{"id":13275,"date":"2015-09-23T11:21:45","date_gmt":"2015-09-23T09:21:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13275"},"modified":"2015-09-23T11:21:45","modified_gmt":"2015-09-23T09:21:45","slug":"entrevista-a-raimon-obiols-lobjectiu-de-junts-pel-si-es-la-supervivencia-de-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-raimon-obiols-lobjectiu-de-junts-pel-si-es-la-supervivencia-de-mas\/","title":{"rendered":"Entrevista a Raimon Obiols: “L’objectiu de Junts pel S\u00ed \u00e9s la superviv\u00e8ncia de Mas”"},"content":{"rendered":"

\"robiols\"Giuseppe Tomasi di Lampedusa, l’autor d’El Gattopardo<\/em>, deia que el memorialisme hauria de ser obligatori de tots els ciutadans. Ho recorda el propi Raimon Obiols al pr\u00f2leg de les seves mem\u00f2ries (“El m\u00ednim que es pot dir”, 2013) i val a dir que ell ha seguit el consell al peu de la lletra. Tampoc ho sap, per\u00f2 aquesta entrevista estava pendent des d’aleshores perqu\u00e8 quan jo era m\u00e9s jove -i ell tamb\u00e9- l’havia vist de vegades comprant llibres a la Llibreria Mitjans del Vendrell.<\/p>\n

– No m’havia passat mai anar a una roda de premsa i que un periodista li digu\u00e9s als convocants: \u201cNo sigueu mesells, a qui voleu enganyar?\u201d. S’ha recuperat de l’ensurt?<\/strong><\/p>\n

Gr\u00e0cies per interessar-se per la meva salut. N\u2019he vist de m\u00e9s grosses i, d\u2019altra banda, el periodista en q\u00fcesti\u00f3 era un extravagant, no un energumen. El percentatge de sonats (per sort, petit) \u00e9s m\u00e9s o menys constant en tota societat, per\u00f2, en situacions com la que vivim, els torrats s\u2019exalten i es fan m\u00e9s visibles. Miri les xarxes socials, on l\u2019insult an\u00f2nim \u00e9s tan habitual. Les desqualificacions i el menyspreu s\u00f3n signes de feblesa.<\/p>\n

– De totes maneres, perdoni, vol dir que no \u00e9s una mica tard per fer manifestos a favor d’una Espanya plurinacional?<\/strong><\/p>\n

La proposta que vam presentar ser\u00e0 \u00fatil despr\u00e9s del 27-S. Com ha escrit Joan Maj\u00f3, despr\u00e9s de les eleccions, sigui quin sigui els resultats, hi haur\u00e0 quatre opcions: \u201c1) Independ\u00e8ncia peti qui peti. 2) Independ\u00e8ncia negociada. 3) Negociar una nova relaci\u00f3. 4) Quedar-se com ara, o pitjor\u201d. La veritable alternativa, per\u00f2, ser\u00e0 \u201cnegociar, s\u00ed o no\u201d. Tots els que estiguin a favor d\u2019avan\u00e7ar, \u00a0trobaran en les nostres propostes una eina \u00fatil.<\/p>\n

– Diuen que, a les seves mem\u00f2ries, li falten mala llet. Passa comptes amb tothom?<\/strong><\/p>\n

En el pr\u00f2leg del meu llibre (\u201cEl m\u00ednim que es pot dir\u201d, RBA) dic que \u00a0he evitat els dards retrospectius, evitant l\u2019arg\u00facia dels arquers escites, que fingien retirar-se i cavalcaven amb la muntura a l\u2019inrev\u00e9s, acarats per tant als seus perseguidors, llan\u00e7ant les seves sagetes enrere.<\/p>\n

– Vost\u00e8 explica que l’hist\u00f2ric Joan Cornudella, en una intervenci\u00f3 al Parlament l’abril del 1983, va advertir del perill que Catalunya “no se’ns parteixi en dues”. No s\u00e9 si ara correm el risc.<\/strong><\/p>\n

