![\"PERSONA](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/PERSONA-SOLA-EN-EL-DESIERTO-300x198.jpg\")
Un home es troba pel carrer un amic que sempre est\u00e0 rialler. “Com t’ho fas per riure sempre?”, li demana. “No discutint mai amb ning\u00fa”, li contesta l’altre. “No ser\u00e0 pas per aix\u00f2!”, s’exclama. “Doncs no ser\u00e0 per aix\u00f2”, concedeix l’home feli\u00e7.<\/p>\n
A Catalunya tamb\u00e9 hi ha molta gent que ha optat per no discutir. Malauradament, no discutir no equival a estar content, a ser feli\u00e7. La vida no \u00e9s mai id\u00e8ntica als acudits.<\/p>\n
Discutir, en el sentit de defensar opinions diferents en una conversa, no t\u00e9 perqu\u00e8 ser necess\u00e0riament motiu de crispaci\u00f3 o baralles. Per\u00f2 hi ha temes en els quals si s’inicia una discussi\u00f3 hi ha el risc d’acabar enfadats o a bufetades.<\/p>\n
Si en una discoteca se t’acosta alg\u00fa i et demana a crits perqu\u00e8 est\u00e0s mirant la seva xicota o l’has empentat tot ballant, m\u00e9s val que et facis foned\u00eds o demanis mil-i-una disculpes. Si et trobes pel carrer un amic que fa temps que no veus i que et demana qu\u00e8 en penses de la independ\u00e8ncia de Catalunya \u00e9s recomanable moure’s amb peus de plom.<\/p>\n
Que aquest debat ha causat separacions, allunyaments, males cares i paraules gruixudes entre amics de tota la vida \u00e9s indiscutible. Negar-ho \u00e9s tant absurd com pretendre que la q\u00fcesti\u00f3 no s’ha de plantejar perqu\u00e8 genera divisi\u00f3. S\u00ed que es pot demanar, per\u00f2, que la pol\u00e8mica s’emmarqui dins uns marges suficients de toler\u00e0ncia i respecte envers els plantejaments de tothom.<\/p>\n
Cantants com Joan Manuel Serrat<\/strong> han de poder dir el que pensen sobre la conveni\u00e8ncia que Catalunya s’independitzi d’Espanya sense que els ploguin els insults a les xarxes socials. Uns pares han de poder demanar m\u00e9s classes de castell\u00e0 a l’escola dels seus fills a Balaguer sense que hagin d’acabar tancant el seu negoci familiar perqu\u00e8 els seus ve\u00efns el boicotegen. Un president ha de poder fer una consulta sobre qu\u00e8 pensen els ciutadans sobre la possible independ\u00e8ncia de Catalunya sense que el converteixin en un m\u00e0rtir judicial.<\/p>\n S’ha de poder discutir sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 sense por a perdre amistats. El m\u00f3n no s’acabar\u00e0 tant si Catalunya \u00e9s independent com si no ho \u00e9s d’aqu\u00ed a un, cinc o vint anys. Unionistes, federalistes o independentistes, tots tenen fills i tots volen el millor futur per a ells. Per ser feli\u00e7 i somriure no cal deixar de discutir. N’hi ha prou amb fer-ho sense trepitjar l’interlocutor i acceptar que tothom t\u00e9 sempre una part de ra\u00f3 i que, a m\u00e9s, cap veritat no \u00e9s absoluta. Que es pot ser independentista a Ciutat Badia, unionista a Banyoles o federalista a L’Esquirol i parlar-ne bo i prenent unes cerveses.<\/p>\n
\nNo t\u00e9 sentit que caiguem en una guerra de trinxeres, amb independentistes per un costat, Ciutadans per l’altre i la resta en terra de ning\u00fa.<\/p>\n