{"id":13484,"date":"2015-11-02T13:22:53","date_gmt":"2015-11-02T11:22:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13484"},"modified":"2015-11-02T13:22:53","modified_gmt":"2015-11-02T11:22:53","slug":"jordi-amat-dins-del-tumult","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-amat-dins-del-tumult\/","title":{"rendered":"Jordi Amat: Dins del tumult"},"content":{"rendered":"

\"cupijunts098\"No vaig ser l’\u00fanic amb la sensaci\u00f3 que ens trob\u00e0vem en un barco que s’enfonsava. Naturalment, ning\u00fa no ho va voler recon\u00e8ixer”. Ho vaig llegir a les me\u00adm\u00f2ries que H.M. Enzensberger va escriure sobre un momentum electritzant: “L’apogeu de la revolta” que es va viure a diferents punts del m\u00f3n entre els \u00faltims seixanta i la primera meitat dels setanta del segle passat. Cap al final de Tumulto Enzensberger recorda v\u00edctimes d’uns esclats (el m\u00e9s proper a nosaltres, el 68 parisenc) que van donar r\u00e8dits conviven\u00adcials -la dissoluci\u00f3 del mon\u00f2lit de l’au\u00adtoritarisme, la conquesta de m\u00e9s quotes de llibertat- per\u00f2 que va tenir tamb\u00e9 uns costos que encara paguem avui. La contraofensiva neoliberal que es va posar en marxa a mitjans dels setanta -ho expliquen el Judt de Postwar i el Fontana de Por el bien del imperio- va poder avan\u00e7ar amb menys entrebancs perqu\u00e8 la ventada revolucio\u00adn\u00e0ria (amb ramificacions violentes) va deixar fortament desgastat el model de societat -l’Estat del benestar- que s’havia consensuat despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i que la crisi del petroli es\u00adtava posant en qua\u00adrantena.<\/p>\n

En un altre moment Enzensberger afirma: “Tota acci\u00f3 pol\u00edtica engendra conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles. A vegades provoca el contrari d’all\u00f2 que es pretenia, i el seu \u00e8xit degenera en cat\u00e0strofe”. Al marge de la p\u00e0gina vaig escriure Jap\u00f3n 1941. \u00c9s el t\u00edtol d’un altre bon llibre que vaig llegir fa poc. Eri Hotta hi explica l’espiral que va dur el Jap\u00f3 a bombardejar la base de \u00adPearl Harbor. L’autora mostra com bona part de les elits del pa\u00eds nip\u00f3 -comen\u00e7ant per l’emperador- sabien que era un error fatal enfrontar-se als Estats Units, per\u00f2 van quedar xuclades per l’abisme. Una vegada posada en marxa la bola per part d’un sector militar ultranacionalista, empesa pels mitjans de comunicaci\u00f3 i acceptada per una poblaci\u00f3 a la qual s’havia inoculat l’anest\u00e8sia del fervor populista, la decisi\u00f3 semblava haver adquirit vida pr\u00f2pia. “Cap dels m\u00e0xims l\u00edders [del Govern], malgrat les protestes ocasionals, va tenir prou voluntat, desig o valor per aturar l’impuls cap a la guerra”. No es va trobar el moment per rectificar. Ning\u00fa no gosava denunciar-ho. Ning\u00fa no volia ser acusat de cometre el pecat de lesa p\u00e0tria. El pa\u00eds ho pagaria suportant una postguerra devastada.<\/p>\n

Dimarts passat, quan es va con\u00e8ixer la proposta de resoluci\u00f3 que Junts pel S\u00ed<\/strong> i la CUP<\/strong> van presentar a la Mesa del Parlament, molta gent va prendre consci\u00e8ncia de la din\u00e0mica entotsolada en la qual l’independentisme ha quedat atrapat. Enlloc de formular alternatives en funci\u00f3 dels resultats electorals per adequar el proc\u00e9s a la realitat (tal com el 16 d’octubre plantejava Rafael Nadal<\/strong> al lucid\u00edssim “El gran desconcert”), la proposta de resoluci\u00f3 era una afirmaci\u00f3 descarada de la voluntat de saltar-se la legalitat -la que garanteix drets i deures, els de tots- per part dels partits a qui va votar un 47,8% dels ciutadans que van acudir a les urnes. Aix\u00ed el perill de descarrilament del proc\u00e9s \u00e9s m\u00e9s alt que mai perqu\u00e8 no nom\u00e9s s’ha reactivat afirmant que la via que seguir\u00e0 ser\u00e0 la de la il\u00b7legalitat (podrint relacions institucionals corcades, hipotecant l’hipot\u00e8tic reconeixement internacional), sin\u00f3 que a m\u00e9s ho fa en un moment en el qual, al marge del t\u00f2xic de la corrupci\u00f3 que afecta el seu pilar -Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica-,<\/strong> la seva legitimitat poten\u00adcial ha quedat afeblida per uns resultats que van ser insuficients per impulsar l’acci\u00f3 rupturista que es despr\u00e8n del text de la resoluci\u00f3.<\/p>\n

El barco va a la deriva. L’iceberg \u00e9s all\u00e0. Cal dir-ho sobretot des del catalanisme, des de les seves ru\u00efnes, perqu\u00e8 \u00e9s un fet que el catalanisme cl\u00e0ssic ha quedat liofilitzat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la tensi\u00f3 que ha imposat el proc\u00e9s a la nostra vida pol\u00edtica i intel\u00b7lectual. Tota vegada que ha arrelat la idea que el pacte \u00e9s impossible, en la mesura que ha interessat esquematitzar la nostra societat entre els unionistes tra\u00efdors i els revolucionaris dels somriures -un v\u00f2mit argumental com tants n’hi ha, com afirmar, amb aquella alegria, que estem en guerra-, el cata\u00adlanisme ha quedat presoner d’un xantatge patri\u00f2tic que ha comptat amb la coartada permanent de la mala pol\u00edtica del Govern popular (entre l’autisme presidencial i l’h\u00f2stia amb una Constituci\u00f3 capada).<\/p>\n

Arribats aqu\u00ed l?\u00fanica sortida \u00addemocr\u00e0tica al laberint, sanejat el nostre sistema pol\u00edtic, \u00e9s l’elaboraci\u00f3 d’una reforma de la Carta Magna que doti de contingut efectiu el terme nacionalitat o treballar pel refer\u00e8ndum pactat que s’ha guanyat una ciutadania sostingudament compromesa (li robo l’expressi\u00f3 a \u00adFrancesc Ser\u00e9s<\/strong>). Una reforma federal o un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 -les urnes s\u00f3n la clau, les urnes de veritat- que caldria fixar en una data allunyada d’unes eleccions generals per tal que l’Estat, prohibint-se a ell mateix la temptaci\u00f3 d’instrumentalitzar la unitat d’Espanya pels interessos partidistes de torn, \u00adpogu\u00e9s formular la proposta que no ha sabut fer. I aix\u00ed aprofundir en la demo\u00adcr\u00e0cia imperfecta, l’\u00fanica possible, esbossada l’any 1978.<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No vaig ser l’\u00fanic amb la sensaci\u00f3 que ens trob\u00e0vem en un barco que s’enfonsava. Naturalment, ning\u00fa no ho va voler recon\u00e8ixer”. Ho vaig llegir a les me\u00adm\u00f2ries que H.M. Enzensberger va escriure sobre un momentum electritzant: “L’apogeu de la revolta” que es va viure a diferents punts del m\u00f3n entre els \u00faltims seixanta i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13484","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13484"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13486,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13484\/revisions\/13486"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}