Cornudella torn\u00e0 clandestinament a Catalunya l\u2019agost de 1940, essent secretari general d\u2019Estat Catal\u00e0 i mor\u00ed essent diputat del PSC. Un homenot que es jug\u00e0 la vida per Catalunya. Tenia ra\u00f3 quan alertava del perill d\u2019una escissi\u00f3 a Catalunya per raons de llengua i sentiments d\u2019identitat. La seva opci\u00f3 per la unitat civil de la naci\u00f3 segueix vigent. Seria estrany que la tensi\u00f3 actual, les batalles amargues i les fractures que ha produ\u00eft l\u2019acceleraci\u00f3 independentista (a CiU, a UDC, al PSC, a Iniciativa, i als moviments d\u2019esquerra alternativa) no tinguessin un reflex en la pr\u00f2pia societat. De fet, les esquerdes de base identit\u00e0ria i etnicoling\u00fcistica s\u00f3n ben visibles. Es tracta de reparar-les, sabent que si es neguen o s\u2019aprofiten interessadament poden fer-se permanents i potser irreversibles. Si les conseq\u00fc\u00e8ncies del \u201cproc\u00e9s\u201d s\u00f3n la fragmentaci\u00f3 i el \u201cfrontisme\u201d permanents (amb C\u2019s, a m\u00e9s, com a segona for\u00e7a) haur\u00edem fet, perdoni l\u2019expressi\u00f3, un pa com unes h\u00f2sties.<\/p>\n

– “En pol\u00edtica, en general, nom\u00e9s rares vegades \u00e9s possible tirar pel dret”. Ho escriu a la plana 66, Sembla que ho digui per Artur Mas.<\/strong><\/p>\n

Seria terrible que l\u2019emocionant mobilitzaci\u00f3 de tanta gent il\u00b7lusionada es frustr\u00e9s en un cul-de-sac sense sortida, fruit d\u2019impostures deliberades o d\u2019autoenganys arrauxats. Alguns intenten fer \u201csurf\u201d sobre l\u2019onada popular cometent el pitjor pecat pol\u00edtic: dir a la seva gent el que volen sentir, sabent que \u00e9s mentida. Una independ\u00e8ncia r\u00e0pida i indolora \u00e9s simplement un miratge. Ara: si l\u2019encertem, podrem avan\u00e7ar, no vers \u201cla\u201d independ\u00e8ncia sin\u00f3 vers \u201cm\u00e9s\u201d independ\u00e8ncia. No \u00e9s un joc de paraules: \u00e9s el cam\u00ed de la federalitzaci\u00f3 de l\u2019Estat i d\u2019Europa, l\u2019\u00fanic possible, perqu\u00e8 va en la l\u00f2gica hist\u00f2rica de superaci\u00f3 de l\u2019Estat naci\u00f3, que, com deia Karl Jaspers, \u00a0ha estat en l\u2019origen de les trag\u00e8dies de l\u2019Europa del segle XX.<\/p>\n

– Tamb\u00e9 que, en pol\u00edtica, \u00e9s important “no embolicar la troca”<\/strong><\/p>\n

“La pol\u00edtica ha de contribuir a fer m\u00e9s simple la vida i no a complicar-la sense motiu”, deia Willy Brandt. He mirat de tenir-ho en compte. \u00c9s la recomanaci\u00f3 de Violeta Parra: dedicar-se m\u00e9s a la \u201csolucion\u00e0tica\u201d que a la \u201cproblem\u00e0tica\u201d.<\/p>\n

– Potser li he llegit una de les millors definicions del proc\u00e9s: “La travessia al final potser no t\u00e9 altre secret que la mateixa travessia” (p\u00e0g 425)<\/strong><\/p>\n

El problema del \u201cproc\u00e9s\u201d \u00e9s que no \u00e9s un proc\u00e9s. Millor dit: no \u00e9s un proc\u00e9s viable en els termes plantejats pel conglomerat de \u201cJunts pel s\u00ed\u201d, que intenta treure suc pol\u00edtic de la gran mobilitzaci\u00f3 popular. De fet, a JxS\u00ed hi ha dues estrat\u00e8gies en joc: la de superviv\u00e8ncia de CDC i de Mas, i la de desbordament dels qui volen \u201caccentuar les contradiccions\u201d cap a la \u201cindepend\u00e8ncia expr\u00e9s\u201d. En ambdues estrat\u00e8gies hi ha elements d\u2019engany, en el primer cas conscient, i en l\u2019altra a vegades, no sempre, inconscient.<\/p>\n

