{"id":13470,"date":"2015-10-30T12:43:33","date_gmt":"2015-10-30T10:43:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13470"},"modified":"2015-10-30T12:43:33","modified_gmt":"2015-10-30T10:43:33","slug":"oriol-bartomeus-grans-paraules-al-servei-de-petits-interessos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-grans-paraules-al-servei-de-petits-interessos\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Grans paraules al servei de petits interessos"},"content":{"rendered":"<div><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13471\" alt=\"Embarcats_EDICRT20151028_0004_3\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Embarcats_EDICRT20151028_0004_3-300x166.jpg\" width=\"300\" height=\"166\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Embarcats_EDICRT20151028_0004_3-300x166.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Embarcats_EDICRT20151028_0004_3.jpg 643w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>La pol\u00edtica d&#8217;avui, aqu\u00ed i arreu, no t\u00e9 base, no s\u2019aguanta sobre un pilar s\u00f2lid, no t\u00e9 un projecte al que aferrar-se. Nom\u00e9s \u00e9s gest i teatre i nom\u00e9s persegueix seguir, sense m\u00e9s, sense plantejar-se m\u00e9s objectiu que el mantenir-se. Per\u00f2 per fer-ho es val\u00a0com mai\u00a0de l&#8217;\u00e8pica, de la grandiloq\u00fc\u00e8ncia i de plantejaments maximalistes. \u00c9s la paradoxa dels nostres temps, de\u00a0<a href=\"http:\/\/oriolbartomeus.blogspot.com.es\/2013\/04\/la-politica-impotent.html\" target=\"_blank\">la pol\u00edtica impotent<\/a>, que no pot fer res, i per a qu\u00e8 no se li descobreixi el truc fa el fatxendeja, crida i gesticula sense parar. Precisament perqu\u00e8 no t\u00e9 res a fer, precisament perqu\u00e8 les seves accions (o no-accions) no tenen\u00a0conseq\u00fc\u00e8ncies,\u00a0s\u00f3n nom\u00e9s fum, ret\u00f2rica buida.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Portem tres anys de proc\u00e9s i seguim all\u00e0 on \u00e9rem. No ens hem mogut ni un pam, per molt que diguin els exegetes del proc\u00e9s. La pressa i els interessos inconfessables malmetran el projecte independentista. Perqu\u00e8 \u00e9s veritat que el temps juga a favor de la causa per la independ\u00e8ncia. El\u00a0<a href=\"http:\/\/www.elcritic.cat\/entrevistes\/jordi-munoz-si-obrim-el-focus-independentisme-hauria-destar-content-pel-27-s-6060\" target=\"_blank\">relleu generacional<\/a>\u00a0dels vells pels m\u00e9s joves du a un increment lent per\u00f2 constant (tect\u00f2nic, com diria el mestre Molas) del pes de l\u2019opci\u00f3 independentista, per\u00f2 a la majoria no s&#8217;hi ha arribat ara, com es va veure el 27s. La independ\u00e8ncia avui no compta amb la majoria&#8230; encara.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Per\u00f2 els actors del drama tenen pressa. Uns perqu\u00e8 creuen que mai no es tornar\u00e0 a produir una conjuntura tan favorable com l\u2019actual. Altres perqu\u00e8 volen salvar-se (\u00e9s a dir, salvar els c\u00e0rrecs i la posici\u00f3). Tots tenen pressa. Per\u00f2 la pressa combina malament amb els processos pol\u00edtics de llarg abast, que requereixen temps i paci\u00e8ncia, molta paci\u00e8ncia. I aix\u00f2 \u00e9s el que no tenen alguns. I aix\u00f2 \u00e9s el que, a la llarga, pot acabar malbaratant el proc\u00e9s i fent que la independ\u00e8ncia sigui impossible (com a m\u00ednim per a aquesta generaci\u00f3). Alguns dels l\u00edders del moviment independentista s\u2019haurien de preguntar\u00a0si no li estan fent un mal a aquest moviment, si no l\u2019estan menant a un carrer\u00f3 sense sortida