![\"rajoy_mas(5)\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/rajoy_mas5-300x168.jpg\")
Recordo el t\u00edtol de la gran novel\u00b7la de Fedor Dostoievski.\u00a0\u00c9s just el sistema democr\u00e0tic i tot crim o pecat comporta el seu c\u00e0stig?<\/p>\nRecordo el t\u00edtol de la gran novel\u00b7la de Fedor Dostoievski.\u00a0\u00c9s just el sistema democr\u00e0tic i tot crim o pecat comporta el seu c\u00e0stig?<\/p>\n
Aix\u00ed sembla per les conseq\u00fc\u00e8ncies que les\u00a0eleccions catalanes<\/a>\u00a0estan tenint\u00a0per\u00a0a Artur\u00a0Mas<\/strong> i Mariano Rajoy<\/strong>, els\u00a0dos governants que durant gaireb\u00e9 quatre anys han tancat i barrat la porta del di\u00e0leg i han portat a una situaci\u00f3 propera al precipici al gran problema d’Espanya: la incardinaci\u00f3 de Catalunya a l’Estat.<\/p>\n Anem primer amb\u00a0Mas.<\/a>\u00a0Ning\u00fa pot discutir ja que\u00a0\u00e9s\u00a0un\u00a0estajanovista inassequible al des\u00e0nim.\u00a0Per\u00f2 no s\u00f3n qualitats suficients si la ruta empresa \u00e9s equivocada, perqu\u00e8 com m\u00e9s acceleri l’esfor\u00e7at pilot, m\u00e9s s’allunyar\u00e0 de l’objectiu.\u00a0Si ha posat ruta al Marroc creient que va cap a Dinamarca.\u00a0El sobiranisme ha aguantat el 27-S<\/a>\u00a0perqu\u00e8 el seu percentatge total de vots ha baixat molt poc (del 49,15% al 47,74%) respecte al 2012, tot i la deserci\u00f3\u00a0d’Uni\u00f3 Democr\u00e0tica<\/strong>,\u00a0que ha obtingut un insuficient 2,5%, i un augment de la participaci\u00f3 de res menys que 10 punts -del 67 al 77% – que sempre es va dir que seria la tomba de l’independentisme.\u00a0Un seri\u00f3s av\u00eds per a Madrid per\u00f2 tamb\u00e9 per a Mas<\/strong>, perqu\u00e8 tot i que ha guanyat les eleccions auton\u00f2miques ha perdut les plebiscit\u00e0ries.<\/p>\n Per\u00f2 el drama de Mas<\/strong> \u00e9s que els partits cl\u00e0ssics i les organitzacions de masses com\u00a0l’ANC i\u00a0\u00d2mnium\u00a0Cultural,\u00a0que aquest cop anaven junts en una llista unit\u00e0ria a la qual s’atribu\u00efen efectes miraculosos, han baixat cinc punts, del 44,4% al 39,5%, mentre que la radical i assemble\u00e0ria\u00a0CUP<\/strong>\u00a0ha pujat un percentatge equivalent, del 3,5% al 8,2%.\u00a0Els partits cl\u00e0ssics i les organitzacions de masses han aconseguit pujar un 0,4% i arribar als 1,6 milions de vots, per\u00f2 la CUP<\/strong> els ha incrementat un 166%, fins als 367.000. Segueix sent l’\u00faltim grup del Parlament per\u00f2 a nom\u00e9s un esc\u00f3 i 48.000 vots del PPC.<\/p>\n Una seriosa rebolcada per Artur Mas<\/strong>, que tenia fe de carboner en la llista unit\u00e0ria, i\u00a0per\u00a0a Mariano<\/strong>\u00a0Rajoy<\/strong>,\u00a0el seu ‘soci’ en el negoci de la confrontaci\u00f3.\u00a0Atenci\u00f3 a Joan Manuel Serrat, el gran cantant catal\u00e0 que \u00e9s un ambaixador de la cultura espanyola, que acaba de dir que l’enfrontament conv\u00e9 tant al Govern catal\u00e0 com a l’espanyol perqu\u00e8 eviten aix\u00ed, mentre es discuteixen les ess\u00e8ncies -si Catalunya \u00e9s sobirana o si Espanya \u00e9s la naci\u00f3 m\u00e9s antiga d’Europa-, retre compte de la seva for\u00e7a insatisfact\u00f2ria obra de govern.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, el gran desastre per Artur<\/strong> Mas<\/strong> ho ha posat en relleu a El Confidencial fa molt pocs dies\u00a0una brillant cr\u00f2nica d’Antonio Fern\u00e1ndez.