","title":{"rendered":"Carles Castro: La Catalunya del 2015 exigeix noves f\u00f3rmules pol\u00edtiques"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13525\" alt=\"El-sentimiento-identitario-esp_54438724089_51351706917_600_226\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/El-sentimiento-identitario-esp_54438724089_51351706917_600_226-300x113.jpg\" width=\"300\" height=\"113\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/El-sentimiento-identitario-esp_54438724089_51351706917_600_226-300x113.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/El-sentimiento-identitario-esp_54438724089_51351706917_600_226.jpg 599w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Si una setmana en pol\u00edtica \u00e9s una eternitat, tres d\u00e8cades poden suposar un aut\u00e8ntic viatge en el temps a un altre pa\u00eds. Espanya, per exemple, podria dibuixar el proper 20 de desembre un mapa electoral in\u00e8dit, per\u00f2 que, paradoxalment, presentaria algunes similituds amb el de la transici\u00f3, el 1977 i 1979. En el cas de Catalunya, per\u00f2, els \u00faltims 35 anys condueixen directament a un pa\u00eds diferent, ja que els canvis electorals afecten al seu \u00e9sser m\u00e9s \u00edntim: la seva fisonomia identit\u00e0ria.<\/p>\n<p>Les magnituds de vot i els indicadors de les enquestes del CIS reflecteixen l&#8217;envergadura d&#8217;aquest canvi. El 1980, el catalanisme nacionalista (llavors molt lluny del sobiranisme) suposava menys del 40% dels vots en les eleccions auton\u00f2miques. El 2015, en canvi, el catalanisme expl\u00edcitament independentista suposa gaireb\u00e9 deu punts m\u00e9s en percentatge de vot, molt a prop del 50%, en uns comicis amb una taxa de participaci\u00f3 gaireb\u00e9 14 punts per sobre de la que es va registrar en les primeres auton\u00f2miques de 1980.<\/p>\n<p>Paral\u00b7lelament, entre 1980 i el 2015 s&#8217;ha acovardit l&#8217;espai que ocupaven les formacions adscrites al catalanisme no rupturista. En realitat, el que ha passat \u00e9s que algunes formacions que no eren rupturistes (com la CiU de Jordi Pujol) han portat el seu catalanisme reivindicatiu fins a la frontera de la secessi\u00f3. I, d&#8217;aquesta manera, el consens auton\u00f2mic catal\u00e0, que fa tres d\u00e8cades arribava al 80% de l&#8217;oferta electoral (i situava en magnituds testimonials a l&#8217;independentisme i al centralisme), s&#8217;ha redu\u00eft avui a entre el 20% i el 30% del percentatge de votants. Entre altres coses perqu\u00e8 la polaritzaci\u00f3 identit\u00e0ria ha donat ales a una nova formaci\u00f3, Ciutadans, la ra\u00f3 de ser de la qual \u00e9s justament liquidar el model ling\u00fc\u00edstic i rescatar compet\u00e8ncies auton\u00f2miques en benefici del Govern central. I mentre l&#8217;independentisme catal\u00e0 va superar el 47% de les paperetes el 27-S,\u00a0aquest neocentralisme liberal i espanyolista va obtenir gaireb\u00e9 el 18%.<\/p>\n<p>Ara b\u00e9, si ja resulta molt eloq\u00fcent la metamorfosi del mapa electoral, els indicadors de les enquestes d&#8217;opini\u00f3 reflecteixen un pa\u00eds radicalment diferent en la seva identitat col\u00b7lectiva. El 1983, un de cada quatre catalans se sentia m\u00e9s o nom\u00e9s espanyol. Avui, en canvi, suposen un de cada deu. I en l&#8217;altre extrem de l&#8217;arc identitari, mentre el 1983 nom\u00e9s un 7% dels ciutadans se sentia \u00fanicament catal\u00e0, al 2015 aquesta taxa s&#8217;ha triplicat (i al mateix temps ha crescut del 19% al 25% la xifra dels que es declaren m\u00e9s catalans que espanyols).<br \/>\nCertament, el percentatge de ciutadans que se senten tan espanyols com catalans nom\u00e9s ha baixat en set punts des de 1980 (del 49% al 42%). Per\u00f2 segurament el significat d&#8217;aquesta posici\u00f3 equidistant ha canviat. Si el 1983 inclo\u00efa sectors catalanistes, ara el tret predominant i irrenunciable gira sobre l&#8217;espanyolitat.