{"id":13210,"date":"2015-09-14T10:24:00","date_gmt":"2015-09-14T08:24:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13210"},"modified":"2015-09-14T10:24:00","modified_gmt":"2015-09-14T08:24:00","slug":"josep-carles-rius-catalunya-la-nacio-imprescindible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-carles-rius-catalunya-la-nacio-imprescindible\/","title":{"rendered":"Josep Carles Rius: Catalunya, la naci\u00f3 imprescindible"},"content":{"rendered":"

\"catalunya\"Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>, de forma conscient o inconscient, ha posat al centre del debat pol\u00edtic la paraula clau que explica el desencontre entre Catalunya i Espanya: La naci\u00f3. Una bona part dels catalans t\u00e9 un profund sentiment de pertinen\u00e7a a una naci\u00f3, la catalana. Un sentiment transm\u00e8s de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 fins a perdre\u2019s en el temps. Molts, la majoria segons les enquestes, fan compatible aquests sentiments amb arrels i vincles emocionals tamb\u00e9 molt antics i que parteixen de la hist\u00f2ria i la cultura compartides amb Espanya.<\/p>\n

Catalunya va intentar que la democr\u00e0cia espanyola la reconegu\u00e9s com a naci\u00f3. Nom\u00e9s va aconseguir l’eufemisme de ‘nacionalitat’, consagrada en la Constituci\u00f3. En aquells anys la prioritat eren la ‘llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia’. La naci\u00f3 podia esperar. Fins que el projecte d’Estatut, ja al segle XXI, va tornar a plantejar la reivindicaci\u00f3 de sempre: “Catalunya \u00e9s una naci\u00f3”. Era la pedra angular del nou Estatut, la que li donava sentit. La proposta significava un nou pacte amb Espanya a partir del reconeixement mutu. Per\u00f2 una altra vegada el subterfugi, i la naci\u00f3 va acabar en el pre\u00e0mbul i sense transcend\u00e8ncia legal. El Constitucional va tombar l’Estatut despr\u00e9s de ser aprovat en refer\u00e8ndum, amb la c\u00e0rrega d’humiliaci\u00f3 que representa que un tribunal esmeni una decisi\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n

Per la dreta espanyola resulta inconcebible acceptar que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. Una de les seves raons de ser, precisament, \u00e9s la defensa de l’Estat-naci\u00f3. D’un Estat al servei d’una \u00fanica naci\u00f3, l’espanyola. El Partit Popular<\/strong> sap que res cohesiona m\u00e9s a les seves bases que\u00a0practicar el nacionalisme espanyol davant de Catalunya, sense importar-los els danys irreversibles que deixen pel cam\u00ed. L’aposta per Xavier Garc\u00eda Albiol<\/strong>, pel discurs dur, fins i tot xen\u00f2fob, \u00e9s l’\u00faltima expressi\u00f3 d’aquesta visi\u00f3 instrumental de Catalunya. El “s’ha acabat la broma” que va proclamar Albiol<\/strong> en presentar la reforma expr\u00e9s del Constitucional per sancionar Artur<\/strong> Mas<\/strong> intentava recol\u00b7lectar vots per a les Generals. Era una fanfarronada per a la galeria. Una altra vegada, els danys a Catalunya no importen.<\/p>\n

El PSOE<\/strong> no ha utilitzat Catalunya per guanyar vots a la resta d’Espanya. Resulta injust quan es formula aquesta acusaci\u00f3 per part del nacionalisme catal\u00e0. Per\u00f2 els socialistes no saben com fer compatibles les aspiracions de Catalunya amb l’opini\u00f3 p\u00fablica dels seus grans feus electorals. Aquesta contradicci\u00f3 els impedeix formular una alternativa federal que sigui cre\u00efble a Catalunya. I parlen de recon\u00e8ixer ‘singularitats’ quan una majoria social a Catalunya se sent naci\u00f3 i no una “realitat singular ‘. Per aix\u00f2 era tan important que el gran referent del PSOE<\/strong>, Felipe<\/strong> Gonz\u00e1lez<\/strong>, reconegu\u00e9s que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. Per\u00f2 resulta que va ser un malent\u00e8s i que es va limitar a acceptar la seva ‘identitat nacional’. Una altra vegada els eufemismes.<\/p>\n

El moviment sobiranista que viu Catalunya t\u00e9 m\u00faltiples i complexes explicacions. I entre elles, la defensa de la naci\u00f3 n’\u00e9s una m\u00e9s. Per\u00f2 el seu reconeixement \u00e9s la clau per obrir el di\u00e0leg que podria resoldre la fractura que ja existeix entre amplis sectors socials de Catalunya i d’Espanya. \u00c9s el punt de partida imprescindible per reconstruir els ponts que han demolit tant uns com els altres. \u00c9s la clau per arrabassar el monopoli del concepte de naci\u00f3 als qui el fan servir per blindar el seu poder. Als qui utilitzen aquest sentiment per dividir els ciutadans, en lloc de per teixir consensos. Si la naci\u00f3 \u00e9s de tots, ning\u00fa la pot fer servir com a bandera per amagar la corrupci\u00f3 o la mala gesti\u00f3 de govern.<\/p>\n

Totes les enquestes pronostiquen que el sobiranisme guanyar\u00e0 les eleccions, per\u00f2 no amb la for\u00e7a suficient per imposar el seu full de ruta cap a la independ\u00e8ncia. I tampoc sorgeix una majoria alternativa perqu\u00e8, encara que Artur<\/strong> Mas<\/strong> hagi intentat posar en el mateix b\u00e0ndol a tots els que no estan en Junts pel S\u00ed<\/strong>, la resta de forces expressen la pluralitat de la societat catalana. Aix\u00f2 s\u00ed, una cosa \u00e9s certa, al Parlament, amb la suma de Catalunya S\u00ed Que \u00c9s Pot<\/strong>, hi haur\u00e0 una clara majoria a favor de trencar amb l’estatus quo de Catalunya i d’Espanya.<\/p>\n

No hi ha una possible soluci\u00f3 sense el reconeixement ple de Catalunya com a naci\u00f3. I s\u00ed, \u00e9s veritat, una naci\u00f3 pot aspirar a tenir un Estat propi, per\u00f2 tamb\u00e9 pot decidir compartir un Estat que reconegui plenament els seus drets. Aquest \u00e9s el desafiament de les grans forces pol\u00edtiques espanyoles en la pr\u00f2xima legislatura. Felipe<\/strong> Gonz\u00e1lez<\/strong> ho sap, encara que es resisteixi a acceptar-ho. Rajoy<\/strong> tamb\u00e9. Encara que prefereixi utilitzar Catalunya per guanyar vots a Espanya. A Catalunya el repte \u00e9s que la naci\u00f3 torni a ser de tots i no nom\u00e9s de la meitat de la ciutadania. Per aix\u00f2, el reconeixement de la naci\u00f3 catalana \u00e9s imprescindible. A Catalunya i a Espanya.<\/p>\n

ElDiario.es<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Felipe Gonz\u00e1lez, de forma conscient o inconscient, ha posat al centre del debat pol\u00edtic la paraula clau que explica el desencontre entre Catalunya i Espanya: La naci\u00f3. Una bona part dels catalans t\u00e9 un profund sentiment de pertinen\u00e7a a una naci\u00f3, la catalana. Un sentiment transm\u00e8s de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 fins a perdre\u2019s en el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13210","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13210"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13210\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13212,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13210\/revisions\/13212"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}