![\"elecciones-europeas-2014\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/elecciones-europeas-2014-300x199.jpg\")
Les eleccions estan pensades per triar els nostres representants a les institucions pol\u00edtiques. Al mateix temps s\u00f3n uns bons indicadors de l’evoluci\u00f3 dels desitjos i les preocupacions dels ciutadans. \u00c9s cert que les enquestes d’opini\u00f3, quan s\u00f3n rigoroses, tamb\u00e9 s\u00f3n molt \u00fatils per detectar tend\u00e8ncies, per\u00f2 com sovint es diu, l’enquesta definitiva \u00e9s la votaci\u00f3.<\/p>\n
Durant els \u00faltims anys observo un fet paradoxal i no f\u00e0cil d’explicar. Una gran part d’Europa, i per descomptat Espanya, ha patit una greu crisi econ\u00f2mica que ha impactat d’una forma molt dura en les classes mitjanes i en els sectors m\u00e9s febles de la poblaci\u00f3, per\u00f2 molt menys en les seves capes m\u00e9s acomodades. Les pol\u00edtiques anticrisi han estat sobretot orientades a rescatar els sectors financer i empresarial, a costa de retallades en els serveis p\u00fablics b\u00e0sics. No \u00e9s doncs estrany que alguns dels seus efectes hagin estat l’increment de la pobresa, un gran augment de les desigualtats, i una forta reducci\u00f3 de la classe mitjana, per empobriment de molts dels seus integrants. \u00c9s un fenomen europeu, per\u00f2 molt m\u00e9s accentuat a Espanya.<\/p>\n
Enfront d’aquesta situaci\u00f3, indiscutible i altament preocupant per a les classes populars, es produeix la paradoxa que els partits que s’han vist m\u00e9s perjudicats pels resultats electorals no han estat els partits conservadors, els principals responsables d’aquestes pol\u00edtiques, sin\u00f3 els partits de l’esquerra. Dit d’una altra manera: encara que la crisi ha generat una gran indignaci\u00f3, el vot s’ha despla\u00e7at cap a la dreta, i ha perm\u00e8s que a diversos pa\u00efsos europeus (Espanya, Alemanya, Regne Unit, Portugal\u2026) hagin governat majories absolutes conservadores, i que tant el Parlament Europeu com, sobretot, la Comissi\u00f3, tinguin aquesta mateixa orientaci\u00f3.<\/p>\n
Per qu\u00e8 el vot no es correspon amb les preocupacions? S\u00e9 que hi ha una explicaci\u00f3 d’oportunitat. Els partits que estaven governant a l’inici de la crisi, i que no van ser capa\u00e7os de fer-li front, van ser l\u00f2gicament castigats, independentment de la seva orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica. Aix\u00f2, per exemple, va passar a Espanya.<\/p>\n
Per\u00f2 penso que hi ha una explicaci\u00f3 m\u00e9s profunda de matem\u00e0tica electoral. La indignaci\u00f3 i el malestar de les capes populars no ha provocat l’augment del vot a partits d’orientaci\u00f3 socialdem\u00f2crata o excomunista (que no van saber detectar-ho ni canalitzar-ho), sin\u00f3 que s’ha canalitzat a trav\u00e9s de noves formacions d’esquerra m\u00e9s radical, amb un diagn\u00f2stic cr\u00edtic molt encertat, per\u00f2 en molts casos amb poca capacitat propositiva i gestora. S’ha provocat una fragmentaci\u00f3 del vot progressista, i les caracter\u00edstiques dels sistemes electorals han premiat la unitat m\u00e9s gran del vot conservador.<\/p>\n
Aquest panorama crea un problema de futur. Crec que els pa\u00efsos europeus, i la UE en el seu conjunt, tenen ja un grau de desenvolupament econ\u00f2mic tal, que fa impossible que la poblaci\u00f3 permeti experiments esquerrans de tipus radical. Per\u00f2 al mateix temps, si es mantenen per molt temps pol\u00edtiques conservadores com les actuals, hi haur\u00e0 una reculada important tant en el progr\u00e9s econ\u00f2mic com en l’equitat, i es sotmetr\u00e0 a grans injust\u00edcies una part important de la poblaci\u00f3, la qual cosa pot generar tensions socials importants.<\/p>\n
Tant l’experiment com la continu\u00eftat s\u00f3n dos escenaris indesitjables, almenys per mi. Jo he cregut sempre, per a Europa, en les solucions socialdem\u00f2crates que tan bons resultats van tenir en la segona meitat del segle passat. Aquests partits van renunciar equivocadament a bona part dels seus principis fiscals i de regulaci\u00f3, enlluernats per l’ona liberal de finals de segle. El m\u00f3n ha canviat molt amb la globalitzaci\u00f3, i per aix\u00f2 cal adaptar els principis que segueixen sent v\u00e0lids a aquesta nova situaci\u00f3; per\u00f2 mai tirar-los tots per la broda.<\/p>\n
Si no es fa aix\u00f2, i no es produeix un nou corrent majoritari de vots al voltant de propostes d’esquerra moderada, entrarem en un atzucac. O s’intenten solucions radicals que no prosperaran, o seguirem sotmesos a majories de partits conservadors. Aquesta previsi\u00f3 \u00e9s especialment perillosa per a la UE, ja que significar\u00e0 el final del projecte europeu i portar\u00e0 al desencantament de tot el que el projecte va suposar.<\/p>\n