{"id":13415,"date":"2015-10-23T12:05:56","date_gmt":"2015-10-23T10:05:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13415"},"modified":"2015-10-23T12:07:06","modified_gmt":"2015-10-23T10:07:06","slug":"jordi-borja-temps-de-confusio-i-despera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-borja-temps-de-confusio-i-despera\/","title":{"rendered":"Jordi Borja: Temps de confusi\u00f3 i d’espera"},"content":{"rendered":"

\"Confusion\"S\u00f3n temps de confusi\u00f3 i d’incerteses. Hi ha agitaci\u00f3 en l’escenari pol\u00edtic i judicial, no tant al carrer per\u00f2 s\u00ed en els \u00e0nims. Es viu en una tensa espera, almenys una part important dels catalans, a veure si passa alguna cosa, el que sigui. Es barregen il\u00b7lusions i desil\u00b7lusions, abatiment i r\u00e0bia, melancolia pel que va poder ser i no va ser, de cinisme i de mercadeig (de vegades sembla que tots menteixen, ning\u00fa s’enganya). I molts, des de posicions diferents, estan avorrits ja que en realitat no passa res i arrosseguen un cansament hist\u00f2ric. Nom\u00e9s les provocacions dels governants del PP<\/strong> i de tant en tant del PSOE<\/strong> exciten al personal. Per qu\u00e8 aquesta obsessi\u00f3 a negar el car\u00e0cter nacional de Catalunya? Afortunadament, els de la CUP<\/strong> introdueixen propostes surrealistes seguint la senda d’Andr\u00e9 Breton: transformar el m\u00f3n com volia Marx i canviar la vida com va proclamar Rimbaud. Malgrat tot, les esperances m\u00e9s o menys ut\u00f2piques reneixen cada dia encara que no sabem molt b\u00e9 quines s\u00f3n.<\/p>\n

S’acosten unes eleccions i venim de les “plebiscit\u00e0ries”. Com sempre tots han guanyat, o gaireb\u00e9 tots (jo formo part d’aquest gaireb\u00e9). Els independentistes han guanyat triomfalment les eleccions per\u00f2 no del tot, la qual cosa els dificulta considerablement considerar-se legitimats per fer una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia. En confian\u00e7a, crec que ha de (o hauria de) haver-los tranquil\u00b7litzat. Amb una majoria contundent de vots ho haurien intentat, la qual cosa crec que a molts d’ells els suposaria un gran ensurt. I segurament acabaria molt malament. Els antiindependentistes tamb\u00e9 ho van considerar un triomf. Dues raons importants, encara que discutibles. Una, les eleccions plebiscit\u00e0ries no les van guanyar els independentistes, per poc, per\u00f2 es van acostar al 48%. Precisaven com a m\u00ednim m\u00e9s del 50% o 55%, que \u00e9s el que correspon a un refer\u00e8ndum. I dos, als antiindependentistes els encanta proclamar que Catalunya s’ha fracturat en dos com ja va preconitzar Aznar<\/strong>, seguint l’estela de Calvo Sotelo, “abans una Espanya roja que una Espanya trencada”. Tots tenen raons, ning\u00fa t\u00e9 la ra\u00f3. Vegem-ne tres q\u00fcestions.<\/p>\n

1. Es tracta d’unes eleccions per triar un Parlament i un president. I constituir govern. Una candidatura, Junts pel S\u00ed<\/strong>, amb un programa monotem\u00e0tic i una mica tramp\u00f3s (els discursos creaven un ambient que tot era possible i aviat) i un candidat destinat a ser president encara que amagat en el lloc 4. En el fons ning\u00fa s’ho acabava de creure, per\u00f2 molts es van fer grans il\u00b7lusions. Era p\u00fablic des d’abans de les eleccions quin era el candidat a president. No t\u00e9 sentit ara discutir-li la presid\u00e8ncia. Va obtenir gaireb\u00e9 tres vegades m\u00e9s diputats que la segona candidatura, quatre que la tercera i sis que la CUP<\/strong>. Seria l\u00f2gic que els opositors s’abstinguessin, almenys els partits que assumeixen el dret a decidir, la coalici\u00f3 CSQP<\/strong> i segons el dia el PSC<\/strong>. El president i el seu govern han de governar no tant per al futur i m\u00e9s per al present. No es tracta de substituir la CUP<\/strong>, que sembla destinada a jugar a ser el ratol\u00ed que importuna al gat, sin\u00f3 per l\u00f2gica democr\u00e0tica i catalanista. Cal donar una oportunitat als guanyadors, crear un conflicte artifici\u00f3s nom\u00e9s conduiria a debilitar el moviment catalanista que tots els citats defensen.<\/p>\n

