{"id":13341,"date":"2015-10-07T12:18:00","date_gmt":"2015-10-07T10:18:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13341"},"modified":"2015-10-07T12:18:00","modified_gmt":"2015-10-07T10:18:00","slug":"lluis-foix-deu-dies-despres-de-la-votacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-deu-dies-despres-de-la-votacio\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: Deu dies despr\u00e9s de la votaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"14434653250850\"Recordo que en un dels passejos pels carrers de Londres amb Augusto Ass\u00eda<\/strong>, el qual va ser corresponsal d’aquest diari a Anglaterra m’aconsellava que mai parl\u00e9s de vict\u00f2ries aclaparadores ni derrotes humiliants.\u00a0L’havia escrit en una cr\u00f2nica d’una elecci\u00f3 parcial en la qual els conservadors havien obtingut un inesperat i rotund resultat sobre els laboristes.\u00a0La vict\u00f2ria pot ser per un vot o per cinquanta mil.\u00a0\u00c9s igual, em deia Augusto Ass\u00eda<\/strong>, despr\u00e9s d’haver menjat al restaurant de l’hotel Savoy de l’Strand, molt a prop de la famosa Fleet Street, la gran concentraci\u00f3 del periodisme brit\u00e0nic en els temps de la seva grandesa.<\/p>\n

Una personalitat identificada amb la candidatura de Junts pel S\u00ed<\/strong> es lamentava in\u00fatilment que amb dos escons m\u00e9s tot seria molt m\u00e9s f\u00e0cil.\u00a0Havien transcorregut tres dies des del 27 de setembre i el problema era i \u00e9s com designar al president de la Generalitat.\u00a0Amb els 62 escons obtinguts no n’hi ha prou.\u00a0I si en una segona votaci\u00f3 no conven\u00e7 a dos diputats de la CUP<\/strong>, o d’una altra formaci\u00f3, ens trobarem amb la primera i molt seriosa dificultat per formar un govern.\u00a0Sostinc que Artur<\/strong> Mas<\/strong> podr\u00e0 ser investit perqu\u00e8 les pressions sobre els cuperos seran de molt alt voltatge i perqu\u00e8 entrar en un altre per\u00edode electoral all\u00e0 pel mes de mar\u00e7 em sembla que no conv\u00e9 a ning\u00fa.<\/p>\n

Catalunya necessita estabilitat pol\u00edtica i atendre els interessos i preocupacions m\u00e9s peremptoris dels seus ciutadans.\u00a0Ha arribat el dia despr\u00e9s i les ombres de les inc\u00f2gnites apareixen com aquelles figures que adquireixen formes fantasmals quan es transita de nit per un cam\u00ed solitari.<\/p>\n

Se suposa que la legislatura tindr\u00e0 una durada de 18 mesos, segons s’establia en el full de ruta \u00faltima i tamb\u00e9 d’acord amb les promeses d’Artur Mas<\/strong>, que, des del n\u00famero quatre de la llista, ens deia que viv\u00edem una situaci\u00f3 sense precedents en el m\u00f3n i que en un any i mig s’haurien acabats els treballs per a poder efectuar un refer\u00e8ndum definitiu sobre la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

La realitat \u00e9s que estem enmig d’una apagada informativa transitori de la CUP<\/strong>, que s’ha imposat un termini de reflexi\u00f3 fins dijous que ve.\u00a0Suposo que el diputat electe, Antonio<\/strong> Ba\u00f1os<\/strong>, o qualsevol dels seus nou col\u00b7legues van a presentar les condicions per donar suport a la candidatura de Junts pel S\u00ed<\/strong>. Han dit que no donaran el seu vot a Artur<\/strong> Mas<\/strong>.\u00a0Per\u00f2 en pol\u00edtica tot \u00e9s canviant i possible.\u00a0El fet \u00e9s que deu dies despr\u00e9s del 27-S vivim un proc\u00e9s d’interinitat que dep\u00e8n de deu diputats que no saben qu\u00e8 pintem a Europa, que creuen que cal donar unes quantes zurras als bancs i que el sistema capitalista \u00e9s male\u00eft i perjudicial per a tothom.<\/p>\n