<\/p>\n<p>Signifiquen aquestes magnituds que la fragmentaci\u00f3 i radicalitzaci\u00f3 del cos electoral catal\u00e0 tanca la porta a una sortida consensuada al conflicte territorial? L&#8217;evoluci\u00f3 de les prefer\u00e8ncies al respecte ofereix valuoses pistes. I encara que en aquest \u00e0mbit els indicadors daten de l&#8217;any 1992, la transformaci\u00f3 tamb\u00e9 ha estat radical i reflecteix, simult\u00e0niament, les canviants expectatives i decepcions de la societat catalana.<\/p>\n<p>Fa 23 anys nom\u00e9s un 45% dels catalans anhelaven m\u00e9s autogovern (i una xifra molt menor dins d&#8217;aquest grup, el 17%, contemplava la possibilitat de la independ\u00e8ncia). Dues d\u00e8cades despr\u00e9s, gaireb\u00e9 el 74% de expressa el seu rebuig al statu quo territorial, per\u00f2 amb una substancial difer\u00e8ncia: els partidaris que es reconegui a Catalunya la possibilitat d&#8217;esdevenir un Estat independent suposen ja el 46%. De fet, les \u00e0nsies d&#8217;autogovern van cr\u00e9ixer especialment despr\u00e9s de les dues legislatures de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar i van arribar a m\u00e9s del 60% dels consultats a partir del 2002. Per\u00f2 llavors les aspiracions encara se situaven dins el sistema: nom\u00e9s un de cada cinc catalans pretenia la ruptura amb Espanya mentre que gaireb\u00e9 la meitat confiava en una millora negociada de l&#8217;autogovern.<\/p>\n<p>Les enquestes no expliquen les raons d&#8217;aquesta evoluci\u00f3, tot i que el calendari de coincid\u00e8ncies ofereix pistes molt clares sobre els factors externs que han contribu\u00eft a transformar la societat catalana ia incentivar l&#8217;independentisme. El canvi d&#8217;actitud que s&#8217;ha produ\u00eft des del 2007 (i molt especialment des del 2010) reflecteix que deixar podrir els conflictes o, pitjor encara, donar un cop de porta als problemes nom\u00e9s contribueix a pujar l&#8217;aposta i el preu de resoldre&#8217;ls. I de mantenir-se aquesta tend\u00e8ncia, la realitat podria tornar immanejable a mig termini.<\/p>\n<p>Una cosa est\u00e0 clara: qualsevol f\u00f3rmula de consens per resoldre el conflicte catal\u00e0 passa per una millora visible de l&#8217;autogovern. I encara que l&#8217;al\u00e7a de Ciutadans podria fer pensar el contrari, la taxa de partidaris de reduir l&#8217;autonomia o deixar-la com est\u00e0 ha caigut el 44%, el 1992, a menys del 30% a partir del 2012. Certament, la base d&#8217;una tercera via \u00e9s encara minsa (entorn del 28%). Per\u00f2 pot cr\u00e9ixer amb una oferta atractiva que permeti atreure a un segment d&#8217;aquest 46% que no demana necess\u00e0riament la independ\u00e8ncia sin\u00f3 el reconeixement d&#8217;aquesta opci\u00f3 (doncs, segons el CEO, nom\u00e9s un 38% defensa la separaci\u00f3 com a \u00fanica sortida). I, a m\u00e9s, una proposta de reforma estatut\u00e0ria consensuada podria incorporar tamb\u00e9 als que ja accepten l&#8217;actual marc auton\u00f2mic. Els americans en diuen una &#8220;gran negociaci\u00f3 i un gran pacte&#8221;.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20151109\/54438724116\/catalunya-2015-nuevas-formulas-politicas.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Si una setmana en pol\u00edtica \u00e9s una eternitat, tres d\u00e8cades poden suposar un aut\u00e8ntic viatge en el temps a un altre pa\u00eds. Espanya, per exemple, podria dibuixar el proper 20 de desembre un mapa electoral in\u00e8dit, per\u00f2 que, paradoxalment, presentaria algunes similituds amb el de la transici\u00f3, el 1977 i 1979. En el cas de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13524","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13524","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13524"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13524\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13526,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13524\/revisions\/13526"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13524"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13524"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13524"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}