<\/a>\u00a0En la batalla entre els dos partits cl\u00e0ssics del nacionalisme catal\u00e0 –CDC<\/strong> i ERC<\/strong>-, els d’Artur Mas<\/strong> han sortit esquilats mentre que els\u00a0d’Oriol Junqueras\u00a0<\/strong>-potser m\u00e9s h\u00e0bils- han consolidat posicions.\u00a0Artur Mas<\/strong> s’ha corregut del sobiranisme amable de 2012 a l’independentisme dogm\u00e0tic, el que el deixa presoner d’ERC<\/strong> i amb poca capacitat negociadora.<\/p>\n A m\u00e9s, CDC<\/strong> ha baixat de 62 diputats el 2010 i 50 el 2012 a nom\u00e9s 30 ara. S\u00f3n 20 menys en tres anys i menys de la meitat en cinc!<\/p>\n Mentrestant, ERC<\/strong> ha passat dels 10 de 2010 a 21 el 2012, que ha aconseguit conservar ara.\u00a0Finalment, Artur<\/strong> Mas<\/strong> manava des d’un Govern monocolor condicionat pel suport parlamentari d’ERC<\/strong> per\u00f2 ara haur\u00e0 de passar -si aconsegueix ser investit- a un Govern de coalici\u00f3 CDC<\/strong>–ERC<\/strong> (60% de les ‘conselleries’ per a CDC<\/strong> i 40% per a ERC<\/strong>) condicionat pel suport extern de la CUP<\/strong>.<\/p>\n Les classes mitjanes catalanes estan commocionades que Artur<\/strong> Mas<\/strong> hagi d’implorar el vistiplau de la CUP<\/strong><\/p>\n Per\u00f2 el viacrucis d’Artur Mas<\/strong> no ha fet m\u00e9s que comen\u00e7ar, perqu\u00e8 per la seva investidura necessita el vot positiu d’almenys dos diputats de la CUP<\/strong>, que\u00a0han basat la seva campanya<\/a>\u00a0a proclamar el seu menyspreu a Espanya i a prometre no votar al president ‘de les retallades socials, la corrupci\u00f3 i les privatitzacions.\u00a0Canviaran de criteri?\u00a0Aconseguir\u00e0 CDC<\/strong> alguna operaci\u00f3 similar -ull, per motius patri\u00f2tics- a la del ‘tamayazo’ madrileny?\u00a0En aquest moment no crec que ho s\u00e0piga ni la CUP<\/strong>.\u00a0Pot passar de tot.<\/p>\n I si la revolucion\u00e0ria CUP<\/strong> -que vol sortir no nom\u00e9s d’Espanya sin\u00f3 tamb\u00e9 de la UE i de l’euro- es mant\u00e9 ferma, estaria disposat Artur<\/strong> Mas<\/strong> a retirar-se ia deixar la presid\u00e8ncia en mans d’Oriol Junqueras,<\/strong>\u00a0Ra\u00fcl Romeva<\/strong>\u00a0o la vicepresidenta actual,\u00a0Neus Munt\u00e9<\/strong>,\u00a0que t\u00e9 l’avantatge de ser de CDC<\/strong> i provenir del ugetisme?\u00a0Nom\u00e9s Artur Mas<\/strong> ho sap, per\u00f2 el missatge de CDC<\/strong> \u00e9s que, o es reelegeix al president, o noves eleccions -pr\u00e8via autodissoluci\u00f3 del Parlament si en dos mesos no hi ha nou titular de la Generalitat- al febrer o mar\u00e7.<\/p>\n El panorama no pot ser m\u00e9s desolador per a un president que pintava la independ\u00e8ncia com un ambici\u00f3s, civilitzat i estimulant viatge a \u00cdtaca.\u00a0Ja no s\u00f3n nom\u00e9s el Foment -la gran patronal- o els dos grans bancs catalans -Caixabank i el Sabadell- els que alerten.\u00a0\u00c9s el president de\u00a0la\u00a0PIMEC, la pragm\u00e0tica patronal de les petites i mitjanes empreses, que s’ha manifestat en algunes ocasions a favor del dret a decidir, qui expressa ara la seva profunda inquietud.\u00a0El seu veter\u00e0 president, Josep<\/strong> Gonz\u00e1lez<\/strong>, va dir la setmana passada que l’economia necessitava un Govern estable i “amb sensibilitat empresarial”.\u00a0D’acord, per\u00f2 mentrestant\u00a0Josep<\/strong> Rull<\/strong>,\u00a0el coordinador del partit que fa uns anys representava a les classes mitjanes, negocia amb la CUP<\/strong> amb un sol objectiu: cedir, cedir… perqu\u00e8 es voti a Artur<\/strong> Mas<\/strong>.