![\"mas](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/mas-estelades-644x362-300x168.jpg\")
Un sistema pol\u00edtic propi, amb la pres\u00e8ncia permanent del nacionalisme com a primera o segona for\u00e7a i l’escassa incid\u00e8ncia de la dreta espanyola, \u00e9s des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia una constant catalana. Per\u00f2 diumenge a la nit el programa ‘Salvados’ de La Sexta va recordar que -malgrat aix\u00f2- hi ha elements comuns i vasos comunicants entre el sistema pol\u00edtic catal\u00e0 i l’espanyol.<\/p>\n
Des de sempre, la for\u00e7a a Catalunya del PSC<\/strong> (lligat al PSOE<\/strong>), que acostumava a perdre les eleccions auton\u00f2miques i a guanyar les municipals i legislatives, ha estat el gran punt en com\u00fa. D’aqu\u00ed l’aguda al\u00b7l\u00e8rgia del nacionalisme -fins i tot abans de la seva conversi\u00f3 a l’independentisme- al PSC<\/strong>, que ha estat -amb la seva pres\u00e8ncia municipal- un partit tan arrelat a la societat catalana com lligat a Espanya. Ja he escrit que des de 1977 el PSC<\/strong> nom\u00e9s ha tingut dos l\u00edders indiscutibles que van posar dels nervis al pujolisme: Felipe<\/strong> Gonz\u00e1lez<\/strong> -que va guanyar totes les legislatives a Catalunya- i Pasqual Maragall,<\/strong> l’alcalde ol\u00edmpic que els va arrabassar la Generalitat el 2003.<\/p>\n El PSC<\/strong> va ser en les ‘plebiscit\u00e0ries’ de setembre el tercer partit per\u00f2 el seu lloc de segon classificat va ser ocupat per Ciutadans, un partit que va n\u00e9ixer a Catalunya com a protesta ‘ind\u00edgena’ (no dirigida des de Madrid) al nacionalisme i que ara es projecta com el partit espanyol que m\u00e9s amena\u00e7a el bipartidisme espanyol. Curi\u00f3s!<\/p>\n I puntualment el programa de Jordi<\/strong> \u00c9vole<\/strong> del diumenge va tornar a posar de relleu aquests nexes comuns. Catalunya t\u00e9 un sistema pol\u00edtic propi -com correspon a una naci\u00f3-, per\u00f2 aquest sistema no \u00e9s totalment ali\u00e8 a l’espanyol perqu\u00e8 Catalunya tamb\u00e9 \u00e9s Espanya per\u00f2 d’una forma diferent.<\/p>\n El nou i tan lloat debat -malgrat l’ensucrat inici dels dos joves l\u00edders en una camioneta explicant viv\u00e8ncies com vells amics- entre Albert<\/strong> Rivera<\/strong> i Pablo<\/strong> Iglesias<\/strong>, els candidats de les forces emergents a les eleccions espanyoles, va tenir un seguiment espectacular a tot Espanya. El 25,2% de ‘share’, una audi\u00e8ncia d’un bon partit de futbol. I a Catalunya el ‘share’ va ser similar, el 25,5%.<\/p>\n L’\u00e8xit del debat Rivera<\/strong>–Iglesias<\/strong> (guanyador el liberal i desacomplexat Rivera<\/strong> davant la protesta social d’Iglesias<\/strong>) \u00e9s una cosa que el PP<\/strong> i el PSOE<\/strong> han de tenir molt en compte. Per\u00f2 encara m\u00e9s l’independentisme catal\u00e0, perqu\u00e8 tant Ciutadans<\/strong> com Podem<\/strong> tenen forta pres\u00e8ncia a Catalun<\/p>\n ya i van a lluitar pel vot en les properes legislatives.