precisament perqu\u00e8 volen ser ells els protagonistes del fet, volen ser ells els que pugin al balc\u00f3 per proclamar la rep\u00fablica catalana. El moviment independentista ha crescut molt, s\u2019ha fet fort i \u00e9s l\u2019actor pol\u00edtic hores d\u2019ara m\u00e9s important del pa\u00eds (perqu\u00e8 \u00e9s dels \u00fanics que t\u00e9 un projecte pol\u00edtic), per\u00f2 encara no \u00e9s majoria. Encara no. Segurament m\u00e9s endavant. Segurament en uns deu anys, quan l\u2019imparable moviment tect\u00f2nic del relleu generacional venci l&#8217;equilibri de la balan\u00e7a social. Ara encara som al moment de construir, d\u2019acumular forces, de fer cam\u00ed. \u00cdtaca encara queda lluny.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Per\u00f2 hi ha pressa. En part perqu\u00e8 es vol aprofitar el moment, perqu\u00e8 se suposa que part del suport a la independ\u00e8ncia podria perdre\u2019s en una situaci\u00f3 menys favorable (els independentistes donant suport a la teoria del\u00a0<i>souffl\u00e9<\/i>?). Ara hi ha pressa. Una\u00a0pressa que no obeeix al projecte sin\u00f3 a la conjuntura, als interessos, a la batalleta d&#8217;uns i altres, a la politiqueria. I aix\u00f2 afebleix el projecte i el pot portar al frac\u00e0s. Es declara solemnement la insubordinaci\u00f3 de les institucions catalanes per un simple joc t\u00e0ctic, per veure fins on pensen arribar els convergents per apuntalar Mas a la poltrona de president. Tan simple, tan est\u00fapid, tan mis\u00e8rrim com aix\u00f2.\u00a0Sembla que els dirigents de les CUP han oblidat el que van dir la nit el 27s, que el plebiscit s&#8217;havia perdut i que calia perseverar.\u00a0Una declaraci\u00f3 valenta i coherent, que ara s&#8217;arracona per jugar a curt.\u00a0Darrera de la solemne declaraci\u00f3 que volen que \u00a0aprovi el nou Parlament (ret\u00f2rica, teatre, gestualitat exagerada d\u2019actors de la vella escola) no hi ha un projecte, no hi ha una idea. Hi ha un trumfo, una jugada, un \u201c\u00f3rdago\u201d per fer-li suar a Mas la investidura. Un guant que Mas recull sol\u00b7l\u00edcit perqu\u00e8 li assegura que ell continuar\u00e0 sent president i que CDC no saltar\u00e0 en mil bocins, com a bon partit de govern.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>CDC no t\u00e9 cap inter\u00e8s a desobeir. No \u00e9s al seu ADN, per molt que diguin que ara han canviat i que ara s\u00ed que &#8220;van a totes&#8221;. La declaraci\u00f3 solemne d&#8217;insubordinaci\u00f3 \u00e9s el peatge que cal pagar, i CDC fa i far\u00e0 el que sigui per aconseguir la investidura de Mas (\u00e9s a dir, per mantenir-se al govern, encara que sigui regalant-ne la meitat a ERC). Si per fer-ho cal acceptar el que diguin les CUP, s\u2019accepta. I si per fer-ho cal anar amb mocador palest\u00ed i sand\u00e0lies, s\u2019hi va. L\u2019objectiu, l\u2019\u00fanic objectiu, es mantenir el govern. Aquest \u00e9s el sol d\u00e9u de la seva religi\u00f3. I per acontentar-lo es fan les ofrenes que calguin i es balla la dansa que toca. L\u2019hemeroteca n\u2019\u00e9s plena. El mateix Mas va amena\u00e7ar amb fer saltar la negociaci\u00f3 de l\u2019estatut per l\u2019esment del president Maragall (visionari, com sempre) del 3%. I el mateix Mas va pactar amb Zapatero la reforma estatut\u00e0ria posant-li com a \u00fanica condici\u00f3 la defenestraci\u00f3 de Maragall, per aclarir-li el cam\u00ed de retorn a la Generalitat. Qu\u00e8 no faria ara per assegurar-se la investidura?