Al marge dels materials recopilats el 1974 per Josep M. Huertas, Salvador Segu\u00ed t\u00e9 encara la biografia per fer. Com \u00e9s que tu l\u2019equipares amb Antonio Gramsci?<\/strong><\/p>\nEm va sorprendre perqu\u00e8 fa an\u00e0lisis que s\u2019assemblen molt a les de Gramsci; temporalment fins i tot se li avan\u00e7a. No en l\u2019aspecte intel\u00b7lectual, per\u00f2 s\u00ed en la utilitzaci\u00f3 del concepte d\u2019hegemonia i en la idea que cal prendre posicions dins de l\u2019Estat i utilitzar les institucions de la burgesia com una trinxera m\u00e9s de la lluita. Segu\u00ed passa de l\u2019anarquisme insurreccional als moviments socials, i dins de l\u2019anarcosindicalisme \u00e9s un dirigent revolucionari intel\u00b7ligent que, en la seva darrera etapa, i abans que altres l\u00edders europeus, veu que la situaci\u00f3 als anys vint no s\u2019encamina cap a una revoluci\u00f3 sin\u00f3 cap a una reacci\u00f3. En conseq\u00fc\u00e8ncia, avisa que cal construir \u00e0mplies aliances socials, tamb\u00e9 amb capes mitjanes susceptibles de recolzar la reacci\u00f3 burgesa. Propugna igualment \u00e0mplies aliances pol\u00edtiques i, des de l\u2019anarquisme, aposta per una mena de front popular. Segu\u00ed \u00e9s un dirigent anarcosindicalista enormement complex, i aix\u00f2 \u00e9s molt interessant; massa sovint partim de posicions un\u00edvoques.<\/p>\n
Encara hi ha debats a l\u2019esquerra que s\u00f3n com les discussions entre el PSUC i Bandera Roja o les pugnes de la Primera Internacional. La hist\u00f2ria ens ensenya?<\/strong><\/p>\nDe la mateixa manera que la hist\u00f2ria ens pot il\u00b7luminar els debats del present, tamb\u00e9 els debats del present ens descobreixen coses del passat. Vivim un gran moment de crisi d\u2019hegemonia; moltes de les coses que hav\u00edem donat per certes han deixat de funcionar i cal analitzar tots els moviments socials i pol\u00edtics. L\u2019esquerra ha afrontat totes les crisis del capitalisme des d\u2019una combinaci\u00f3 de tres tend\u00e8ncies: la insurreccionalista; la que aposta pel cooperativisme i per la desconnexi\u00f3 per la via de construir un altre m\u00f3n, al marge o dins del mateix sistema, i la que defensa la creaci\u00f3 d\u2019instruments pol\u00edtics o sindicals amplis, de masses. L\u2019\u00faltima f\u00f3rmula, que en termes hist\u00f2rics ha tingut bastant \u00e8xit, finalment ha fracassat i ja no t\u00e9 m\u00e9s recorregut. I ara s\u2019estan recombinant les tend\u00e8ncies: hi ha els qui aposten per crear \u201cmil Gamonals\u201d; els qui defensen el m\u00f3n del cooperativisme, els espais alliberats i les xarxes de suport mutu; i els qui volen guanyar el poder institucional. Amb totes les difer\u00e8ncies, al fons dels debats actuals es reconeixen, s\u00ed, els de la Primera Internacional. I mai, hist\u00f2ricament, malgrat que una tend\u00e8ncia s\u2019hagi pogut imposar a les altres, les ha negades; sempre han conviscut. No es pot entendre la for\u00e7a dels partits socialdem\u00f2crates, comunistes o la mateixa CNT sense entendre el m\u00f3n cooperatiu. I no es pot entendre la capacitat de sacrifici que comporta muntar totes aquestes hist\u00f2ries sense la gran esperan\u00e7a insurreccional.<\/p>\n
