{"id":13385,"date":"2015-10-16T20:40:57","date_gmt":"2015-10-16T18:40:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13385"},"modified":"2015-10-16T20:40:57","modified_gmt":"2015-10-16T18:40:57","slug":"manel-mas-impertorbables-imperterrits-o-impasible-el-ademan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manel-mas-impertorbables-imperterrits-o-impasible-el-ademan\/","title":{"rendered":"Manel Mas: Impertorbables, impert\u00e8rrits (o impasible el adem\u00e1n)"},"content":{"rendered":"
\"dedos--644x362\"La d\u00e8ria de comptar-se tant s\u00ed com no va portar a unes rares eleccions, eleccions plebiscit\u00e0ries. Certament, era la \u00fanica manera de poder fer-ho legalment davant la impossible realitzaci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum. Els que advocaven aquesta soluci\u00f3 ho van presentar correctament: una llista \u00fanica, que aplegava\u00a0CDC<\/b>\u00a0+\u00a0ERC<\/b>\u00a0+\u00a0indepes<\/i>\u00a0varis<\/b>\u00a0amb caps provincials emblem\u00e0tics, amb un senzill programa de transici\u00f3 cap a la independ\u00e8ncia en 18 mesos. Res d\u2019analitzar la gesti\u00f3 feta pel Govern sortint, com hauria estat normal en unes eleccions\u00a0\u201cnormals\u201d<\/i>, ara no es tractava pas d\u2019aix\u00f2; res de presentar un cap de llista candidat a presidir, tampoc es tractava d\u2019aix\u00f2; res de presentar partits pol\u00edtics amb programes diferenciats, tampoc era aix\u00f2. Ara era un moviment en marxa que ja havia mesurat la seva for\u00e7a omplint espais p\u00fablics i que semblava obeir a una ampla i potser majorit\u00e0ria voluntat popular. Eren, simplement, els de\u00a0Junts pel S\u00ed<\/b>.<\/div>\n
<\/div>\n
El primer obstacle en aquest plantejament va venir de l\u2019independentisme radical, de la jovenalla\u00a0cupaire<\/b>, que tot i compartint l\u2019objectiu emblem\u00e0tic del moviment, va voler mesurar la seva pr\u00f2pia for\u00e7a i va anar pel seu compte sense diluir-se. \u00a0B\u00e9, per\u00f2, despr\u00e8s ja els podrem afegir al c\u00f2mput.<\/div>\n
<\/div>\n
Un cop\u00a0obertes les urnes i recomptat el que hi havia dins<\/a>\u00a0es va constatar que les impressions que ja s\u2019havien pronosticat no eren pas desencertades. Hi va haver una\u00a0gran participaci\u00f3, el 77,44%, com mai s\u2019havia donat en unes eleccions d\u2019aquesta mena. Els de\u00a0Junts pel S\u00ed<\/b>\u00a0aplegaven el 39.54% dels vots (1.620.973) i els de les\u00a0CUP<\/b>\u00a0el 8,20% (336.375), que sumats feien\u00a0el 47,74% i una mica m\u00e9s de 1.950.000 votants. Per resta, els que no estaven per aquest hist\u00f2ria \u2013potser total o parcialment- aplegaven el 52,26%. Era evident:\u00a0l\u2019objectiu plebiscitari \u2013 de guanyar-lo- no s\u2019havia assolit. Per\u00f2, a m\u00e9s d\u2019aix\u00f2, el resultat posava sobre la taula una fractura a la societat catalana que mai s\u2019havia evidenciat en termes electorals. Si el\u00a0\u201cproc\u00e9s\u201d<\/i>\u00a0ja s\u2019havia endut per davant l\u2019estructura de partits i opcions pol\u00edtiques que s\u2019havia bastit des de la represa democr\u00e0tica, ara tamb\u00e9 havia obligat a l\u2019electorat a definir-se en uns termes que potser mai hauria volgut concretar. La fractura \u00e9s pol\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s social i geogr\u00e0fica. Els mapes dels resultats ens ho mostren fefaentment.\u00a0Com es gestiona aix\u00f2?\u00a0Ja no ens trobem davant d\u2019opinions m\u00e9s o menys qualificades, de manifestacions al carrer, d\u2019estudis sociol\u00f2gics o d\u2019enquestes varies. En trobem davant d\u2019uns resultats concrets que diuen el que diuen, no una altra cosa, i diuen que no hi ha majoria de votants pel S\u00ed, que hi ha unes fractures socials molt doloroses \u00a0-que alguns sempre hav\u00edem lluitat per evitar- i que les estructures partid\u00e0ries han quedat esventrades. Aquest \u00e9s el pati, no n\u2019hi ha d\u2019altre.\u00a0Alg\u00fa pensa\u00a0responsabilitzar-se\u2019n?<\/div>\n
<\/div>\n