\u00a0Quina tropa!, que diria Federico Trillo<\/strong>.<\/p>\n Ahir un actiu membre de la burgesia catalana, pragm\u00e0tic i res contrari a CDC<\/strong>, manifestaba un seri\u00f3s malestar: “El pacte amb ERC<\/strong> tenia riscos, per\u00f2 des del punt de vista catalanista era digerible i no ha entorpit massa la governaci\u00f3, per\u00f2 una altra cosa \u00e9s passar a dependre de la CUP<\/strong>, una organitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria que vol sortir de l’euro i per a la que la independ\u00e8ncia \u00e9s nom\u00e9s una etapa de la revoluci\u00f3 social.\u00a0Comen\u00e7o a estar seriosament preocupat per la deriva”.<\/p>\n S\u00ed, Artur<\/strong> Mas<\/strong> ha comen\u00e7at el viacrucis causat per la seva deriva del catalanisme pragm\u00e0tic del “ara conveni” (ara conv\u00e9), o de fer “la puta i la Ramoneta” de Jordi<\/strong> Pujol<\/strong>, al dogmatisme independentista.<\/p>\n Per\u00f2\u00a0la situaci\u00f3 de Mariano Rajoy no \u00e9s millor.<\/a>\u00a0Els \u00e8xits econ\u00f2mics (relatius) de la legislatura semblen no poder tapar el gran frac\u00e0s pol\u00edtic.\u00a0I d’aquest frac\u00e0s \u00e9s part constitutiva l’immobilisme total respecte a Catalunya.\u00a0La sent\u00e8ncia de l’Estatut de 2010 va obrir una esquerda de profunda desafecci\u00f3.\u00a0En campanya l’ha vingut a recon\u00e8ixer (“pot ser que la sent\u00e8ncia fos vista a Catalunya com una agressi\u00f3”) el mateix candidat del PP<\/strong>,\u00a0Xavier Garc\u00eda Albiol<\/strong>,\u00a0que no est\u00e0 a l’ala moderada del PPC<\/strong>.\u00a0Per\u00f2 la hist\u00f2ria \u00e9s passat.\u00a0El imperdonable \u00e9s que des de 2012 -i malgrat que Artur<\/strong> Mas<\/strong> l’hi ha posat dif\u00edcil- Rajoy<\/strong> no ha sabut, potser tampoc ha volgut, fer ni un gest d’aproximaci\u00f3.<\/p>\n I els resultats de diumenge ja li estan passant factura.\u00a0Que al final de la seva legislatura 1.950.000 de catalans -el 47,8% dels votants amb una participaci\u00f3 el 77% – s’hagin inclinat per llistes independentistes \u00e9s un frac\u00e0s en tota regla.\u00a0D’Espanya, de l’Estat i del partit que governa.<\/p>\n I els fracassos no poden capitalitzar-se, al contrari del que potser pensava la dreta del PP<\/strong>, que apostava (potser encara aposta) a que el gruix de l’electorat espanyol el torn\u00e9s a votar per ser m\u00e9s espanyolista que el PSOE<\/strong>, sota el mandat del qual Catalunya va votar en un refer\u00e8ndum -que no va aixecar grans expectatives, ja que la participaci\u00f3 va fregar el 50% – continuar dins d’Espanya amb un Estatut d’autonomia “raspallat” al Parlament espanyol (com va dir gr\u00e0ficament Alfonso Guerra<\/strong>).<\/p>\n No, l’error del PP<\/strong> ja s’ha vist el 27-S.\u00a0El PP<\/strong>, que es va creure\u00a0obligat a ‘jubilar’ la seva candidata\u00a0Alicia S\u00e1nchez Camacho<\/a>\u00a0poques setmanes abans dels comicis ja substituir-la per Xavier Garc\u00eda Albiol<\/strong> (bona demostraci\u00f3 d’improvisaci\u00f3 pol\u00edtica), ha tingut el seu pitjor resultat en molts anys.\u00a0Per contra, el PSC<\/strong>, lligat al PSOE<\/strong> i que ha defensat una tercera via, va baixar nom\u00e9s un 0,5% dels vots i es va quedar amb 16 diputats (quatre menys).\u00a0\u00c9s clar que\u00a0Miquel<\/strong> Iceta<\/strong> no\u00a0\u00e9s un l\u00edder improvisat.