Quin \u00e9s avui l\u2019horitz\u00f3: revoluci\u00f3 o reacci\u00f3? Gramsci i el Noi del Sucre coincideixen que la construcci\u00f3 d\u2019hegemonies \u00e9s lenta. Si tot va tan accelerat com ara, l\u2019esquerra \u00e9s a temps de forjar-ne una de nova i aprofitar el moment?<\/strong><\/p>\nEls tempos hist\u00f2rics no s\u2019adapten a les necessitats pol\u00edtiques de cada moment. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed de cru. Hi ha dues tesis de fons. Una sost\u00e9 que vivim immersos en una derrota hist\u00f2rica molt forta i de recuperaci\u00f3 lenta, que requereix construir xarxes, cooperatives i espais d\u2019autogesti\u00f3 per un nou m\u00f3n que no es fa d\u2019avui per dem\u00e0. Des d\u2019aquesta posici\u00f3 es pot negar la intervenci\u00f3 institucional o afrontar-la sense cap aspiraci\u00f3 de produir un canvi real. L\u2019altra tesi parla de la gran oportunitat hist\u00f2rica i defensa que hem de prendre el poder. Ambdues l\u00ednies de fons tendeixen a xocar, per\u00f2 no es poden negar l\u2019una a l\u2019altra; i ambdues tenen virtuts i perills. \u00c9s cert que vivim en un cicle reaccionari, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s que hi ha condicions i oportunitats d\u2019aconseguir posicions pol\u00edtiques importants. L\u2019experi\u00e8ncia del segle XIX il\u00b7lustra que, mentre marxistes i proudhonians discutien a la Primera Internacional, de sobte hi va haver l\u2019oportunitat de la Comuna de Par\u00eds. Va ser derrotada i, despr\u00e9s, el pa\u00eds que ning\u00fa pensava que fos el centre de l\u2019alternativa, Alemanya, va construir un partit com l\u2019SPD, que ser\u00e0 model durant molts anys. Convindria que les dues l\u00ednies interactuessin. A Barcelona, la idea de Guanyem intenta ser aix\u00f2: alguna cosa m\u00e9s que una pulsi\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 del poder pol\u00edtic.<\/p>\n
Com analitzes el paper de Guanyem, Podem i la CUP?<\/strong><\/p>\nEn una crisi d\u2019hegemonia hi haur\u00e0 nous moviments socials i nous moviments pol\u00edtics. Vaig acabar el llibre abans que sorgissin Podem i Guanyem, per\u00f2 s\u00f3n noves formes d\u2019intervenci\u00f3 pol\u00edtica l\u00f2giques despr\u00e9s del 15-M. Ara hi ha gran ansietat amb la finestra d\u2019oportunitat, que s\u2019ha obert i a la qual hem de c\u00f3rrer tots abans no es tanqui. Per\u00f2 la vocaci\u00f3 pol\u00edtica dels moviments socials expressada en les eleccions europees amb Podem o el Partit X, a Catalunya ja s\u2019estava debatent des d\u2019abans igual que ara ho fan, per les municipals, fins i tot grups aut\u00f2noms de Madrid. Aquest debat pol\u00edtic ho travessa tot. Per\u00f2 des de la diversitat: no \u00e9s el mateix el Partit X que Podem, i cap d\u2019ells respon a la mateixa l\u00f2gica que la CUP, que \u00e9s un projecte anterior.<\/p>\n