– Recull una cita del polit\u00f2leg Josep Maria Colomer segons la qual el PSC i el PSOE haguessin tret m\u00e9s vots a per separat. Amb Converg\u00e8ncia i Esquerra pot passar el mateix, vost\u00e8 creu que Junts pel S\u00ed suma?<\/strong><\/p>\n

Impossible saber-ho fins la nit del 27-S. Crec que no superaran de manera significativa els suports que van tenir per separat en les darreres eleccions; per\u00f2 em puc equivocar. Desconfieu dels pron\u00f2stics dels uns i els altres: Cicer\u00f3 deia dels \u00e0ugurs del seu temps que quan profetitzaven i es creuaven la mirada no podien dissimular que es pixaven de riure.<\/p>\n

– El felicito per una cosa: quan diu que “no hi ha res de progressista en endeutar-se i mantenir d\u00e8ficits elevats”.\u00a0<\/strong><\/p>\n

Els socialistes catalans hem tingut altres defectes, per\u00f2 no hem estat mai, per usar una expressi\u00f3 de Sarkozy, uns \u201cdrogats de la despesa\u201d. M\u00e9s aviat el contrari: Ernest Lluch, parlant de Joan Revent\u00f3s, que tenia una immerescuda fama de gasiu, deia que \u201ctenia la ma foradada\u201d… M\u00e9s seriosament: miri\u2019s l\u2019estat de comptes de l\u2019ajuntament de Barcelona que es trob\u00e0 el senyor Trias, despr\u00e9s de decennis d\u2019administraci\u00f3 socialista.<\/p>\n

– Tamb\u00e9 critica que, a Catalunya, hi hagi “sis diferents nivells d’administraci\u00f3”<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una situaci\u00f3 demencial i escandalosa, en efecte. Com ho \u00e9s que no s\u2019hagi fet una llei electoral catalana.<\/p>\n

– Ja s\u00e9 que a Marta Mata la t\u00e9 en gran estima -i a l’Associaci\u00f3 de Mestres Rosa Sensat- per\u00f2 el progressisme mal ent\u00e8s no ha fet molt de mal a l’escola? Hem perdut la cultura de l’esfor\u00e7.<\/strong><\/p>\n

Maria Antonia Canals, companya de la Marta i tamb\u00e9 gran mestra, escrivia que \u201cno ens atrevim a exigir esfor\u00e7 a la canalla i aix\u00f2 continua sent necessari, ara i sempre. Sembla que no estem en una cultura de l\u2019esfor\u00e7 i tot els ho facilitem. Els nens s\u2019eduquen en el consumisme i aix\u00f2 \u00e9s terrible. Els que s\u00f3n pares de fam\u00edlia tenen una responsabilitat considerable!\u201d. Estic segur que Marta Mata ho subscriuria. Hi afegiria un mat\u00eds, potser: parlar d\u2019esfor\u00e7 als joves d\u2019avui, que tenen la vida dura, s\u2019ha de fer de manera coherent, sense ret\u00f2rica. D\u2019altra banda, hem de ser optimistes, perqu\u00e8 el fet catal\u00e0 \u00e9s, en bona mesura, una hist\u00f2ria d\u2019esfor\u00e7 i resili\u00e8ncia. Aquest fet de tant llarga durada du a pensar que prosseguir\u00e0 en el temps. Per\u00f2 haur\u00edem d\u2019esfor\u00e7ar-nos, ara que cada quatre dies es parla d\u2019 \u201cesdeveniments hist\u00f2rics\u201d, a pensar m\u00e9s en funci\u00f3 del temps hist\u00f2ric.<\/p>\n

– Faci’m un favor: defineixi el ‘tempo’. Qu\u00e8 \u00e9s el ‘tempo’ en pol\u00edtica? Encertar-la?<\/strong><\/p>\n