<\/p>\n Com va dir Pablo<\/strong> Iglesias<\/strong> encertadament en el debat, la compareixen\u00e7a com a imputat d’Artur Mas<\/strong> davant el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya el passat 15 d’octubre sembla un espectacle muntat pel Govern del PP<\/strong> a favor del l\u00edder independentista catal\u00e0. En efecte, Artur<\/strong> Mas<\/strong> ha tingut -gr\u00e0cies al primitivisme pol\u00edtic del PP<\/strong>– una setmana de gl\u00f2ria davant les seves alacaigudes tropes que ha servit per compensar en<\/p>\n part els resultats -inferiors al previst i el necessari- del 27-S. Dijous passat, pujant decidit les escaletes de la seu del Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya, aclamat per alcaldes i militants independentistes, va poder emular Llu\u00eds Companys -com es va encarregar de repetir el seu ensinistrat ‘agit-prop’- per\u00f2 amb m\u00e9s confort i molts menys riscos. Un nou heroi, perseguit per l’enemic, de l’\u00e8pica nacionalista?<\/p>\n <\/p>\n I els dies seg\u00fcents el PP<\/strong> li va seguir el joc magnificant l’espectacle i la seva alambinada frase sobre la desobedi\u00e8ncia a la sent\u00e8ncia si Catalunya fos llavors independent (quan en aquest cas no hi hauria desobedi\u00e8ncia). La vicepresidenta del Govern i el ministre de Just\u00edcia (especialment maldestre, ja que ha aconseguit incendiar no nom\u00e9s al nacionalisme catal\u00e0 sin\u00f3 fins i tot a la molt conservadora Associaci\u00f3 de Fiscals) van exhibir la possibilitat d’aplicar l’article 155 de la Constituci\u00f3. Una cosa sobre el que un Govern espanyol prudent i responsable mai ha de gesticular en va.<\/p>\n D’acord, Mas<\/strong> ha guanyat medi\u00e0ticament a Catalunya i gr\u00e0cies al govern de Madrid -com va subratllar Pablo<\/strong> Iglesias<\/strong>– la setmana del 15 d’o<\/p>\n ctubre, la del 75 aniversari de l’afusellament de Llu\u00eds Companys, que va ser president de la Generalitat i ministre de Marina de la Rep\u00fablica amb Niceto Alcal\u00e1 Zamora. Val. Per\u00f2 dilluns 19 les coses han tornat on eren. Ha perdut el plebiscit perqu\u00e8 no va arribar al 48% dels vots (tampoc \u00e9s una vict\u00f2ria de Rajoy o de Societat Civil Catalana). Junts Pel S\u00ed<\/strong> que \u00e9s la primera for\u00e7a parlament\u00e0ria amb el 39,5% dels vots i 62 diputats (nou menys dels que tenien abans de la patri\u00f2tica dissoluci\u00f3 del Parlament i de la no menys patri\u00f2tica llista unit\u00e0ria). CDC<\/strong> ha passat de 50 a 30 diputats… I Mas<\/strong> ha d’implorar la investidura a la CUP<\/strong>, que no \u00e9s segur que sigui un D\u00e9u clement i misericordi\u00f3s. Mal negoci!<\/p>\n Aix\u00ed ho ha de pensar com a m\u00ednim en un altre temps el l\u00edder de la corrent independentista de CDC<\/strong>, Felip<\/strong> Puig<\/strong>, que ha manifestat a un grup d’empresaris que la investidura de Mas<\/strong> \u00e9s impossible abans de les eleccions espanyoles, que arribar a un acord amb la CUP<\/strong> \u00e9s gaireb\u00e9 impossible.