La nova pol\u00edtica s\u2019ha de menjar for\u00e7osament la vella? Tu mateix d\u00f3nes per morts els sindicats a la vaga general del 29-S de 2010 i et sorprens de la seva vitalitat el 29-M de 2012.<\/strong><\/p>\nEl que segur que ha fracassat s\u00f3n les l\u00f2giques anteriors; no s\u00e9 si tamb\u00e9 les velles tradicions. El problema del sindicalisme no \u00e9s de capacitat de mobilitzaci\u00f3: les vagues generals han sigut molt massives. El problema \u00e9s que un sindicalisme basat en l\u00f2giques antigues va convocar massa tard la vaga del 2010 per no voler carregar amb la derrota del PSOE. I t\u00e9 certa l\u00f2gica, perqu\u00e8 no hi havia alternativa pol\u00edtica a l\u2019esquerra i, malgrat que calia respondre (i es va fer amb \u00e8xit) a la reforma de la Constituci\u00f3 imposada per la troica, no es va aconseguir res i no es va evitar que el PP arrib\u00e9s al Govern. Abans, les vagues, es guanyessin o perdessin, aconseguien canvis legislatius. Ara ja no. I en l\u00f2gica pol\u00edtica, tampoc \u00e9s temps de reeditar tripartits perqu\u00e8 la situaci\u00f3, despr\u00e9s de l\u2019inici de la crisi el 2008, ha canviat radicalment. Podem ha trobat un forat immens que les organitzacions preexistents a l\u2019esquerra del PSOE no tenen capacitat d\u2019ocupar. No per res, sin\u00f3 perqu\u00e8 eren copart\u00edcips d\u2019un sistema i de la l\u00f2gica d\u2019intentar for\u00e7ar pol\u00edtiques m\u00e9s d\u2019esquerres dins d\u2019aquest sistema, per\u00f2 sense aspiracions reals de canviar-lo. Ara aix\u00f2 ha canviat.<\/p>\n
Per\u00f2 la dreta mant\u00e9 l\u2019hegemonia, sap anticipar-se i sol anar m\u00e9s unida.<\/strong><\/p>\nLa dreta \u00e9s m\u00e9s l\u00facida, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 els seus problemes. La seva gran vict\u00f2ria la va tenir als anys vuitanta, amb Margaret Thatcher i el triomf del neoliberalisme. I aquesta hegemonia ha entrat en crisi tot i que, com explicava b\u00e9 Gramsci, aix\u00f2 no implica necess\u00e0riament que hi hagi un canvi. De vegades es confon crisi amb canvi d\u2019hegemonia; li va passar al 15-M. El gran repte dels moviments socials i pol\u00edtics \u00e9s construir alternatives plausibles no en el sentit de moderades, sin\u00f3 en el sentit que la poblaci\u00f3 les vegi possibles de realitzar. Per aix\u00f2 s\u00f3n molt importants les municipals.<\/p>\n
Veus Ada Colau emulant Llu\u00eds Companys el 1931 i proclamant la Rep\u00fablica des del balc\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Barcelona?<\/strong><\/p>\nTot el que est\u00e0 passant amb Guanyem, Podem i tantes coses m\u00e9s \u00e9s una molt bona not\u00edcia. El populisme, que sovint redu\u00efm al fenomen Ch\u00e1vez, \u00e9s natural en una societat en crisi. Tamb\u00e9 en la hist\u00f2ria d\u2019Europa: als anys vint del segle XX hi va haver dues possibles sortides amb components populistes: el feixisme i el frontpopulisme.<\/p>\n
Ara la dicotomia \u00e9s la mateixa?<\/strong><\/p>\nNo hi ha el feixisme dels anys trenta; per\u00f2, si ens atenem als resultats de les eleccions europees, hi ha la Fran\u00e7a on ha guanyat Le Pen i la irrupci\u00f3 de Podem a Espanya. A casa nostra podem estar un p\u00e8l esperan\u00e7ats: hem reaccionat socialment forts amb el 15-M i, electoralment, l\u2019esfondrament del bipartidisme s\u2019acompanya del sorgiment de propostes d\u2019esquerres. Per\u00f2 el sistema pol\u00edtic catal\u00e0 ja no d\u00f3na per m\u00e9s. Cal anar del populisme al frontpopulisme, i aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil de lligar entre tants actors.<\/p>\n
