{"id":13196,"date":"2015-09-12T11:00:53","date_gmt":"2015-09-12T09:00:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13196"},"modified":"2015-09-12T11:01:17","modified_gmt":"2015-09-12T09:01:17","slug":"francesc-esteva-els-altres-catalans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-esteva-els-altres-catalans\/","title":{"rendered":"Francesc Esteva: Els altres catalans"},"content":{"rendered":"

\"catalans\"La carta publicada diumenge al pa\u00eds signada pel president de la Generalitat de Catalunya i els principals dirigents de la candidatura “Junts pel si” em porta a reivindicar els altres catalans.\u00a0Els m\u00e9s vells recordem l’enyorat Paco Candel<\/strong> que durant la transici\u00f3 ens va il\u00b7luminar amb el llibre “els altres catalans” referit als immigrants que havien vingut a treballar a Catalunya procedents d’altres racons d’Espanya.\u00a0Ens alertava Candel<\/strong> que no ens oblid\u00e9ssim d’ells en construir la Catalunya democr\u00e0tica que s’acostava.\u00a0Jo no tinc l’estil de Candel<\/strong> ni el temps per escriure un llibre per\u00f2 si puc oferir un article arran dels “altres catalans”, els que ens sentim exclosos a la Catalunya que intenten DISSENYAR Mas<\/strong> i els seus coreligionaris.\u00a0Crec que m’entendran si dic que aquests altres catalans, els que no ens hem identificat ni amb el pujolisme ni amb Mas<\/strong> tenim la sensaci\u00f3 que ens han volgut arrabassar la catalanitat que nom\u00e9s els d’un b\u00e0ndol s’han arrogat.\u00a0Els poso alguns exemples.\u00a0En les primeres eleccions democr\u00e0tiques el grup parlamentari majoritari a Madrid representant els catalans era el socialista que va fer grup parlamentari que es va anomenar “socialistes de Catalunya”, el Segon grup era el de CiU<\/strong> al qual van posar el nom de “minoria catalana” i que sempre que parlava s’autoarrogava la representaci\u00f3 dels catalans.\u00a0L’estatut de Catalunya que va aprovar el Parlament durant la presid\u00e8ncia de Pasqual Maragall<\/strong> havia de passar el debat al parlament espanyol.\u00a0Per a aix\u00f2 es envoi a les Corts I un mat\u00ed ens trobem que Artur Mas<\/strong> (cap de l’oposici\u00f3 en aquells moments) es va presentar a Madrid per pactar amb Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> (president del govern espanyol en aquells moments) les bases del nou estatut sense coneixement ni del president de la Generalitat ni dels altres partits que havien votat l’estatut a Catalunya.\u00a0Es va autootorgar la represetaci\u00f3 de Catalunya.\u00a0I passant als seus companys independentistes quan volen fer una associaci\u00f3 independentista no li posen un nom d’acord sin\u00f3 l’altisonant nom d’Assemblea Nacional de Catalunya.\u00a0Un es pregunta: que representa el nostre parlament?\u00a0S’imaginen que passaria si a Fran\u00e7a, per exemple, alg\u00fa propos\u00e9s fer una associaci\u00f3 que es digu\u00e9s “Assembl\u00e9e Nacionale Francaise”?\u00a0Com diu un conegut, hi ha un grup a Catalunya que creuen posseir la veritat i que van pel carrer empenyent als altres i diu: a mi no m’agrada que em empenyin.<\/p>\n

Crec que som molts els catalans que no ens sentim representats per la carta de Mas<\/strong> i els seus amics.\u00a0Es tracta d’un atac directe a una carta de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> que, per exemple, ha exal\u00e7at Duran<\/strong> i<\/strong> Lleida<\/strong> company de viatge de Mas<\/strong> fins fa poc.\u00a0Tornar\u00e9 sobre el tema, per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 dels insults sempre innecessaris i de les desqualificacions gratu\u00eftes el que em preocupa de la carta \u00e9s el fons, les idees.\u00a0L’he llegit i rellegit diverses vegades i em trobo amb una falta d’idees que com catal\u00e0 que exerceixo de catal\u00e0, m’entristeix.\u00a0Nom\u00e9s he trobat una idea for\u00e7a que ho mou tot: Nosaltres (es refereix als catalans, no als “altres” en qu\u00e8 em situo jo) hem estimat a Espanya i ho hem intentat tot per entendre’ns per\u00f2 no hem aconseguit que ens estimin.\u00a0En primer lloc he de recordar que en pol\u00edtica l’important no \u00e9s estimar i ser estimat, sin\u00f3 respectar i ser respectat.\u00a0Jo el que vull \u00e9s que s’estableixin unes regles de joc i que tothom les respecti.\u00a0Si a m\u00e9s som amics i ens portem b\u00e9 ja la cosa \u00e9s realment extraordin\u00e0ria per\u00f2 el que val \u00e9s el respecte que est\u00e0 clar que \u00e9s a les institucions i les regles que es pacten i s’estableixen conjuntament.<\/p>\n

