{"id":1345,"date":"2009-11-26T00:40:19","date_gmt":"2009-11-25T22:40:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1345"},"modified":"2009-11-30T18:49:40","modified_gmt":"2009-11-30T16:49:40","slug":"els-diaris-catalans-publiquen-avui-un-editorial-conjunt-en-defensa-de-lestatut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/els-diaris-catalans-publiquen-avui-un-editorial-conjunt-en-defensa-de-lestatut\/","title":{"rendered":"LA DIGNITAT DE CATALUNYA: L’editorial conjunt que publiquen avui els diaris catalans en defensa de l’Estatut"},"content":{"rendered":"

\"senyera3\"<\/a>Davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional dicti\u00a0 aviat sent\u00e8ncia sobre els recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya, la premsa catalana ha decidit publicar\u00a0 un editorial conjunt en defensa del text aprovat per les Corts espanyoles i ratificat pel poble de Catalunya.<\/p>\n

Els diaris que subscriuen l’editorial s\u00f3n El Peri\u00f3dico de Catalunya<\/em>, La Vanguardia<\/em>, Avui<\/em>, El Punt<\/em>, Diari de Girona<\/em>, Diari de Tarragona<\/em>, Segre<\/em>, La Ma\u00f1ana<\/em>, Regi\u00f3 7<\/em>, El 9 Nou<\/em>, Diari de Sabadell<\/em> i Diari de Terrassa<\/em>.<\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s l’editorial:<\/p>\n

Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 tres anys de lenta deliberaci\u00f3 i de cont\u00ednues maniobres t\u00e0ctiques que han malm\u00e8s la seva cohesi\u00f3 i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d\u2019emetre sent\u00e8ncia sobre l\u2019Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l\u2019Estat, el rei Joan Carles, amb el seg\u00fcent encap\u00e7alament: \u00abSapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en refer\u00e8ndum i Jo vinc a sancionar la llei org\u00e0nica seg\u00fcent\u00bb. Ser\u00e0 la primera vegada des de la restauraci\u00f3 democr\u00e0tica de 1977 que l\u2019alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L\u2019expectaci\u00f3 \u00e9s alta.
\nL\u2019expectaci\u00f3 \u00e9s alta i la inquietud no \u00e9s escassa davant l\u2019evid\u00e8ncia que el Tribunal Constitucional ha estat emp\u00e8s pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra,<\/em> confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d\u2019una situaci\u00f3 in\u00e8dita en democr\u00e0cia. Hi ha, no obstant, m\u00e9s motius de preocupaci\u00f3. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, nom\u00e9s 10 podran emetre sent\u00e8ncia, ja que un (Pablo P\u00e9rez Tremps) est\u00e0 recusat despr\u00e9s d\u2019una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto Garc\u00eda-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el c\u00e0rrec despr\u00e9s del venciment del seu mandat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del s\u00f2rdid desacord entre el Govern i l\u2019oposici\u00f3 sobre la renovaci\u00f3 d\u2019un organisme definit recentment per Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero com el \u00abcor de la democr\u00e0cia\u00bb. Un cor amb les v\u00e0lvules obturades, ja que nom\u00e9s la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pr\u00f2rroga. Aquesta \u00e9s la cort de cassaci\u00f3 que est\u00e0 a punt de decidir sobre l\u2019Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal \u2013un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s\u2019ha mostrat a si mateix\u2013, no farem m\u00e9s al\u00b7lusi\u00f3 a les causes del retard de la sent\u00e8ncia.<\/p>\n

