{"id":13516,"date":"2015-11-07T11:03:55","date_gmt":"2015-11-07T09:03:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13516"},"modified":"2015-11-07T11:03:55","modified_gmt":"2015-11-07T09:03:55","slug":"josep-ramoneda-frontismes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-frontismes\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: Frontismes"},"content":{"rendered":"

\"El-ajedrez\"Pablo Iglesias<\/strong>, despr\u00e9s de passar per la Moncloa, s’ha desent\u00e8s de la resposta frontista al sobiranisme catal\u00e0, propiciada per una trucada de Pedro S\u00e1nchez<\/strong> a Mariano Rajoy<\/strong> i que ara el president intenta capitalitzar enmig de les turbul\u00e8ncies pr\u00f2pies de la campanya electoral. El frontisme \u00e9s el reconeixement d’un frac\u00e0s: la incapacitat de guanyar a les urnes a l’independentisme. I serveix per camuflar, darrere de la defensa de la llei i de la Constituci\u00f3, la debilitat dels partits espanyols a Catalunya.<\/p>\n

Els primers passos d’aquesta unitat d’acci\u00f3 nom\u00e9s han fet que confirmar aquesta impot\u00e8ncia. A l’hora de presentar recursos al Constitucional, el bloc unionista catal\u00e0 ha quedat redu\u00eft a tres partits PP<\/strong>, Ciutadans<\/strong> i PSC<\/strong>, deixant almenys en dubte els c\u00e0lculs que parlaven de derrota electoral de l’independentisme.<\/p>\n

El frontisme far\u00e0 un pas endavant la setmana vinent. Dilluns el Parlament catal\u00e0 aprovar\u00e0 la declaraci\u00f3 d’inici del proc\u00e9s de desconnexi\u00f3, carregada amb promeses de desobedi\u00e8ncia al Constitucional i a la legalitat espanyola, que no contribuir\u00e0 precisament a refor\u00e7ar i ampliar les bases de l’independentisme i que t\u00e9 tots els n\u00fameros per convertir-se en un factor nou de frustraci\u00f3, per impossibilitat de compliment de les expectatives generades.<\/p>\n

La declaraci\u00f3 del Parlament t\u00e9 un triple objectiu: reafirmar la continu\u00eftat del proc\u00e9s sobiranista davant les institucions de l’Estat i davant un electorat en plena ressaca postelectoral; mantenir l’estrat\u00e8gia\u00a0\u2013d’efic\u00e0cia discutible\u2013 d’acceleraci\u00f3 permanent; i donar satisfacci\u00f3 a les exig\u00e8ncies de la CUP<\/strong> per a la investidura de president (encara que, de moment, a canvi de res). Ateses les relacions de forces, m\u00e9s que un document susceptible d’efectes jur\u00eddics, \u00e9s una provocaci\u00f3. De jove, al PSUC<\/strong>, vaig aprendre una cosa de gran utilitat per a la vida: no cal caure mai en les provocacions.<\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil anticipar que el Govern recorrer\u00e0 la declaraci\u00f3 al Constitucional, amb el suport incondicional del PSOE<\/strong> i de Ciutadans<\/strong>. Que aquest la suspendr\u00e0, amb plausibles raons jur\u00eddiques. I que el frontisme en comptes de buscar una sortida pol\u00edtica disparar\u00e0 l’artilleria dial\u00e8ctica de la intransig\u00e8ncia a l’imperi de la llei. La resposta catalana dependr\u00e0 de com s’aclareixi l’aldarull que est\u00e0 impedint la formaci\u00f3 de Govern a Catalunya. Un dels problemes de les estrat\u00e8gies frontistes, en aquest cas la del sobiranisme catal\u00e0, \u00e9s que forma aliances molt transversals i tard o d’hora les contradiccions emergeixen. Els frontistes espanyols haurien de tenir-ho en compte. I sorpr\u00e8n que en la seva inacci\u00f3 pol\u00edtica siguin fins i tot incapa\u00e7os d’aprofitar la confusi\u00f3 que viu l’independentisme. L’obsessi\u00f3 per carregar-se Mas<\/strong>, conven\u00e7uts err\u00f2niament que sense ell s’acabar\u00e0 el problema, els impedeix qualsevol estrat\u00e8gia desactivadora.<\/p>\n

El frontisme es desautoritza a si mateix en la mesura en qu\u00e8 es justifica amb els mateixos arguments que critica el seu hom\u00f2leg sobiranista catal\u00e0. La ra\u00f3 patri\u00f2tica: els valors superiors de la unitat de la p\u00e0tria mil\u00b7len\u00e0ria, com diu sovint Rajoy<\/strong>, que estan per sobre de qualsevol altra q\u00fcesti\u00f3. I per a aix\u00f2 se sacralitza la Constituci\u00f3 i es renuncia a l’acci\u00f3 pol\u00edtica per la judicial, en una manifesta disfunci\u00f3 del sistema. El debat sobiranista, diuen, impedeix que a Catalunya es discuteixi dels problemes de la gent. \u00c9s el mateix que ocorre a Espanya amb el frontisme, malgrat que en l’escala dels problemes que preocupen els espanyols, segons el CIS, el sobiranisme ocupa el des\u00e8 lloc.<\/p>\n

Diuen que no es pot negociar amb els nacionalistes, perqu\u00e8 es basen en el principi que \u201csom diferents\u201d, per\u00f2 no se’ls ofereix una altra sortida que la confirmaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia: si no renuncieu als vostres prop\u00f2sits, no hi ha res a parlar. No seria millor comen\u00e7ar parlant per poder acabar renunciant (uns i altres)? Si no es pot negociar, qu\u00e8 queda? Negar el reconeixement al 48% dels catalans que han votat per la independ\u00e8ncia i deixar-los fora del joc pol\u00edtic? El frontisme no resol, agreuja, perqu\u00e8 accepta la dial\u00e8ctica de p\u00e0tria contra p\u00e0tria que ofereix el sector nacionalista del sobiranisme (que no \u00e9s tot, ni de bon tros, per m\u00e9s que el frontisme, tant el catal\u00e0 com l’espanyol, no ho entengui). Pablo Iglesias predica en solitari la via del refer\u00e8ndum (un exemple de ren\u00fancia realista per les dues parts). La sensatesa \u00e9s a l’esquerra.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pablo Iglesias, despr\u00e9s de passar per la Moncloa, s’ha desent\u00e8s de la resposta frontista al sobiranisme catal\u00e0, propiciada per una trucada de Pedro S\u00e1nchez a Mariano Rajoy i que ara el president intenta capitalitzar enmig de les turbul\u00e8ncies pr\u00f2pies de la campanya electoral. El frontisme \u00e9s el reconeixement d’un frac\u00e0s: la incapacitat de guanyar a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13516","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13516","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13516"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13516\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13518,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13516\/revisions\/13518"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13516"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13516"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13516"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}