{"id":13441,"date":"2015-10-26T11:20:05","date_gmt":"2015-10-26T09:20:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13441"},"modified":"2015-10-26T11:20:05","modified_gmt":"2015-10-26T09:20:05","slug":"antoni-puigverd-peus-de-fang","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-peus-de-fang\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: Peus de fang"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-13442\" alt=\"unidos\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/unidos-300x201.jpg\" width=\"300\" height=\"201\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/unidos-300x201.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/unidos.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Des de fa uns anys, un gran nombre de catalans creu haver desconnectat d&#8217;Espanya. No sabem qu\u00e8 haurien aconseguit com a moviment popular estricte, at\u00e8s que han comptat, no ja amb el suport, sin\u00f3 amb el lideratge del president de la Generalitat i la col\u00b7laboraci\u00f3 intensa de tot tipus d&#8217;entitats governamentals. Doncs b\u00e9: de la mateixa manera que la col\u00b7laboraci\u00f3 entre el Govern i les bases civils del moviment independentista ha multiplicat la for\u00e7a d&#8217;aquesta corrent pol\u00edtica (que ha obtingut un \u00e8xit important, encara que curt, en les eleccions plebiscit\u00e0ries del 27-S), ara \u00e9s possible que passi el contrari: <strong>Mas<\/strong> i el seu partit poden esdevenir un llast per al proc\u00e9s. Un pes mort.<\/p>\n<p>Tots els actors de l&#8217;independentisme tenien const\u00e0ncia de la gangrena de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong>. No li van donar import\u00e0ncia (ens passa en la vida personal: sovint esborrem els aspectes negatius d&#8217;amics i familiars). Les mis\u00e8ries de <strong>CDC<\/strong> van quedar dilu\u00efdes entre les ones emotives del sobiranisme. Encara no sabem quin ser\u00e0 l&#8217;impacte pol\u00edtic concret de la detenci\u00f3 del tresorer de Converg\u00e8ncia i de l&#8217;evid\u00e8ncia que el 3% no era una maragallada sin\u00f3 una obscena realitat. No sabem quin ser\u00e0 el desenlla\u00e7 pol\u00edtic dels registres i de les actuacions judicials d&#8217;aquesta setmana a la seu de <strong>CDC<\/strong>. Per\u00f2 qualsevol observador que analitzi els fets fredament, sigui quin sigui el seu punt de vista ideol\u00f2gic, constatar\u00e0 que l&#8217;impacte pol\u00edtic de les investigacions del jove jutge Bosch del Vendrell \u00e9s enorme.<\/p>\n<p>Davant les c\u00e0meres i micr\u00f2fons, els pol\u00edtics sobiranistes actuen com si no hagu\u00e9s passat res especialment significatiu. Per\u00f2 aquest comportament respon a la fort\u00edssima in\u00e8rcia anterior. No obstant aix\u00f2, el cop que ha rebut &#8220;el proc\u00e9s&#8221; no t\u00e9 cura f\u00e0cil a curt o a mitj\u00e0 termini: amb els ingredients de <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong> no podr\u00e0 elaborar una maionesa acceptable. En realitat, la maionesa de <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong> es va tallar la nit del 27 de setembre, quan el recompte definitiu va donar com a resultat una vict\u00f2ria p\u00edrrica. La combinaci\u00f3 d&#8217;una vict\u00f2ria p\u00edrrica amb els pous negres de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> \u00e9s pol\u00edticament demolidora. Potser la demolici\u00f3 ser\u00e0 visible aviat, potser caldr\u00e0 esperar al resultat de les eleccions generals de finals d&#8217;any.<\/p>\n<p>Per\u00f2 la maionesa de <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong> no servir\u00e0 per al que havia estat pensada (l&#8217;inici de la desconnexi\u00f3 real) i, per descomptat, no combinar\u00e0 b\u00e9 amb la <strong>CUP,<\/strong> l&#8217;ingredient exogen amb el qual es pretenia elaborar la salsa de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Els partits de <strong>Junts pel S\u00ed<\/strong> i el seu entorn medi\u00e0tic responen al seu estil: no acceptant cap dada negativa de la realitat. L&#8217;optimisme \u00e9s una caracter\u00edstica certament cridanera del moviment independentista. Sempre troben una excusa per justificar que els resultats no coincideixin amb les expectatives. Va passar amb les eleccions que <strong>Mas<\/strong> va convocar l&#8217;any 2012: va perdre molts diputats, per\u00f2 contraargumentaron que el conjunt de partits favorables al &#8220;dret a decidir&#8221; havia rebut el mandat de convocar un refer\u00e8ndum. El gran argument dels anys 2013 i 2014 va ser el &#8220;volem votar!