{"id":13306,"date":"2015-10-01T12:31:57","date_gmt":"2015-10-01T10:31:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13306"},"modified":"2015-10-01T17:20:06","modified_gmt":"2015-10-01T15:20:06","slug":"andreu-mayayo-el-catalanisme-allo-que-el-vent-sendugue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andreu-mayayo-el-catalanisme-allo-que-el-vent-sendugue\/","title":{"rendered":"Andreu Mayayo: El catalanisme, all\u00f2 que el vent s’endugu\u00e9"},"content":{"rendered":"

\"ple\"<\/p>\n

Avui fa deu anys d\u2019una foto hist\u00f2rica a l\u2019hemicicle del Parlament, amb els diputats dempeus aplaudint.\u00a0En la instant\u00e0nia<\/a>\u00a0hi v\u00e8iem, a la primera fila, Pasqual Maragall<\/strong> radiant, Artur Mas<\/strong> sense ulleres posant la m\u00e0 a l\u2019espatlla d\u2019una Manuela de Madre<\/strong> somrient, al seu costat Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira<\/strong> amb cara de satisfet i tot seguit Joan Saura<\/strong> picant de mans. Darrere de les seves espatlles es distingeixen Miquel Iceta<\/strong>, Joan Ridao<\/strong>, Felip Puig<\/strong>, Josep M. Pelegr\u00ed<\/strong>, Francesc<\/strong> Homs<\/strong>… Tan sols quedava\u00a0fora de pla Josep<\/strong> Piqu\u00e9<\/strong>, president del Grup Parlamentari del PP<\/strong>, que de ben segur arrufava el nas.<\/p>\n

El 30 de setembre del 2005 el Parlament de Catalunya aprovava per 120 vots a favor i 15 en contra el nou projecte d\u2019Estatut d\u2019Autonomia. El catalanisme pol\u00edtic, liderat pel Govern d\u2019Esquerres, havia fet el cim. Un catalanisme pol\u00edtic, conv\u00e9 recordar, representat per CiU<\/strong>, PSC<\/strong>, ERC<\/strong> i ICV<\/strong>–EUIA<\/strong>, que aplegava, des de feia vint-i-cinc anys, el 90%<\/p>\n

dels diputats i el 85% del vot popular. Aix\u00f2 s\u00ed, amb una forta abstenci\u00f3 diferencial, respecte les eleccions a Corts, que oscil\u00b7lava entre el mig i el mili\u00f3 de vots.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019una intervenci\u00f3 unilateral en el proc\u00e9s negociador d\u2019Artur Mas<\/strong> amb el president Rodr\u00edguez<\/strong> Zapatero<\/strong>, que esquerdava la unitat catalanista, en el refer\u00e8ndum \u2013aquest s\u00ed amb paperetes del\u00a0s\u00ed<\/em>\u00a0i del\u00a0no<\/em>\u2013 ERC<\/strong> es despenjava del\u00a0s\u00ed<\/em>\u00a0i coincidia \u2013per raons diferents, per descomptat\u2013 amb el\u00a0no<\/em>\u00a0del PP<\/strong>. L\u2019Estatut naixia afeblit i amb plom a les ales que feia preveure una volada curta, sobretot davant la fugida d\u2019estudi del PSOE<\/strong> i l\u2019acarnissament del PP<\/strong>. El relat d\u2019aquest darrers deu anys \u00e9s m\u00e9s o menys conegut encara que caldr\u00e0 explicar-ho tot amb p\u00e8ls i senyals per a treure l\u2019aigua clara.<\/p>\n

Les eleccions del proppassat diumenge, amb una participaci\u00f3 extraordin\u00e0ria, suposen un canvi radical en el sistema de partits i en la correlaci\u00f3 de forces al Parlament. Hem passat de la polaritzaci\u00f3 social (dreta\/esquerra) a la polaritzaci\u00f3 identit\u00e0ria (independentistes\/unionistes). Surfejant amb habilitat sobre l\u2019onada d\u2019indignaci\u00f3 popular, Artur Mas<\/strong> \u2013l\u2019\u00fanic supervivent pol\u00edtic de la primera fila de la foto de deu anys enrere\u2013 ha estat l\u2019arquitecte del nou escenari pol\u00edtic postcatalanista. Artur Mas<\/strong> ha decretat la fi de la pol\u00edtica, del conflicte social, de la confrontaci\u00f3 d\u2019esquerres i de dretes tot dibuixant i etiquetant els nous subjectes pol\u00edtic. Ras i curt: no hi ha espai electoral pel catalanisme no independentista i l\u2019alternativa \u00e9s un partit catal\u00e0 per\u00f2 anticatalanista. En aquest sentit, podem passar d\u2019una naci\u00f3 sense Estat a un Estat sense naci\u00f3. I un prec final, deixin de llen\u00e7ar floretes i d\u2019invocar el nom del PSUC<\/strong> en va. Aquesta no \u00e9s la Catalunya del PSUC<\/strong>.<\/p>\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui fa deu anys d\u2019una foto hist\u00f2rica a l\u2019hemicicle del Parlament, amb els diputats dempeus aplaudint.\u00a0En la instant\u00e0nia\u00a0hi v\u00e8iem, a la primera fila, Pasqual Maragall radiant, Artur Mas sense ulleres posant la m\u00e0 a l\u2019espatlla d\u2019una Manuela de Madre somrient, al seu costat Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira amb cara de satisfet i tot seguit Joan Saura picant …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13306","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13306"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13310,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13306\/revisions\/13310"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}