<\/p>\n .. i que caldria veure si despr\u00e9s d’aquestes eleccions el cel es buida una mica perqu\u00e8 amb la CUP<\/strong> la tempesta \u00e9s segura i hi ha l\u00ednies vermelles (en economia i seguretat) que CDC<\/strong> no pot abandonar. La vicepresidenta actual, Neus<\/strong> Munt\u00e9<\/strong>, una creient del ‘Proc\u00e9s’ el curr\u00edculum a CDC<\/strong> no \u00e9s res comparat amb el de Felip<\/strong> Puig<\/strong>, va corregir ahir a l’encara conseller d’Ind\u00fastria. Per\u00f2 la realitat \u00e9s la realitat. \u00c9s dif\u00edcil que Artur<\/strong> Mas<\/strong> sigui investit abans de les eleccions espanyoles. Despr\u00e9s… despr\u00e9s el pim-pam-pum irresponsable Mas<\/strong>–Rajoy<\/strong> (o Rajoy<\/strong>–Mas<\/strong>) pot haver passat a millor vida.<\/p>\n De moment, la primera decisi\u00f3 que l’independentisme ha de prendre \u00e9s si repeteix la f\u00f3rmula de Junts Pel S\u00ed<\/strong> a les eleccions espanyoles. La l\u00f2gica ‘plebiscit\u00e0ria’ el exigiria, per\u00f2 si el ‘plebiscit’ no ha funcionat en unes eleccions catalanes, potser vagi encara pitjor en unes legislatives. I la propera presidenta del Parlament, Carme<\/strong> Forcadell<\/strong>, l\u00edder de l’ANC<\/strong> fins fa pocs mesos i que ha estat proposada per ERC<\/strong>, el seu antic partit, sembl<\/p>\n a que diu que no passa res si els dos partits van per separat a Madrid. Aix\u00f2 s\u00ed, amb la independ\u00e8ncia com a punt com\u00fa irrenunciable.<\/p>\n I si van separats i ERC<\/strong> treu m\u00e9s vots que CDC<\/strong> (sense Uni\u00f3<\/strong> i contra Duran<\/strong> Lleida<\/strong>), tot se li complica a Artur<\/strong> Mas<\/strong>. Oriol<\/strong> Junqueras<\/strong> nom\u00e9s va acceptar en l’\u00faltim moment -i per la pressi\u00f3 del ‘agit-prop’ convergent- la llista unit\u00e0ria, per\u00f2 mai ha amagat que creu que ERC<\/strong> ha de mostrar els seus senyals d’identitat, diferents de les de CDC<\/strong>. I ERC<\/strong> voldria recuperar una mica d’un vot radical el 27-S es va anar a la CUP<\/strong>. A m\u00e9s, Junqueras<\/strong> pot tenir les seves ambicions, tan leg\u00edtimes com les de Mas<\/strong>. I malgrat que els convergents tendeixen a minusvalorar-, ha de ser un bon negociador. En les passades eleccions CDC<\/strong> ha baixat de 50 a 30 diputats i ERC<\/strong> ha conservat les seves 21. Ni un m\u00e9s per\u00f2 ni un menys.<\/p>\n El full de ruta pol\u00edtica i personal d’Artur Mas<\/strong> est\u00e0 embarrancat despr\u00e9s de les eleccions anticipades del 27-S que ning\u00fa l’obligava a convocar. Ara la seva investidura est\u00e0 en mans de la CUP<\/strong> i t\u00e9 davant seu el repte de les eleccions espanyoles. Potser a curt, a part de l’elecci\u00f3 de la taula del Parlament, el m\u00e9s rellevant ser\u00e0 saber si CDC<\/strong> i ERC<\/strong> repeteixen coalici\u00f3 el 20-D. I els resultats que l’independentisme -juntament o separat- tingui en aquestes eleccions. Atents ja que no nom\u00e9s a la negociaci\u00f3 amb la CUP<\/strong> -que Felip Puig<\/strong> diu que va per llarg- sin\u00f3 tamb\u00e9 als moviments i conspiracions internes de , on conviuen dos partits diferents, dos l\u00edders ambiciosos i 11 independents -amb Llu\u00eds Llach a capdavant- que poden ser genials per\u00f2 que en molts casos tamb\u00e9 s\u00f3n imprevisibles.<\/p>\n <\/p>\n