![\"Arturo_Mas_27_S-640x344\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Arturo_Mas_27_S-640x344-300x161.jpg\")
A la ciutat de Mil\u00e0, sempre agermanada amb Barcelona, \u200b\u200bes va produir el 1947 un esdeveniment recordat en els anals com un bon exemple de l’etern dilema entre el realisme pol\u00edtic i la fugida cap endavant.<\/p>\nA la ciutat de Mil\u00e0, sempre agermanada amb Barcelona, \u200b\u200bes va produir el 1947 un esdeveniment recordat en els anals com un bon exemple de l’etern dilema entre el realisme pol\u00edtic i la fugida cap endavant.<\/p>\n
Derrotat el feixisme, els partisans havien lliurat les armes, seguint la consigna del comit\u00e8 d’alliberament nacional.\u00a0Amos de no poques ciutats del nord i del centre del pa\u00eds, les brigades dominades pels comunistes podien haver intentat proclamar una rep\u00fablica socialista independent, per\u00f2 van trepitjar el fre per evitar una gaireb\u00e9 segura guerra civil.\u00a0Van optar per la integritat d’It\u00e0lia, a canvi d’un paper rellevant per a l’esquerra en la nova constituci\u00f3.<\/p>\n
Eren mesos de pacte i d’intensa pugna. La Democr\u00e0cia Cristiana no en tenia prou amb el desarmament de les brigades partisanes.\u00a0Tamb\u00e9 volia que els seus comandants deixessin d’ocupar llocs de comandament administratiu amb unitats de policia a les seves ordres.\u00a0Al novembre de 1947, el ministre de l’Interior va destituir el prefecte (governador civil) de Mil\u00e0, Ettore Troilo, cap partis\u00e0 de brillant historial.\u00a0Hi va haver protestes i un grup de militants comunistes va ocupar la prefectura de Mil\u00e0, en senyal de desobedi\u00e8ncia i desconnexi\u00f3 amb el nou poder blanc.<\/p>\n
Ocupat el palau governamental, el cap dels comunistes milanesos, Gian Carlo Pajetta, crida a Roma: “Compagno Togliatti, et comunico que tenim la prefectura de Mil\u00e0 a les nostres mans”. Silenci a la l\u00ednia.\u00a0Palmiro Togliatti, glacial, respon: “I qu\u00e8 penses fer amb la prefectura de Mil\u00e0?”.\u00a0Lleuger estossec del jove Pajetta, que esperava un brau!\u00a0des de l’altre extrem de la l\u00ednia.\u00a0Consigna del secretari general: “Mira de sortir com m\u00e9s aviat, sense fer el rid\u00edcul”.<\/p>\n
2015. A la Barcelona postmoderna, tur\u00edstica, gestual, teatral i fortament radicalitzada per la crisi econ\u00f2mica, els principals dirigents de l’\u00e0mplia per\u00f2 fragmentada corrent independentista acaben de prendre la decisi\u00f3 d’assaltar l’autoritat de l’Estat espanyol amb un paper.<\/p>\n
Postmodernitat \u00e9s simulaci\u00f3 constant.\u00a0No \u00e9s gens estrany que una de les primera decisions de la nova presidenta del Parlament de Catalunya i dels seus amics, despr\u00e9s del coratj\u00f3s v\u00edtor a favor de la Rep\u00fablica catalana, fos fer-se una selfie com a record d’un dia tan assenyalat.<\/p>\n
Una selfie premonit\u00f2ria.\u00a0Autoretrat de l’any de les emocions fortes, mentre desnonen als cosins convergents.\u00a0Aquest \u00e9s l’estil que ve.\u00a0Aquesta \u00e9s la primera i m\u00e9s ver\u00eddica declaraci\u00f3 d’intencions de la futura classe dirigent catalana, cridada a substituir als que aquestes setmanes s\u00f3n objecte de registre policial.<\/p>\n
La postmodernitat admet ironies que eren gaireb\u00e9 inimaginables en els moments m\u00e9s dram\u00e0tics del segle XX.\u00a0Un parlament que no es posa d’acord per elegir el nou president de l’Executiu, despr\u00e9s d’unes eleccions que han dividit en dos la societat catalana, es proposa aprovar de manera immediata una moci\u00f3 de desobedi\u00e8ncia al Tribunal Constitucional i a les principals lleis vigents, anunciant la pr\u00f2xima instauraci\u00f3 d’una Rep\u00fablica catalana, sobre la qual la majoria dels electors no s’ha pronunciat, ja que no figurava en el programa de la coalici\u00f3 vencedora.<\/p>\n
No se sap si hi haur\u00e0 president -o presidenta- en els pr\u00f2xims setanta dies, i ja es planteja un programa de ruptura, amb una Rep\u00fablica que no constava en el programa electoral vencedor. Una Rep\u00fablica no \u00e9s poca cosa, fins i tot en la postmodernitat.\u00a0Estem davant d’una situaci\u00f3 veritablement ins\u00f2lita en les democr\u00e0cies europees.\u00a0Fugida cap endavant a tota castanya.<\/p>\n
En paral\u00b7lel a aquesta nova acceleraci\u00f3 t\u00e0ctica de l’independentisme expr\u00e9s -insisteixo, no recolzat de manera expl\u00edcita pel mandat de les urnes-, la policia registra el domicili de l’home pol\u00edtic m\u00e9s rellevant a Catalunya en els \u00faltims cinquanta anys i el de diverses persones directament relacionades amb el partit governamental, a la recerca de proves que demostrin el cobrament de comissions per la concessi\u00f3 d’obres p\u00fabliques;\u00a0el fam\u00f3s 3%, inscrit ja de manera indeleble en la cultura popular.<\/p>\n
Mentre la declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia expr\u00e9s entra al registre del Parlament, les televisions difonen imatges de la col\u00b7lecci\u00f3 de cotxes de luxe d’un dels principals investigats.\u00a0El cacau en l’opini\u00f3 p\u00fablica \u00e9s fenomenal.\u00a0A Catalunya ia tot Espanya.<\/p>\n
Quan la pol\u00edtica es complica suggereixo sempre un exercici: intentar explicar el que est\u00e0 passant a un amic estranger.\u00a0Veu alta, dist\u00e0ncia i traducci\u00f3.\u00a0Ahir ho vaig fer i vaig arribar a la conclusi\u00f3 que el grup dirigent catal\u00e0 ha decidit la fugida cap endavant, pres d’una doble angoixa: l’enorme resist\u00e8ncia de la CUP<\/strong> a la investidura de Mas<\/strong> i el temor a una possible desintegraci\u00f3 de CDC,<\/strong> davant el salt de qualitat de la investigaci\u00f3 judicial, que podria estar comptant amb nous i insospitats informants.<\/p>\n La situaci\u00f3 catalana canvia de rasant.\u00a0I el Partit<\/strong> Popular<\/strong> no desaprofitar\u00e0 ni un minut per reafirmar-se com Partit Alfa.\u00a0El vot catal\u00e0 va derrotar al PP<\/strong> el 2004 i el 2008. Aquesta vegada, l’angoixa del partit governant catal\u00e0 podria servir-li en safata la campanya electoral.<\/p>\n La freda pregunta de Togliatti encara t\u00e9 sentit: \u00bfI qu\u00e8 penseu fer despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 ?.<\/p>\n Encara que tamb\u00e9 podria plantejar-se en Madrid: \u00bfI qu\u00e8 penseu fer despr\u00e9s de l’article 155?<\/p>\n