Amb dos diputats m\u00e9s no hi hauria de passar per aquests desagradables tr\u00e0ngols.\u00a0Per\u00f2 els escons es fabriquen amb vots i no amb declaracions i menys encara amb intervencions de tertulians que arreglem el m\u00f3n sense saber exactament com.<\/p>\n

En aquests dies ja no es parla de desconnexi\u00f3 com el que apaga la llum de la segona resid\u00e8ncia.\u00a0Ni tampoc de terminis i ni tan sols de com es produir\u00e0 el pas cap a un Estat propi, dut a terme amb un somriure als llavis d’una majoria de catalans.<\/p>\n

Catalunya entra en un per\u00edode de transaccions transversals amb ella mateixa i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb Espanya i amb Europa.\u00a0La CUP<\/strong> posar\u00e0 condicions molt estrictes per pactar una presid\u00e8ncia de la llista encap\u00e7alada per Ra\u00fcl<\/strong> Romeva<\/strong>.\u00a0Potser una d’elles sigui el nom de la persona que ser\u00e0 president.\u00a0Per\u00f2 la dificultat no est\u00e0 nom\u00e9s en els pol\u00edtics dels dos partits que van confeccionar la llista electoral, Artur<\/strong> Mas<\/strong> i Oriol Junqueras<\/strong>.\u00a0El problema no \u00e9s de noms, sin\u00f3 de programes, de continguts i de model de pa\u00eds.\u00a0\u00c9s cert que la independ\u00e8ncia \u00e9s un denominador com\u00fa que podria superar tots els esculls.\u00a0Per\u00f2 la hist\u00f2ria demostra, i les eleccions ho corroboren cada vegada que s’obren les urnes, que el pa\u00eds \u00e9s molt plural, divers i ni tan sols en una q\u00fcesti\u00f3 tan crucial ha una \u00fanica manera de veure les coses.<\/p>\n

Vist amb la perspectiva de deu dies, s’adverteix que Artur Mas<\/strong> i els seus col\u00b7laboradors m\u00e9s pr\u00f2xims van construir una candidatura que nom\u00e9s contemplava la independ\u00e8ncia, sense concrecions sobre aspectes fonamentals per a la governabilitat del pa\u00eds.\u00a0I es va fer a la grenya amb Espanya i sense comptar amb Europa.\u00a0El problema no \u00e9s la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 si una majoria de catalans estan en condicions de suportar els costos i les c\u00e0rregues del per\u00edode de transici\u00f3 que no sabem si seria cosa de dos anys o m\u00e9s.<\/p>\n

Alex Salmond<\/strong> va dimitir despr\u00e9s de perdre el refer\u00e8ndum d’Esc\u00f2cia.\u00a0Ara forma part de la majoria d’independentistes escocesos, 56 de 59, al Parlament de Westminster.\u00a0Diumenge va insistir que es pot fer un refer\u00e8ndum a Catalunya sempre que estigui pactat i sigui legal.\u00a0No \u00e9s el que s’ha fet aqu\u00ed.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Recordo que en un dels passejos pels carrers de Londres amb Augusto Ass\u00eda, el qual va ser corresponsal d’aquest diari a Anglaterra m’aconsellava que mai parl\u00e9s de vict\u00f2ries aclaparadores ni derrotes humiliants.\u00a0L’havia escrit en una cr\u00f2nica d’una elecci\u00f3 parcial en la qual els conservadors havien obtingut un inesperat i rotund resultat sobre els laboristes.\u00a0La vict\u00f2ria …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13341","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13341","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13341"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13343,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13341\/revisions\/13343"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}