I aqui faig un inc\u00eds per explicar un fet succe\u00eft fa poc i que exemplifica el que entenc per respecte institucional.\u00a0Fa poc que han pres possessi\u00f3 els governs d’esquerres a Val\u00e8ncia, Balears i Arag\u00f3.\u00a0Una de les seves primeres reaccions ha estat tornar al respecte institucional entre pa\u00efsos de parla catalana.\u00a0La dreta del PP<\/strong> governant s’havia dedicat a degradar el catal\u00e0 a les Balears i s’havia inventat el valenci\u00e0 i el LAPAO com a lleng\u00fces diferents del catal\u00e0 i havia tallat la seva col\u00b7laboraci\u00f3 institucional a la fundaci\u00f3 Ramon Llull (perqu\u00e8 se m’entengui l’equivalent per al catal\u00e0 de l’institut Cervantes per a la llengua castellana).\u00a0Els nous governs han tornat al respecte institucional.\u00a0Han tornat a parlar d’una sola llengua (com defensen tots els ling\u00fcistes) amb les variants dialectals \u00f2bvies i han tornat a participar en la fundaci\u00f3 Ramon Llull.\u00a0Curiosament aquest fet, que a molts catalans ens sembla un dels m\u00e9s importants per a la llengua i la cultura catana en anys, no ha merescut cap comentari per part de l’actual executiu catal\u00e0.\u00a0I fixeu-vos que la difer\u00e8ncia entre respecte i no respecte coincideix amb els governs de dretes i esquerres i no amb ser catal\u00e0 o espanyol.<\/p>\n

Per\u00f2 tornem al tema ja que he dit que parlaria d’idees i no d’amors com els de la carta.\u00a0Vull dir que hi ha “altres catalans” que considerem que ens volen portar a l’abisme, que hi ha altres maneres de caminar cap al respecte mutu que no va haver de perdre per\u00f2 que es va perdre amb la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional (per cert cal recordar que responent a un recurs del PP<\/strong>).\u00a0I aqui tenen algunes idees que considero fonamentals:<\/p>\n

1.- Si alg\u00fa vol aconseguir la independ\u00e8ncia d’una part d’un pa\u00eds democr\u00e0tic el primer que hauria de tenir en compte \u00e9s que la independ\u00e8ncia nom\u00e9s es donar\u00e0 si es t\u00e9 el reconeixement internacional.\u00a0I la pregunta \u00f2bvia \u00e9s, reconeixer\u00e0 algun pa\u00eds de la UE a Catalunya si es declara independent sense un acord amb Espanya?\u00a0I si aix\u00f2 \u00e9s cert, t\u00e9 algun sentit carregar-se, insultant i desqualificant sense m\u00e9s, a qui diu i ha demostrat estar disposat a dialogar?<\/p>\n

2.- En tots els casos que citen els independentistes (Quebec, Esc\u00f2cia i afegeixo jo B\u00e8lgica) despr\u00e9s de llargs per\u00edodes d’enfrontaments per\u00f2 tamb\u00e9 de discussions i acords s’ha arribat a la soluci\u00f3 (tan injuriada pels independentistes) de l’estat federal que per cert \u00e9s el sistema que m\u00e9s problemes d’encaix entre comunitats ha resolt en el m\u00f3n.<\/p>\n

3.- L’independentisme es troba a\u00efllat a Espanya i a Europa.\u00a0Per contra el federalisme tenen aliats a Espanya (tots els partits d’esquerres i fins i tot en part ciutadans s’han mostrat disposats a explorar aquest cam\u00ed) ia Europa o n el corrent federalista tenen importants recolzaments.\u00a0Es que aix\u00f2 no vol dir que es resolguin els problemes amb una paraula, que caldr\u00e0 temps, que hi haur\u00e0 discussions, etc.\u00a0per\u00f2 \u00e9s un cam\u00ed viable.<\/p>\n