Pierre Vilar, que conv\u00e9 rellegir, distingia entre el \u201cfet catal\u00e0\u201d (\u201cque salta als ulls\u201d, deia) i el \u201cfenomen catal\u00e0\u201d, m\u00e9s complex i entrelligat amb la hist\u00f2ria dels nacionalismes i les esquerres a Europa. En el joc de cadires musicals de la hist\u00f2ria, Catalunya ha sigut una naci\u00f3 que no ha aconseguit un Estat nacional propi: \u201cUn Portugal mal reeixit\u201d, diuen que deia De Gaulle a prop\u00f2sit del nostre pa\u00eds. Reeixiran ara els que ens diuen que la independ\u00e8ncia \u00e9s a la cantonada (i a m\u00e9s sense costos, i amb beneficis espl\u00e8ndids)? \u00a0Em sembla evident que no. Cal tenir sempre en compte els drets de la realitat, que sempre s\u2019acaben imposant. Les emocions, encara que siguin col\u00b7lectives, no creen realitat per miracle: en el millor dels casos poden anar-la modificant progressivament. Aix\u00f2 determina el \u201ctempo\u201d pol\u00edtic, que cal adequar al temps hist\u00f2ric, m\u00e9s lent. Avui, aix\u00f2 significa afavorir a Catalunya el consens nacional, aix\u00ed com la negociaci\u00f3 que tant Catalunya com Espanya necessiten. Tamb\u00e9 cal afavorir el canvi de mentalitats que ens conv\u00e9 i que conv\u00e9 als altres pobles de l\u2019Estat. Qu\u00e8 hauria dit Alcal\u00e0 Zamora, primer president de la II Rep\u00fablica, \u00a0si li haguessin proposat, l\u2019abril del 31, una llei pel matrimoni homosexual? El canvi de mentalitats sobre la realitat plurinacional de l\u2019Estat no sols \u00e9s necessari, \u00e9s inevitable. A m\u00e9s, ara aquestes coses van m\u00e9s r\u00e0pides!<\/p>\n

– Que Franco mor\u00eds al llit va ser frustrant per als de la seva generaci\u00f3?. Vost\u00e8, en certa manera, ho reconeix: “que el franquisme dur\u00e9s tants i tants anys \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que encara avui em sorpr\u00e8n i m’indigna” (p\u00e0g 27)<\/strong><\/p>\n

La burgesia catalana, que ha tingut altres m\u00e8rits, no s\u2019ha caracteritzat precisament pel valor i la clarivid\u00e8ncia en els afers pol\u00edtics, \u00e9s el m\u00ednim que es pot dir. En un moment determinat, despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019acceptaci\u00f3 interessada o acovardida al franquisme, \u00a0va donar suport i va subrogar els seus interessos al pujolisme. Si no es t\u00e9 aix\u00f2 en compte, \u00e9s dif\u00edcil comprendre i fer comprendre la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

– Deixi’m acabar amb una pregunta hist\u00f2rica: va ser un error del PSC no pactar amb Pujol el 1980?<\/strong><\/p>\n

Tinc els meus dubtes. Quan li vam proposar a Pujol un govern d\u2019unitat a Pujol, despr\u00e9s del 23-F del 81, va refusar tan taxativament que aix\u00f2 em port\u00e0, en aquell moment, a una certa suspic\u00e0cia retrospectiva sobre la seva posici\u00f3 d\u2019un any abans. Aquesta suspic\u00e0cia la mantinc. Per\u00f2 les ucronies (qu\u00e8 hauria passat si les coses haguessin anat d\u2019una altra manera?) s\u00f3n en general un exercici poc productiu.<\/p>\n

Una entrevista de Xavier Rius per a e-Not\u00edcies<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Giuseppe Tomasi di Lampedusa, l’autor d’El Gattopardo, deia que el memorialisme hauria de ser obligatori de tots els ciutadans. Ho recorda el propi Raimon Obiols al pr\u00f2leg de les seves mem\u00f2ries (“El m\u00ednim que es pot dir”, 2013) i val a dir que ell ha seguit el consell al peu de la lletra. Tampoc ho …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-13275","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13275"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13277,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13275\/revisions\/13277"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}