<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Assegurar el govern, aquest \u00e9s l\u2019objectiu darrere de les grans paraules. Per fer-ho es far\u00e0 el que calgui. Assegurar el govern i despr\u00e9s ja es veur\u00e0, perqu\u00e8 a CDC saben molt b\u00e9 que la vida d\u00f3na moltes voltes i ara ets aqu\u00ed i dem\u00e0 qui sap. L\u2019\u00fanic important \u00e9s aguantar al govern, perqu\u00e8 des del govern es t\u00e9 for\u00e7a i es mant\u00e9 la centralitat, es distribueix el joc. Per a qu\u00e8? Per tenir aixopluc, per aguantar, seguint la m\u00e0xima d&#8217;Andreotti (l&#8217;aut\u00e8ntic profeta del pujolisme) que el poder desgasta a qui no el t\u00e9. Ser al govern per continuar sent imprescindible pels uns i els altres. Fora del govern, CDC no \u00e9s res i queda totalment exposada als processos judicials que havia aconseguit trampejar,\u00a0per\u00f2 que ara se li van acumulant i que se li acosten perillosament al moll de l&#8217;os.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>El govern \u00e9s el salconduit de CDC per continuar sent l&#8217;amo del joc, la banca del casino. Per dir als empresaris que si no hi ets tu vindran els altres i s\u00f3n pitjors. Dir a Espanya que si no hi ets, l\u2019alternativa s\u00f3n les CUP i el desgovern. Dir a les CUP que si no hi ets tot l\u2019envelat se\u2019n va a norris. Intercanviar favors, ser la pe\u00e7a imprescindible del puzle, el node per on passa tot. I aix\u00ed assegurar-se l&#8217;endem\u00e0, sigui quin sigui.\u00a0A la rep\u00fablica catalana, a la reforma constitucional, al nou pa\u00eds o al vell, amb les CUP o amb Foment, per\u00f2 ser-hi (i fer que t\u2019ho perdonin tot).<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Catalunya s\u2019endinsa una mica m\u00e9s en el carrer\u00f3 sense sortida de la ret\u00f2rica buida a compte d\u2019una independ\u00e8ncia sense prou suport, pel sol fet que Mas i els seus aspiren al blindatge que els donaria el govern. Alta pol\u00edtica de baixos interessos. Quan m\u00e9s petit l\u2019objectiu, m\u00e9s grans les paraules, m\u00e9s histri\u00f2nic el gest. El problema \u00e9s que darrere hi anem tots, hostatges entusiastes o rebecs, obligada comparsa d\u2019un partit empetitit, triturat, investigat, en plena\u00a0<a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/politica\/20151028\/54438429824\/huida-adelante-enric-juliana.html\" target=\"_blank\">fugida<\/a>\u00a0cap a no se sap on.<\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/oriolbartomeus.blogspot.com.es\/2015\/10\/gran-paraules-al-servei-de-petits.html\" target=\"_blank\"><\/p>\n<div>La ciutat llunyana<\/div>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La pol\u00edtica d&#8217;avui, aqu\u00ed i arreu, no t\u00e9 base, no s\u2019aguanta sobre un pilar s\u00f2lid, no t\u00e9 un projecte al que aferrar-se. Nom\u00e9s \u00e9s gest i teatre i nom\u00e9s persegueix seguir, sense m\u00e9s, sense plantejar-se m\u00e9s objectiu que el mantenir-se. Per\u00f2 per fer-ho es val\u00a0com mai\u00a0de l&#8217;\u00e8pica, de la grandiloq\u00fc\u00e8ncia i de plantejaments maximalistes. \u00c9s &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13470","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13470","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13470"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13470\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13472,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13470\/revisions\/13472"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13470"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13470"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13470"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}