2. No hi ha evid\u00e8ncies d’una fractura a la societat catalana. En una democr\u00e0cia la diversitat d’opcions i les relacions conflictuals s\u00f3n pr\u00f2pies de la seva naturalesa. Hem conviscut b\u00e9 dins de l’Estat espanyol. Podem continuar-hi igual que ara (sembla que nom\u00e9s una minoria ho vol), o en ell d’una manera diferent, o fora. En cap cas hi ha indicis que aix\u00f2 signifiqu\u00e9s una confrontaci\u00f3 civil. Actualment sembla que hi ha una gran majoria per un refer\u00e8ndum, una majoria relativa per\u00f2 gaireb\u00e9 absoluta en favor de l’independentisme, per\u00f2 veur\u00edem si en cas d’un canvi d’actitud del Govern espanyol es mantindria. L’altra meitat \u00e9s gaireb\u00e9 impossible de determinar, per\u00f2 se sap que en aquest magma hi ha posicions molt diverses. No es pot sumar l’electorat de CSQP<\/strong> amb el del PP<\/strong>. Mentre no es faci un refer\u00e8ndum legal, no sabrem a qu\u00e8 atenir-nos.<\/p>\n

3. L’escenari pol\u00edtic canviar\u00e0 molt. No immediatament, fins a les eleccions generals no passar\u00e0 res. Excepte ret\u00f2rica. Per\u00f2 despr\u00e9s tot es mour\u00e0. El bloc principal, Junts pel S\u00ed<\/strong>, dif\u00edcilment podr\u00e0 mantenir-se unit, ja que el proc\u00e9s independentista va per llarg i la pol\u00edtica concreta de govern accentuar\u00e0 difer\u00e8ncies i contradiccions. La CUP<\/strong> pot mantenir-se, el seu discurs ha arrelat en un sector de la ciutadania i rebutja assumir qualsevol tipus de responsabilitat de govern. El PSC<\/strong> algun dia ser\u00e0 PSOE<\/strong> o ser\u00e0 PSC<\/strong>. I ens queda l’estrepit\u00f3s frac\u00e0s d’CSQP<\/strong>, una for\u00e7a hist\u00f2rica, s\u00f2lida i raonable, ICV-EUiA<\/strong>, aliada amb una for\u00e7a nova, emergent i prepotent, Podem<\/strong>. Mereix un comentari.<\/p>\n

La campanya electoral de CSQP<\/strong> va ser absurdament mal plantejada i despr\u00e9s molt mal executada. Haurien pogut representar una alternativa catalanista popular alhora assenyada i combativa, per l’autodeterminaci\u00f3 i el dret a decidir, centrar la confrontaci\u00f3 amb el Govern del PP<\/strong> i la seva naturalesa nacionalment repressiva i socialment reaccion\u00e0ria, plantejar el car\u00e0cter nacional de Catalunya com una cosa irrenunciable i proclamar el seu rebuig radical a l’estatus actual. La campanya es va situar fora de joc des de l’inici i la participaci\u00f3 de Podem<\/strong> i una candidatura improvisada va acabar de contribuir al desastre. Una coalici\u00f3 sense amor i sense confian\u00e7a pot restar m\u00e9s que sumar. Una cosa que reflexionar al presentar-se a les eleccions de desembre. Atenci\u00f3, en temps de tribulaci\u00f3 no fer mudan\u00e7a, va dir Ignasi de Loiola. Per\u00f2 no fer mudan\u00e7a \u00e9s mantenir la coalici\u00f3 o tornar a ser el que s\u00f3n?<\/p>\n

La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n temps de confusi\u00f3 i d’incerteses. Hi ha agitaci\u00f3 en l’escenari pol\u00edtic i judicial, no tant al carrer per\u00f2 s\u00ed en els \u00e0nims. Es viu en una tensa espera, almenys una part important dels catalans, a veure si passa alguna cosa, el que sigui. Es barregen il\u00b7lusions i desil\u00b7lusions, abatiment i r\u00e0bia, melancolia pel que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13415","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13415","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13415"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13415\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13418,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13415\/revisions\/13418"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}