{"id":13300,"date":"2015-10-01T12:20:10","date_gmt":"2015-10-01T10:20:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13300"},"modified":"2015-10-01T12:20:10","modified_gmt":"2015-10-01T10:20:10","slug":"jordi-llovet-la-patria-de-carner","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-llovet-la-patria-de-carner\/","title":{"rendered":"Jordi Llovet: La p\u00e0tria de Carner"},"content":{"rendered":"

\"carner\"No sabem exactament qu\u00e8 pensava Josep Carner<\/strong> sobre els conceptes de \u201cp\u00e0tria\u201d o de \u201cnaci\u00f3\u201d, per\u00f2 en tenim un poema al llibre Abs\u00e8ncia, escrit als \u00faltims 1950, amb qu\u00e8 podem fer-nos una vaga idea del que degu\u00e9 pensar-ne. Val a dir que llavors ja havia passat la Guerra Civil espanyola i que el poeta, que va viure molt tros de la seva vida a l\u2019estranger \u2014sense que aix\u00f2 li agrad\u00e9s gaire\u2014, es trobava, quan va escriure l\u2019\u00faltim dels seus poemaris recollit al volum Poesia, de 1957, a la ciutat de Brussel\u00b7les, on va morir poc despr\u00e9s d\u2019una ominosa visita a Barcelona l\u2019any 1970, ocasi\u00f3 en qu\u00e8, si hagu\u00e9s tingut el seny complet, s\u2019hauria adonat de la gran indifer\u00e8ncia que despertava, en aquell moment, qui havia estat anomenat, i amb ra\u00f3, \u201cpr\u00edncep dels poetes\u201d de Catalunya. Si fa no fa, aquesta indifer\u00e8ncia de cr\u00edtics i lectors ha continuat fins als nostres dies, malgrat els esfor\u00e7os que han fet diverses figures importants de les lletres contempor\u00e0nies, entre elles Gabriel Ferrater<\/strong>, Jordi Cornudella<\/strong> i Salvador Oliva<\/strong>.<\/p>\n

En aquest poema, en qu\u00e8 el poeta reconeix que no \u00e9s \u201cel (seu) fat les terres estrangeres\u201d, afirma que li agradaria viure, vell, en una \u201cnaci\u00f3 de bones gents plegades, com cor vora de cor(,) ciutat vora ciutat\u201d. M\u00e9s encara, afirma que li agradaria fer-se vell \u201cdins una ciutat amb uns soldats no gaire de deb\u00f2, on tothom s\u2019entendr\u00eds de m\u00fasica i pintures o del bell arbre japon\u00e8s quan treu la flor, on l\u2019infant i l\u2019obrer no fessin mai tristesa\u201d.<\/p>\n

En aquest glori\u00f3s poema que, per un atzar ang\u00e8lic, els batxillers de Catalunya van estudiar temps enrere \u2014ara tiren m\u00e9s a Espriu<\/strong>, a Mart\u00ed<\/strong> i Pol<\/strong> i a les lletres desguitarrades de Llu\u00eds Llach<\/strong>\u2014, Carner<\/strong> hi barrejava una evocaci\u00f3 de la figura llatina de l\u2019aurea mediocritas, la pl\u00e0cida i agradable vida del que vol passar desapercebut \u2014\u201cviure quiet, no mai assenyalat\u201d\u2014 i la teoria cristiana de la charitas, en la qual es va formar a trav\u00e9s de la Balmesiana, m\u00e9s que en l\u2019anar a missa \u2014\u201cviuria enmig dels altres, un poc en cadasc\u00fa\u201d\u2014. La vegetaci\u00f3 que esmenta en el poema ens pot fer pensar en m\u00e9s d\u2019una ciutat de Centreeuropa, per\u00f2 en especial en aquelles ciutats dels Pa\u00efsos Baixos o de B\u00e8lgica (n\u2019\u00e9s el t\u00edtol) que, per la seva calma \u2014ja assedegades en Carner<\/strong> les passions, els grans anhels i la f\u00faria juvenil\u2014 s\u2019assemblen molt m\u00e9s a Su\u00efssa \u2014ciutat que preuava amb ra\u00f3 tranquil\u00b7la el nostre company Valent\u00ed Puig en un article de dilluns passat en aquest mateix diari\u2014 que a cap de les grans ciutats de Catalunya: un pa\u00eds \u201con vei\u00e9ssiu uns dintre de casa aquilotats de pipes, de parlades i d\u2019hospitalitats, amb flors ardents, magn\u00edfica sorpresa fins en els dies m\u00e9s gebrats\u201d. I, per agermanar-se amb un Kavafis que no degu\u00e9 llegir, un pa\u00eds en qu\u00e8 \u201chom trobaria savis de moltes de maneres … i tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a l\u2019amor, la joia, la solitud i els planys\u201d. El poema acaba amb aquests dos versos prodigiosos, que ara separo com cal: \u201cDe mi dirien nens amb molles a la m\u00e0: \/ \u2014\u00c9s el senyor de cada dia\u201d.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el pa\u00eds arc\u00e0dic que els noucentistes van desitjar sempre \u2014ai, ress\u00f2 est\u00e8tic d\u2019una burgesia que encara parlava m\u00e9s de m\u00fasica i pintura que de diners\u2014, i aquest \u00e9s el pa\u00eds que no t\u00e9, en aquests moments, res a veure amb el nostre. Contra aquest panorama piet\u00f3s, cordial, assossegat i pl\u00e0cid, el gran Partit per la Independ\u00e8ncia de Catalunya (PIC) no ha fet res per canviar un pa\u00eds que ja era inc\u00f2mode i injust per a molta gent, sin\u00f3 que, per m\u00e9s mal, tot volent dibuixar una p\u00e0tria de Partit \u00danic per a la Pau Absoluta (PUPA), deixa Catalunya en un estat de xoc social, de malavinen\u00e7a entre els seus ciutadans, saturat d\u2019un fabul\u00f3s constructe que va m\u00e9s lluny de la m\u00e9s florida fantasia, i astorat, sobretot astorat: una naci\u00f3 en qu\u00e8 els pobres, els obrers i els nens fan m\u00e9s tristesa cada dia (gloso Carner; no \u00e9s que m\u2019hagi posat sentimental: l\u2019actual moviment no m\u2019ha fet perdre l\u2019intel\u00b7lecte), en qu\u00e8 amb prou feines trobareu \u201csavis de moltes de maneres\u201d \u2014perqu\u00e8 la saviesa i el coneixement exacte del passat o del futur no hi tenen cap pres\u00e8ncia\u2014 i en qu\u00e8 ja no podrem dir, qui sap el temps, que passem la vida tranquil\u00b7lament i amb goig sin\u00f3 immersos en una tragicom\u00e8dia sense final visible. Ja ning\u00fa no dir\u00e0 de cap ni un de nosaltres: \u201c\u00c9s el senyor de cada dia\u201d. Diran, en canvi, almenys una pila de catalans tan catalans com els altres: \u201c\u00c9s el malson de cada dia\u201d.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No sabem exactament qu\u00e8 pensava Josep Carner sobre els conceptes de \u201cp\u00e0tria\u201d o de \u201cnaci\u00f3\u201d, per\u00f2 en tenim un poema al llibre Abs\u00e8ncia, escrit als \u00faltims 1950, amb qu\u00e8 podem fer-nos una vaga idea del que degu\u00e9 pensar-ne. Val a dir que llavors ja havia passat la Guerra Civil espanyola i que el poeta, que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-13300","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13300"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13300\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13302,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13300\/revisions\/13302"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}