B\u00e9, els que ens han portat fins aqu\u00ed -i no ho oblidem ho han fet des del\u00a0Govern de la Generalitat<\/i><\/b>– sembla que estan impert\u00e8rrits, pensen que no ha passat res. S\u00ed, potser una sacsejada o sotragada, per\u00f2 que els resultats els avalen per continuar amb el\u00a0\u201cproc\u00e9s\u201d<\/i>. Comptant que s\u00f3n una colla de engalipadors, somiatruites, irresponsables i fr\u00edvols no \u00e9s d\u2019estranyar que pensin aix\u00ed. No volen, o poden, recon\u00e8ixer el seu frac\u00e0s. Dimitir i retirar-se … , i ara! Seria enfonsar el seu propi projecte, a m\u00e9s del gald\u00f3s panorama que deixarien. Per\u00f2, poden avan\u00e7ar cap a enlloc?<\/div>\n
<\/div>\n
Ara es troben amb el primer escull a superar: a qui encomanar la direcci\u00f3 del qu\u00e8 cal fer a continuaci\u00f3?, sense oblidar l\u2019escull m\u00e9s gros que els ve darrera: Qu\u00e8 cal fer a continuaci\u00f3? De fet tots dos van entrella\u00e7ats. Per\u00f2 el joc parlamentari porta primer a determinar el qui \u2013despr\u00e8s d\u2019haver escoltat el qu\u00e8, el qu\u00e8 es vol fer- per despr\u00e8s passar a fer el qu\u00e8.<\/div>\n
<\/div>\n
No hi ha altra possibilitat de que\u00a0Junts pel S\u00ed<\/b>\u00a0assumeixi el qui, s\u00f3n els que tenen m\u00e9s diputats, 62, per\u00f2 necessiten els 10 de les\u00a0CUP<\/b>, l\u2019altra S\u00ed. Compte, per\u00f2, sent totes dues propostes independentistes s\u00f3n ben diferents l\u2019una de l\u2019altra. Els joves, com \u00e9s natural, m\u00e9s radicals, amb alguna proposta fins a l\u2019extrem, mentre que els grans m\u00e9s mesurats com correspon. En algunes coses, aigua i oli. Clar que, encara que arribin a posar-se d\u2019acord d\u2019alguna manera han de tenir present la legitimitat en la \u00a0que basar el seu capteniment:\u00a0no hi ha majoria de vots per tirar endavant pel dret. No hi ha la m\u00ednima, m\u00ednima, legitimitat per emprendre aquest cam\u00ed de la independ\u00e8ncia. Llavors? Assistirem a una nova trencadissa en aquest cas en el camp del secessionisme? Veurem anar fent la viu viu als impulsors del\u00a0\u201cproc\u00e9s\u201d<\/i>\u00a0amb un desgast espectacular de les expectatives creades als seus electors? Alg\u00fa d\u2019ells, o de fora, ser\u00e0 capa\u00e7 de proposar, i portar a terme, noves l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 per desempantanar la situaci\u00f3?<\/div>\n
<\/div>\n
De res de tot aix\u00f2 \u00e9s el que es parla a hores d\u2019ara, al menys no es veu reflectit als mitjans. Com qui sent ploure,\u00a0tothom va impert\u00e8rrit a la seva via<\/a>.\u00a0Inasequibles al desaliento, impasible el adem\u00e1n<\/a>.<\/i><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
\n
Al\u00a0retaule d\u2019Issenheim<\/a><\/i><\/b>\u00a0que es pot veure al\u00a0Museu Underlinden<\/a><\/i><\/b>\u00a0a\u00a0Colmar<\/a><\/b>\u00a0hi ha aquestes dues figuretes que fan ofrenes a\u00a0Sant Antoni Abad<\/a><\/b>, o del porquet. El de la dreta \u00e9s un pag\u00e8s que li porta un porc, el de l\u2019esquerra \u00e9s un burg\u00e9s que li porta un gall.<\/div>\n
15 d\u2019octubre, Santa Teresa d\u2019\u00c0vila.<\/div>\n
<\/div>\n

<\/p>\n

Bloc de Manel Mas<\/div>\n
<\/div>\n

<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La d\u00e8ria de comptar-se tant s\u00ed com no va portar a unes rares eleccions, eleccions plebiscit\u00e0ries. Certament, era la \u00fanica manera de poder fer-ho legalment davant la impossible realitzaci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum. Els que advocaven aquesta soluci\u00f3 ho van presentar correctament: una llista \u00fanica, que aplegava\u00a0CDC\u00a0+\u00a0ERC\u00a0+\u00a0indepes\u00a0varis\u00a0amb caps provincials emblem\u00e0tics, amb un senzill programa de transici\u00f3 cap …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13385","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13385"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13385\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13387,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13385\/revisions\/13387"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}