Avan\u00e7 o retroc\u00e9s<\/strong>
\nLa definici\u00f3 de Catalunya com a naci\u00f3 al pre\u00e0mbul de l\u2019Estatut, amb la conseg\u00fcent emanaci\u00f3 de s\u00edmbols nacionals<\/em> (\u00bfque potser no reconeix la Constituci\u00f3, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de con\u00e8ixer la llengua catalana; l\u2019articulaci\u00f3 del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l\u2019Estat i la Generalitat s\u00f3n, entre altres, els punts de fricci\u00f3 m\u00e9s evidents del debat, d\u2019acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que est\u00e0 optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sent\u00e8ncia.
\nNo ens confonguem, el dilema real \u00e9s avan\u00e7 o retroc\u00e9s; acceptaci\u00f3 de la maduresa democr\u00e0tica d\u2019una Espanya plural, o el seu bloqueig. No nom\u00e9s estan en joc aquest o aquell article, est\u00e0 en joc la mateixa din\u00e0mica constitucional: l\u2019esperit de 1977, que va fer possible la pac\u00edfica transici\u00f3. Hi ha motius seriosos per a la preocupaci\u00f3, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sent\u00e8ncia sobre l\u2019Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut m\u00e0xima de la Constituci\u00f3, que no \u00e9s sin\u00f3 el seu car\u00e0cter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidir\u00e0 \u00fanicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei org\u00e0nica de l\u2019Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).
\n<\/strong>
\nEls pactes obliguen<\/strong>
\nL\u2019alt tribunal decidir\u00e0 sobre la dimensi\u00f3 real del marc de conviv\u00e8ncia espanyol, \u00e9s a dir, sobre el m\u00e9s important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de r\u00e8gim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d\u2019una globalitzaci\u00f3 que relativitza les costures m\u00e9s r\u00edgides del vell Estat naci\u00f3. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys m\u00e9s virtuosos de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya. I arribats a aquest punt \u00e9s imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jur\u00eddic, d\u2019arrel romana: Pacta sunt servanda.<\/em> All\u00f2 pactat obliga.
\nHi ha preocupaci\u00f3 a Catalunya i cal que tot Espanya ho s\u00e0piga. Hi ha alguna cosa m\u00e9s que preocupaci\u00f3. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econ\u00f2mica, idioma i tradici\u00f3 cultural) com el defecte de fabricaci\u00f3 que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esfor\u00e7 a la transfer\u00e8ncia de rendes a l\u2019Espanya m\u00e9s pobra; afronten la internacionalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l\u2019Estat; parlen una llengua amb m\u00e9s marge demogr\u00e0fic que el de diversos idiomes oficials a la Uni\u00f3 Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l\u2019espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pac\u00edfica i provada capacitat d\u2019aguant c\u00edvic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; conv\u00e9 que se s\u00e0piga.
\nSom en vig\u00edlies d\u2019una resoluci\u00f3 molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumst\u00e0ncies espec\u00edfiques de l\u2019assumpte que t\u00e9 entre mans \u2013que no \u00e9s sin\u00f3 la demanda de millora de l\u2019autogovern d\u2019un vell poble europeu\u2013, recordant que no existeix la just\u00edcia absoluta, sin\u00f3 nom\u00e9s la just\u00edcia del cas concret, ra\u00f3 per la qual la virtut jur\u00eddica per excel\u00b7l\u00e8ncia \u00e9s la prud\u00e8ncia. Tornem a recordar-ho: l\u2019Estatut \u00e9s fruit d\u2019un doble pacte pol\u00edtic sotm\u00e8s a refer\u00e8ndum.
\n<\/strong>
\nSolidaritat catalana<\/strong>
\nQue ning\u00fa es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ning\u00fa erri el diagn\u00f2stic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d\u2019una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenlla\u00e7 negatiu i confiem en la probitat dels jutges, per\u00f2 ning\u00fa que conegui Catalunya posar\u00e0 en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l\u2019autogovern, l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019un finan\u00e7ament just i un salt qualitatiu en la gesti\u00f3 de les infraestructures s\u00f3n i continuaran sent reclamacions tena\u00e7ment plantejades amb un ampl\u00edssim suport pol\u00edtic i social. Si \u00e9s necessari, la solidaritat catalana tornar\u00e0 a articular la leg\u00edtima resposta d\u2019una societat responsable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional dicti\u00a0 aviat sent\u00e8ncia sobre els recursos presentats contra l’Estatut de Catalunya, la premsa catalana ha decidit publicar\u00a0 un editorial conjunt en defensa del text aprovat per les Corts espanyoles i ratificat pel poble de Catalunya. Els diaris que subscriuen l’editorial s\u00f3n El Peri\u00f3dico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1345","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1345"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1353,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1345\/revisions\/1353"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}