{"id":13506,"date":"2015-11-06T11:35:44","date_gmt":"2015-11-06T09:35:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13506"},"modified":"2015-11-06T11:35:44","modified_gmt":"2015-11-06T09:35:44","slug":"enric-company-el-buidatge-de-convergencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-el-buidatge-de-convergencia\/","title":{"rendered":"Enric Company: El buidatge de Converg\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13507\" alt=\"Convergencia-Democratica-de-Ca_54368081216_51351706917_600_226\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/Convergencia-Democratica-de-Ca_54368081216_51351706917_600_226-300x112.jpg\" width=\"300\" height=\"112\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/Convergencia-Democratica-de-Ca_54368081216_51351706917_600_226-300x112.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/Convergencia-Democratica-de-Ca_54368081216_51351706917_600_226.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>T\u00e9 la seva gr\u00e0cia que una formaci\u00f3 assemble\u00e0ria d&#8217;extrema esquerra com la <strong>CUP<\/strong> s&#8217;hagi parapetat darrere del secretisme per negociar un acord amb el l\u00edder d&#8217;un partit de centredreta inscrit en el liberalisme com el d&#8217;<strong>Artur Mas<\/strong>. \u00c9s comprensible, esclar, donades les circumst\u00e0ncies i la dist\u00e0ncia pol\u00edtic i ideol\u00f2gica aparentment sideral entre totes dues forces. Per\u00f2 serveix de poc. Els secrets d&#8217;aquesta negociaci\u00f3, ja s&#8217;ha vist, acaben apareixent a la llum en forma de proposta de declaraci\u00f3 parlament\u00e0ria de ruptura amb la legalitat.<\/p>\n<p>El que passa en termes pol\u00edtics \u00e9s, en definitiva, que la <strong>CUP<\/strong> estira <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> i <strong>Esquerra<\/strong> cap a les seves posicions i, de moment, ha obtingut aquest comprom\u00eds d&#8217;\u201cinici de ruptura\u201d en els termes de \u201cdesobedi\u00e8ncia\u201d que exigia.<\/p>\n<p>La <strong>CUP<\/strong> no \u00e9s, no obstant aix\u00f2, l&#8217;\u00fanica que estira <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> en aquesta direcci\u00f3. Abans que ells ho va fer <strong>Esquerra<\/strong>, des de 2010. En les dues \u00faltimes legislatures, i amb la impagable col\u00b7laboraci\u00f3 del <strong>PP<\/strong> de <strong>Mariano Rajoy<\/strong> i el seu Govern, l&#8217;<strong>Esquerra<\/strong> d&#8217;<strong>Oriol Junqueras<\/strong> va estirar els hereus de <strong>Jordi Pujol<\/strong> perqu\u00e8 abandonessin l&#8217;autonomisme i abracessin la causa independentista. Ara, <strong>Esquerra<\/strong> li ha arrabassat, de moment, la presid\u00e8ncia del Parlament i si s&#8217;estabilitza m\u00ednimament la legislatura, cosa que est\u00e0 per veure, s&#8217;endur\u00e0 m\u00e9s o menys mig Govern.<\/p>\n<p>Presonera d&#8217;<strong>Esquerra<\/strong> i la <strong>CUP<\/strong>, <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> s&#8217;est\u00e0 veient a si mateixa, amb la comprensible estupefacci\u00f3 dels qui creien estar al centredreta, en la poc airosa situaci\u00f3 de pidolar a l&#8217;extrema esquerra la investidura del seu candidat a la presid\u00e8ncia de la Generalitat, <strong>Artur Mas<\/strong>, mentre <strong>Esquerra<\/strong> espera per recollir la seva part.<\/p>\n<p>\u00c9s possible que <strong>Mas<\/strong> aconsegueixi el seu objectiu, i \u00e9s dif\u00edcil predir quina de les dues parts cedir\u00e0 m\u00e9s en l&#8217;eventual pacte. De totes maneres, s&#8217;acabar\u00e0 veient. Per\u00f2 \u00e9s possible que no ho aconsegueixi, que la <strong>CUP<\/strong> no vulgui humiliar-se, i el president sigui un altre. En aquest cas, es produiria la situaci\u00f3 paradoxal que l&#8217;enderrocament d&#8217;<strong>Artur Mas<\/strong> pel qual tant han batallat, cadascun amb les seves raons, el <strong>PP<\/strong> de <strong>Rajoy<\/strong>, els <strong>Ciutadans<\/strong> d&#8217;<strong>Albert Rivera<\/strong> i la<strong> Iniciativa-EUiA<\/strong> de <strong>Joan<\/strong> <strong>Herrera<\/strong>, seria finalment aconseguida pels simp\u00e0tics nois\/noies antisistema de la <strong>CUP.<\/strong> D\u00e9u n&#8217;hi do. Van arribar com a ne\u00f2fits al Parlament el 2012 i el 2015 ja aconsegueixen fites com la de tallar el cap (metaf\u00f2ricament, s&#8217;ent\u00e9n) del successor de <strong>Pujol<\/strong>.