<\/p>\n Que el 47,8% dels votants s’hagi inclinat a favor de l’independentisme indica que Mas<\/strong> ha perdut per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un frac\u00e0s del partit governant<\/p>\n Per\u00f2 per a Rajoy<\/strong> el m\u00e9s preocupant –\u00a0ja ho vaig escriure dimecres passat<\/a>\u00a0– \u00e9s que el que m\u00e9s vots i diputats ha pujat (m\u00e9s fins i tot que la CUP<\/strong>) no \u00e9s un partit esquerran\u00f3s o independentista sin\u00f3\u00a0Ciutadans<\/strong>,\u00a0un partit de centre que des de la seva fundaci\u00f3 en la legislatura\u00a0de\u00a0Pasqual\u00a0Maragall<\/strong> s’ha\u00a0caracteritzat per la defensa de la pertinen\u00e7a de Catalunya a Espanya.\u00a0Mentre el PP<\/strong> va perdre el 27-S el 26% dels seus vots i es va quedar en 384.000,\u00a0Ciutadans va incrementar els seus un 167%,<\/a>\u00a0fins a 735.000, gaireb\u00e9 el doble.\u00a0Mentre Garc\u00eda<\/strong> Albiol<\/strong> va baixar de 19 a 11 diputats,\u00a0In\u00e9s Arrimadas va pujar de nou a 25.<\/a><\/p>\n Els n\u00fameros de Rajoy<\/strong> s\u00f3n encara pitjors que els de Mas<\/strong>, i l’\u00e8xit\u00a0d’Albert Rivera\u00a0<\/strong>a Catalunya -ha guanyat fins i tot el PSC<\/strong> en ciutats de l’antic cintur\u00f3 roig de Barcelona- va catapultar-com el candidat d’una dreta moderada en les eleccions de desembre .\u00a0Rivera<\/strong> \u00e9s bastant pragm\u00e0tic i poc concret i el seu partit, que pret\u00e9n ser liberal, proclama (malgrat el fitxatge d’un economista estrella com Luis<\/strong> Garicano<\/strong>) massa vaguetats. Per\u00f2 transmet modernitat, presenta candidates maques que no diuen tonteries malgrat no ser advocades de l’Estat, tant a Madrid com a Catalunya, i sobre tot \u00e9s nou i no t\u00e9 morts a l’armari (tampoc els pot tenir perqu\u00e8 es neix net de pols i palla).\u00a0Per\u00f2 el missatge de Rivera<\/strong>\u00a0crea\u00a0certa\u00a0il\u00b7lusi\u00f3 en les classes mitjanes\u00a0que no pot ser combatuda amb la frase de Mariano<\/strong> Rajoy<\/strong> a Gloria Lomana la setmana passada en Antena 3: “Miri, els experiments amb gasosa”.\u00a0Sona molt, massa antic.<\/p>\n I si Rivera<\/strong> t\u00e9 bons resultats en les eleccions espanyoles (alguna enquesta no publicada encara diu que empata ja amb el PP<\/strong>), la dreta dura i unificada de Mariano<\/strong> Rajoy<\/strong> i\u00a0Jos\u00e9<\/strong> Mar\u00eda<\/strong> Aznar<\/strong>\u00a0pot patir un seri\u00f3s cop.\u00a0El problema del PSOE<\/strong> \u00e9s que sempre ha tingut un competidor a la seva esquerra que li robava vots i li restava diputats, tant pels vots com per les restes.\u00a0Al desembre, Rajoy<\/strong> es pot trobar amb una situaci\u00f3 encara m\u00e9s endimoniada perqu\u00e8 la imatge de Rivera<\/strong> \u00e9s molt m\u00e9s moderna i europea que\u00a0la\u00a0de Julio\u00a0Anguita\u00a0o\u00a0Pablo Iglesias.<\/p>\n Aznar<\/strong>, que sembla disposat a bordar per les cantonades la malvolen\u00e7a que t\u00e9 el successor apuntat a la seva llibreta blava, i que no era\u00a0Rodrigo Rato<\/strong>,\u00a0ja ha exclamat: “La clara vict\u00f2ria de Ciutadans<\/strong> sobre el PP<\/strong> li d\u00f3na la primacia al centre- dreta i pot tenir la seva import\u00e0ncia en les eleccions generals… em sembla que s’ha d’analitzar per qu\u00e8 l’electorat de centredreta ha preferit Ciutadans<\/strong> al PP<\/strong> i si els votants pensen que l’ordre constitucional pot estar m\u00e9s ben defensat per Albert<\/strong> Rivera<\/strong>“.<\/p>\n