La clau est\u00e0 en un proc\u00e9s constituent?<\/strong><\/p>\nCom a actor, el Proc\u00e9s Constituent t\u00e9 de positiu que facilita el di\u00e0leg entre diferents cultures pol\u00edtiques i ofereix un espai de futur i debat il\u00b7lusionant a la gent que no en t\u00e9 prou a articular resist\u00e8ncies. Necessitem poder parlar de la societat que volem. De fet, el proc\u00e9s constituent (o destituent, diguem-ho com vulguem) ja l\u2019estem vivint. Hi ha qui diu que, si l\u2019esquerra t\u00e9 poca for\u00e7a, plantejar aquest debat en obert pot dur-nos a una situaci\u00f3 pitjor que l\u2019actual. Per\u00f2 l\u2019obertura d\u2019un proc\u00e9s constituent tamb\u00e9 pot canviar la correlaci\u00f3 de forces; \u00e9s una oportunitat. I en clau electoral i de conflu\u00e8ncia, Guanyem \u00e9s un bon laboratori de moltes coses.<\/p>\n
I si el laboratori de Barcelona no funciona?<\/strong><\/p>\nEs pot intentar una recomposici\u00f3 de forces escur\u00e7ant els terminis i amb gent que ja hi era o b\u00e9 fer-ho tot de bell nou. Per\u00f2 no ens fem trampes: hi ha coses que es reclamen noves i potser no ho s\u00f3n tant. Si fracassa, ja veurem. Un front ampli o popular pot ser expl\u00edcit o impl\u00edcit. En quantes votacions coincideixen ICV-EUiA i la CUP al Parlament? En moltes. Passi el que passi, all\u00f2 important \u00e9s que ning\u00fa es faci massa mal.<\/p>\n
Entrevista de Marc Andreu publicada a Cr\u00edtic<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Per entendre el m\u00f3n actual des de l\u2019esquerra, Dom\u00e8nech defuig la comparaci\u00f3 f\u00e0cil (i sovint maniquea) amb la transici\u00f3 dels anys setanta que ell coneix b\u00e9 i trenca marcs cronol\u00f2gics i fronteres conceptuals tot posant el focus en autors com l\u2019historiador marxista angl\u00e8s\u00a0E. P. Thompson\u00a0i l\u2019anarcosindicalista\u00a0Salvador Segu\u00ed. Qui descobreix el Noi del Sucre com el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-13426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13426"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13428,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13426\/revisions\/13428"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"250615xavierdomenechR-583x389\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/250615xavierdomenechR-583x389-300x200.jpg\")
Per entendre el m\u00f3n actual des de l\u2019esquerra, Dom\u00e8nech defuig la comparaci\u00f3 f\u00e0cil (i sovint maniquea) amb la transici\u00f3 dels anys setanta que ell coneix b\u00e9 i trenca marcs cronol\u00f2gics i fronteres conceptuals tot posant el focus en autors com l\u2019historiador marxista angl\u00e8s\u00a0E. P. Thompson\u00a0i l\u2019anarcosindicalista\u00a0Salvador Segu\u00ed. Qui descobreix el Noi del Sucre com el Gramsci catal\u00e0 no t\u00e9 tampoc complexos en rec\u00f3rrer a processos hist\u00f2rics com el triomf delthatcherisme a la Gran Bretanya i les grans crisis del capitalisme de finals del segle XIX i de 1929-1945 per ajudar a pensar hist\u00f2ricament el m\u00f3n actual: l\u2019Europa d\u2019hegemonia neoliberal i amb una esquerra fracassada, l\u2019Espanya del 15-M i de Podem, la Catalunya sobiranista i la Barcelona de Guanyem. Un punt perplex per la recepci\u00f3 del seu llibre, Dom\u00e8nech admet que agrada \u201ctant a socialdem\u00f2crates com a gent molt radical\u201d. I somriu: \u201cAlguna cosa no dec haver fet b\u00e9\u201d.<\/p>\n