![\"leer\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/leer-300x192.jpg\")
Aquest cop no cola. Ning\u00fa s’empassa les boles dels uns i dels altres sobre els resultats electorals. Gaireb\u00e9 tothom repeteix l’habitual i tedi\u00f3s exercici tergiversador, per\u00f2 ning\u00fa se\u2019l creu. Les eleccions del 27 de setembre han deixat un paisatge desolador, principalment a l’espai central de la pol\u00edtica catalana. El podi aquest cop \u00e9s per als perdedors.<\/p>\n
Ha perdut Artur<\/strong> Mas<\/strong> amb les seves pretensions plebiscit\u00e0ries, plebiscit per a ell mateix i plebiscit per a la independ\u00e8ncia expr\u00e9s en 18 mesos, doblement rebutjats pels electors catalans: no al president, no a la independ\u00e8ncia. Recordem les seves paraules i les dels seus amics, sense marge d’ambig\u00fcitat. Qui no vot\u00e9s les formacions independentistes \u2013Junts pel S\u00ed<\/strong> i CUP<\/strong>\u2013 sumava els seus vots als del PP<\/strong> contra la sobirania. No hi hauria mitges tintes: o s’arriscaven a votar independ\u00e8ncia per despr\u00e9s aconseguir el refer\u00e8ndum o es resignaven a donar suport a l’statu quo, \u00e9s a dir, al govern de Rajoy<\/strong> i el PP<\/strong>. La lectura de les eleccions com a plebiscit condu\u00efa a comptar nom\u00e9s s\u00eds i nom\u00e9s nos.<\/p>\n L’\u00fanic resultat que valia per a una aposta tan alta era superar el 50 per cent dels vots, aquesta xifra m\u00e0gica que TV3 a la nit electoral situava il\u00b7lusionadament a dues escasses d\u00e8cimes en el sondeig a peu d’urna en qu\u00e8 donava de 63 a 66 diputats a JxS<\/strong>. Les explicacions posteriors, prodigades fins i tot en articles a la premsa internacional, s\u00f3n veritablement vergonyoses.<\/p>\n Despr\u00e9s de proposar una lectura plebiscit\u00e0ria abans d’anar a les urnes, entre altres coses per mobilitzar el seu electorat, Artur<\/strong> Mas<\/strong> i els mitjans amics s\u2019han tret de la m\u00e0niga una lectura en clau estrictament d’eleccions representatives per al parlament auton\u00f2mic, que els permet fins i tot proclamar seva la inexistent vict\u00f2ria. Adjudiquen a Catalunya<\/strong> S\u00ed que es Pot<\/strong> l’11% d’indecisos o indefinits i inverteixen aix\u00ed el sentit del vot: el no perd amb el 38,5% enfront de la curiosa vict\u00f2ria del s\u00ed amb el 47,8%. Una vulgar trampa que no cola, ho sento. Els que no van votar s\u00ed, el 52,2%, van rebutjar el plebiscit plantejat per Mas<\/strong> per a si mateix i per a la seva independ\u00e8ncia amb presses. Haver-ho dit abans.<\/p>\n Recordem que la l\u00f2gica de JxS<\/strong>, anunciada en diverses ocasions pel mateix Mas<\/strong>, era que la llista \u00fanica presidencial havia d’obtenir la majoria absoluta de diputats i si podia ser de vots perqu\u00e8 es produ\u00eds la lectura internacional favorable a la independ\u00e8ncia. No ha aconseguit ni l’una \u201362 diputats a 6 de la majoria absoluta\u2013, ni l’altra \u201339,5%, a m\u00e9s de 10 punts del 50%\u2013. La majoria independentista que pret\u00e9n exhibir exigeix ara que els deu diputats de la CUP<\/strong> se sumin a la seva investidura i probablement a la seva majoria, en una f\u00f3rmula que pret\u00e9n asseure junts neoliberals atlantistes i europeistes amb chavistes antieuropeus i antiamericans. La ‘lectura internacional’ s’aventura certament compromesa.<\/p>\n En clau presidencial, les coses encara pinten pitjor. Per aconseguir aquest resultat, ha hagut d’amagar-se a la quarta pla\u00e7a, evitar tot balan\u00e7 de govern, esquivar les responsabilitats per la corrupci\u00f3 del seu partit i situar al capdavant de la candidatura un pol\u00edtic com Ra\u00fcl<\/strong> Romeva<\/strong> amb obertes afinitats amb la CUP<\/strong>. Encara que exhibeixi com una proesa els 72 diputats independentistes que s’asseuran al Parlament, la xifra m\u00e9s alta de tota la hist\u00f2ria parlament\u00e0ria catalana, tots sabem que es deu al senzill transvasament o ‘conversi\u00f3’ de Converg\u00e8ncia<\/strong> ja sense Uni\u00f3<\/strong> al camp independentista, amb la conseg\u00fcent sagnia des dels 62 diputats de CiU<\/strong> que va rebre Mas<\/strong> el 2010, als 50 del 2012 i als 29 de CDC<\/strong> ara.<\/p>\n Quan es juga a tot o res, les vict\u00f2ries esdevenen derrotes, i en aquest cas doble, personal i de partit. Si hi ha vencedors, estan emboscats, com \u00e9s el cas d’Oriol Junqueras<\/strong> i Esquerra<\/strong> Republicana<\/strong>, o ho s\u00f3n des de posicions minorit\u00e0ries per\u00f2 ascendents que els permet convertir la seva debilitat en fortalesa, com \u00e9s el cas de la CUP<\/strong> i de Ciutadans<\/strong>.<\/p>\n La paradoxa m\u00e9s gran d’aquestes eleccions \u00e9s que la clau plebiscit\u00e0ria tan reivindicada s’ha convertit en un c\u00e0stig autoinfligit per a qui la va proposar. Els 62 diputats de qu\u00e8 disposa Artur Mas<\/strong> compondrien un grup magn\u00edfic en qualsevol parlament en condicions normals, ja que no seria especialment dif\u00edcil embastar un programa que atragu\u00e9s els sis diputats que li falten per a la investidura i per governar. En les actuals condicions excepcionals, aquesta vegada \u00e9s Artur<\/strong> Mas<\/strong> qui es troba davant d’un dilema sense matisos: o la CUP<\/strong> se li lliura a canvi de res o de molt poc o \u00e9s ell qui es lliura a la CUP<\/strong> amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies. A menys que vulgui convocar de nou els electors, i ja en van tres, perqu\u00e8 tornin un altre cop a fer el vot de la seva vida.<\/p>\n\n\n