&#8221;. El explicaven aix\u00ed: &#8220;Les enquestes sostenen que un 80% dels catalans volen votar&#8221;. Van venir les eleccions europees de juny del 2014, que era l&#8217;ocasi\u00f3 ideal per demostrar a Europa que els catalans &#8220;volien votar&#8221;: i la participaci\u00f3 va pujar, s\u00ed, per\u00f2 al nivell de la\u00a0Rioja. Europa no es va assabentar de les ganes de votar dels catalans. Inassequible al des\u00e0nim, el t\u00f2pic va continuar: &#8220;El 80% vol votar&#8221;. Va arribar el 9-N del 2014: i va votar aproximadament un 43%. Mesos m\u00e9s tard, a les municipals del 2015, els partits independentistes van rebre missatges inquietants com el de Santa Coloma de Gramenet: ni un regidor d&#8217;<strong>ERC<\/strong> ni de <strong>CiU<\/strong>.<\/p>\n<p>Les dades de la realitat donaven sempre el mateix resultat: el sobiranisme \u00e9s molt potent, per\u00f2 no excepcional. I sense una for\u00e7a excepcional no es pot impulsar una ruptura excepcional. Les grans manifestacions de l&#8217;Onze de Setembre generaven una gran euf\u00f2ria i un gran optimisme ret\u00f2ric, per\u00f2 la realitat era visible per a qui volia veure-la: l&#8217;independentisme t\u00e9 un sostre. Alt, s\u00ed, per\u00f2 sostre. Amb el cop de gr\u00e0cia de les investigacions del jutge Bosch (impossible de manipular pol\u00edticament) i de la Fiscalia (certament dirigida), el sostre de l&#8217;independentisme mostra ara un gran orifici. Irreparable a curt termini. Optimista, l&#8217;independentisme voldr\u00e0 no veure-ho, per\u00f2 l&#8217;esvoranc aqu\u00ed est\u00e0.<\/p>\n<p>L&#8217;independentisme cometr\u00e0 un gran error de perspectiva si d\u00f3na per fet que els pous negres de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong> queden relativitzats per les noves revelacions del cas G\u00fcrtel: el 3% del PP. Atenci\u00f3! El 3% pot fer caure en les pr\u00f2ximes eleccions a tot un r\u00e8gim. Jo estava a Roma en 1993 quan, a causa de les investigacions de Mans Netes, el PSI va desapar\u00e8ixer i la poderos\u00edssima DC va quedar triturada: el dia abans de les eleccions ning\u00fa ho creia possible. Es produeixi o no tal enfonsament (dependr\u00e0 d&#8217;aquests dos mesos preelectorals), una cosa est\u00e0 clara: Correa, Rato, B\u00e1rcenas i Rajoy (podr\u00edem afegir els socialistes Chaves, Gri\u00f1\u00e1n i companyia) porten de la m\u00e0 a Mas, Os\u00e0car, Viloca i Rosell (sense oblidar a Millet!). La gran companyia de la vella pol\u00edtica ser\u00e0 jutjada en bloc per la ciutadania. Si no es despr\u00e8n del llast de <strong>Converg\u00e8ncia<\/strong>, aquest\u00a0judici, agradi o no, afectar\u00e0 a l&#8217;independentisme. Per\u00f2, d&#8217;altra banda, sense Converg\u00e8ncia, l&#8217;independentisme perd molta for\u00e7a. El gegant tenia peus de fang.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.lavanguardia.com\/20151026\/54438369444\/pies-de-barro-antoni-puigverd.html\" target=\"_blank\">La Vanguardia<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des de fa uns anys, un gran nombre de catalans creu haver desconnectat d&#8217;Espanya. No sabem qu\u00e8 haurien aconseguit com a moviment popular estricte, at\u00e8s que han comptat, no ja amb el suport, sin\u00f3 amb el lideratge del president de la Generalitat i la col\u00b7laboraci\u00f3 intensa de tot tipus d&#8217;entitats governamentals. Doncs b\u00e9: de la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13441","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13441","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13441"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13441\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13443,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13441\/revisions\/13443"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}