Al meu modest punt de vista dels autors de la carta carreguen contra Felipe<\/strong> Gonzalez<\/strong> perqu\u00e8 \u00e9s una personatge important que proposa l’anomenada tercera via, la soluci\u00f3 federal.\u00a0Amb clars m\u00e8todes de m\u00e0rqueting saben que si hi ha gent que proposa de forma cre\u00efble el federalisme, les seves possibilitats electorals decreixen i, en la situaci\u00f3 actual en qu\u00e8 han cremat les seves naus en una sola batalla, han de destruir, desprestigiar, fer miques qualsevol que responsablement proposi aquesta via.\u00a0Poc els importa si aix\u00f2 comporta futurs problemes.\u00a0Esteu a una lluita a curt termini que no \u00e9s capa\u00e7 de veure m\u00e9s enll\u00e0 o no vol mirar m\u00e9s enll\u00e0.\u00a0Per aix\u00f2 jo reivindico els “altres catalans” tant independentistes com federalistes que sabem que dialogar, estendre ponts, tenir interlocutors \u00e9s absolutament necessari I aquests “altres catalans” ens trobem a lleg\u00fces de la carta de Mas<\/strong> i els seus socis.\u00a0Per a nosaltres el di\u00e0leg amb homes com Felipe<\/strong> Gonzalez<\/strong> (per cert l’\u00fanic que en l’inici del proc\u00e9s va acceptar debatre amb Jordi<\/strong> Pujol<\/strong> en un programa de Jordi<\/strong> \u00c9vole<\/strong> sobre l’encaix de Catalunya) \u00e9s important i no volem perdre la seva relaci\u00f3, els seus coneixements, la seva respecte a Catalunya demostrat en tantes ocasions.\u00a0Per cert podria dir que discrepi de part de la seva carta als catalans (com he discrepat altres vegades amb les seves afirmacions), sobretot de la part que el mateix va rectificar en la seva entrevista a La Vanguardia de dissabte passat per\u00f2 tamb\u00e9 que vaig agrair la seva opini\u00f3 de que sigui en una reforma federal, sigui en la reforma que proposava Herrero de Mi\u00f1on<\/strong> la identitat nacional de Catalunya (no va dir la naci\u00f3 catalana com va escriure La Vanguardia i va precisar el mateix Gonz\u00e1lez<\/strong>) ha de ser reconeguda.\u00a0en una nova constituci\u00f3.\u00a0Un quebequ\u00e8s que s’autodefinia com a fil\u00f2sof de la pol\u00edtica en una contraportada de la Vanguardia deia fa poc que sol passar que moltes idees que semblen un problema insalvable en un per\u00edode solen transformar-se en \u00f2bvies en el seg\u00fcent i posava precisament l’exemple del reconeixement de nacions dins d’estats com en el cas del Quebec (i afegeixo jo Catalunya).\u00a0Augurava que en el pr\u00f2xim segle aix\u00f2 no seria un problema, els estats haurien deixat les seves retic\u00e8ncies a aquest problema que avui sembla insalvable.\u00a0Jo li demano a Felipe<\/strong> Gonzalez<\/strong> i als partits espanyols que en aquest segle s’atreveixin a fer un pas m\u00e9s, que acceptin que els estats poden tenir nacions en el seu intrerior i anem avan\u00e7ant en el cam\u00ed de futur que suposa l’acceptaci\u00f3 d’aquestes idees, una acceptaci\u00f3 que podria ajudar a solucionar molts problemes.<\/p>\n

I deixin-me acabar dient que jo tamb\u00e9 em sento dels “altres catalans” per altres motius.\u00a0Amb aquest debat que l’ocupa tot resulta dif\u00edcil discutir sobre els problemes de la gent.\u00a0“Els altres catalans” dels que parlo i amb els que m’identifico volguessin un debat seri\u00f3s sobre que fer per resoldre els problemes de la gent que ho passa malament, que n’hi ha molta.\u00a0I en aix\u00f2 tamb\u00e9 discrepo de Mas, capa\u00e7 de votar les lleis m\u00e9s dretans com la reforma laboral i fer retallades en serveis b\u00e0sics sense dubtar-ho ajudant o ajudat pel PP i despr\u00e9s injuriar amb l’excusa dels seus enfrontaments pel tema de la independ\u00e8ncia.\u00a0Acabo amb una s\u00faplica perqu\u00e8 crec en les institucions: Sr. Mas faci de president de tots els catalans, no deixi fora els “altres catalans”.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La carta publicada diumenge al pa\u00eds signada pel president de la Generalitat de Catalunya i els principals dirigents de la candidatura “Junts pel si” em porta a reivindicar els altres catalans.\u00a0Els m\u00e9s vells recordem l’enyorat Paco Candel que durant la transici\u00f3 ens va il\u00b7luminar amb el llibre “els altres catalans” referit als immigrants que havien …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13196","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13196"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13199,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13196\/revisions\/13199"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}