<\/p>\n<p>El que est\u00e0 passant aquestes setmanes pot definir-se com un buidatge pol\u00edtic de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong>. Un partit que del pactisme i el centrisme en va fer la seva bandera ha relliscat gaireb\u00e9 sense adonar-se&#8217;n fins a una causa extrema i es troba ara que els seus \u00fanics aliats possibles s\u00f3n, esclar, partits que en l&#8217;arc pol\u00edtic catal\u00e0 se situen a l&#8217;extrem esquerre. En el cam\u00ed, en la mutaci\u00f3, <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> ha perdut <strong>Uni\u00f3<\/strong> i a l&#8217;espai sociopol\u00edtic que representa. Est\u00e0 sent abandonada per bona part dels seus electors de dretes, l&#8217;espai social que va estar representat en part per l&#8217;<strong>UCD<\/strong> i a la d\u00e8cada de 1980 li va proporcionar la seva primera gran expansi\u00f3. Ha malbaratat antigues afinitats amb el catalanisme socialista i amb el resistent espai pol\u00edtic derivat del <strong>PSUC.<\/strong> A m\u00e9s a m\u00e9s, est\u00e0 perdent, a dolls, el prestigi pol\u00edtic que en el seu moment aportaven figures senyeres del partit, una s\u00e8rie de fundadors enxampats en esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3. Els cognoms <strong>Pujol<\/strong>, <strong>Millet<\/strong>, <strong>Alavedra<\/strong>, <strong>Prenafeta<\/strong>, <strong>Sumarroca<\/strong>, que ho van significar tot a <strong>CiU<\/strong>, ara s\u00f3n baquetejats pels jutjats, acusats de nombrosos delictes.<\/p>\n<p>La caiguda ha estat r\u00e0pida. <strong>CiU<\/strong> va aconseguir 62 escons el 2010 i quan va abra\u00e7ar la causa independentista va quedar presonera d&#8217;<strong>ERC<\/strong>, que en tenia nom\u00e9s deu. <strong>CiU<\/strong> va baixar a 50 el 2012, mentre <strong>ERC<\/strong> pujava a 21. El 2015, <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> ha aconseguit 29 escons en una candidatura conjunta amb <strong>ERC<\/strong> i independents que, en total, n&#8217;ha aconseguit 62. Aquests 62 diputats s\u00f3n deu menys que els que sumaven <strong>CiU<\/strong> i <strong>ERC<\/strong> el 2010 i nou menys que el total de <strong>CiU<\/strong> i <strong>ERC<\/strong> el 2012. O sigui, la tan bombejada aportaci\u00f3 de les entitats que han protagonitzat l&#8217;agitaci\u00f3 independentista des de 2010 \u00e9s nul\u00b7la a efectes electorals. Per\u00f2 en les tres eleccions al Parlament celebrades des de 2010, <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> com a partit ha perdut 33 escons i els 10 perduts per la suma de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> i <strong>Esquerra<\/strong> en les \u00faltimes auton\u00f2miques han anat a parar a la <strong>CUP.<\/strong> S\u00f3n aquests deu el suport dels quals <strong>Artur Mas<\/strong> es veu obligat a negociar ara en secret amb <strong>Benet<\/strong> <strong>Salellas<\/strong> i <strong>Anna<\/strong> <strong>Gabriel<\/strong> per a la investidura que dif\u00edcilment aconseguir\u00e0.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2015\/11\/05\/opinion\/1446751132_532488.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>T\u00e9 la seva gr\u00e0cia que una formaci\u00f3 assemble\u00e0ria d&#8217;extrema esquerra com la CUP s&#8217;hagi parapetat darrere del secretisme per negociar un acord amb el l\u00edder d&#8217;un partit de centredreta inscrit en el liberalisme com el d&#8217;Artur Mas. \u00c9s comprensible, esclar, donades les circumst\u00e0ncies i la dist\u00e0ncia pol\u00edtic i ideol\u00f2gica aparentment sideral entre totes dues forces. &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13506","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13506","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13506"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13506\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13508,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13506\/revisions\/13508"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13506"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13506"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13506"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}