{"id":13303,"date":"2015-10-01T12:28:07","date_gmt":"2015-10-01T10:28:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13303"},"modified":"2015-10-01T12:28:07","modified_gmt":"2015-10-01T10:28:07","slug":"manuel-cruz-animes-bessones","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/manuel-cruz-animes-bessones\/","title":{"rendered":"Manuel Cruz: \u00c0nimes bessones"},"content":{"rendered":"

\"FestesDurant molts anys, la resposta que els que formulaven cr\u00edtiques al nacionalisme catal\u00e0 rebien dels al\u00b7ludits era la que, en realitat, estaven fetes, per definici\u00f3, des d’un altre nacionalisme, l’espanyol, del qual els propis cr\u00edtics no arribaven a ser conscients.\u00a0En tot cas, la resposta descartava del tot la possibilitat que cab\u00e9s ubicar en un lloc al marge de l’ocupat pels nacionalistes d’alguna naci\u00f3.\u00a0Que quedi clar que, si es reconeix la possibilitat descartada (la que hi hagi ciutadans que se sostreuen a la disputa immanent entre nacionalismes), no tinc el menor inconvenient a acceptar la simetria entre nacionalistes.\u00a0\u00c9s m\u00e9s, fins i tot estic disposat a assumir les conseq\u00fc\u00e8ncies que d’ella se segueixen: no hi hauria, d’acord amb la mateixa, difer\u00e8ncies substantives entre Pujol<\/strong> i Aznar<\/strong>, o entre Mariano<\/strong> Rajoy<\/strong> i Artur<\/strong> Mas<\/strong> (la llista podria continuar, \u00e9s clar, i allargar- gaireb\u00e9 fins a l’infinit: Homs seria intercanviable amb Acebes, Rull amb Zaplana, i aix\u00ed successivament).<\/p>\n

A favor de la tesi de la intercanviabilitat entre nacionalismes de diferent signe jugaria tamb\u00e9 el paral\u00b7lelisme entre les estrat\u00e8gies que ambd\u00f3s v\u00e9nen seguint des de fa un temps.\u00a0Que els dos sectors es necessiten perqu\u00e8 es retroalimenten constitueix una evid\u00e8ncia gaireb\u00e9 incontrovertible.\u00a0El parell d’arguments, un passat i un altre de futur, que, de ben segur, el PP<\/strong> utilitzar\u00e0 contra el PSOE<\/strong> en la pr\u00f2xima campanya electoral a les generals seran el desastre de l’her\u00e8ncia rebuda i, sobretot, la covarda ambig\u00fcitat socialista a l’hora de defensar la unitat d’Espanya.\u00a0Per part nacionalista-independentista, \u00e9s clar que tota l’estrat\u00e8gia del\u00a0tenim pressa<\/em>\u00a0el que perseguia era no desaprofitar l’oportunitat d’or que li proporcionava la majoria absoluta del PP<\/strong> per poder reiterar fins a la sacietat que Espanya (els uns identifiquen al partit de Rajoy<\/strong> amb el pa\u00eds sencer, igual que els altres identifiquen tot Catalunya amb ells mateixos) \u00e9s un mur contra el qual s’havien estavellat seves reiterades temptatives de di\u00e0leg.<\/p>\n

S’observar\u00e0, continuant amb el paral\u00b7lelisme, que aquest \u00faltim argument tamb\u00e9 es repeteix per les dues parts.\u00a0El rebuig dels sectors m\u00e9s refractaris a qualsevol reforma constitucional acostuma a venir justificat amb l’argument que no t\u00e9 sentit intentar acontentar els independentistes.\u00a0De la premissa segons la qual “no hem fet altra cosa durant tota la democr\u00e0cia que anar concedint coses i mai han tingut prou”, extreuen una conclusi\u00f3 id\u00e8ntica a la d’aquells: no hi ha di\u00e0leg possible.\u00a0Amb el que tornar\u00edem a punt de partida, que ara podr\u00edem puntualitzar.<\/p>\n

El que hi pugui haver sectors de la ciutadania reticents a ser subsumits en aquest enfrontament no ha de ser llegit com una apologia de l’equidist\u00e0ncia, ni en clau d’elogi del terme mig com a punt en el qual sempre i necess\u00e0riament es situaria la virtut (\u00e9s obvi que hi ha situacions en la vida en qu\u00e8 les coses es plantegen en termes de disjuntiva).\u00a0Es tracta m\u00e9s aviat d’acceptar l’exist\u00e8ncia d’una pluralitat de perspectives pol\u00edtiques, pluralitat que desborda el tu o contra mi al qual \u00e9s tan procliu el nacionalisme, particularment en aquests moments.<\/p>\n

Aix\u00ed, no deixa de ser curi\u00f3s constatar l’obstinaci\u00f3 dels independentistes a denominar “unionistes” a tots els que no comparteixen la seva posici\u00f3 pol\u00edtica.\u00a0Els avantatges que els reporta tan gran simplificaci\u00f3 s\u00f3n not\u00f2ries: l’altre dia, un ve\u00ed de tert\u00falia radiof\u00f2nica intentava justificar el seu independentisme referint-se al “patr\u00f3 unionista”, i en aquest patr\u00f3 inclo\u00efa, sense cap mat\u00eds, l’advert\u00e8ncia de suspensi\u00f3 de l’autonomia, la amena\u00e7a dels tancs, la atemoriment de la ciutadania catalana amb l’expulsi\u00f3 de la UE i l’empobriment generalitzat, etc\u00e8tera.\u00a0Perqu\u00e8 s’adverteixi la magnitud de la simplificaci\u00f3 cal dir que, segons el tertuli\u00e0, no hi havia cap difer\u00e8ncia al respecte entre Podem<\/strong>, PSC<\/strong>, Ciutadans<\/strong> o el PP<\/strong>.\u00a0L’an\u00e8cdota podria elevar-se, sense dificultat, a l’estatut de categoria: pr\u00e0cticament el mateix llenguatge (“o Junts pel S\u00ed o extrema dreta”) va ser utilitzat pel mateix Artur<\/strong> Mas<\/strong> en la passada campanya electoral.<\/p>\n

Per descomptat que podr\u00edem seguir perseverant en els paral\u00b7lelismes i mostrar actituds i arguments molt semblants a l’altra banda (precisament d’aix\u00f2 va el present article).\u00a0Els optimistes de deduir de tan gran simetria que els que tant s’assemblen estan condemnats a entendre.\u00a0Els menys optimistes (entre els quals he de confessar que a estones em conte) pensaran que no hi ha pitjor falca que la de la mateixa fusta.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant molts anys, la resposta que els que formulaven cr\u00edtiques al nacionalisme catal\u00e0 rebien dels al\u00b7ludits era la que, en realitat, estaven fetes, per definici\u00f3, des d’un altre nacionalisme, l’espanyol, del qual els propis cr\u00edtics no arribaven a ser conscients.\u00a0En tot cas, la resposta descartava del tot la possibilitat que cab\u00e9s ubicar en un lloc …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13303","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13303"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13305,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13303\/revisions\/13305"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}